diumenge, 31 d’agost del 2014

Rajoy ja coneixia els draps bruts dels Pujol abans de ser president

Rajoy ja coneixia els draps bruts dels Pujol abans de ser president

L'entorn del líder del PP va propiciar el dinar de La Camarga perquè Camacho contrastés la informació que tenia


El líder del PP, Mariano Rajoy, i el seu cercle de confiança estaven al corrent ja des de mesos abans d’arribar al Palau de la Moncloa, el desembre del 2011, que la família de l’expresident Jordi Pujol mantenia una immensa fortuna oculta en paradisos fiscals, segons han explicat a l’ARA fonts molt pròximes a l’Agència Tributària espanyola i als cossos i forces de seguretat de l’Estat. El seu patrimoni, expliquen, no només es limitaria a Andorra sinó també a altres països europeus com ara Luxemburg i Suïssa, i a les illes Jersey i Guernsey del canal de la Mànega.
Aquestes mateixes fonts indiquen que el que sabien alguns dirigents del PP va ser el que va motivar que l’aleshores (i encara ara) cap de gabinet de Rajoy, el català Jorge Moragas, propiciés el 2010 una trobada entre la líder del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i la disgustada excompanya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola. L’objectiu del dinar al restaurant La Camarga, que va gravar l’agència de detectius Método 3 i que va provocar un gran escàndol polític, no era altre que ratificar tot el que ja sabien per filtracions.
El micròfon de Método 3
Seguint una estratègia per obtenir més informació dissenyada des de Génova, Camacho es va reunir el 7 de juliol del 2010 amb María Victoria Álvarez, l’ex de Pujol Ferrusola, perquè expliqués tot el que sabia de l’entramat financer muntat per la família Pujol per incrementar els seus beneficis en paradisos fiscals. En aquells dies ningú podia imaginar que al gerro de damunt de la taula hi havia un micròfon ocult de Método 3, que treballava per al PP, entre altres clients.
La reunió va servir perquè la dirigent popular ratifiqués la informació que, ja en aquells moments, tenien als calaixos de la seu del PP. Poc després CiU guanyaria les eleccions autonòmiques i Artur Mas començaria una breu legislatura com a president en què els acords amb el PP van sovintejar. El procés cap a l’estat propi, que ara enfronta Rajoy i Mas, no havia començat.
Tot i que la conversa entre Álvarez i Camacho va lliscar també cap a terrenys privats i les confidències de llit, l’ex del fill gran de Pujol va narrar amb profusió els moviments de diner en negre que feia la família Pujol via Andorra, per exemple en metàl·lic en una motxilla amb bitllets de 500 euros.
Les informacions van servir de base perquè, mesos més tard, quan el PP ja estava instal·lat al poder, i a les beceroles del procés sobiranista, les forces de seguretat de l’Estat es posessin a treballar en pro d’aconseguir més indicis i certeses per intentar nodrir-se d’una informació detallada sobre els moviments de comptes dels Pujol a Espanya, Europa, Amèrica i l’Àfrica pel que pogués venir.
Un informe poc detallat
Segons un dels múltiples documents de la UDEF -la controvertida unitat central de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia Nacional-, la informació confidencial aconseguida a Andorra els va arribar per una xivatada d’un exempleat de la banca andorrana BPA, on els Pujol mantenien els diners ocults. No obstant, en l’informe policial no s’indica qui és aquesta persona ni quin el seu mòbil per revelar una informació així. Tampoc acrediten la informació amb documents oficials. Només la justifiquen amb captures de pantalla sobre els comptes facilitades per l’empleat. De fet, ja fa anys que la policia espanyola vigila i persegueix els comptes de la família Pujol. Diversos d’aquests informes podrien haver estat guardats durant els governs socialistes i populars en un calaix, segons coincideixen a denunciar els sindicats policials SIPE i SUP i el mateix ex fiscal en cap d’Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. En els cercles de poder es coneixien les activitats financeres del fill gran de l’expresident. “Molts informes sobre els Pujol van quedar sistemàticament en l’oblit”, sostenen aquests agents.
La família va a les palpentes
Actualment, i després de les nombroses investigacions, els Pujol desconeixen quina és precisament la informació real de què disposa el titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, que instrueix les diligències prèvies 141/2012-W i que el dia 15 prendrà declaració a Jordi Pujol Ferrusola, conegut com a Júnior. Precisament aquest és el problema dels Pujol, la gran incògnita del cas i el futur de la base de la defensa de l’expresident català. Volen saber les proves que la justícia espanyola té contra ells i què els ha explicat la banca andorrana. Per això la defensa de Pujol va interposar una demanda per revelació de secret bancari a Andorra amb la finalitat de paralitzar tota la investigació i aplicar la tàctica jurídica de l’ arbre enverinat, segons la qual si una investigació arrenca d’un origen il·lícit està tota tacada i, per tant, no té cap validesa malgrat la seva aparent veracitat.
Ruz disposa d’un informe de la UDEF que assegura que Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès i Riera, van rebre comissions il·legals d’almenys 17 empreses contractistes de la Generalitat per serveis falsos. Ruz va paralitzar el procediment, però posteriorment va ordenar investigar a fons l’entramat societari. D’aquí que la policia s’entrevistés amb desenes d’empresaris que haurien pagat als Pujol per adjudicacions, entre els quals la pràctica totalitat de grans empreses espanyoles i que en la majoria dels casos van negar tracte comercial amb la família. Segons reconeix un d’aquests empresaris, que també figura a la llista de donants del PP, els que admetien aquestes comissions no podien explicar l’assessorament que els haurien prestat o presentaven contractes per feines inexistents.
En el recurs que els Pujol han interposat denuncien que la informació obtinguda per la policia a Andorra té “finalitat política”, ja que sospiten que se’ls investiga des que s’han sumat a la causa independentista. Amb el seu recurs, pretenen principalment tenir dret a la vista en el procés d’informació a les autoritats espanyoles a Andorra per tenir accés directe a les dades que poguessin anar arribant a Ruz. Pretenen així armar la seva defensa davant de possibles il·legalitats jurídiques en l’obtenció de dades i donar arguments a Jordi Pujol Soley en la seva compareixença davant el Parlament, que ell vol posposar.
 La família va dir 'no' a regularitzar diversos cops
A finals de l’any 2010 els assessors fiscals van recomanar a la família Pujol que regularitzés la seva fortuna oculta davant la hisenda pública espanyola, però no els van fer cas, segons va confirmar a l’ARA un dels assessors fiscals d’un dels fills de Pujol. Els assessors els van aconsellar que, atès l’elevat volum dels seus ingressos extraordinaris, se sotmetessin a l’amnistia fiscal del ministre Cristóbal Montoro, que es va produir el 2012, poc després que el PP arribés al govern.
La família Pujol va desestimar acollir-s’hi, cosa que li hauria permès legalitzar la presumpta herència familiar del 1980 i tributar només per un 10 per cent dels rendiments generats per aquesta herència en els últims quatre anys. L’expresident de la Generalitat; la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus fills s’ho van plantejar, però finalment ho van descartar per diversos motius, un dels quals, polític.
Aquell estiu del 2012 l’ANC va convocar la primera gran manifestació independentista de la Diada. Que haguessin fet aflorar els diners hauria significat, a més del desgast polític, evitar ser acusats de delicte penal per blanqueig de capitals com passa ara. Va ser precisament l’any 2010 quan els Pujol van veure que el Principat d’Andorra, on tenien la base dels seus diners ocults, acceptava firmar el primer acord d’intercanvi d’informació fiscal amb Espanya. Andbank, on la família Pujol havia mantingut presumptament ocult durant molts anys part del llegat heretat, i que tenia com a conseller delegat un fill de l’exconseller pujolista Antoni Comas, els va aconsellar legalitzar els diners. Els Pujol, però, van preferir treure’ls i ingressar-los a la Banca Privada d’Andorra (BPA). L’entitat va acceptar el compte a nom de la dona de Pujol i de quatre dels seus set fills, un moviment que ara s’investiga.

Miquel Buch: «Segons el PP, amb un 40% de sí-sí n'hi hauria prou el 9-N»

Miquel Buch: «Segons el PP, amb un 40% de sí-sí n'hi hauria prou el 9-N»

El president de l'ACM ironitza sobre la intenció del govern Rajoy de facilitar l'elecció directa dels alcaldes amb només un 40 per cent dels vots

, Barcelona | ND 31/08/2014 a les 21:40h
Miquel Buch, president de l`Associació Catalana de Municipis. Foto: Jordi Borràs

Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar (CiU), critica la reforma de la llei electoral electoral que vol fer el Partit Popular. "No s'hi val fer canvis quan el PP sembla que estigui a punt de perdre dues o tres ciutats importants", ha denunciat en una entrevista a La Xarxa de Comunicació Local. També qüestiona el topall del percentatge del 40% dels vots per a l'elecció directa d'un alcalde. "El 9 de novembre no caldrà un 51% de vots favorables amb un 40% ja faríem, o el 40% només servirà pels alcaldes, perquè amb això a València o a Madrid ja n'hi ha prou?", s'ha preguntat. Miquel Buch també s'ha mostrat convençut que la consulta catalana es farà el 9 de novembre. "Per molt que molts diguin que Mas està pactant plans B, a dia d'avui el President no ens ha fallat", ha dit. El president de l'ACM ha assegurat que els ajuntaments obeiran el Parlament amb la llei de consultes: "Farem el que les lleis manin i si tenim una llei a Catalunya i es convoca una consulta no direm pas que no". Buch descarta cap fissura: "Vostè s'imagina que algun dels 947 municipis de Catalunya que diu que no vol fer unes eleccions el diumenge que es convoquen?".
El també alcalde de Premià de Mar també ha admès que li agradaria tornar-se a presentar a les eleccions municipals del mes de maig. "Em faria gràcia continuar, tenim dues o tres coses importants que m'agradaria acabar per tancar aquesta etapa com alcalde", ha manifestat.

El PP situa la V com a termòmetre del procés

DIADA NACIONAL

El PP situa la V com a termòmetre del procés

Carme Forcadell confia que el retorn de les vacances animi les inscripcions, com ja va passar el 2013


Clique la imatge per ampliar-la
L’èxit organitzatiu i d’assistència de la Via Catalana del 2013 no va evitar que, un cop més, el PP es negués a reconèixer l’auge de l’independentisme. L’endemà, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, apel·lava a “la majoria silenciosa”, i abonava així una teoria que havia sembrat el 10 de setembre el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo. Llavors va etzibar: “Sigui quin sigui el percentatge de gent que surti, un 10% o un 15%, no tindrà en compte que a Catalunya hi viuen 7,5 milions de persones”. Ara, però, el relat sembla que pot variar. Davant les dificultats que veuen l’ANC i Òmnium per omplir tots els trams de la V, el mateix Millo va defensar ahir en una entrevista a l’ACN que “si la manifestació del 2014 és més nombrosa que la Via Catalana del 2013 voldrà dir que el procés va amunt, però si ho és menys voldrà dir que va avall”. “Més clar, l’aigua”, va afegir.
Així, el dirigent popular presagia: “No sembla que les perspectives siguin que va cap amunt”, cosa que atribueix al fet que els catalans han tingut temps d’informar-se més aquest any. Per si fos cert que l’independentisme es desinfla, Millo insta el PSC, C’s i segons com Unió a obrir-se a preparar una alternativa de govern no sobiranista amb el PP.
L’ANC convida el PSC
Els socialistes, de fet, també reben cants de sirena de l’altre costat. Així, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va reconèixer a Europa Press que li agradaria “molt la seva assistència”. “Els trobem a faltar”, va insistir, i va recordar que la mobilització és oberta i políticament transversal, i que a la seva entitat també hi ha militants del PSC. Tot i això, el primer secretari del partit, Miquel Iceta, li va replicar al vespre des de la Selva del Camp (Baix Camp) que no té intenció d’assistir-hi, ja que la mobilització reclama la independència i fer la consulta tot i no ser pactada, uns aspectes que ell rebutja. Va reconèixer, però, que molts socialistes sí que hi aniran i ho respecta.
Tanmateix, Forcadell no comparteix els mals presagis de Millo respecte a la V, ja que fa moltes setmanes que s’han esgotat tots els autocars de Catalunya per a aquell dia a causa de la concentració i, a més, el nombre d’inscripcions en alguns territoris és “el doble” que en la Via Catalana. La setmana que ve, de fet, la presidenta de l’ANC i la d’Òmnium, Muriel Casals, faran l’última crida perquè la ciutadania s’hi inscrigui i facilitaran la informació per garantir la mobilitat de tots els manifestants que s’hi desplacen.
Les dues entitats, agrupades en la campanya Ara és l’hora, no s’han cansat de repetir que aquest cop la inscripció és més important que mai, ja que cal organitzar els concentrats perquè els colors de les seves samarretes dibuixin dues senyeres al llarg de la Diagonal i la Gran Via. Ara per ara, només 7 dels 73 trams estan plens, mentre que 29 estan gairebé buits o amb ocupació baixa. Tot i això, Forcadell està convençuda que a partir de l’1 de setembre s’animaran les inscripcions, amb el retorn de les vacances. Ja va passar una cosa similar el 2013, quan les últimes setmanes l’ANC patia per omplir els trams de les Terres de l’Ebre i al final va sobrar gent. Aquest increment, a més, ja s’ha notat en certa manera, ja que, tot i que el 15 d’agost només hi havia 150.000 persones inscrites, el 25 ja eren 220.000 i a hores d’ara freguen les 300.000.
En els pròxims dies l’ANC invitarà personalitats de diferents àmbits a assistir a la V. Tot i això, Forcadell no creu que Artur Mas hi assisteixi, igual que els anys anteriors.

divendres, 29 d’agost del 2014

Iceta i Duran es reuniran la setmana vinent

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!, ALGUNS MÉS QUE ALTRES...

29/08/2014
Procés

Iceta i Duran es reuniran la setmana vinent

 Iceta i Duran

Miquel Iceta i Josep Antoni Duran i Lleida

El primer secretari del PSC i el líder d'UDC coincideixen en acatar la decisió del TC sobre la consulta

Bernat Vilaró
El Singular
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, es reuniran la setmana que ve, segons publica avui el 'Diari ARA'. Aquesta serà la primera vegada que Iceta i Duran mantenen una trobada des que el dirigent socialista va ser escollit com a líder del seu partit.

Tant Iceta com Duran coindideixen en acatar la decisió del Tribunal Constitucional (TC) respecte la consulta, al contrari que alguns membres de CDC, ERC, ICV i la CUP, que són partidaris de mantenir el pols amb l'Estat espanyol.

El diari recorda que Iceta i Duran ja es van reunir, acompanyats de l'aleshores primer secretari del PSC, Pere Navarro, i el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, quan s'estava negociant la data i la pregunta de la consulta, la tardor de l'any passat.

Joan Ferran recorda que el «9-N es van fundar les SS nazi»

 QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!, ALGUNS MÉS QUE ALTRES...

Joan Ferran recorda que el «9-N es van fundar les SS nazi»

, Redacció | ND  28/08/2014 a les 14:58h
 
Joan Ferran Foto: QS/ND

"Al llarg de la història els 9N han estat pròdigs en efemèrides. Un 9 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín i des d’aquell dia Alemanya és una altra cosa. Un 9N de 1925 es varen fundar les SS del partit nazi i un 9N de 1938 va tenir lloc “la nit dels vidres trencats” en la que 35.000 jueus varen patir les ires dels intolerants... I per acabar, una miqueta d’art i música al voltant d’aquesta data: el 1991 morí Yves Montand...". Aquesta és la reflexió de l'exdirigent del PSC, Joan Ferran, en la seva darrera entrada al seu blog publicada aquest matí.
 
Per a Ferran, la consulta és com diu la nadala, "fum, fum, fum" i assegura que no li agrada passar per "frívol o iconoclasta". " Reincidirem en un ritornello al voltant d’una aventura impossible? O bé triarem el camí –un xic més llarg però efectiu- que permetrà resoldre les assignatures pendents?", reflexiona després d'assegurar que la consulta no se celebrarà.

dilluns, 25 d’agost del 2014

Portada hilarant de La Razón: els trabucaires són terroristes

Diumenge  24.08.2014  02:11

Portada hilarant de La Razón: els trabucaires són terroristes

Com a notícia principal del dia, el diari del grup Planeta diu que uns trabucaires de Cardedeu van simular l'afusellament d'un regidor del PP perquè disparaven davant de casa seva

VIlawebEl diari La Razón ha sortit avui amb una portada que farà parlar. L'espai principal, l'ocupa una fotografia d'un grup de trabucaires de Cardedeu disparant enlaire. El títol diu: 'Els independentistes ''executen'' el PP.' Malgrat les cometes, la intenció de convertir els trabucaires en terroristes és evident. Segons el diari, a més, els trabucaires van disparar davant la casa d'un regidor del PP.
La portada ha causat primer estupor i després hilaritat a les xarxes socials, que han reaccionat amb un catàleg de possibles identificacions de festes populars amb terrorisme. L'etiqueta més usada és #miliciafolklorica.
La futura caballeria militar catalana entrena de amagado en las fiestas de Matadepera @larazon_es #miliciafolklorica pic.twitter.com/27nrOiZjBq
— fúlVia nicolàs (@NicoFul) August 23, 2014
#miliciafolklorica Bastoners : Desde pequeños aprenden a defenderse con palos #araeslhora #9N2014 Danzas peligrosas. pic.twitter.com/3nULhHxhYY
— MiLaVas 11S2014 Tito (@MIQUELLARA) August 23, 2014
Al loro, @LaRazon_es! "@_ospedrer_ Compte! Vaig armat i no dubtaré en fer-les servir. pic.twitter.com/qrojUuxad1 "
— Quim Monzó (@QuimMonzo) August 24, 2014
Notícies de la #miliciafolklorica Joan Amades passa a la clandestinitat i crida a la sedició. De mentres, la Guardia Civil deté Garrotins
— Pere Folguera (@perefolguera) August 23, 2014
Adiestramiento del comando "Halcones", creado por Mas para hacer frente a la patrulla "Aguilucho". #miliciafolklorica pic.twitter.com/uTXI09No7D
— Vrimski ||*|| tram47 (@rimskee) August 23, 2014
Els nens catalans són entrenats a fotre cops de pal: si piquen fort un tronc que anomen Tió, reben un regal #milíciafolklòrica
— Xènia Sala Pareta (@xspareta) August 23, 2014
La resistència catalana amb gegants preparats per lluitar davant la caverna mediatica espanyola #miliciafolklorica pic.twitter.com/Hpu0ubMecX
— Endi|V|oniat ||*|| (@endemoniat) August 24, 2014
Muñecos endemoniados para crear crispación desde la más tierna infancia #milíciafolklòrica pic.twitter.com/FXKENiljVJ
— Sergio Alfonso V31 (@SergioAlfonsoR) August 23, 2014
#miliciafolklorica #cotonines guàrdia muntada a cavall pic.twitter.com/DfKLPIAS45
— Guillem Ortega (@guillem_ortega) August 23, 2014
¡Qué yuyo encontrarse en el monte a bandoleros catalanes! Ni ir d excursión podremosRT @mussolsot#miliciafolklorica pic.twitter.com/HqQtgoywss
— PepLluís ||★|| (@PeplluisBonals) August 24, 2014
Unos catalanes peligrosos del grupo jihadista catalan #SíSí preparando un ataque de Caramelles! #miliciafolklorica pic.twitter.com/1p3RZYbFb4
— Vosep ArnaV #SíSíV (@JosepArnau) August 24, 2014
El cas té l'origen en la denúncia presentada per un regidor del PP a l'ajuntament per la descàrrega dels trabucaires. A través de Twitter, els trabucaires han dit que ignoraven qui vivia en aquella casa.
Aquest mateix regidor fa mesos va publicar aquesta carta queixant-se que un capgròs li havia llençat aigua 'amb finalitat vexatòria'.

diumenge, 24 d’agost del 2014

Guerra oberta entre UPyD i Ciutadans

23/08/2014

Guerra oberta entre UPyD i Ciutadans

Martín de la Herrán
El coordinador territorial d’UPyD a Andalusia, Martín de la Herrán

El coordinador territorial d’UPyD a Andalusia es pregunta: "Com volen lluitar contra la corrupció els qui l'han practicat?"

Nerea Rodríguez
El Singular
Guerra oberta entre UPyD i Ciutadans. Des que l’eurodiputat d’UPyD Sosa Wagner va apostar en un article al diari ‘El Mundo’ per una coalició entre tots dos partits, les reaccions a aquest debat han sigut nombroses. Ara ha estat l’advocat i coordinador territorial d’UPyD a Andalusia, Martín de la Herrán, qui ha expressat la seva opinió -negativa a un possible pacte amb C’s-, i ho ha fet acusant de corrupció el partit que lidera Albert Rivera.

En un post al seu blog, Herrán reconeix que “pot ser que la ciutadania percebi a tots dos partits com l'alternativa constitucionalista al bipartidisme tan injuriat, però m'atreviria a dir que no són moltes les coincidències entre ambdues formacions”. I un dels exemples que menciona és “les molt distants qualificacions que han obtingut tots dos partits en les avalucions de transparència (UPyD va obtenir una qualificació de 9 sobre 10, i C’s un 3)”.

I continua en aquesta línia: “Sense entrar en els detalls, diguem que entenem la transparència interna de maneres molt diferents i, per tant, la manera en què traslladem aquesta transparència a les institucions en les quals obtenim representació”. A més, assegura que tots dos partits tampoc tenen les mateixes prioritats polítiques: “UPyD va néixer per regenerar la nostra democràcia i combatre la corrupció, amb una visió nacional, sense complexos, i amb una política transversal (i clarament progressista ja des de les seves sigles). Aquest gran objectiu requereix una especial cura en la forma de créixer i expandir-se, i aquí es troba -al meu entendre- una altra de les grans diferències”.

"Com volen lluitar contra la corrupció els qui l'han practicat?"


Herrán afirma que “la prioritat per UPyD no està en obtenir regidories en qualsevol lloc i a qualsevol preu, sinó en obtenir pes institucional que ens permeti portar endavant aquests canvis profunds en la nostra democràcia, i això només pot fer-se amb les persones adequades, que siguin capaces de defensar els interessos dels ciutadans -capacitat- i que ho facin amb absoluta netedat -transparència i honestedat-”.

Però creu que C’s no té aquestes mateixes prioritats, “i això es dedueix de la forma en què han escollit créixer i expandir-se com a formació política”, assenyala, i posa alguns exemples. El primer d’ells, a Jerez de la Frontera, eleccions municipals de 2011: “Jo mateix vaig concórrer com a candidat a l'Alcaldia per UPyD i m'enfrontava, entre d’altres, a Antonio Conde, candidat i actual líder del partit IPJ (Iniciativa Progresista Jerezana), que serà la plataforma de C’s a la ciutat. Doncs bé, aquest partit demanava, entre altres coses, que Jerez fos la ‘novena província’ d'Andalusia per qüestions identitàries. Els sembla que aquest ‘separatisme’ ridícul i injustificable pugui casar amb els plantejaments dels quals presumeix C’s?”

I continua amb aquest exemple: “A més, aquest partit -IPJ- ja es va presentar a les municipals del 2007 de la mà de Pedro Pacheco (sí, aquest exalcalde condemnat a quatre anys i mig per prevaricació i malversació), i per aquest motiu el Sr. Conde acabarà sent regidor després d'una curiosa carambola (va accedir sent el número 7 de la llista). Però Herrán posa un altre exemple, al Port de Santa María, “on la ‘marca blanca’ de C’s es diu ‘Ciudadanos Portuenses‘, i és ben coneguda per haver sustentat durant 12 anys a un alcalde que acumula en l'actualitat més d'una vintena de causes judicials derivades de l'exercici del seu càrrec”.

Per tot això es pregunta el coordinador d’UPyD a Andalusia: “Com volen lluitar contra la corrupció els qui l'han practicat?” I sentencia: “En definitiva, crec que aquest matrimoni acabaria malament; seria un suïcidi polític”.

divendres, 22 d’agost del 2014

Stegmann: «Madrid es queda els diners dels lectorats de català a Alemanya»

XLVI Universitat Catalana d'Estiu

per Jordi Palmer

Stegmann: «Madrid es queda els diners dels lectorats de català a Alemanya»

El catalanòfil alemany critica la reducció dels estudis de llengua catalana per la política del govern espanyol

Presenta el llibre autobiogràfic 'Ambaixador de Catalunya a Alemanya'

Especial: Universitat Catalana d'Estiu 2014

, Prada | ND 22/08/2014 a les 00:01h
 El catalanòfil alemany Til Stegmann Foto: JP/ND

Til Stegmann (Barcelona, 1941), catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Frankfurt i fundador de la Biblioteca Catalana d'aquesta universitat, és un catalanòfil convençut des que el 1969 va retornar a la ciutat on va néixer i viure fins els 10 anys per descobrir el que havia ignorat durant la infantesa, que a Catalunya es parla català, ja que el fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona va créixer en un ambient on només es parlava castellà i alemany.
 
Ara Stegmann recull la seva llarga trajectòria en defensa de la llengua catalana i en la promoció de la realitat nacional de Catalunya a Alemanya al llibre 'Ambaixador de Catalunya a Alemanya' (Pagès Editors, 2014), una obra en la qual el nucli del llibre és "la projecció de la cultura catalana a Alemanya" i que ha presentat a Prada (Conflent) en el marc de la 46a edició de la Universitat Catalana d'Estiu.

Presència de Catalunya als mitjans alemanys
 
L'autor, fundador de la biblioteca amb més fons bibliogràfic en català fora de Catalunya, recorda que va poder engruixir-la gràcies a la fira del llibre de Frankfurt, on va arribar "a un acord amb els editors", gràcies al qual li regalaven exemplars de les obres que duien a la ciutat alemanya. D'aquesta manera, la biblioteca compta ja amb 35.000 volums.
 
Coneixedor del procés sobiranista català, Stegmann ha centrat la seva acció com a activista en aconseguir que a Alemanya "distingeixin els catalans dels espanyols", i en aquest sentit afirma que la realitat catalana cada cop és més coneguda allà. "Abans Catalunya apareixia als mitjans alemanys un cop al mes i ara surt deu vegades la setmana", apunta, per afegir que la postura dels polítics alemanys davant la possible independència encara és "refractària", principalment per fet que els corresponsals alemanys "estan a Madrid i difonen la visió d'allà", un punt de vista que intenta contrarestar "la territorial de l'ANC a Alemanya".

Reducció dels lectorats
 
Per això mateix és molt crític amb l'actual situació, ja que els lectorats -professors- de català  a les universitats alemanyes, "han passat de 33 a 26" -una xifra que de fet, és superior als estudis universitaris en català a l'Estat espanyol fora de l'àmbit lingüístic català-. La raó de la reducció, per Stigmann, s'ha de buscar en els diners que es queda l'Estat espanyol, "que treu diners a la Generalitat per fer projecció exterior a base de lectorats, perquè a Madrid es queden els diners que haurien de servir per pagar aquests lectorats", amb una actitud amb la qual "directament fan mal als estudis de català a les universitats alemanyes".
 
Pel que fa a la consulta del 9N, Stegmann considera que "és una decisió democràtica que s'ha d'acceptar", i que per tant, "la cultura democràtica europea l'acceptarà", al temps que descarta cap efecte dominó a Alemanya arran de la independència de Catalunya. "Si Baviera o Baden-Württemberg tenen alguna queixa, es parla amb els altres lander i se soluciona, perquè entra dins de les possibilitats constitucionals", assegura, mentre que a Espanya "no existeix una tolerància que accepti el diferencial de Catalunya i això és negar un comportament bàsic per a la convivència de les comunitats humanes".

dimecres, 20 d’agost del 2014

'Die Zeit' veu possible la independència de Catalunya

19/08/2014
Independència

'Die Zeit' veu possible la independència de Catalunya

Manifestacio Diada
Manifestació de la Diada de l'11 de Setembre.

 El rotatiu alemany destaca que "en les properes setmanes, podrien canviar les fronteres d’Europa"

Nerea Rodríguez
El Singular
El rotatiu alemany setmanal ‘Die Zeit’ fa referència en un article publicat ahir a l’edició digital al cas de Catalunya i Escòcia, i com tots dos territoris volen votar sobre la independència. A més, el rotatiu veu possible que Catalunya arribi a tenir un Estat propi, ja que vaticina que “dos referèndums independentistes podrien canviar la UE”, i insisteix: “En les properes setmanes, podrien canviar les fronteres d’Europa”.

Així, el ‘Die Zeit’ recorda que “el 18 de setembre, quatre milions d'escocesos votaran sobre si marxen de la Gran Bretanya. El 9 de novembre, els catalans volen seguir els passos escocesos, i també volen celebrar un referèndum sobre la independència”. L’article explica que “el 1714 els catalans van perdre el seu poder en favor de la corona espanyola. D'això, diuen els catalans, la regió mai s'ha recuperat. A més, a principis del segle XX el dictador espanyol Franco va prohibir qualsevol identitat regional, i les quatre llengües regionals espanyoles -incloent el català- ja no es podien parlar”.

Després de la mort de Franco, continua el text, “la constitució democràtica espanyola del 1978, va deixar clar que la regió té, per exemple, la seva pròpia força policial. No obstant això Catalunya no s’anomena nació. La regió rica també ha de seguir pagant impostos al govern central a Madrid”. El rotatiu opina, a més, que “a Catalunya la situació és molt més complicada que a Escòcia”, i destaca que “el parlament regional català ha decidit s’ha de fer un referèndum sobre la independència el 9 de novembre. Però aquest referèndum sobre la sobirania local seria il·legal sota la llei espanyola actual i el govern central no es cansa de posar l'accent en això”.

Alhora, deixa clar que “el govern regional català havia demanat al govern de Madrid les competències per celebrar un referèndum. Però la resposta va ser que no”. “Però amb la finalitat de permetre el vot el 9 de novembre, els catalans ara volen fer la seva pròpia llei (regional). Però és susceptible de ser rebutjada pel Tribunal Constitucional espanyol”, insisteix l’article.

El ‘Die Zeit’ recull també la pregunta pactada per la consulta del 9N, i assenyala que si la majoria vol que Catalunya esdevingui un Estat però que no sigui independent, “el Govern regional voldrà negociar més drets d'autonomia”. “Però tothom vol que se li permeti gestionar els seus propis diners i no pagar tant en la distribució financera. Per molts catalans també seria important que la regió en el futur es pogués anomenar ‘nació’”.

I la medalla d'or de Cristina de Borbó?

Dimecres  20.08.2014  19:29

I la medalla d'or de Cristina de Borbó?

El retorn de la medalla d'or de Barcelona per Jordi Pujol reobre el debat sobre la mateixa medalla, que té la filla de Juan Carlos

Vilaweb
Jordi Pujol ha retornat la medalla d'or que la ciutat de Barcelona li va concedir l'any 1992 després dels Jocs Olímpics. Ho ha fet a petició del batlle de la ciutat Xavier Trias.
El gest de l'ex-president ha reobert, però, el debat sobre la medalla d'or de la ciutat que es va atorgar a Cristina de Borbó i que no li ha estat reclamada. El passat mes de febrer, a instàncies d'ICV l'ajuntament va votar si li retirava la medalla a però els vots de CiU, PP i l'abstenció de PSC ho van impedir. Cristina de Borbó havia rebut la medalla d'or de Barcelona el 1997.
Elisenda Paluzie, que en el seu dia va ser una de les signants demanant que li fos retirada la medalla a Cristina de Borbó, ha fet una piulada aquesta tarda que diu:

Elisenda Paluzie @epaluzie
I ara no tocaria que @xaviertrias demanés a la Infanta Cristina que retorni la medalla d'or de la ciutat? http://www.ara.cat/societat/Barcelona-retirara-infanta-Cristina-condemna_0_1087691398.html 

 

Cardona: més enllà de l'Onze de Setembre

Dimecres  20.08.2014  06:00

Cardona: més enllà de l'Onze de Setembre

El castell de la vila, amb un paper capital en la resistència catalana durant la guerra de Successió, va aguantar l'embat borbònic fins el 18 de setembre de 1714

VilawebL'Onze de Setembre es commemora la caiguda de la ciutat de Barcelona el 1714 en mans de les tropes de Felip de Borbó, després de més d'un any de setge. L'heroica resistència de la ciutat va convertir la data en la diada nacional de Catalunya, tot i que no va ser l'últim bastió austriacista a caure durant la guerra de Successió. Al centre de Catalunya, el castell de Cardona va resistir l'embat borbònic fins el 18 de setembre, quan va haver de capitular sense ser expugnada com a condició imposada a la rendició de Barcelona i per salvaguardar la vida dels ciutadans del cap i casal.
La vila de Cardona és, per això, un dels grans símbols de la resistència catalana durant la guerra de Successió al tron hispànic. I no sols perquè va ésser l'últim baluard a rendir-se, sinó perquè el seu castell va ser ben present en tots els episodis del conflicte i mai no va poder ser vençut.
Així, Cardona va resultar clau en l'alçament austriacista de la Catalunya central el 1705. Ho va tornar a ser com a primera referència del front des del 1707, quan Lleida va caure en mans borbòniques. I el 1711, l'intent hispano-francès de conquerir la plaça, amb un setge de més d'un mes i quinze mil soldats, va fracassar i va permetre de garantir la conservació de Barcelona durant més de dos anys.
L'estiu del 1713, Cardona es va tornar a comprometre amb la defensa del Principat i s'hi va penjar una bandera negra amb el lema 'Viurem lliures o morirem'. Durant els catorze mesos de setge de la capital, Barcelona va poder resistir perquè disposava de Mallorca, d'on provenien la farina, la pólvora, la correspondència i tota mena de proveïments, i de Cardona, des d'on s'organitzava la defensa del rerepaís i es perseguien les forces borbòniques.
El 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona, el comandant de la plaça, el coronel Manuel Desvalls i de Vergós, va obtenir una capitulació que garantia la llibertat de tots els defensors i de tots els fusellers de muntanya disseminats pel país, la tornada a les seves cases dels soldats i la marxa a l'exili dels oficials prop de l'emperador Carles VI, on van exercir tant en la milícia com en l'administració.
Informació relacionada:

El BOE valida la Fundació Blas Piñar i la dota amb 30.000 euros

AQUESTA ÉS L'ESPANYA QUE VOLEN...!!!...???

El BOE valida la Fundació Blas Piñar i la dota amb 30.000 euros

 El BOE valida la Fundació Blas Piñar i la dota amb 30.000 euros

El BOE valida la Fundació Blas Piñar i la dota amb 30.000 euros

| ND 20/08/2014 a les 12:27h

En el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d'aquest dimarts 19 d'agost apareix el registre de la fundació dedicada a Blas Piñar, dirigent històric de l’extrema dreta espanyola i fundador del partit Fuerza Nueva, creada per la seva vídua i els seus fills 'per donar compliment a la seva última voluntat'.
 
L’Estat ha validat aquesta fundació que neix amb la finalitat de “promoció, estudi i investigació del pensament i l’obra religiosa, política i jurídica de Blas Piñar i el seu context sociopolític, inspirada en els ideals de Déu, Pàtria i Justícia, per a la memòria col·lectiva del poble espanyol”, tal com esmenta el Butlletí. Blas Piñar va morir aquest passat mes de gener a casa seva.
 
A més, el document afegeix que hi haurà una dotació econòmica per la Fundació de l’antic conseller i procurador de les corts espanyoles franquistes de 30.000 euros.

dilluns, 18 d’agost del 2014

«USA Today»: Catalunya tirarà endavant la votació del 9N malgrat l'intent de bloqueig de Rajoy

«USA Today»: Catalunya tirarà endavant la votació del 9N malgrat l'intent de bloqueig de Rajoy

Especial: Via Catalana

| ND 18/08/2014 a les 11:04h
 

El diari americà USA Today s’ha fet ressò de la consulta sobre el futur polític de Catalunya que el govern català té prevista pel proper dia 9 de novembre. En un article publicat aquest diumenge dia 17 publica que “és probable que Catalunya tiri endavant la votació sobiranista del 9 de novembre tot i els intents del president Mariano Rajoy per bloquejar-la”. 
 
La convocatòria d'aquesta consulta no ha passat desapercebuda als Estats Units. El rotatiu USA Today també explica que “aquesta tardor serà clau en el divorci nacional a Europa, que començarà el dia 18 de setembre amb el referèndum d’Escòcia i la seva possible ruptura amb el Regne Unit”. 
 
"No hi ha dubte que a Espanya i a altres llocs estan mirant molt de prop aquest referèndum", explica Richard Whitman, expert en la política europea de la Universitat de Kent d’Anglaterra. I afegeix: “El fet que Escòcia esdevingués independent i entrés a la Unió Europa de manera senzilla crearia un precedent important per Catalunya”.
 
L’article també recorda que Madrid ja ha rebutjat en altres ocasions un referèndum sobre la independència al País Basc i que aquests l’han demanat durant més d’una dècada. També recull les declaracions d’Albert Royo-Mariné, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya: “Independentment del resultat, el referèndum escocès és una victòria per a la democràcia i el sentit comú, i per tant, és un gran exemple per als catalans".

El q volem per l' #11S2014 és això, per Vlad-III

No volem concentrar-nos a un carrer;
tampoc volem fer una #V amb dos carrers;
el q volem per l' #11S2014 és això:

Inscriu-te, #Araeslhora
http://ullsvermells.com/topic/via2014 

dijous, 14 d’agost del 2014

La crida de Forcadell anima les inscripcions de la V de la Diada

La crida de Forcadell anima les inscripcions de la V de la Diada 

Forcadell
Carme Forcadell. FOTO: EFE

Els trams buits baixen de 55 a 51 en les últimes hores

http://ullsvermells.com/topic/via2014 


La crida de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, perquè els catalans s'inscriguin a la V de la Diada ha animat les inscripcions. En les últimes 24 hores, l'ocupació dels trams ha crescut 5 punts. Els trams amb ocupació "baixa" han passat de 55 a 51, segons les dades de la pàgina ullsvermells.com , que calcula el percentatge d'ocupació de cada tram. La pàgina l'ha creat un lector de l'ARA. L'organització no dóna cada dia la xifra d'inscrits, només l'actualitza periòdicament. L'última xifra és d'aquest dimecres, i hi havia 115.686 persones inscrites. 
Tot i l'impuls de les últimes hores, l'ocupació del 70% dels 73 trams encara és "baixa" . Només estan plens 4 trams: els dos extrems de la 'v' i els dos trams del vèrtex. Hi ha 51 trams amb ocupació "baixa", 8 trams amb "poca" ocupació, 5 trams amb ocupació "mitjana" i 5 trams amb ocupació "alta". Els trams més plens són els que estan més a prop de la parada de metro de Glòries, Maria Cristina i Diagonal.
Els organitzadors esperen arribar al milió de persones que es necessiten per omplir la V.
Amb el lema 'Ara és l'hora', l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural fan una crida als catalans a formar una mosaic humà "immens" l'Onze de Setembre amb els colors de la senyera en forma de 'v' al centre de Barcelona per aconseguir que una majoria molt àmplia faci guanyar el sí a la consulta del 9 de novembre.
Com es fa la inscripció
La inscripció es pot fer des de la web Ara és l'hora. Des d'aquesta pàgina també es pot fer un donatiu o fer-se voluntari. A partir d'aquest dijous també es podrà fer per telèfon, trucant al 902 811 914.
L'organització ha previst un sistema d'inscripcions en línia, tram per tram, per planificar més bé l'operatiu i garantir l'èxit de la mobilització. El sistema informàtic permet escollir el tram i el color de la samarreta per fer la senyera. El sistema d'inscripció fa que es recomanin trams a les persones interessades segons el lloc on viuen a través del codi postal. Amb aquesta acció es pretén que cada comarca s'encarregui d'omplir un o diversos trams a través dels autocars que s'organitzaran al territori i facilitar la plena ocupació de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona l'11 de setembre.
Aquests són els trams recomanats, segons la comarca de procedència:
  • Terres de l'Ebre: 1 i 2 (les Corts)
  • Ponent: 3 i 4 (les Corts)
  • Alt Penedès: 5, 6 i 7 (Sarrià-Sant Gervasi)
  • Garraf: 8 i 9 (Sarrià-Sant Gervasi)
  • Baix Penedès: 10 i 11 (Sarrià-Sant Gervasi)
  • Pla de l'Estany: 12 (Esquerra de l'Eixample)
  • Gironès: 13, 14 i 15 (Esquerra de l'Eixample)
  • Baix Empordà: 16 (Esquerra de l'Eixample)
  • Garrotxa: 17 (Esquerra de l'Eixample)
  • Alt Empordà: 18 i 19 (Esquerra de l'Eixample / Gràcia)
  • La Selva: 20 (Gràcia)
  • Vallès Occidental: 21, 22, 23, 24 i 25 (Gràcia)
  • Illes: 26 (Gràcia)
  • País Valencià: 27 (Sagrada Família)
  • Catalunya Nord: 28 (Sagrada Família)
  • Pirineus: 29 i 30 (Sagrada Família)
  • Baix Llobregat: 36, 37, 38 i 39 (Sants-Montjuïc)
  • Priorat: 40 (Sants-Montjuïc)
  • Alt Camp: 41 i 42 (Sants-Montjuïc)
  • Conca de Barberà: 43 (Sants-Montjuïc)
  • Baix Camp: 44 i 45 (Poble-sec)
  • Tarragonès: 46, 47 i 48 (Sant Antoni)
  • Anoia: 49 (l'Hospitalet)
  • Bages: 50, 51 i 52 (l'Hospitalet / Horta-Guinardó)
  • Berguedà: 53 i 54 (Horta-Guinardó)
  • Solsonès: 55 (Horta-Guinardó)
  • Maresme: 56, 57, 58, 59 i 60 (Ciutat Vella / Barceloneta / Dreta de l'Eixample)
  • Vallès Oriental: 61, 62 i 63 (Dreta de l'Eixample)
  • Catalunya Exterior: 64 (Sant Adrià de Besòs)
  • Osona i Ripollès: 65, 66, 67 i 68 (Badalona)
Els promotors volen garantir un repartiment equilibrat de manifestants al llarg dels poc més d'11 quilòmetres de recorregut, i evitar col·lapses com els de les manifestacions del 10-J de 2010 i de l'11-S de 2012, en què l'afluència de gent va sobrepassar totes les previsions imaginades.
Es poden fer inscripcions individuals o en grups de màxim cinc persones. Si són grups més grans, l'organització recomana posar-se en contacte amb la territorial de l'ANC per assegurar que podran compartir tram.

El recorregut i les activitats previstes
La 'v'  humana recorrerà, des de la plaça de les Glòries de Barcelona, 5,7 quilòmetres de la Gran Via –fins a l'edifici de la Campana– i 5,6 quilòmetres de la Diagonal –fins a l'Hotel Princesa Sofía–. La manifestació començarà a les 17.14 h, en el que esdevé un homenatge als caiguts en la Guerra de Successió de 1714, fa 300 anys. A les 19 h hi ha previstos concerts, i a les 20.14 h  –que simbolitza l'any 2014, 300 anys després de la derrota de 1714 i l'any de l'autodeterminació– es preveu una piulada massiva. Al marge de la V, però, abans, a les 12 del migdia, hi haurà concentracions davant dels ajuntaments dels 947 municipis catalans a favor del 9-N.
Què s'hi haurà de portar?
Les entitats impulsores demanen que en el moment de fer la inscripció s'adquireixi també el 'kit' de la V, que inclou samarreta –que podrà ser vermella o groga– i bossa per a l'avituallament. D'aquesta manera, volen configurar una enorme senyera visible des del cel al llarg de tot el recorregut. Per això és especialment important la inscripció prèvia, que ha de permetre als promotors organitzar el repartiment de manifestants. De fet, els diners que es recaptin amb la venda dels 'kits', a 15 euros, es destinaran tots al finançament de la gran campanya 'Ara és l'hora', que es pagarà exclusivament amb aportacions privades a la campanya més gran de 'fundraising' que s'ha fet mai al país.
Com s'hi podrà arribar?
Per evitar col·lapses, ANC i Òmnium recomanen l'arribada a Barcelona amb els autobusos que les seccions territorials organitzaran.
El mosaic més multitudinari
'Ara és l'hora' ha expressat que vol convertir la V de la Diada en el mosaic més multitudinari de la història del país en forma de senyera. "La V serà un missatge clar al món de la voluntat majoritària a Catalunya de fer i guanyar la consulta el 9 de novembre", diu l'ANC en un comunicat. La campanya recorda que per garantir-ne l'èxit cal que tothom s'hi inscrigui tal com es va fer l'any passat, "des de l'Albera fins a les Terres de l'Ebre".
Per què una 'v'?

S'ha escollit una 'v' perquè simbolitza "la via per fer explícita la 'voluntat' a través de l'acció de 'votar'", segons explica la web d'Ara és l'hora. A més, és la confluència de dues de les vies més importants de la capital catalana: la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, que es troben a la plaça de les Glòries Catalanes. "D'aquesta manera, crearem una imatge única que el món entendrà, amb una 'v' gegantina que pintarem amb els colors de la senyera gràcies a la samarreta oficial de la Via", conclouen els organitzadors.
Les xifres
  • ‪1.500 autocars‬ portaran ciutadans del conjunt del país al centre de Barcelona
  • 36 colles castelleres
  • 1.200 corals convocades
  • ‪7.000 voluntaris treballaran per al bon desenvolupament de la mobilització
  • 62 rèpliques de la V arreu del món

Societat Civil Catalana vaticina que hi haurà "molta gent" a la V de la Diada La plataforma unionista critica que el "nacionalisme radical" associï ara Pujol amb Espanya EUROPA PRESS Madrid | ARA 14/08/2014 12:48 El president de Societat Civil, Josep Ramon Bosch, en una imatge d'arxiu / EFE El president de Societat Civil Catalana, José Ramón Bosch, ha criticat que el "nacionalisme radical" de Catalunya associï ara l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol amb Espanya. En una entrevista aquest dijous a l'emissora Cope recollida per Europa Press, Bosch ha assenyalat que els mitjans de comunicació catalans el presenten "com una excel·lència, una persona relacionada amb Espanya, la Transició i el passat". "Són molt hàbils", ha advertit sobre els nacionalistes catalans, i ha carregat contra els mitjans de comunicació per considerar-los comprats pel nacionalisme, que segons la seva opinió ha subministrat molts diners a aquestes empreses per invertir en propaganda. Preguntat per la baixa xifra d'inscrits per participar a la Via Catalana que promouen l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per a la Diada, Bosch ha vaticinat que, tot i el que es diu, hi haurà "molta gent" al carrer. "Estan bombardejant cada dia que cal inscriure-s'hi i anar a la manifestació per demostrar que els serveis secrets espanyols i el CNI hi són darrere, que han tret l'assumpte de Jordi Pujol precisament per impedir-nos la independència", ha explicat. "Els que ens sentim espanyols estem absolutament sols i abandonats, no hi ha capacitat ja no de fer contrapropaganda, però com a mínim que la nostra veu aquí a Catalunya se senti", ha lamentat.

Societat Civil Catalana vaticina que hi haurà "molta gent" a la V de la Diada

La plataforma unionista critica que el "nacionalisme radical" associï ara Pujol amb Espanya

El president de Societat Civil Catalana, José Ramón Bosch, ha criticat que el "nacionalisme radical" de Catalunya associï ara l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol amb Espanya. En una entrevista aquest dijous a l'emissora Cope recollida per Europa Press, Bosch ha assenyalat que els mitjans de comunicació catalans el presenten "com una excel·lència, una persona relacionada amb Espanya, la Transició i el passat".
"Són molt hàbils", ha advertit sobre els nacionalistes catalans, i ha carregat contra els mitjans de comunicació per considerar-los comprats pel nacionalisme, que segons la seva opinió ha subministrat molts diners a aquestes empreses per invertir en propaganda. Preguntat per la baixa xifra d'inscrits per participar a la Via Catalana que promouen l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per a la Diada, Bosch ha vaticinat que, tot i el que es diu, hi haurà "molta gent" al carrer.
"Estan bombardejant cada dia que cal inscriure-s'hi i anar a la manifestació per demostrar que els serveis secrets espanyols i el CNI hi són darrere, que han tret l'assumpte de Jordi Pujol precisament per impedir-nos la independència", ha explicat. "Els que ens sentim espanyols estem absolutament sols i abandonats, no hi ha capacitat ja no de fer contrapropaganda, però com a mínim que la nostra veu aquí a Catalunya se senti", ha lamentat.

dimecres, 13 d’agost del 2014

Madrid força la retirada d'opinions favorables al 9-N als diaris d'Andorra

des d'Andorra

per Joan Antoni Guerrero

Madrid força la retirada d'opinions favorables al 9-N als diaris d'Andorra

Unes declaracions del ministre portaveu Jordi Cinca a Catalunya Ràdio favorables a la consulta van originar pressions diplomàtiques

El govern andorrà va demanar la retirada als mitjans al·legant interessos d'estat

, Andorra la Vella | ND 13/08/2014 a les 23:59h
 
 
Jordi Cinca, ministre portaveu del govern andorrà. Foto: Govern d'Andorra

El govern d'Andorra va fer retirar de diversos mitjans locals unes declaracions favorables a la consulta del 9-N que va fer a Catalunya Ràdio el passat 29 de novembre el ministre portaveu andorrà, Jordi Cinca, en un programa especial des d'Andorra que va conduir la periodista Mònica Terribas. La retirada s'hauria suggerit per la pressió del govern espanyol, segons ha pogut saber Nació Digital. Tots els mitjans que ho van publicar van retirar la informació.

Aquell dia Cinca, des dels micròfons de Catalunya Ràdio, va defensar "el dret a poder-se autodeterminar i poder decidir cadascú el seu propi futur i no puc concebre que no hi hagi la possibilitat que algú pugui votar sobre el seu futur. Sobre el resultat de la consulta, no em pronunciaré, perquè només compet als catalans".

Diverses fonts consultades per Nació Digital assenyalen que davant la publicació de les declaracions del ministre a la premsa andorrana en què es mostrava respectuós amb el procés català i la celebració d'una consulta el 9-N, el govern andorrà hauria rebut pressions del govern espanyol perquè aquest tipus de declaracions no es produïssin. En cas contrari, hi podria haver problemes en les negociacions per a la firma del Conveni de Doble Imposició (CDI), que el Principat pirinenc està pendent de signar amb Madrid.

Ni rastre de les notícies

Les declaracions van ser reproduïdes per l'Agència Andorrana de Notícies i posteriorment les edicions digitals de divereses capçaleres van rebotar-ho als seus portals. Les alertes van saltar a Madrid i en qüestió d'hores s'haurien produït trucades del govern andorrà als mitjans locals perquè retiressin la informació al·legant que posava en perill interessos de l'estat andorrà. I així, efectivament, ho van fer tots els mitjans que ho havien publicat.

Fonts de l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra han explicat que tot i que aquesta versió circula entre el sector no s'ha rebut cap denúncia en concret pel cas de manera que no s'ha exercit cap mesura ni queixa al respecte. El govern d'Andorra, de la seva banda, no ha respost a les peticions d'informació de Nació Digital.

Via Catalana 2014 - La lletra que canviarà la nostra història.El vídeo per promoure la participació en la ‘V’

13/08/2014

El vídeo per promoure la participació en la ‘V’

Sense títol
Imatge del vídeo 'La lletra que canviarà la nostra història'

La campanya ‘Ara és l’hora!’ publica unes imatges promocionals titulades 'La lletra que canviarà la nostra història'

Alèxia L. Ferret
El Singular
La campanya ‘Ara és l’hora!’ ha publicat un vídeo per promoure la participació en la ‘V’. Es titula 'La lletra que canviarà la nostra història', i es tracta d’un seguit d’imatges que representen algunes de les frases que es van reproduint durant el vídeo. ‘Ni t’imagines el que viuràs’ o ‘Un dia que marcarà les nostres vides’, són alguns exemples. Totes les frases que apareixen porten un paraula que comença per ‘V’, i la remarquen posant-la en majúscula.

'Financial Times' diu que Rajoy ha d'aprofitar l'escàndol Pujol per forçar Mas a una entesa

'Financial Times' diu que Rajoy ha d'aprofitar l'escàndol Pujol per forçar Mas a una entesa

El diari britànic diu en el seu editorial de dimarts que el cas Pujol planteja "riscos i oportunitats" per al procés català

El britànic 'Financial Times' va publicar dimarts un editorial titulat "la vergonya de Catalunya, una taca per a Espanya" on argumenta que l'escàndol Pujol planteja "riscos i oportunitats" per al procés català i podria facilitar una entesa entre Mas i Rajoy. El diari argumenta que "sembla probable que l'escàndol afecti significativament el debat sobre l'independentisme català, i si és mal gestionat, podria portar a la radicalització de les posicions dels dos camps. Si es gestiona bé, però podria ser una oportunitat perquè Rajoy i Mas s'impliquin  de manera més constructiva".
El diari alerta que el cas podria portar a una ruptura entre Convergència Democràtica i Unió, que forcés eleccions anticipades, en les quals "els partits pro-independència guanyarien poder. I si això passés, el parlament català estaria temptat a aprovar una declaració unilateral d'independència, que enfonsaria el país a una crisi constitucional sense precedents des de la transició".  Per això FT aconsella a Rajoy que "aprofiti el moment de relativa debilitat de Convergència per treballar en les últimes propostes de Mas sobre finançament i política educativa".

Artur Mas: "Només tinc un pla: votar el 9N". "Ara, no lluitar és perdre"

13/08/2014
Consulta

Artur Mas: "Només tinc un pla: votar el 9N"

Artur Mas a Talamanca
Artur Mas a Talamanca

El president de la Generalitat adverteix, desde Talamanca, que "en el punt en que ens trobem, no lluitar és perdre"

Nerea Rodríguez
El Singular

Artur Mas saludant els Miquelets a Talamanca

“Només tinc un pla: votar”. Amb aquestes contundents paraules el president de la Generalitat, Artur Mas, ha intentat tancar la polèmica creada per les declaracions d’ahir de la vicepresidenta Joana Ortega, qui va dir que “si l’Estat posa traves a votar el 9N, hi haurà un altre 9N”. Mas, però, ho ha deixat clar: “En allò que depengui de mi no hi ha plans A, B, C, D ni E”. En aquest sentit, ha assenyalat que “el mes d’agost és procliu a declaracions de molt tipus, i hi han embolics”, motiu pel qual ha demanat “donar-lis una importància relativa”.

En el seu parlament durant la commemoració del tricentenari de la batalla de Talamanca, la darrera victòria catalana a la guerra del 1705-1714, el president de la Generalitat ha insistit en el calendari: aprovació de la llei catalana de consultes al setembre per part del Parlament, i convocatòria de la consulta. En relació a aquest tema, Mas ha estat clar: “D’acord amb aquesta llei convocaré la consulta pel 9 de novembre”, i ha avisat que “el que facin els altres ja ho veurem, i en el moment de prendre decisions importants es consultarà a tots els partits que estan a favor de la consulta del 9 de novembre”.

En aquest context, ha volgut destacar les tres forces que té el poble Catalunya: “La majoria social, el consens polític i fer les coses de manera que ens entengui tothom, en positiu, en constructiu i de manera radicalment pacífica”. A més, ha vaticinat que “aquesta vegada, si fem les coses d’aquesta manera, ens en podem sortir i ens en podem sortir bé”. “El procés ens ha de portar a una sobirania molt més gran, a la llibertat d’aquest país i, sobretot, a una Catalunya molt millor”, ha sentenciat.

"Ara, no lluitar és perdre"

Desde Talamanca, el president ha recordat que “el 1714 el poble de Catalunya volia governar-se a sí mateix, i aquest objectiu està present des del començament de la nació catalana fa 1.000 anys”, i ha destacat que “la població catalana és heterogènia, però malgrat això seguim tenim el mateix fil conductor: governar-nos a nosaltres mateixos”. “Aquesta és la voluntat de molts, i no la dèria d’uns pocs com es pensen a Madrid. El que fem no és la dèria d’uns pocs, sinó la voluntat de molts”, ha insistit.

Mas també ha demanat “no menystenir mai les forces dels nostres contrincants, perquè les tenen i són molts grans”. Per aquest motiu ha cridat a actuar amb valentia i intel·ligència: “Si actuem amb valentia i intel·ligència ens podem ensortir millor. Hem d’anar el màxim d’units possibles per aconseguir el nostre objectiu de llibertat”.

Finalment, el president ha conclòs: “Si a la vida lluites, pots perdre o pots guanyar. Però si no lluites ja has perdut. En el punt en que hem arribat no lluitar és perdre”.

Cinquanta artistes pintaran fragments del quadre 'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch

Cinquanta artistes pintaran fragments del quadre 'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch

Cinquanta artistes pintaran fragments del quadre 'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch

El resultat s'exposarà a Caldes d'Estrac i serà un dels actes de cloenda del Tricentenari
Dimecres  13.08.2014  06:00

Cinquanta artistes pintaran fragments del quadre 'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch

El resultat s'exposarà a Caldes d'Estrac i serà un dels actes de cloenda del Tricentenari

Vilaweb
Cinquanta artistes catalans han acceptat la invitació de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac i pintaran la seva versió particular d'un fragment del quadre 'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch. La pintura representa la caiguda del conseller en cap Rafael Casanova al setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió. És una de les poques obres catalanes que fan referència als fets del 1714, i s'ha convertit en la icona dels actes del Tricentenari.
El quadre s'exposarà sota el títol 'Visió fragmentada' i serà una mostra que concentrarà cinquanta mirades diferents, pròpies, personals i lliures de l'obra original. Cada artista disposarà de 46 x 38 cm d'espai per a treballar el segment que li correspon.
L'Ajuntament de Caldes d'Estrac, sota la direcció dels comissaris Pim Colomer i Sol Mussons, organitzarà l'exposició, que es podrà veure el dia 18 d'octubre. Segons que ha dit Elisabet Segura, regidora de Cultura de la localitat, 's'ha preparat una selecció d'artistes catalans reconeguts per la seva trajectòria i el seu llarg currículum d'exposicions en galeries d'art. És en aquest equilibri d'excel·lència que es basa l'èxit de la instal·lació; un artista mal triat hauria suposat que els altres retiressin la seva obra'.
El quadre original va ser pintat el 1907 i es va mostrar al públic per primera vegada el 1909, a la Sala Parès de Barcelona. L'autor, Antoni Estruch, va ser un destacat pintor historicista, originari de Sabadell. De la seva obra, també se'n destaca el quadre 'Corpus de Sang'.

dimarts, 12 d’agost del 2014

Oriol Guell (d'El País), les piràmides i la demanda de contrapunts!, Written by XSiM

07 August 2014
 

Oriol Guell (d'El País), les piràmides i la demanda de contrapunts!

Written by 
El periodista de El País, Oriol Guell, ha escrit un tweet irritat per una afirmació meva que apareix al tràiler de la nova pel·lícula d’Isona Passola. En aquesta frase dic que a la seguretat social espanyola actual, les pensions dels jubilats no es paguen amb els estalvis de les contribucions que van fer quan eren joves sinó amb les contribucions que avui fan els altres joves. És a dir, que en el sistema de repartiment com el que hi ha a Espanya, les pensions d’una generació es paguen amb les contribucions de la següent generació, i els de la següent generació es paguen amb les de la següent i així fins l’infinit. Explico com funciona el sistema de pensions per demostrar que és impossible que Rajoy pugui impedir que els avis catalans cobrin la pensió en cas d'independència perquè els diners per pagar aquestes pensions no els té el govern de Rajoy sinó els joves catalans.
De seguida que ha sentit aquesta afirmació, Guell ha buscat un videoblog meu on parlo dels negocis piramidals (o esquemes Ponzi, pel nom de l’estafador italià que els féu famosos a principis del segle XX: Carlo Ponzi). Els negocis piramidals consisteixen a pagar als primers inversors del negoci amb els diners que aporta la segona ronda d’inversors i aquests, al seu torn, són pagats amb els diners de la tercera ronda i així successivament fins l’infinit. Al final del videoblog, dic que un negoci piramidal fet per l’estat és la seguretat social perquè té exactament aquesta característica: cada ronda d’inversors és pagada amb els diners de la ronda següent. Qualsevol observador imparcial veurà que mai em refereixo a la seguretat social com una “estafa”. Això no impedeix que l’Oriol Guell (que figura que és periodista i per tant té un compromís amb la veritat) twiteja no una sinó diverses vegades que jo dic que la seguretat social és una estafa piramidal i suggereix que és una vergonya que aquest tipus d'afirmacions es facin a una pel.lícula de l'Isona Passola "sense que hi hagi el contrapunt d'un economista comunista" (sic!).
En lloc d’aprofitar i, com a bon periodista que se suposa que és, debatre per què no és un esquema piramidal o esquema Ponzi, l’Oriol Guell es dedica a desqualificar-me histèricament: em diu que sóc un mentider, un neocon, que estic untat per lobbies i multinacionals ben rentables (suposo que deu voler dir rendibles perquè per a rentar una multinacional, primer s'hauria de demostrar que està bruta!), que "lo que hay que hacer es medir sostenibilidad y no venderse a lobbies y decir burradas", m’acusa de creure que la solidaritat “és una ensalada”, que només m’interessa el tema privat, o que estic a la dreta del Tea Party i retwiteja coses com que jo soc "la prepopència neocon" o que defenso el mateix que els que defensen l'homofòbia o la pena de mort! També m’acusa de defensar sistemes de seguretat social privats i de capitalització. La quantitat d'insults és tan gran i la falta de respecte per la veritat tan monstruosa, que sembla estrany que un personatge com aquest escrigui i dirigeixi la secció de Catalunya d´un diari de prestigi com El País. Però ja s'ho faran.
Finalment, l'Oriol em fa un repte: que trobi dos catedràtics “que no estiguin untats” que diguin que el sistema de seguretat social és una estafa piramidal.
Insisteixo, jo no he utilitzat la paraula estafa piramidal per descriure la seguretat social i que a la pel.lícula de la Isona Passola NO PARLO de negocis piramidals ni res per l'estil: parlo de per què les pensions estarien garantides en una Catalunya independent . És cert que al videblog (que no a la pel.ícula) utilitzo l’expressió “negoci piramidal” o “esquema piramidal” o “esquema ponzi” però no dic mai que la Seguretat Social sigui una estafa! I he utilitzat aquesta expressió perquè això és exactament el què és una “esquema ponzi”: es paga a uns amb els diners dels altres i es paga als altres amb els diners dels tercers. Això és això pels esquemes ponzi i per la seguretat social. I si no ho és, estaria bé que l’Oriol Guell ens ho expliqués. És més, he dit (ho dic al vídeoblog i ho he dit a d'altres llocs) que com que la seguretat social necessita de les noves generacions per a pagar les anteriors, en situacions de generacions petites acaabarà passant el mateix que passa amb les estafes piramidals: que la darrera generació NO recupera tots els diners que va aportar al negoci.
Sobre això de trobar dos catedràtics que relacionin seguretat social amb esquema piramidal o Ponzi, ja li he dit a l’Oriol que si ho googlejava, en trobaria centenars d’articles i de catedràtics. Ho dic, perquè aquesta és la terminologia que es fa a les classes d'hisenda pública de la majoria d'escoles d’economia de tot el món en un context de teoria de generacions sobrelapades on cada generació paga la factura de l'anterior! Aquesta resposta m’ha valgut els insults i el menyspreu de l'Oriol i dels seus seguidors. Per tant, com que veig que la resposta era insuficient, citaré a dos catedràtics. Ja sé que l’Oriol Guell dirà que són neocons untats per les multinacionals que tenen interessos. La gent d’esquerra que no té arguments sempre diu que els que no estan d’acord amb ells estan "untants". Ells parlen des d’una suposada superioritat moral i qui no està d’acord amb ells és un immoral, insolidari i cobra dels lobbies multinacionals. Ells mai no estan untats. Per exemple, ell no està pas untat pel grup mediàtic que li paga el salari. No! Ell és pur i intel.lectualment neutral. Són els demés els que cobren per escriure! Però encara que ja sé que els dos exemples que li donaré són untats i indignes, els hi ho donaré igualment.
El primer és el del pare intel·lectual de les teories de generacions solapades (model que s’utilitza per estudiar la seguretat social des del 1958) i premi Nobel d’economia Paul Samuelson a un article del Newsweek de 1967.
<<The beauty of social insurance is that it is actuarially unsound. Everyone who reaches retirement age is given benefit privileges that far exceed anything he has paid in — exceed his payments by more than ten times (or five times counting employer payments)!
How is it possible? It stems from the fact that the national product is growing at a compound interest rate and can be expected to do so for as far ahead as the eye cannot see. Always there are more youths than old folks in a growing population. More important, with real income going up at 3% per year, the taxable base on which benefits rest is always much greater than the taxes paid historically by the generation now retired.
…A growing nation is the greatest Ponzi game ever contrived!>> (la negreta l’he afegit jo).>>
Resumint, Paul Samuelson diu que, gràcies a què la població augmenta i la renda per càpita creix, cada generació té més diners que l’anterior i això converteix la seguretat social en el “sistema Ponzi més gran mai concebut!”. El què Samuelson no sabia al 1967 és que la població estava a punt de començar a decréixer i que les taxes de creixement del 3% estaven a punt de desaparèixer per sempre. I això acabaria donant els problemes dels què parlo al final del meu videoblog.
La segona cita és d’un altre neocon radical ulraliberal salvatge (no us oblideu mai això de salvatge) d’extrema dreta seguranent untat pel Tea Party i alguna multinacional de les assegurances privades tot i que també té el premi Nobel. S’anomena Paul Krugman que, al Boston Review de 1996 escrivia:
<<Social Security is structured from the point of view of the recipients as if it were an ordinary retirement plan: what you get out depends on what you put in. So it does not look like a redistributionist scheme. In practice it has turned out to be strongly redistributionist, but only because of its Ponzi game aspect, in which each generation takes more out than it put in. Well, the Ponzi game will soon be over, thanks to changing demographics, so that the typical recipient henceforth will get only about as much as he or she put in (and today's young may well get less than they put in).>>(1)
Naturalment, lo de que Samuelson i Krugman són neocons ultraliberals d’extrema dreta és sarcasme: tothom sap que són dels economistes més d’esquerres dels Estats Units. Malgrat tot, això no els impedeix reconèixer que, tal i com està muntada la seguretat social, sembla un esquema piramidal o Ponzi. Serveixen com a exemple, no Oriol?
Un cop satisfet el requeriment de l'Oriol, cal dir que el fet que la seguretat social segueixi les mateixes pautes que un negoci Ponzi no vol dir ni que sigui una mala idea, ni que no sigui un pilar de l’estat del benestar, ni cap de les tonteries de les que Oriol Guell m’acusa de dir i que jo no he pas dit! Com tampoc he dit, perquè no és cert (REPETEIXO, NO ÉS CERT) que jo estigui a favor de privatitzar la seguretat social. De fet, si Oriol Guell hagués fet el que fa un bon periodista que és investigar i estudiar hagués vist al meu currículum que jo he escrit uns cinc articles acadèmics sobre seguretat social i en cap d’ells defenso ni la privatització ni el sistema de capitalització. Tampoc no ho faig al vídeoblog que ell menciona i twiteja. Per tant, no enten d'on surt aquesta obsessió de l'Oriol per dir que jo vull privatitzar la seguretat social. Jo ja entenc que Oriol no té pas ganes ni de discutir sobre teories ni de saber la veritat sobre el què penso sobre la seguretat social: té massa interès en desacreditar i insultar. El què sí que vol dir, i aquesta és la conclusió a la què arriben tan Samuelson com Krugman (i a la que arribo jo també al final del videopost que cita Guell) és que quan la demografia no acompanya, aquest esquema de pagar a cada generació amb els diners de la següent, la seguretat social pot acabar col·lapsant en el sentit de què hi haurà generacions que cobraran menys que no pas aportaran al sistema. Igual que la darrera ronda d'inversros d'un negoci piramidal! Quan venen generacions petites amb pocs contribuents que han de pagar pensions a generacions enormes que ja s’han jubilat. És el què passarà amb la generació del Baby Boom quan es retiri i és per això que tots els països occidentals que han patit un baby boom estan pensant com arreglar el problema (Espanya, per exemple, va crear el "fondo de reserva de la seguridad social" precisament per això).
Finalment, només un petit comentari sobre la preocupant tendència que tenen alguns analistes de demanar que hi hagi un “contrapunt” ideològic cada cop que, en un debat, hi ha algú que defensa el punt de vista liberal. Al tràiler de la pel·lícula simplement dic que les pensions dels avis les paguen els joves. Això ha estat suficient per a què un periodista d’extrema esquerra li demanés a la directora que posés un contrapunt comunista a la meva participació. L’Oriol Guell no té la més mínima idea de qui més participa a la pel·lícula, no sap si els altres participants són d’esquerres o de dretes. Ni tan sol sap què dic jo al llarg de la pel·lícula. No sap res de tot això perquè la pel.lícula encara no ha sortit i per tant, l'Oriol no ha vist res de res. Ara bé, encara que no ha vist res de res i encara que no té la més mínima idea sobre qui participa o què hi diu, l'Oriol ja ha exigit públicament que hi hagi "un contrapunt comunista"! És com si, pel simple fet que hi apareix el Sala-i-Martin, ja hauria de sortir al seu costat un soldat de guàrdia comunista (la paraula comunista la fa servir ell) per evitar que la gent pugui escoltar la veu d’un liberal sense que al seu costat algú el corregeixi i expliqui "la veritat". Aquesta conducta (coneguda al món de l’economia amb el nom de xupacabrisme: no sé si aquest qualificatiu ha fet que l’Oriol se sentís insultat. Si hi ha fet, demano excuses. No era res personal. Era l’expressió que sempre fem servir per als que demanen un contrapunt quan algú opina una cosa que no t’agrada) és un insult a la intel·ligència dels espectadors. És pensar que ells no saben res i que necessiten una mena d’”exèrcit protector de la veritat” que els ajudi a no caure en la temptació d’escoltar les veus del mal liberal. I això és tractar a la gent d'imbècil. És clar que, d'alguna manera, també és una confessió de debilitat intel.lectual. És a dir, com que el propi Oriol no sap com contrarrestar els arguments del liberal, necessita que algú hi posi el contrapunt immediatament, no fos cas que ell mateix no pogués dormir a la nit pensant que els liberals tenen raó!
Ah! Per cert, fixeu-vos que aquesta obsessió amb demanar pluralitat de veus només la tenen quan parla algun liberal. Mai no demanen pluralitat quan surten socialdemòcrates, socialistes, comunistes o algú amb algun tipus de pensament que els agrada. De fet, aquesta demanda de pluralitat tampoc apareix per enlloc quan es parla de Catalunya. Però ara que sé que l'Oriol Guell és un gran defensor de la pluralitat a Catalunya i sabent que ell és el cap de Catalunya del diari El País, esperaré amb impaciència un article pro-refrèndum cada cop que a El País hi apareixi un article contra el referèndum. I cada cop que hi hagi una opinió unionista, espero veure al costat un article pro independentista. I si no ho veig, miraré amb molta cura els tweets de l'Oriol Guell i espero veure dotzenes de tweets exigint "pluralitat" al seu propi diari. La gent intel.lectualment honesta demana contrapunts SEMPRE i no només quan es diuen coses que no li agraden a un. I com que jo no dubto de l'honestedat intel.lectual de l'Oriol, espero amb impaciència l'equilibri a les pàgines de El Pais. Si això no passés seria ben decebedor, oi Oriol?(2)
Resumint, l’Oriol Guell volia dos catedràtics que equiparessin la seguretat social amb els negocis piramidals. N’hi he donat dos. I no dos qualsevols: dos premis Nobel d’ESQUERRES. Si vol, en puc donar altres premis Nobel: Milton Friedman, Bob Lucas o fins i tot el darrer premi Nobel (i ex company meu a Yale), Bob Shiller s’han referit a la seguretat social en termes d’equema Ponzi o esquema piramidal. A partir d’aquí, jo SEMPRE estic obert a debatre civilitzadament amb l’Oriol Guell sobre si el sistema de pensions de repartiment com el què hi ha a Espanya és o no és un sistema Ponzi. Però NO en les condicions que ho fa l’Oriol. Si hi ha d’haver una discussió, ha de ser seriosa. Acusar a l’altre de ser deshonest i estar “untat”, posar en boca de l’altre afirmacions que mai no s’han fet, o acusar de defensar posicions que un mai no ha defensat no és una bona manera de debatre. Les discussions intel·lectuals m’interessen totes. Les baralles de bar no m’interessen gens ni mica!
Ah! Quasi me n'oblidava. Ja que he tingut l'amabilitat de respondre al prec de donar les referències a catedràtics que relacionen la seguretat social amb un esquema Ponzi, m'agradaria, com a contrapartida, que l'Oriol Guell aportés documentació demostrant qui exactament m'unta a mi per a què digui que val privatitzar la seguretat social! Penso que acusar algú de ser un venut, com ha fet ell, és molt greu i estic segur que el cap de secció de El País demostrarà on dic jo que s'ha d'eliminar l'actual sistema de pensions i quines són les organitzacions que financen aquesta suposada defensa d'un sistema privat de pensions. Ah! I no val el truc fàcil i demgògic de dir que a dir que a mí me paga el sou una universitat privada americana. Dic que no val perquè aleshores haurà de dir que Krugman i Samuelson també estan o estaven untats (Samuelson ja no perqué ja és mort). De fet, a mi em paga (o "m'unta") la mateixa universitat que el gran guru de les esquerres, el Joe Stiglitz: la universitat de Columbia! I si no ho pot demostrar, suposo que demanarà perdó públicament des de les pàgines del seu diari. Oi que si, eminència?




(1) En honor a la veritat, el 2011 Paul Krugman es va desdir de l’afirmació que equipara la seguretat social a un esquema Ponzi però no perquè no sigui veritat que funciona igual (cada ronda d’nversors o contribuents retornant els diners a la ronda anterior) sinó perquè es feia una utilització política d’aquesta afirmació. A la seva retractació també diu que ell mai no va dir que la seguretat social estava en perill quan canvia la demografia, cosa que és dubtosa ja que el paràgraf que he copiat diu clarament que quan canvia la demografia els joves poden acabar recuperant menys del què aporten al sistema... cosa que és EXACTAMENT el perill que té tant la seguretat social com la resta d’esquemes Ponzi: que hi ha una generació que acaba traient menys del que hi aporta!!! Per més que Krugman es retracti, el que va escriure al 1996 està a les hemeroteques i tots ho podeu veure!
(2) No sé si cal que recordi un episodi recent relacionat amb El País. El José Borrell va escriure un article demanant reptant als lectors a trobar els 16.000 millions del dèficit fiscal català. Jo vaig enviar una resposta a El Pais. No va ser publicada. Curiosament (i miraculosament) El País va publicar la contestació que Borell va fer a la meva resposta encara que la meva no havia estat publicada!!! Un exemple perfecte de pluralitat exercida pel diari on treballa l'Oriol Guell, el peridista que ara s'erigeix en el gran defensor de la pluralitat... dels demés.