dijous, 31 de juliol del 2014

Mas anuncia que Pujol deixa els càrrecs del partit i el sou d’expresident de la Generalitat

Mas anuncia que Pujol deixa els càrrecs del partit i el sou d’expresident de la Generalitat



Actualitzat el 29.07.2014 a les 11:41 
BTV
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que Jordi Pujol deixa la presidència de fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, el títol honorífic de president fundador del partit així com el sou i l'oficina d'expresident de la Generalitat. Tots els grups parlamentaris de l'oposició han demanat la compareixença de Jordi Pujol al Parlament per donar explicacions sobre el cas.
El president, Artur Mas, ha explicat que es tracta de decisions que ha pres conjuntament amb l’expresident Jordi Pujol, amb qui es va reunir dilluns a la nit i també divendres al matí, poc abans de reconèixer que havia tingut diners no declarats a Suïssa.
Concretament, Pujol ha renunciat a la presidència de fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i al títol honorífic de president fundador del partit; a més, també deixarà de cobrar la retribució com a expresident i no utilitzarà l’oficina d’expresident, situada al passeig de Gràcia.
Durant la intervenció Mas ha afirmat que Pujol és el seu “pare polític” i que, per tant, sent un dolor “molt gran, immens” així com “molta pena i compassió”. El president ha volgut recordar que Pujol ha treballat tota la seva vida pel país i que, “en algun moment, quan hagi passat aquesta tempesta” es podran veure les “taques i debilitats i també els seus grans actius i aportacions al país”.

The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya

Dijous  31.07.2014  12:02

The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya

Publica un article en què parla de la poca consideració que hi ha a l'estat espanyol per la diversitat lingüística

VilawebEl català, el basc i el gallec haurien de ser més ben considerats i més protegits a l'estat espanyol, diu el diari The Economist en l'article 'How to make a country for everybody' ('Com fer un país per a tothom'), del bloc Prospero. 'Espanya privilegia una única llengua', diu. L'autor de l'article es fa ressò de casos com l'expulsió dels tres diputats d'ERC al congrés per haver parlat en català. Així mateix, contraposa l'actitud de menyspreu de molts espanyols envers el català amb el respecte dels ciutadans de Suïssa, Luxemburg i Bèlgica a sengles llengües oficials.
D'entrada, desmunta un parell de fal·làcies que hi ha a Espanya envers el català. La primera, que no es tracta d'una llengua, cosa que troba 'impossible de justificar'. Va més enllà, i suggereix als castellanoparlants que no saben parlar català que s'adonin que és ben fàcil d'aprendre'n. Proposa com a exercici de parar l'orella i escoltar atentament les declaracions d'Artur Mas en una compareixença recent, de la qual enllaça un vídeo de BTV. 'Si parles espanyol, fixa't que és més fàcil de llegir aquesta notícia que fins i tot d'entendre el discurs curós i pausat del president català', diu.
Continua així: 'El català és una llengua real, i de fet ja era una llengua literària abans que el castellà hagués emergit de la foscor.'

I la segona queixa que arriba d'Espanya: 'Tot i que Espanya ha donat molts privilegis al català, els catalans encara en demanen més.' En aquest punt The Economist parla del sistema d'immersió i de les referències de la constitució espanyola a la llengua. Una constitució, recorda, que estableix la indivisibilitat de la pàtria espanyola.

A tall de conclusió d'aquest apartat, diu: 'Per als castellans, l'espanyol és la llengua d'un país per a tothom. Per als catalans, la diversitat lingüística (les escoles en català) és el preu d'un país per a tothom.'

La diferència amb els altres països

Exposa tot seguit els casos de Suïssa, de Bèlgica i de Luxemburg, estats on es parla més d'una llengua. Són tres casos diferents, però tots tenen una cosa en comú: 'El multilingüisme en les llengües natives del país s'hi considera un deure de bona ciutadania per a tothom.'

I, en contraposició: 'Espanya privilegia una única llengua. Els castellanoparlants que es traslladen a treballar a Catalunya sovint es queixen d'haver d'aprendre català, o d'haver de portar els seus fills a escoles en català. Els catalans, per la seva banda, es queixen de les queixes envers la seva llengua materna. Perquè la unió continuï sense problemes, Espanya no necessita el multilingüisme, sinó un multilingüisme entusiasta. Els parlants d'espanyol de Madrid o de Màlaga haurien d'estar orgullosos de saber les altres llengües del seu país. Per als atrevits, hi ha l'èuscar (una llengua fascinant totalment deslligada del grup de llengües romàniques), i per als pràctics hi ha el gallec (útilment semblant al portuguès), mentre que el català és el que té més parlants. El parlament espanyol podria permetre als diputats de parlar les llengües regionals (l'any passat tres diputats es van fer expulsar parlant en català).'

Acaba dient que aquest multilingüisme pot costar diners, però que 'segur que és més barat que no la separació d'un país'. I afegeix: 'La solució més barata és simplement una qüestió d'actitud: tots els espanyols haurien de deixar de tractar el gallec, el basc i el català com a llengües regionals. Són llengües d'Espanya, i prou.'

Com explica la premsa internacional la reunió entre Mas i Rajoy

Dimecres  30.07.2014  16:37

Com explica la premsa internacional la reunió entre Mas i Rajoy

The New York Times, Los Angeles Times, The Independent, The Wall Street Journal i Le Monde, entre més, s'han fet ressò de l'entrevista

VilawebLa determinació d'Artur Mas d'organitzar i convocar la consulta, i el fet d'haver-ho comunicat directament a Mariano Rajoy, ja és notícia en alguns diaris del món. Entre aquests, un dels més influents, el Wall Street Journal, que la presenta amb el titular 'El president català es compromet a continuar endavant amb el referèndum'. També se n'han fet ressò The New York Times, Los Angeles Times, The Independent, Le Monde, EuroNews, Associated Press i Reuters. Heus ací el recull de premsa internacional:
The New York Times: Meeting Fails to Forestall Catalonia Secession Vote ('La reunió fracassa en impedir la votació secessionsta a Catalunya'). El diari nord-americà es fa ressò de la determinació d'Artur Mas de seguir endavant amb la consulta i destaca les paraules del president català respecte la posició del govern espanyol: 'no hi ha cap proposta per part de l'estat espanyol per resoldre el conflicte polític'. El diari també subratlla que el procés independentista va rebre el desafiament més gran fins ara, amb l'admissió de frau fiscal de Jordi Pujol, 'el patriarca de la política catalana'.
Los Angeles Times: Leader of Catalonia region determined to try to secede from Spain ('El líder català, determinat a intentar separar-se d'Espanya'). El diari nord-americà diu que el president espanyol no ha aconseguit aturar el compromís del líder català de fer el referèndum el novembre. El diari explica que Mas va afirmar que hi havia un 'clima de diàleg obert' malgrat que els dos líders es van donar la mà d'una manera freda, descriu. També destaca que Mariano Rajoy va deixar clar en un comunicat que la consulta era il·legal, però explica que no és clar com l'estat espanyol aplicarà la prohibició si les autoritats catalans tiren endavant la votació.
The Independent: Spain fails to reach agreement over Catalan independence vote ('Espanya fracassa en aconseguir cap acord sobre la votació independentista'). El diari britànc diu que els governs espanyol i català no van acostar posicions per prevenir una crisi respecte la votació independentista prevista. Subratlla les declaracions de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, on diu que el president espanyol li va fer saber al president català a la reunió que la consulta no es faria. El diari també explica que Artur Mas va dir que estava determinat a celebrar la votació i que li hagués agradat arribar a una 'solució a la britànica', en referència al referèndum escocès.
Wall Street Journal: Catalan Leader Vows to Press Ahead with Referendum ('El president català es compromet a continuar endavant amb el referèndum'). El diari diu que Mas ho ha explicat després de la reunió amb Rajoy, 'malgrat l'oposició de Madrid'. També destaca aquestes paraules de Mas: 'El fet important és que hi ha el clima de diàleg necessari. Però el poble de Catalunya ha de ser consultat, no hi ha cap altra manera de sortir d'aquesta situació.' També destaca que durant la conferència de premsa un individu 'l'ha interromput breument amb lemes antiindependentistes'.
Associated Press: Leaders of Spain, Catalonia hold secession talks ('Els dirigents d'Espanya i Catalunya mantenen converses sobre la secessió'). L'agència destaca que Artur Mas, president 'de Catalunya, la regió econòmicament poderosa', s'ha mantingut ferm en la intenció de convocar el referèndum. També diu que Mariano Rajoy podria fer concessions polítiques als catalans sense arribar a acceptar el referèndum. 
Le Monde: Référendum en Catalogne: statu quo après une rencontre au sommet ('Referèndum a Catalunya: situació actual després de la cimera'). El diari francès diu que és 'difícil d'imaginar una solució ràpida i clara' per a desblocar les relacions entre Madrid i Barcelona, i que la dimissió de Duran i Lleida com a secretari general de CiU és 'un mal senyal'. A més, no dubta que si es convoca formalment la consulta, Madrid la blocarà a través del Tribunal Constitucional. 
Euronews: Catalogne : Rajoy rejette une nouvelle fois le projet de référendum ('Catalunya: Rajoy refusa una altra vegada la proposta de referèndum'). Euronews conclou que la reunió --que arriba amb la recent confessió de Jordi Pujol-- torna a demostrar que hi ha un diàleg de sords entre Rajoy i Mas. Presenta la situació així: 'Catalunya és una de les regions més pròsperes d'Espanya i, amb una llengua i una cultura pròpies, la seva gent exigeix de fa anys una major autonomia.' 
Reuters (publicat a The New York Times): Spanish, Catalan Leaders Stand Ground in Independence Tussle ('Els dirigents espanyol i català mantenen les seves posicions en la disputa sobre la independència'). El teletip explica que les relacions entre Mas i Rajoy respecte de la independència continuen en punt mort. Es fa ressò de la determinació del president català de convocar la consulta malgrat l'oposició del govern espanyol i recorda que el 80% dels catalans defensa el referèndum. 'El fantasma d'una Catalunya independent s'ha convertit en un gran maldecap per a Rajoy', acaba dient. 
Portada de VilaWeb
VilaWeb in English
- Descarregueu-vos les apps per a iOS i Android
- Seguiu-nos a Facebook i Twitter
- Doneu suport a VilaWeb fent-vos subscriptors voluntaris
- La Botiga de VilaWeb

Imatges

Josep Borrell s'apunta a Societat Civil Catalana

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!
31/07/2014
Consulta

Josep Borrell s'apunta a Societat Civil Catalana

Sense títol
L'exministre Josep Borrell al programa 'Divendres'

L'exministre del PSC participarà en la presentació del grup espanyolista a Lleida

Lluís Bou
El Singular
L'exministre del PSC Josep Borrell participarà en la presentació del grup espanyolista Societat Civil Catalana a Lleida el pròxim 18 de setembre, segons ha anunciat la mateixa entitat.

Societat Civil Catalana està apadrinada per dirigents del PP i del PSOE, i li han concedit entrevistes per mostrar-hi suport el president espanyol, Mariano Rajoy, i la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz.

Borrell va ser el primer dirigent socialista que va guanyar unes primàries al PSOE, però va haver de dimitir com a candidat a la Moncloa per un cas de corrupció. Va haver de plegar per les seves relacions amb Ernesto Aguiar i Josep Maria Huguet, ex col·laboradors seus en el ministeri d'Hisenda, imputats en una investigació judicial per frau fiscal. En el seu lloc, el PSOE va situar com a candidat Joaquín Almunia.

dimarts, 29 de juliol del 2014

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! , per Víctor Lluelles i Cardona

Articles del Víctor


QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! 
 29.07.14
Si, QUINS COLLONS... , JORDI PUJOL...!!!, tantes vegades que vas tenir l'oportunitat de dir-ho durant aquesta trentena d'anys i no ho vas fer, amagant el cap sota l'ala i potser dient a tu mateix “Ara no toca...” o et pensaves que tenies carta blanca. QUINS COLLONS..., PUJOL...!!!, tant dir-nos que teníem de FER PAÍS i ara que el tenim il·lusionat i gairebé fet, d'una tacada ens el fots a terra , ho és que només eren paraules buides i de cara a la galeria i el que t'importava la teva cadira o el petit poder de “masoveret”, i els que varen creure en tu, i tot el que vas fer de bo, ara que?, quina vergonya...
I si repeteixo, QUINS COLLONS..., JORDI PUJOL...!!!, ara qui arranjarà la trencadissa , i qui aturarà les rialles - i no petites, per cert -, que no saps el mal que has fet aquest país que deies estimaves tant, doncs hi ha coses que no és solucionent demanant perdó ni perdent càrrecs i prebendes, només faltaria
Però això no s'ha acabat aquí, demostrem al món que malgrat tot Catalunya està per damunt d'homes com tu i aquesta la volem
lliure i independent en tots els aspectes.

Víctor Lluelles i Cardona
Membre de CDC del 1974 al 1984.

*No vol ser una grolleria, és part d'un adagi popular..., però,crec, entenedor.

dilluns, 28 de juliol del 2014

Després de Rajoy, també Susana Díaz apadrina Societat Civil Catalana

28/07/2014
Consulta

Després de Rajoy, també Susana Díaz apadrina Societat Civil Catalana

 Sense títol

Els dirigents de Societat Civil Catalana, avui amb Susana Díaz

La presidenta andalusa i 'dona forta del PSOE' es nega en canvi a rebre Súmate, molts dirigents del qual són andalusos

Lluís Bou
El Singular
El grup espanyolista Societat Civil Catalana s'ha reunit amb la presidenta de la Junta d'Andalusia i 'dona forta del PSOE', Susana Díaz, per presentar l'entitat i buscar complicitats amb la màxima autoritat institucional d'Andalusia. Díaz ha apadrinat la plataforma, pocs dies després que ho fes el president espanyol, Mariano Rajoy, cosa que demostra l'ímpuls que des d'Espanya es vol donar a l'entitat.

El vicepresident de l'entitat espanyolista, Joaquim Coll ha reconegut després que Susana Díaz "ha vist amb simpatia el nostre projecte" i des de Societat Civil Catalana es veu la possibilitat d'establir "línies de col·laboració interessants en el futur" amb el govern andalús. 
Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana, i Coll, han assenyalat després de la reunió que la presidenta de la Junta juga un paper "fonamental i essencial" en el projecte comú espanyol, que segons ells ha de ser "integrador, inclusiu, interessant i atractiu per als catalans i la resta d'espanyols"
Coll ha recordat, atenent la premsa després d'una reunió al Palau de San Telmo, que Societat Civil Catalana considera que "la millor manera de lluitar contra l'independentisme és desactivar el discurs dels sentiments i l'afecte" i això "és una obligació de tots els espanyols". En aquesta línia, el vicepresident de l'associació ha insistit que "és molt important posar en valor tot allò que tenim en comú i, alhora, subratllar la important riquesa de les llengües i de totes les cultures espanyoles". 

Susana Díaz ha donat aquest tracte preferent a Societat Civil quan es nega a rebre la plataforma independentista Súmate, molts dirigents de la qual són nascuts a Andalusia. Aquest és el cas del seu president, Eduardo Reyes, que va néixer a Còrdoba.

ERC demana a Mas que retiri les prerrogatives d'expresident a Pujol

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

ERC demana a Mas que retiri les prerrogatives d'expresident a Pujol

"Ni CiU ni Jordi Pujol són Catalunya", assegura Anna Simó i avisa que no donarà suport a una comissió d'investigació

Especial: Jordi Pujol, final d'era

, Barcelona | ND 28/07/2014 a les 12:45h

Sense miraments. La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha anunciat aquest migdia que la seva formació demana "formalment i pública" al Govern que retiri les "prerrogatives" d'ex-president a Jordi Pujol, fins i tot, el seu tractament protocolari d'honorable. De fet, segons Simó ja ho han demanat de manera "privada" al mateix president de la Generalitat, Artur Mas.

 "ERC demana a CiU que faci net sense dilacions per recuperar la credibilitat i que es doni per tancat l'autonomisme i tot el que aquest concepte implica", ha argüit Simó que reclama "tallafocs" a CiU per evitar casos com el de l'expresident. En aquest sentit, els republicans demanen que "tothom deixi de banda les rèmores del passat, continuar amb la regeneració política a fons i donar un vot a la ciutadania, sense complex".
"La família Pujol i el seu partit han de ser conseqüents i donar tota la informació necessària a l'Agència Tributària i les instàncies judicials", ha assenyalat Simó. Un punt de partida que també serveix als republicans per tal de defensar el seu no a una comissió d'investigació al Parlament sobre el cas. "Ni CiU ni Jordi Pujol són Catalunya", ha emfatitzat la portaveu independentista i ha demanat que la investigació es faci amb "rigor" i no en una comissió sense "credibilitat".

Allau de declaracions davant el final d'era de Jordi Pujol

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

Allau de declaracions davant el final d'era de Jordi Pujol

Veus de tots els partits mostren el seu rebuig a l'expresident per la tinença de diners a l'estranger

Especial: Jordi Pujol, final d'era

|ND 28/07/2014 a les 08:00h
Jordi Pujol Foto: Adrià Costa

L'endemà que Jordi Pujol hagi reconegut que ha mantingut una herència familiar a l'estranger de forma irregular a través d' un comunicat , veus de tots els partits polítics han mostrat el seu rebuig als diners que el seu pare Florenci Pujol havia deixat a l'expresident de la Generalitat i als seus set fills.

En primer lloc, el president de la Generalitat Artur Mas, tan bon punt va conèixer la notícia, va assegurar que "és un tema personal seu" i ha volgut desvincular dels fets tant Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com el Govern.

Dins la mateixa òrbita convergent, Josep Rull, el nou coordinador general, ha afirmat aquest matí a RAC1 que l'actual president d'honor del partit, Jordi Pujol, hauria de fer una reflexió i prendre alguna decisió entorn a la seva relació amb el partit, a més de mostrar la seva "tristesa i consternació".

Des d'Esquerra, el seu portaveu al Congrés i alcaldable del partit a Barcelona, Alfred Bosch, ha confiat aquest dissabte que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol "sabrà fer els passos i gestos que li toquen". Bosch, també ha reiterat després de confiar que assumirà responsabilitats i prendrà les decisions adequades. Per últim, ha demanat que Pujol s'expliqui de manera exhaustiva, i ha admès que ERC està "satisfeta que es coneguin els fets, tot i que siguin fets tristos".

Pel que fa al PSC, el seu nou primer secretari, Miquel Iceta, s'ha mostrat aquest dissabte "profundament decebut" per "l'engany" de Jordi Pujol, un afer "molt negatiu" per a la política, on "plou sobre mullat" sobre una classe política que ha rebut "forts cops" a la seva credibilitat en els últims anys.

Per la seva banda, el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, ha qualificat les explicacions de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, després de demanar disculpes per tenir diners sense declarar a l'estranger, de "confuses" i ha demanat que aquesta qüestió s'aclareixi "en tots els seus extrems". Millo també insta CiU a demanar disculpes als catalans per haver atribuït a "campanyes de difamació" les informacions que apuntaven que la família Pujol tenia diners en altres països.

El coordinador d'ICV, Joan Herrera, ha manifestat que "no n'hi ha prou amb una carta", i ha reclamat una explicació de Jordi Pujol "davant de la màxima institució del país, el Parlament". El dirigent ecosocialista ha qualificat de "falta de respecte" i d'"insult" tant que l'expresident hagi amagat els fets durant 34 anys, com que el president Mas els hagi circumscrit a un problema familiar o personal.

Des de Ciutadans, el seu portaveu, Matías Alonso, ha relacionat la confessió de Pujol "és fruit de les pressions judicials als seus fills", assegurant que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha fet públic el comunicat en què admet haver tingut diners sense declarar a l'estranger procedents d'una herència del seu pare "no és espontània" sinó que "és fruit de les pressions judicials als seus fills". Alonso ha afirmat que aquest "intent exculpatori no justifica el recent tràfec de diners cap Andorra ni la fortuna que s'endevina en diversos paradisos fiscals i en milionàries inversions a l'estranger".

Per altra banda, la CUP vincula la confessió de Pujol a la dimissió del seu fill Oriol. En un comunicat, la CUP ha exigit que Jordi Pujol sigui denunciat i que "se'n depurin totes les responsabilitats" i ha criticat que l'expresident "s'ha regularitzat el frau en base a la vergonyant i privilegiada amnistia fiscal" i que aquesta s'hagi dut a terme "sense cap conseqüència penal i en condicions avantatjoses".

El Govern espanyol no condemna els símbols feixistes perquè són «història»

A L'INREVÈS DEL MÓN...!!!

El Govern espanyol no condemna els símbols feixistes perquè són «història»

Admet que se'n conserven 126 i "no constitueixen una mostra d'exaltació de sublevació, de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura"

| ND 27/07/2014 a les 17:30h
 
Escut franquista del Palau de la Capitania de Barcelona

El govern espanyol justifica que 126 escuts, banderes i estendards de l'Exèrcit conservin mencions o medalles aconseguides durant la Guerra Civil o la dictura franquista i nega que atemptin contra la Llei de la Memòria Històrica o enalteixin la revolta militar, a més de defensar que "faciliten el coneixement dels fets i circumstàncies esdevinguts" durant la contesa.

Aquesta és la resposta que ha enviat el govern al portaveu d'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Ricardo Sixto, qui va preguntar quants elements hi seguia havent en aquest tipus de símbols.

Premien el valor

En la seva contestació, a més d'assegurar que aquests símbols segueixen visibles en 126 elements militars, l'Executiu explica que "les recompenses militars" tenen com a objectiu "premiar o distingir, individualment o col·lectivament, als membres de les Forces Aramdes i de la Guarcia Civil per la realització d'accions, fets o serveis que impliquin un valor o mèrit reconegut".

"D'aquesta manera -continua- les recompenses estan referides exclusivament a la participación de les citades unitats en diferents fets d'armes i no constitueixen, en cap cas, una mostra d'exaltació, personal o col·lectiva, de sublevació, de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura".

És més, apunta que aquests elements "assenyalen i faciliten el coneixement dels fets i circumstàncies ocorregudes" durant la Guerra Civil. En aquest punt, el govern fa referència a l'article 1.2 de la Memòria Històrica: "com a política pública, es pretén fomentar els valors i principis democràtics, facilitant el coneixement dels fets i circumstàncies ocorregudes durant la Guerra Civil i la Dictadura, i assegurant la preservació dels documents relacionats amb aquest període històric".

Pujol va suspendre ja el dia 16 el seu acte a l'UCE de Prada

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

Pujol va suspendre ja el dia 16 el seu acte a l'UCE de Prada

Dos dies abans, el seu fill Oriol havia dimitit de CDC

L'expresident es va excusar amb les seves "ganes de descansar"

Especial: Jordi Pujol, final d'era

, Barcelona | ND 28/07/2014 a les 11:20h

Programa imprès de l'UCE de Prada 2014.

L'expresident de la Generalitat va convocar el secretari del consell de la Universitat Catalana d'Estiu, Joan Maluquer, el passat dia 16, per anunciar-li que anul·lava la seva presència a les activitats previstes per aquest mes d'agost a Prada de Conflent.

Aquesta decisió va ser comunicada, doncs, just dos dies després que el seu fill Oriol protagonitzés, el dilluns dia 14, una sobtada dimissió del seu càrrec de secretari general de Convergència Democràtica.

Pujol hi havia de ser entrevistat en públic per la periodista Mónica Terribas el 19 d'agost, i també havia de participar en un acte conjunt amb d'altres convidats. La celebració d'aquests actes ja ha estat eliminada del programa d'actes de la web de l'UCE.

En la seva conversa amb Maluquer, l'exmandatari va atribuir la seva decisió a les ganes "de descansar durant tot aquest estiu", sense més explicacions.

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

28/07/2014
Dret a Decidir

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

vicepresidenta ortega
Vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals

La Generalitat ha fet un pas més en els preparatius del referèndum engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria

Alèxia L. Ferret
El Singular
El Govern de la Generalitat ha activat el cens que servirà per votar a la consulta del 9N. Dos dies abans de celebrar-se la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy, la Generalitat ha fet un pas més en els preparatius de la consulta d'autodeterminació engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria.

Segons informa RAC1, la informació d'aquest cens sortirà del Registre de Població, que ja està en mans del l’Institut d'Estadística de Catalunya, a partir del padró dels ajuntaments. El nom de l'arxiu és “registre de participació en consultes populars no referendaries”, i especifica que les dades serviran per identificar a totes les persones que poden participar.

Perquè també puguin votar a la consulta els emigrants, que ja no estiguin empadronats a Catalunya, aquest cens també es nodrirà de les dades del registre de catalans a l'exterior, que el Govern va posar en marxa fa unes setmanes, i que és voluntari. El Departament de Governació centralitzarà les dades personals, que inclou bàsicament nom i cognoms, data de naixement, adreça, DNI i de passaport espanyol, el sexe i grau d'escolaritat.

The world’s next nations: a brief guide

The Internationalist

The world’s next nations: a brief guide

After Scotland, here’s who’s voting on independence next

globe staff photoillustration
Surveying our violent and sometimes weird world, it might seem that things change only for the worse. Tensions between Moscow and Washington, with ripple effects across the globe? Check. Iranian ayatollahs fulminating against the Satanic West? Check. Israel and Palestine at war again? Check.
But one historically bloody rite of passage seems to have gotten a lot easier of late: the birth of a nation.
Typically, when part of a country has wanted to break away, it means war. The American Revolution was a war of secession fought by colonists against the British Empire. And the 20th century’s two great waves of nation-building were cataclysmic: After the end of World War I in 1918, peoples around the world broke away from empires and formed their own states, emboldened by the idealism of American President Woodrow Wilson. Tens of millions were killed and displaced in the process. After World War II, dozens of Asian and African countries declared independence as they expelled colonial occupiers, sometimes with acceptance, often with bloodshed.
Lately, however, the world has seen some surprisingly smooth independence movements in which the path to statehood has been achieved through voting, not battle. The latest candidate for the new nations club is another British territory: Scotland.
On Sept. 18, Scots will vote whether to withdraw from their union with Britain. Like their 18th-century counterparts in the American Colonies, if they declare independence they will remove bountiful riches from London’s control, in this case probably most of the North Sea oil fields. But in a sign of changing times, the United Kingdom is only striking against the secessionists with words. Prime Minister David Cameron has promised to accept the referendum results.
A lot has to go right for an independence vote to take place, and to be honored. A “parent” nation has to be confident enough—or scarred enough by civil infighting—to let go willingly. A breakaway republic needs the resources to survive and prosper on its own. And a stable region helps: South Sudan, the world’s newest country (see sidebar), has already fallen back into the violence that characterized its existence as a persecuted region under the control of Khartoum.
Scotland’s coming vote might be getting all the attention, but there are other countries with independence referendums in the offing. Some are more likely to work out than others; if they do, the world could see a handful of new flags, and also new challenges. Here’s a tour of the new nations you just might be able to visit soon.

Scotland

-
-
If it votes for independence on Sept. 18, Scotland will become the newest entrant to the European Union. It’s already a popular tourist destination and an economic powerhouse. If current political trends continue, an independent Scotland will form a leftist, socialist counterpart to a more right-wing England. The Scots have proven more committed to national health care and labor rights than Britain under Conservative rule. Edinburgh’s Fringe Festival has been an alternative cultural mainstay for decades, and Glasgow served as Europe’s Cultural Capital in 1990.
Will it change much? Maybe Scotland will be forced to abandon the pound sterling after three centuries, but an independent Scotland probably won’t look that different. It’s unlikely to sever its relationship to the United Kingdom entirely, like Ireland did. It probably will maintain formal allegiance to the queen, like other former British territories including Australia and Canada. And its economy will remain intertwined with that of England, with whom it will continue to share a common language and island.

Catalonia

-
-
The region of Spain that gave us Gaudi, Barcelona, and George Orwell’s best work of reportage has often been an economic basket case, but it’s undeniably beautiful region with an undeniable sense of separate identity. People there proudly speak Catalan, a Romance language as different from Spanish as Portuguese or French, and many refuse to identify as Spanish. Separatist parties won the Catalan regional elections in 2012 and promised to hold an independence vote, now scheduled for Nov. 9.
It’s unclear whether Catalonia could prosper independently; Spain, overall, isn’t doing so well itself. The region has its own manufacturing and finance base, and it remains a popular tourist destination. Unshackled from Spain, Catalonia would be likely to even more boldly embrace its linguistic differences and the region’s more populist politics. Visitors already in thrall to the delicious cuisine, with its famous mixing of pork and seafood, and eclectic architecture, will be able to bask in a romantic storyline of a persistent, stubborn, and maybe even ill-conceived commitment to national independence.
If it votes “yes,” Catalonia’s path forward won’t be smooth: The Spanish government says it won’t honor an independence referendum. Barcelona, the would-be capital, will have to negotiate gingerly with Madrid—which has promised to block the EU membership of not only Catalonia, but also Scotland, for fear of setting a precedent. Catalan leaders are already considering how to go around Spain and appeal for recognition from foreign countries and the United Nations.
If they both dig in, expect a long and strange standoff, but a diplomatic one: It’s almost impossible to imagine contemporary Spain going to war to retain control of its wealthy eastern region.

Western Sahara

-
-
This one has been underway for longer than most college students have been alive. A huge, mineral-rich territory almost as large as Morocco itself, Western Sahara stretches south of Morocco along the Atlantic Coast. If it didn’t have generous phosphate deposits to mine, it’s conceivable that its half-million inhabitants would have been left alone when Spain ended its colonial rule in 1975. Instead, Morocco moved in and fought a long war with a local independence group called the Polisario Front. Since 1991, the United Nations has monitored a cease-fire and was mandated to organize an independence referendum to settle Western Sahara’s future.
Some diplomats—perhaps a bit Pollyanna-ish—believe that the vote could finally come to pass in two or three years, and their assumption is that the independence faction would win. Western Sahara has beautiful desertscapes and an undeveloped coastline; it is huge, 100,000 square miles, and mostly uninhabited. It probably wouldn’t join Morocco as a top tourist destination, but its mining industry and natural resources could position it as a relatively wealthy neighbor to Morocco and Algeria, if things go right—or could doom it to the “resource curse” that often mires resource-rich countries in poverty and underdevelopment.

New Caledonia

-
-
A French-controlled island in the Pacific, New Caledonia gained renown because of the brutal measures the French undertook to suppress the locals in the 19th century, and later for its critical role as an Allied naval base during World War II. Today it is one of the most prosperous economies in the South Pacific, with healthy agriculture, tourism, and mining sectors. French support has been generous, which might explain why voters rejected independence during a referendum in the 1980s.
Secessionist parties have grown in popularity since, however, and a second vote will be held before 2018. If it succeeds, New Caledonia would join Djibouti, Algeria, and the dozens of former French colonies sprinkled around the globe. France has already said it won’t fight to keep New Caledonia, but it’s not clear whether the island will really cut its ties: Many local opponents of independence believe that when they get to the voting booth, residents won’t want to let go of the French subsidies that would disappear after independence.

Bougainville

-
-
A tropical Pacific island currently ruled by Papua New Guinea, Bougainville has a copper mine and about 250,000 inhabitants. Past governments have hired foreign mercenaries to quash secessionist rebellions, but now Bougainville is scheduled to vote on independence between 2015 and 2020 and Papua New Guinea now seems resigned to let the territory go if voters support independence.
Aside from miners, it’s unlikely to attract casual visitors. Like Papua New Guinea, it’s hard to reach. Fun fact: It’s named after the same French navigator as the ubiquitous warm-climate bougainvillea vine.

Iraqi Kurdistan


One example of the slow-and-steady approach is Iraqi Kurdistan. Kurds have ruled their own enclave, more or less free from Baghdad, since 1991. They speak their own language, have their own regional government, and have developed their own oil industry. Kurdistan is its own country for all practical purposes; it even has its own border guards. But it has avoided war and preserved its relations with neighboring Iran and Turkey (which have their own restive Kurdish minorities) by stopping short of declaring independence.
Now, with Iraq’s central government distracted by its war against the jihadi Islamic State, the president of the autonomous Kurdish Regional Government this month ordered his parliament to set up an independence referendum. Until recently, Kurdish politicians believed they could never secede without some kind of buy-in from Iraq, Syria, Turkey, and Iran, all of which oppose Kurdish independence. But the new turmoil in the region has these governments distracted with more pressing issues, and they might be willing to accept an independent Kurdistan if it means a genuinely stable new neighbor.
If the referendum were to pass, Kurdistan would be a landlocked mountainous territory with stunning mountains and lakes and major oil and natural gas reserves. Compared to its neighbors, Kurdistan has been prosperous and politically coherent, controlled mostly by a few traditional clans who have proven adept at developing the economy and coopting potential challenges from Turkey and Iran by inviting them to invest heavily in Kurdistan’s economic boom. A free Kurdistan would bring to a close a curious irony: one of the Middle East’s most stable countries in recent years has stayed that way by not being a country at all.
Thanassis Cambanis, a fellow at The Century Foundation, is the author of “A Privilege to Die: Inside Hezbollah’s Legions and Their Endless War Against Israel.” He is an Ideas columnist and blogs at thanassiscambanis.com.

La confessió de Pujol, al Financial Times i al New York Times

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

Dilluns  28.07.2014  10:15

La confessió de Pujol, al Financial Times i al New York Times

Els dos prestigiosos diaris parlen de l'efecte del cas en el procés català

Vilaweb
La confessió de Jordi Pujol sobre els comptes sense regularitzar que tenia a l'estranger ha tingut ressò a dos dels principals mitjans internacionals: el britànic Financial Times i el nord-americà The New York Times, dediquen sengles articles al cas i comenten l’efecte que això pot tenir sobre el procés d’indepedència.
El Financial Times titula 'Funds scandal hits Catalan independence campaign(Un escàndol de frau fiscal colpeja la campanya d’independència catalana) i diu que el fet que Pujol hagi admès que tenia comptes sense declarar és un contratemps pel procés. El periodista Tobias Buck, des de Madrid, explica que la declaració ha provocat commoció a l’escena política catalana.

El diari econòmic explica que el risc més gran per Convergència Democràtica de Catalunya i per tot el moviment independentista és que les confessions de Pujol poden desencadenar en altres informacions que impliquin a altres polítics catalans.

El New York Times destaca que la declaració arriba pocs dies abans de la reunió entre el president català, Artur Mas, i l’espanyol, Mariano Rajoy. 'Admission of Tax Fraud Precedes Talks in Catalonia' (L’admissió de frau fiscal precedeix la reunió a Catalunya), titula, i relata la confessió de Pujol. Explica que Pujol ja és un polític retirat, però remarca que la seva figura és encara influent a Catalunya.

Informació relacionada:
Editorial de Vicent Partal: Només és un forat al tram 93
Francesc-Marc Àlvaro: Pujol i els seus fills, la mala consciència

dissabte, 26 de juliol del 2014

Text íntegre del comunicat difós per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!
CONFESSIÓ inesperada
EL PERIODICO

Text íntegre del comunicat difós per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol

Es compromet a comparèixer davant les autoritats tributàries o judicials per acabar amb els comentaris

Divendres, 25 de juliol del 2014 - 23.51 h
Davant de les informacions aparegudes des de fa quasi dos anys al voltant dels membres de la meva família més directa i de les insinuacions escrites sobre l'origen dels medis econòmics de la mateixa, em veig en l'obligació de posar de manifest els següents extrems:
- El meu pare en Florenci Pujol i Brugat va disposar com a darrera voluntat específica que uns diner ubicats a l'estranger --diferents als compresos en el seu testament--, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobaven regularitzats en el moment de la seva mort a setembre de 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva esposa, doncs ell consideraba errònia i d'incert futur la meva opció per la política en lloc de seguir en el món de l'activitat econòmica. I més encara, perquè havent viscut de prop l'època difícil dels anys 30 i 40 tenia por del que podía pasar, i més del que podia pasar a un polític molt compromés.
- La sobtada mort del meu pare va tenir lloc a escassament cinc mesos de la meva pressa de possessió com a president.
- En aquell moment la minoria d'edat de la pràctica totalitat dels meus fills em convertia en responsable legal de qualsevol decisió, i malgrat que la meva consciència i el meu càrrec m'empenyien a rebutjar aquesta herencia, la darrera voluntat del meu pare juntament amb la seva opinió i dubtes sobre la meva opció vital per la política pesaven encara més, i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de máxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la que no vaig voler saber mai el més mínim detall, fins que arribats a la majoria d'edat tots els meus fills es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament als meus set fills i a la meva esposa.
- Lamentablement no es va trovar mai el moment adient per a regularitzar aquesta herència, com sí han pogut fer-ho la resta de persones que es trobaven en situación similar en tres ocasions excepcionals al llarg de més de trenta anys de vigència de l'actual sistema tributari.
- Finalment ha hagut de ser en aquests darrers dies que els membres de la meva família han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional de novembre de 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors.
- Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l'únic responsable, i vull manifestar-ho de forma pública, amb el meu compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si escau, davant d'instàncies judicials, per acreditar aquests fets i d'aquesta manera acabar amb les insinuacions i els comentaris.
- Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se defraudats en la seva confiança, a la qual demano perdó. I també els demano que sàpiguen destriar les falles d'una persona --per molt significativa que hagi estat--, i que aquesta declaración sigui reparadora en el que sigui posible del mal i d'expiació per a mi mateix.
A Barcelona el vint-i-cinc de juliol de dos mil catorze.
Jordi Pujol i Soley

Álvaro: "Pujol diu ara 'jo m'hauria de morir'"

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!
26/07/2014
HERÈNCIA

Álvaro: "Pujol diu ara 'jo m'hauria de morir'"

El periodista Francesc-Marc Àlvaro
El periodista Francesc-Marc Àlvaro

El periodista afirma que la notícia de l'expresident "fa un mal favor a l'operació de renovació de Convergència"

Bernat Vilaró
El Singular Digital
El periodsita Francesc-Marc Álvaro va valorar ahir la revelació de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que va demanar perdó per regularitzat una herència familiar que li va fer el seu pare a l'estranger. Segons declaracions de l'articulista a 'La nit a Rac 1', "en els últims temps Pujol en privat, quan s'ha trobat amb moltes persones, ha dit una frase molt dura: 'jo m'hauria de morir', frase que ara té tot el sentit del món".

Tal i com ha continuat el periodista, "és una idea que el seu personatge tindria una clausura molt millor si hi havia una desparició física que evités això que ara estem vivint". "Pujol sempre s'ha volgut comparar amb Prat de la Riba, que va tenir una gran sort, perquè va morir molt jove", ha afegit.

Segons Álvaro, la notícia és "molt important" i "tindrà uns efectes determinants sobre CDC i CiU". "Fa dies que Pujol es preparava per fer aquesta explicació. Artur Mas també sabia que Pujol volia fer aquest pas", ha dit.

Renovació de CDC

Jordi Pujol va fer pública la notícia ahir, el mateix dia que CDC escenificava la intenció de donar una imatge nova, amb Josep Rull i Mercè Conesa al capdavant. "Es produeix una competència en la notícia, Pujol tapa el que ha estat un moviment de peces improtant de Mas, una jugada inoportuna en el temps. Podria haver-ho fet abans o després, i ho ha fet el mateix dia", ha continuat Álvaro.

"Pujol té una lògica que no és la del partit, sinó la seva. I la notícia de Pujol va contra la notícia de Rull. Fa un mal favor a l'operació de renovació de Convergència. Els temps s'han accelerat per alguna cosa que segurament sabrem d'aquí uns dies", ha pronosticat el periodista.

Conseqüències

Per Álvaro, el "verb clau" del comunicat és "desentendre's", perquè "és exactament el que Pujol ha fet sempre en relació als seus fills. Com que tenia un sentiment de culpa per l'absència, ho compensava dient: 'doncs feu'. Però la màniga ampla ha acabat per trencar el personage i el seu llegat. És una paradoxa", ha seguit.

A més, el periodista considera que "si no fos tan lamentable perquè implica un partit i molta gent, i un projecte polític, podríem parlar d'una mena de Shakespeare a l'Eixample, algú que fa una cosa molt important per un país i acaba caient per un error que no hauria d'haver comès".

"El seu llegat quedarà tocat, és inevitable. Això contamina Mas perquè és el líder del partit que va fundar Pujol, i ell va ser qui el va posar", ha sentenciat. "La única sortida que té ara Mas és apuntar el verb 'despujolitzar i refundar el partit'".

Sobre si la notícia de Pujol afectarà al procés sobiranista o no, Álvaro ha dit que, d'una banda "sí, en la mesura que qui està davant és Mas i això l'afebleix". Però per l'altra, "no, perquè reforça ERC, que ja ha crescut amb aquesta notícia". "C's també ha crescut" després del comunicat de Pujol, segons ha conclòs Álvaro.

Jordi Pujol: un país que fa mal per Vicent Partal

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

OPINIÓ

Vicent Partal

25.07.2014

Jordi Pujol: un país que fa mal

Vilaweb
 
L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol ha reconegut que mentre era president va tenir diners a l'estranger de manera irregular. En una carta feta pública pel seu advocat, Pujol diu que no va 'tenir temps' de regularitzar la situació d'aquests diners mentre era president, malgrat que va haver-hi ocasions en què legalment hauria pogut fer-ho. La confessió taca perennement el seu exercici de la política i el principal càrrec institucional de Catalunya, un càrrec que durant vint-i-tres anys va ser ocupat per un home conscient que defraudava no tan sols Hisenda, sinó el país que havia de servir i la gent que confiava en ell elecció rere elecció.

Jordi Pujol es manifesta disposat a fer front a les conseqüències fiscals i penals que puguen tenir els seus actes. Només faltaria que no ho fes. Tanmateix, no diu res de les responsabilitats polítiques del cas. I de les greus conseqüències que tindrà, com tots sabem. L'ombra de la corrupció ha acaçat durant anys Pujol i la seua família fins que inesperadament --inesperadament pel canal i per la forma-- n'ha arribat la confirmació. Res no serà igual per a ell, però tampoc per al seu partit, per al moviment que va encapçalar i fins i tot per al país que va presidir.

L'actuació de Jordi Pujol ens fa mal a tots. És un gran fracàs per a Catalunya. Per la hipocresia de governar invocant els valors com a guia de conducta. Per la imatge que es desprèn del govern i de la política, en aquella 'Catalogna da bere' que inevitablement ens remet al Milà de Bettino Craxi. Del govern i, cosa molt pitjor, de la institució que ja té vinculada sense remei la figura de l'home que la va conduir durant gairebé tota la transició política. En què pensava Jordi Pujol tots aquells anys? Com podia, una persona com ell, conciliar el seu discurs tan lligat als valors socials positius amb la certesa que incomplia, amb frau, les seues obligacions més elementals envers la societat?

El mal ja és fet. Ara caldrà aguantar les justificades invectives que cauran no pas sobre Pujol sinó sobre tot el nacionalisme català, potser sobre el país sencer. Se n'aprofitaran, com és lògic. Però el problema no serà, no és, que els uns puguen dir impunement totes les barbaritats que vulguen. El problema és que tinguem un país on puguen passar coses com aquestes que avui ha confessat Jordi Pujol. I això sí que fa mal de debò.

Jordi Pujol confessa que va enganyar Hisenda amb comptes a l'estranger

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!
Dissabte  26.07.2014  06:00
Autor/s: Redacció / ACN

Jordi Pujol confessa que va enganyar Hisenda amb comptes a l'estranger

Terrabastall polític per la declaració de l'ex-president, que es posa a disposició de les autoritats

Vilaweb
L'ex-president Jordi Pujol va sorpendre ahir amb un comunicat (pdf) en què, a través del seu advocat, confessa que disposava de comptes sense regularitzar a l'estranger que formaven part d'una herència familiar, rebuda el 1980. L'herència del seu pare anava destinada també a Marta Ferrusola i als seus set fills. Una persona de confiança va gestionar els diners fins que tots els seus fills van ser majors d'edat, però Pujol diu que no 'va trobar mai el moment adient' per a declarara-los a Hisenda. Pujol demana perdó i es posa a disposició de les autoritats tributàries i judicials.
Segons que publica avui La Vanguardia, un ex-treballador de banca d'Andorra havia aconseguit documents referents als comptes dels Pujol i els havia començat a difondre, i és per això que la família va decidir de declarar els diners a Hisenda. El periodista Manel Pérez explica que feia dies que Jordi Pujol rumiava què fer amb la situació i, finalment, la família va decidir de regularitzar el patrimoni andorrà. 'Segons diverses fonts, va ser ahir mateix quan Pujol va donar detalls explícits a Artur Mas de què passava i li va avançar que a la tarda explicaria la situació a l'opinió pública'. 
Una herència del 1980
El pare de Jordi Pujol, Florenci Pujol, hauria obtingut aquests diners ubicats a l'estranger gràcies als seus negocis en la compra-venda de divises, com van publicar alguns mitjans. Havia disposat que aquests fons fossin per a Marta Ferrusola i els set fills del matrimoni, ja que considerava 'errònia i d'incert futur' la decisió de Jordi Pujol de dedicar-se a la política i no continuar en el món de l'activitat econòmica. A més, tenia por del que pogués passar a un polític compromès com Jordi Pujol. Però la mort sobtada de Florenci Pujol el setembre del 1980, pocs mesos després que el seu fill fos investit president, va deixar els diners sense regularitzar.

En aquell moment, quasi tots els fills del matrimoni Pujol-Ferrusola eren menors d'edat i això convertia l'ex-president en responsable legal de qualsevol decisió, tot i que la seva 'consciència i càrrec' l'empenyien a 'rebutjar' aquesta herència fora del testament legal. Pujol explica que va encarregar la 'gestió i regularització' a una persona de màxima confiança i no en va 'voler saber mai el més mínim detall'. Quan tots els fills van arribar a la majoria d'edat, aquesta persona va cedir la gestió a un dels fills. 'És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva esposa', diu.

Però, segons ell, 'lamentablement no es va trobar mai el moment adient per a regularitzar aquesta herència' en cap de les tres amnisties fiscals de les tres últimes dècades. Finalment, no ha estat fins els 'darrers dies' que els membres de la seva família 'han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional del novembre de 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors'.
'Demano perdó'

En el comunicat, Pujol reconeix els fets amb 'molt de dolor' pel que significa per a la seva família, per ell mateix, i per a les persones que s'hagin pogut sentir defraudades per la confiança que li van dipositar. 'Demano perdó', insisteix. 'I també els demano que sàpiguen destriar les falles d'una persona --per molt significativa que hagi estat-- i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d'expiació per a mi mateix', conclou.

L'ex-president es declara 'únic responsable' dels fets i de totes les seves conseqüències i mostra el seu 'compromís absolut' de comparèixer davant les autoritats tributàries i, si s'escau, davant d'instàncies judicials, 'per acabar amb les insinuacions i comentaris'.
Editorial de Vicent Partal: Jordi Pujol: un país que fa mal

http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/086/291/291.pdf

divendres, 25 de juliol del 2014

Carlos Fabra, a la presó

COLLONS, JA ÉS HORA...!!!!

Carlos Fabra, a la presó

El Tribunal Suprem confirma la condemna de quatre anys per delicte fiscal

Només un improbable indult de Rajoy el podria salvar del presidi

, València | ND 23/07/2014 a les 15:35h
 
Fabra, en una compareixença de premsa el desembre de l'any passat. Foto: Europa Press.
Per a molts era una quimera irrealitzable. Carlos Fabra mai no aniria a presó perquè la Justícia no sabia com fer-ho. Era un home massa poderós, impossible d'atrapar. Però Fabra ja no és qui va ser. Al PP ja no el volen i a Castelló, la província que durant un segle ha controlat el seu clan familiar, li han perdut el respecte.

La Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol (TS) ha confirmat aquest dimecres la condemna a quatre anys de presó per a l'expresident de la Diputació castellonenca. La seua entrada en presidi es presumeix imminent, a no ser que l'indulte el govern de Mariano Rajoy. Una hipòtesi difícilment realitzable per la gran commoció social que causaria i per la voluntat, explícitament manifestada pel condemnat, de no sol·licitar la gràcia. Les bones amistats han saltat pels aires.

L'Alt Tribunal rebutja el recurs de Fabra a la condemna imposada per l'Audiència provincial el passat novembre per quatre delictes fiscals. Igualment, el Suprem desestima els recursos de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, que reclamaven augmentar la condemna a 8 anys presó. La sala ha rebaixat la pena a la seua dona, Amparo Fernández, en estimar parcialment el seu recurs. Fernández haurà de complir un del dos anys als quals havia estat condemnada.

Culpable de quatre delictes fiscals

Segons la sentència de l'Audiència de Castelló, Carlos Fabra és culpable de quatre delictes fiscals, en haver ocultat a Hisenda més de 693.000 euros entre els anys 1999 i 2003. El passat novembre, després de conèixer la sentència, el condemnat va comparèixer públicament i va anunciar que presentaria recursos i apel·laria totes les instàncies possibles per evitar la condemna. Ara ja només li queda el recurs al Constitucional.

En aquesta causa, Carlos Fabra ha estat acusat d'haver cobrat comissions per fer de mitjancer en l'obtenció de productes fitosanitaris i d'haver ocultat a Hisenda ingressos milionaris. Els delictes imputats eren els de tràfic d'influències, suborn i els quatre delictes fiscals esmentats. Finalment, només se'l condemnà per les il·legalitats contra l'erari públic. De la resta de càrrecs va ser absolt. Fabra haurà de pagar també una multa de 693.000 euros i una indemnització a Hisenda de la mateixa quantitat, tot i haver dit que no té “diners suficients” per a cobrir els pagaments.

Desfilada cap a la presó

Amb la sentència de l'Audiència de Castelló i el pronunciament del Suprem s'arriba al final d'un cas que ha requerit deu anys d'instrucció i ha 'cremat' diversos jutges, que desistien davant les dificultats i els constants impediments que presentava el cas. Fabra és, després de Pedro Hernández, exalcalde de Torrevella (el Baix Segura), la segona gran peça del Partit Popular valencià que acaba en presidi per corrupció. El tercer, seguint una seqüència lògica de fets, serà l'exconseller Rafael Blasco. Però, segurament, la llista no acabarà amb ells. Les pràctiques corruptes al País Valencià sumen ja més de cent imputats, la majoria pedents encara de judici.

Margallo admet per escrit que la intel·ligència de l'Estat estudia la DUI

Margallo admet per escrit que la intel·ligència de l'Estat estudia la DUI

Reconeix al diputat Xuclà de CiU que els serveis del ministeri d'Exteriors treballen en les conseqüències internacionals d'una Catalunya independent sense “cap despesa extraordinària”

, Barcelona | ND 24/07/2014 a les 09:50h
 
El document lliurat per Margallo.

"Eventual declaración de independencia de Cataluña y el derecho internacional: especial referencia perspectiva de las Naciones Unidas". Aquest és el títol d'un dels informes que ha elaborat el ministeri d'Afers Exteriors espanyol per argüir la seva oposició en l'àmbit diplomàtic al procés sobiranista de Catalunya. Així ho ha reconegut, i per escrit, el mateix ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, en una resposta parlamentària al diputat de CiU a Madrid, Jordi Xuclà. 
 
Margallo, tal i com reflecteix la resposta a la que ha tingut accés Nació Digital, reconeix que les delegacions a l'exterior d'Espanya treballen i emeten informes respecte a la situació política de Catalunya. En aquest sentit, el ministre no amaga pas que s'ha registrat un estudi sobre la DUI titulat "Informe jurídico a propósito del marco jurídico-internacional en caso de una declaración unilateral de independencia por parte de Cataluña". 
 
Ara bé, Margallo assegura que aquests documents, estudis i memoràndums no han costat ni un euro extraordinari perquè se n'han fet càrrec els serveis del mateix ministeri d'Exteriors. 

dilluns, 21 de juliol del 2014

"Críticas en Barbastro contra el etiquetado en catalán en un supermercado




Huesca

Críticas en Barbastro contra el etiquetado en catalán en un supermercado

Heraldo. Zaragoza| Actualizada 19/07/2014 a las 12:32  

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán denuncia que ALDI vende en Barbastro productos etiquetados exclusivamente en catalán.

Etiquetas
Paquete de butifarra comprado en Aldi Barbastro y etiquetado exclusivamente en catalán Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. Heraldo
La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC) denuncia, en nombre de varios ciudadanos barbastrenses, que el establecimiento ALDI en Barbastro comercializa varios productos que están etiquetados exclusivamente en catalán.

La plataforma ha recibido diversas quejas de vecinos de Barbastro que, ante su sorpresa, se han encontrado con productos alimenticios en los que la información de los ingredientes, caducidad, etc. aparecen exclusivamente en catalán, "lo cual es ilegal pues el catalán no es lengua propia de Aragón y la Ley exige que los productos puestos a la venta tienen que estar, como mínimo, etiquetados en la lengua oficial del lugar, en este caso, en español", afirma la plataforma en una nota. "Si aparte de estar en catalán estuviera en aragonés, a los vecinos que les han hecho llegar sus quejas ya les parecería bien", añaden.

En concreto, Chorche F. y Ana D. denuncian que, tras adquirir un paquete de butifarra envasada al vacío en la sección frigorífica y, tras llegar a su casa, se encontraron con la sorpresa de que el etiquetado estaba solo en catalán. En palabras de Chorche G., “esto es una vergüenza. Estamos pensando en recoger firmas entre los clientes de ALDI y entregarlas en el supermercado para exigir una rectificación o cambiaremos de comercio”.

Ana D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.

Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.

ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés

diumenge, 20 de juliol del 2014

Duran podria plegar demà, segons Toni Aira

20/07/2014
CiU

Duran podria plegar demà, segons Toni Aira

 Josep Antoni Duran i Lleida a 'Onda Cero'

Josep Antoni Duran i Lleida a 'Onda Cero'

El líder d'Unió deixaria la secretaria general de CiU, que passaria a ocupar el conseller Ramon Espadaler

Lluís Bou
El Singular Digital
Josep Antoni Duran podria plegar demà finalment com a secretari general de CiU, segons apunta Toni Aira en un article avui a 'El Periódico'. Seria el primer pas de la seva definitiva retirada política.

"Em diuen fonts d'Unió que demà, dilluns, viurem el primer pas d'aquesta retirada per etapes, amb la renúncia oficial de Duran a la secretaria general de CiU en favor de Ramon Espadaler. M'ho assegura gent de l'entorn de Duran, malgrat que amb ell s'ha de fer com Sant Tomàs: o es veu (i es palpa) o no es creu", afirma.

Duran tenia previst abandonar la secretaria general de CiU després de les eleccions europees, però ho va ajornar, després que es va obrir el debat en el sentit que hauria d'abandonar també el càrrec de portaveu de CiU al Congrés.

dissabte, 19 de juliol del 2014

Llavaneres hissa l'estelada davant el capità general espanyol

Dissabte  19.07.2014  17:31

Llavaneres hissa l'estelada davant el capità general espanyol

La hissada de la bandera independentista coincideix amb una recepció de capitania, el 18 de juliol, que es feia just al davant

Vilaweb
L'ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres al Maresme, amb els partits polítics locals i la secció local de l'ANC, va hissar ahir divendres una senyera estelada a l'entrada del poble, a l'Avinguda de Sant Andreu, en compliment d'un acord del plenari. Es dóna el cas que davant mateix del lloc on es va desplegar l'estelada hi ha la residència d'estiu del capità general de Catalunya (anomenat inspector general de l'exèrcit des de la reforma del 2002). En aquell moment, i malgrat ser el 18 de juliol, aniversari del cop d'estat del general Franco, José Manuel Muñoz Muñoz feia una recepció.
Segons les fonts consultades per VilaWeb a la recepció del capità general assistien diverses persones arribades en alguns casos en un autobús especial, entre les quals la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna.
Entre els assistents a la hissada de la senyera estelada es va comentar abundament la poca sensibilitat de l'estament militar de fer un acte de celebració precisament el dia que es commemora el cop d'estat del 1936, que va donar inici a la guerra.