L'HEREVA DE L'HEREU DE L'HEREU DE FRANCO,
Girona no vol prínceps espanyols ni princeses
Tots els partits excepte el PP i el PSC aproven una moció qüestionant que Leonor de Borbó hereti el títol
Vilaweb
El ple de Girona va voler ser ahir
l'altaveu de la desafecció ciutadana que es viu cap a la casa reial
espanyola. Ha estat amb una moció de mínims, però que ha deixat clar
quin és l'esperit de la ciutat davant la possibilitat que Leonor de
Borbó faci ús del títol de princesa de Girona. Tots els grups (CiU, CUP,
ICV-EUiA i els dos regidors no adscrits) han donat suport a un punt de
l'escrit que subratlla que el títol 'no representa la ciutat'. El PSC
s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra. La moció també recull -i
aquí el PSC sí que s'hi ha adherit- que avui al ple no hi ha 'el consens
polític' perquè es repeteixi la petició que l'Ajuntament va fer al 1981
perquè investissin Felipe de Borbó príncep de Girona.
El ple
extraordinari amb tretze mocions a l'ordre del dia inicial ha servit per
debatre si els grups municipals volen o no que Leonor de Borbó hereti
el títol del seu pare un cop sigui proclamat rei i esdevingui princesa
de Girona. A priori, hi havia dues mocions sobre el títol nobiliari: una
de més radical presentada per la CUP, ICV-EUiA i el regidor no adscrit
Carles Bonaventura i una altra menys dràstica presentada per CiU i el
PSC.
Finalment, CiU, PSC, ICV-EUiA, la CUP, Bonaventura i l'altre
regidor no adscrit, Carles Palomares, han consensuat una única moció,
que ha estat la que han sotmès a votació del ple. El text ha constat de
dos punts. El primer, que ha rebut el vot a favor de tots els grups que
havien pactat el text i només el vot en contra dels dos regidors del PP,
ha servit per constatar que al ple de Girona ja no hi ha 'el consens
polític' que hi havia l'any 1981, quan l'ajuntament en bloc va demanar a
la casa reial que investís Felipe de Borbó com a príncep de Girona.
El
segon punt, votat per separat, no ha comptat amb el suport dels set
regidors socialistes, que han decidit abstenir-se, ni els dos del PP,
que hi han votat en contra. 'Aquest títol (el de princesa de Girona) no
representa la ciutat de Girona', conclou la moció que sí que ha rebut el
suport de la resta de formacions. Així, sense entrar en detall, el ple
ha aprovat una moció que qüestiona que Leonor usi el títol de princesa
de Girona però no demana a la Casa Reial que no la nomeni.
Títols i territori
El
portaveu del grup de govern, Carles Ribas (CiU), ha ressaltat que
Catalunya ha de tenir el focus posat en un objectiu a curt termini:
aconseguir que el dret a decidir sigui una realitat. Per això, tenint en
compte que el país vol un estat propi, considera que no té sentit que
Leonor de Borbó, de la casa reial espanyola, ostenti un títol vinculat a
la ciutat.
En la mateixa línia, el portaveu d'ICV-EUiA, Joan
Olòriz, ha apuntat que es tracta d'un títol nobiliari que no representa
Girona, on la majoria del ple està bolcada en fer realitat una consulta
sobre quina relació vol tenir Catalunya amb Espanya. Més dràstic ha
estat el líder de la CUP, Jordi Navarro, que sosté que Girona no vol
tenir res a veure amb la dinastia borbònica, 'marcada per la corrupció'.
'Per més títols que tingui al territori, ja no té suport', ha afirmat
Navarro.
La portaveu socialista, Pia Bosch, ha justificat el vot
diferenciat entre el punt u i el punt dos perquè considera que és
'evident' que al ple ja no existeix un consens sobre si l'hereu de la
corona espanyola ha de tenir el títol de príncep o princesa de Girona,
creu que els grups municipals no poden saber si també la majoria dels
ciutadans creuen que el títol no representa la ciutat. 'L'única manera
de saber-ho seria consultant-ho', ha afirmat Bosch.
Qui s'ha
oposat obertament als dos punts de la moció ha estat la portaveu del PP,
Concepció Veray, que ha afirmat que espera que la Casa Reial doni
continuïtat al títol en la figura d'Leonor de Borbó i ha recordat que
l'ajuntament no té capacitat d'impedir-ho perquè no és una competència
municipal.
Ple de mocions
El ple
extraordinari d'aquest dilluns ha estat un ple només de mocions. En
concret, a l'ordre del dia n'hi havia tretze, tot i que finalment n'han
retirat dues i n'hi ha hagut quatre que s'han agrupat en dues
resolucions.
Entre les mocions, n'han aprovat una demanant que els
espanyols puguin exercir el dret a decidir en un referèndum si volen
perpetuar la monarquia o, en canvi, volen una república. Aquest punt sí
que ha rebut el suport del PSC que ha assegurat estar fermament a favor
del dret a decidir.
CiU s'ha abstingut en aquest punt perquè
considera que l'organització política de l'estat espanyol no incumbeix
Catalunya, en vies de tenir estat propi. La resta, excepte el PP que hi
ha votat en contra, hi ha votat a favor. La moció ha prosperat amb
tretze vots a favor, deu abstencions i dos vots en contra.