dimarts, 30 de setembre del 2014

Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre

Dimarts  30.09.2014  19:22

Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre

Reproduïm el text que s'ha llegit en les concentracions davant dels ajuntaments

Vilaweb

Ahir vam viure un nou atac a les institucions democràtiques del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest país d’expressar-se a les urnes. Un nou cop de porta a la democràcia.

Davant d’aquest episodi, els homes i les dones demòcrates d’aquest país expressem el nostre suport ferm a les institucions catalanes que han convocat la consulta per al dia 9 de novembre. Davant d’aquest intent d’emmudir-nos, la societat catalana diem ben fort: més democràcia.

El dia 11 de setembre gairebé dos milions de persones vam sortir al carrer per dir que votarem. El 80% de la ciutadania d’aquest país reclama votar. Una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya reclama votar. Més del 90% dels ajuntaments d’aquest país ja han deixat molt clar que el 9N votarem. Avui comencem la campanya política més gran que s’ha fet mai a Europa, amb cent mil voluntaris que arribaran a totes les cases. Una campanya festiva, il·lusionant, i decidida, que implica tota la ciutadania en la construcció d’un
país nou, d’un nou Estat democràtic.

Ahir el Tribunal Constitucional espanyol ens mostrava la seva total dependència del poder executiu i posava en evidència el poc respecte que els poders públics espanyols tenen per les regles democràtiques. I, encara més important, ahir va quedar clar que no ens trobem davant d’un problema jurídic; el que hi ha sobre la taula és un conflicte polític.

Així doncs, just avui, decidim posar en marxa aquesta campanya que ens ha de portar fns a les urnes el proper dia 9 de novembre.

Som davant de la gran oportunitat històrica per començar units un país nou. És la gran oportunitat per resoldre els problemes nacionals i socials que patim i assegurar-nos un país millor per a tothom. Per aconseguir-ho, iniciem la campanya unitària Ara és l’hora.

Votar és democràcia! I el dia 9 de Novembre votarem. I guanyarem

Com fer una urna de paper en 2 minuts - #Mutsialagabia

'The New York Times' situa Catalunya a portada

30/09/2014
Consulta

'The New York Times' situa Catalunya a portada

Portada d'avui de 'l'International New York Times'
Portada d'avui de 'l'International New York Times'

L’edició internacional del diari nord-americà explica a la primera plana la suspensió del 9N

Nerea Rodríguez
El Singular

Portada d'avui de 'l'International New York Times'

L’edició internacional en paper del diari nord-americà ‘The New York Times’ situa Catalunya a portada
i obre amb la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional. El titular d’aquest influent rotatiu destaca que “l’empenta catalana cap a la secessió estableix un enfrontament amb Madrid”.

El diari avisa en el text que la negativa del govern espanyol a que la consulta se celebri “planteja la possibilitat que els catalans segueixin endavant amb el referèndum, fins i tot malgrat l'oposició del govern central, creant una profunda divisió dins d'Espanya, animant a altres separatistes a Europa i deixant el Rajoy amb un desafiament polític important”.

El rotatiu destaca que “les enquestes suggereixen que els catalans estan dividits sobre la qüestió de la secessió, però que la majoria està a favor de la votació”. A mes, assenyala que “no està clar quines mesures prendria el senyor Rajoy si els catalans decideixen seguir endavant amb la votació tot i la suspensió del tribunal i l'oposició del govern central”.

‘L’International New York Times’ menciona també les declaracions creuades del president de la Generalitat, Artur Mas, i de Mariano Rajoy, amb la voluntat ferma del primer per tal que els catalans puguin decidir el seu futur, i l’immobilisme del segon en el fet que aquesta votació no es produirà. I planteja la disjuntiva a la qual s’enfronta Mas.

“S’enfronta a la difícil decisió de seguir endavant amb un vot il·legal o de retardar la votació per permetre la continuació de les negociacions amb el senyor Rajoy, el que podria donar lloc a protestes per a Catalunya. També podria cridar a eleccions anticipades a Catalunya -amb el risc que partits de línia més dura secessionista podrien guanyar i enderrocar-lo”, analitza el diari.

Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia

Dimarts  30.09.2014  08:19

Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia

La campanya va acompanyada d'un manifest i una pàgina web per a aplegar la participació dels ciutadans

VilawebL'endemà de la suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9-N per part del Tribunal Constitucional espanyol, un grup de ciutadans privats, promotors de la campanya #Mutsialagàbia, vol cridar l'atenció sobre aquest fet amb un gest simbòlic: l'abandonament d'urnes dins de gàbies en l'espai públic de les ciutats del Principat. I demana a la població que s'afegeixi a la campanya penjant gàbies amb urnes o vots a dins i divulgant-ne les fotografies per la xarxa, especialment a través de Twitter. En un manifest (pdf), el grup explica que 'prohibir la consulta és segrestar el consens entre ciutadans i empresonar les llibertats fonamentals. Cap equilibri polític no justifica aquesta prohibició'.
I diuen, més endavant: '#Mutsialagàbia es també una manera d'expressar l'absurditat de la prohibició. Un vot dins d'una gàbia continua essent un vot. En democràcia, la llibertat és impossible de silenciar. La llibertat de quedar-nos o marxar d'Espanya ens pertany. La llibertat de fundar o no un estat igual que els altres ens pertany. La llibertat de consentir el poder sobre la nostra comunitat ens pertany. Aquesta gàbia és mental: és feina nostra alliberar els vots.'

I encara afegeixen: 'Convidem tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva preferència política, a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s'esborri de la memòria col·lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.'
La campanya també ha difòs aquest vídeo que ensenya a fer una urna en 2 minuts:
A continuació podeu veure unes quantes imatges d'aquesta acció:

 

Muts i a la gàbia? De cap manera - Campanya #mutsialagabia


Data de publicació: 30/09/2014
http://lagabia.cat (saturada actualment per nombre de visites)
YouTube

No és una protesta, és una presa de consciència

El Tribunal Constitucional espanyol, a petició del govern de l’estat, ha suspès la llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. D’aquesta manera, ha fet efectiva la prohibició de l’expressió democràtica del poble de Catalunya, però, alhora, ha legitimat automàticament el dret d’autodeterminació dels ciutadans i les institucions del país.


La societat catalana i els seus representants han procurat negociar en tot moment amb l’estat i han demostrat la voluntat de seguir els canals legals dins el marc espanyol. L’estat només ha emprat la legalitat per a negar als ciutadans de Catalunya la possibilitat d’expressar-se. No tracta els catalans com a ciutadans, sinó que els condemna a ser una minoria permanent sotmesa al silenci.


Quan la voluntat políticament expressada per una minoria és sistemàticament alterada segons les preferències d’una majoria; quan els marcs legals que han de servir per a articular les divergències i la diversitat són corromputs per l’ús arbitrari dels poders coercitius; quan els pactes i acords entre una comunitat política reconeguda i la majoria que opera des de les institucions de l’estat manquen de garanties legals i polítiques, l’única legitimitat disponible és en mans del cos electoral, això es, el poble.

Per aquestes raons, un grup de ciutadans privats, promotors de la campanya #Mutsialagàbia, volem cridar l’atenció sobre aquest fet de profunda gravetat amb un gest simbòlic: l’abandonament d’urnes dins de gàbies en l’espai públic de les nostres ciutats. El costum i el curs normal dels afers polítics tendeixen a fer passar per alt la gravetat de fets com aquest. Prohibir la consulta és segrestar el consens entre ciutadans i empresonar les llibertats fonamentals. Cap equilibri polític no justifica aquesta prohibició.

#Mutsialagàbia es també una manera d’expressar l’absurditat de la prohibició. Un vot dins d’una gàbia continua essent un vot. En democràcia, la llibertat és impossible de silenciar. La llibertat de quedar-nos o marxar d’Espanya ens pertany. La llibertat de fundar o no un estat igual que els altres ens pertany. La llibertat de consentir el poder sobre la nostra comunitat ens pertany. Aquesta gàbia és mental: és feina nostra alliberar els vots.


Convidem tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva preferència política, a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s’esborri de la memòria col·lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.


Aquest acte no és cap protesta, és una presa de consciència.
  • Categoria

  • Llicència

    • Llicència estàndard de YouTube

dilluns, 29 de setembre del 2014

El TC suspèn la consulta, el procés català continua

LA DEMOCRÀCIA BEN ENTESA...!!!!
29/09/2014
Consulta

El TC suspèn la consulta, el procés català continua

Francisco Pérez dels Cobos
El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos

El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos del govern espanyol en uns tràmits superaccelerats

Xavier Lladó
El Singular
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha suspès avui de forma cautelar la consulta sobiranista catalana en admetre a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol contra la convocatòria del 9 de novembre. Ha pres la decisió de forma unànime Tot i aquesta decisió, el procés sobiranista endegat pel govern català, amb el suport de la resta de partits favorables a la consulta i el moviment civil per al 9-N, continuarà.

La decisió ha estat adoptada en un ple convocat de forma urgent, després de presentar aquest matí l'advocat de l'Estat en el registre del Constitucional els recursos de l'executiu contra llei de consultes, que va ser aprovada el passat dia 19 pel Parlament, i contra el decret de convocatòria, signat dissabte pel president de la Generalitat, Artur Mas. Hores d'ara el Constitucional no ha considerat il·legal la llei i el decret, perquè és el que haurà de debatre a partir d'ara.

La interposició del recurs del govern espanyol ha estat anunciada pel mateix president, Mariano Rajoy, en una compareixença davant els mitjans de comunicació després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres. La suspensió s'ha produït de forma automàtica, com està establert quan és el govern espanyol el que presenta els recursos d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de forma expressa.

El tribunal de garanties constitucionals ha de decidir si perllonga aquesta suspensió temporal abans que passi un termini de cinc mesos o, en el seu cas, l'aixeca. Encara que la suspensió és cautelar i no suposa cap pronunciament sobre el fons de l'assumpte.

Rajoy s'equivoca i recorre una llei de consultes (inexistent)... de fa 10 anys

LA DEMOCRÀCIA BEN ENTESA...!!!!
SI ESTUDIES, ENCARA HO SERIA MÉS...!!!

DRET A DECIDIR

Rajoy s'equivoca i recorre una llei de consultes (inexistent)... de fa 10 anys

El text del recurs que ha publicitat el govern espanyol per mirar de bloquejar la consulta del 9-N no es refereix a la llei de consultes i el decret de convocatòria d'enguany, sinó a uns d'aprovats el 2004


Ho tenien «tot preparat» i lligat per respondre amb la màxima urgència a la llei de consultes i el decret de convocatòria. Almenys així ho van repetir fins a la sacietat la setmana passada des de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría fins a l'ara ja exministre Alberto Ruiz-Gallardón, passant pel fiscal general de l'Estat.
Però se'ls passava per alt un detall: en la referència del recurs publicada pel govern espanyol després del consell de ministres celebrat de manera extraordinària aquest dilluns al matí, la llei que apareix recorreguda va ser aprovada... el 2004.
Un decret de fa una dècada
El mateix passa amb el decret que ha recorregut l'executiu de Mariano Rajoy. En lloc de referir-se al decret 129/2014, el text del recurs es refereix al decret 129/2004. El TC es reuneix aquest vespre per resoldre els recursos del govern espanyol.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'

Diumenge  28.09.2014  22:22

Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'

El president insisteix que el 9-N hi haurà urnes, en una entrevista a La Sexta

Vilaweb'Hi haurà urnes el 9-N', ha dit el president de la Generalitat, Artur Mas, en l'entrevista amb la periodista Ana Pastor a La Sexta. 'Hem fet tota l'arquitectura jurídica perquè es pugui votar el 9-N. I no podran evitar que es voti, si a Catalunya estem a l'altura de les circumstàncies', ha afegit. El president ha insistit que quan el Tribunal Constitucional espanyol suspengui la consulta maldarà per convèncer-lo que és legal i que convé que s'aixequi la suspensió abans del 9 de novembre.
I si no fos així? Doncs ha deixat clar que prendria la decisió d'acord amb tots les partits favorables a la consulta. Una opció seria la desobediència civil, que han arribat a proposar tant ERC com la CUP. Mas ha parlat d'aquest concepte: 'La desobediència civil és un terme que pot ser lògic en uns moments, i en uns altres no. Ara no som en un procés de desobediència civil, sinó en un procés democràtic, pacífic, legal i majoritari. Això no és desobediència civil.'
Heus ací en tres fragments l'entrevista a la Sexta:


Sobre la suspensió de la convocatòria una vegada admesa a tràmit pel TC, Mas ha dit: 'Suspendre significa que s'han d'adreçar a nosaltres i hem de dir-hi la nostra opinió. Direm al TC com hem fet el decret i espero que els convencerem. Podem fer unes al·legacions. Hauran d'escoltar la nostra posició, si és que són un àrbitre imparcial.' I ha afegit: 'No es pot fer servir el TC per resoldre problemes polítics. Tenim un problema polític, doncs resolguem-lo des de la política.'
'La unitat d'Espanya no és un concepte sagrat'

També ha dit que no descartava 'cap opció que sigui possible per fer la consulta'. Però ara per ara no preveu eleccions avançades. 'No penso en eleccions. Faré el possible i l'impossible per votar el 9-N. Sembla que el 9-N s'acabarà el món, que es desintegrarà Espanya. I només sabrem l'opinió de la gent.' I ha arribat a dir: 'La unitat d'Espanya no és cap concepte sagrat ni bíblic.'
Encara més: 'Estic escandalitzat democràticament que abans d'aprovar la llei de consultes i abans del decret ja ens diguin que és il·legal. Com es pot fer això, en una democràcia? Això és utilitzar el marc legal, que no és una feina de juristes sinó de polítics.'

Missatge a l'opinió pública espanyola

I ha deixat anar també un missatge als ciutadans espanyols, aprofitant l'audiència a qui s'adreçava l'entrevista: 'L'opinió pública espanyola hauria d'empènyer les institucions de l'estat perquè actuessin de la mateixa manera que el Regne Unit ho va fer amb Escòcia.'

Podeu veure el video de la Sexta

http://www.lasexta.com//videos-online/programas/el-objetivo/noticias/artur-mas-estoy-escandalizado-porque-antes-leer-decreto-nos-diga-que-ilegal_2014092800095.html

dissabte, 27 de setembre del 2014

La Generalitat ja engega la campanya del 9-N


27/09/2014
Consulta

La Generalitat ja engega la campanya del 9-N

Web de la consulta
Web de la consulta del 9-N

"El 9 de novembre tots estem convocats a la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya", diu un vídeo

Bernat Vilaró
El Singular
La Generalitat ja ha engegat la campanya informativa de la consulta del 9 de novembre. Un vídeo publicat poc després de la convocatòria del president de la Generalitat, Artur Mas, informa amb una veu en off: "El 9 de novembre tots estem convocats a la consulta popular no referendària sobre le futur polític de Catalunya".

Seguidament, es llegeix la doble pregunta: "Vol que Catalunya sigui un Estat?" i, en cas afirmatiu, "vol que aquest Estat sigui independent? Recorda, el 9 de novembre tens una cita, tu decideixes", conclou el vídeo.

A més, avui s'ha posat en marxa la web 9Nconsulta2014.cat, on hi apareixen tres grans blocs: "Qui té dret a votar?", "Com votar?" i "On votar?". La web, disponible en català i castellà, també té un apartat d'actualitat, amb notícies sobre el 9-N, i informació sobre la llei de consultes, el decret de convocatòria i regles específiques.

9 milions d'euros de cost

El govern català preveu que la consulta costi uns 9 milions d'euros, segons queda establert a l'annex de memòria econòmica del decret de convocatòria de la votació del 9-N, publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El cost previst és de 8.987.699,17 milions, tot i que la xifra acabarà sent superior perquè no s'inclou l'IVA en algunes de les partides.

En els pressupostos del Govern per a aquest any, acordats per CiU i ERC, ja figurava una partida per a la votació, que era de 10 milions d'euros i la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va dir que era ampliable.

La Generalitat ja ha previst on es podria votar el 9-N en municipis com Badalona

La Generalitat ja ha previst on es podria votar el 9-N en municipis com Badalona

El llistat provisional de locals i meses de la consulta inclou escoles, biblioteques o centres cívics i també espais com locals d'associacions de veïns o parròquies


Clica sobre la imatge per veure el llistat complet o entra a la web
 
http://www.ara.cat/politica/llista-votar-provisional_ARAFIL20140927_0005.pdf 
 

La Generalitat ja té previstos possibles punts de votació per a la consulta del 9 de novembre, inclosos els de municipis com Badalona, en què no podrà comptar amb la col·laboració del govern municipal. El llistat provisional de locals i meses inclou escoles, instituts, centres cívics o casals, i també espais com locals d'associacions de veïns o parròquies.
A banda dels locals en territori català, la Generalitat també ha previst 14 punts de votació a l'estranger. Es tracta de delegacions de la Generalitat a Brussel·les, Nova York, Londres, Berlín i París, i d'oficines d'Acció a ciutats com Buenos Aires, Bogotá, Tòquio o Xangai.
La web informativa de la consulta, 9nconsulta2014.cat, explica que a partir del 10 d'octubre els ciutadans podran consultar si les dades personals són correctes per poder votar, i que a partir del 17 d'octubre es coneixeran els llocs definitius. El llistat provisional està pendent de confirmació dels municipis i de la seva publicació al DOGC.

Consulteu on us tocarà anar a votar el 9-N

Consulteu on us tocarà anar a votar el 9-N

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

| ND 27/09/2014 a les 17:44h


Artur Mas ha signat aquest matí la convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya que tindrà lloc el proper 9-N. Paral·lelament, també s'ha engegat un web del govern de la Generalitat en el que responen a totes les preguntes que poden sorgir als votants.

Una d'elles podria ser "on hauré d'anar a votar?". Ara com ara el Govern ja ha fet arribar una primera proposta de locals de votació als ajuntaments, tot i que seran aquests els qui decideixin si utilitzen els centres proposats per la Generalitat o plantegen una possibilitat alternativa.

La proposta feta per la Generalitat -que es pot consultar al web- consisteix bàsicament en un llistat dels col·legis electorals que se solen utilitzar quan hi ha eleccions a Catalunya i ha donat deu dies als ajuntaments perquè proposin el seus punts de votació.

Segons el govern, si algun ajuntament no vol col·laborar amb la Generalitat i rebutja la proposta de punts de votació, serà el mateix Executiu català qui buscarà altres espais en els quals posar les urnes.
 
Més enllà dels espais de votació en territori català, la Generalitat també ha situat 14 punts de votació a l'estranger.

«We want democracy and peace»

«We want democracy and peace»

Mas signa el Decret del 9-N que "és un camí que marcarà un abans i un després en la llarga història de Catalunya" i interpel·la directament als ciutadans espanyols i als líders mundials

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

, Palau de la Generalitat | ND  27/09/2014 a les 10:10h
Artur Mas, signant el decret de convocatòria de la consulta independentista del 9 de novembre. Foto: Generalitat de Catalunya.

Pas sense volta enrere i clam al món i al ciutadans espanyols. El 129è. president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha signat aquest matí amb una solemnitat gòtica el Decret de Convocatòria del 9-N al Palau de la Generalitat. Un text que, segons el president, "suposa  un abans i un després en la llarga història de Catalunya". Un decret que Mas ha utilitzat per dirigir-se directament en castellà al poble espanyol, que no al seu govern, i en anglès als líders mundials per explicar-los que la voluntat dels catalans és tan simple com decidida: voler votar sobre el seu futur polític. “We want democracy and peace " -"Volem democràcia i pau"- ha pregat de manera concloent el president. 
L'acte s'ha celebrat amb una sobrietat pròpia d'una gran ocasió, al  saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat. Acompanyat de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l'expresident de la cambra catalana, Joan Rigol, del Govern i dels líders del front sobiranista llevat d'ICV-EUIA, ha estampat la seva signatura a la que és possiblement la decisió més important d'aquest país des de fa 75 anys. De fet, ha tributat el Decret a les “generacions que ens han portat fins aquí”. 
Amb una aplaudiment desacomplexat, els líders parlamentaris de CiU, ERC i CUP, els consellers i el mateix Mas han donat la benvinguda a un text legal més que clau en el procés sobiranista que viu Catalunya. Mas s'ha adreçat també en castellà i en anglès per dirigir un missatge clar sobre l'expressa voluntat de poder votar del poble de Catalunya sobre el seu futur polític expressada a través de mobilitzacions i de les majories parlamentàries. Una petició inèdita de suport internacional i d'acollida de les demandes catalanes. "Catalunya vol parlar, vol ser escoltada i vol votar", ha definit Mas insistint en la rellevància del caire democràtic de la demanda catalana.

Finalment ha interpel·lat directament al ciutadans de Catalunya atorgant-los el protagonisme del Decret. "El repte és a les vostres mans, ajudeu-nos", ha conclòs Mas just abans de sortir a plaça Sant Jaume on ha estat ovacionat pels centenars de persones que s'hi han aplegat convocats per l'ANC i Òmnium.
Independentistes concentrats a la plaça de Sant Jaume. Foto: Quico Sallés/Nació Digital.

Els catalans, convocats a votar el 9 de novembre

Dissabte  27.09.2014  10:30

Els catalans, convocats a votar el 9 de novembre

El president signa el decret amb què convoca formalment la consulta sobre la independència

Vilaweb
'Avui s'obre un camí que representarà un abans i un després en la llarga història de Catalunya. I confio que serà a fi de bé', ha dit Artur Mas en el discurs pronunciat després d'haver signat el decret de convocatòria (pdf) de la consulta del 9 de novembre. El president de la Generalitat ha signat el decret al saló Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat, una volta el secretari del govern, Jordi Baiget, ha hagut llegit els punts principals del decret. Abans al Diari Oficial de la Generalitat havia sortit publicada la llei de consultes (pdf), aprovada pel parlament el 19 de setembre, que servirà de marc legal per a la votació del 9 de novembre.
Vídeo del moment de la signatura del decret:

ArturMas por vilawebtv
Immediatament després de la signatura, Mas s'ha adreçat als ciutadans en una declaració institucional des de la galeria gòtica. Ha destacat les àmplies majories, tant social com política, que han fet possible de bastir el marc legal per a la convocatòria de la consulta. Ha remarcat el caràcter constitucional de la llei de consultes i ha demanat que sigui respectada.
També ha volgut adreçar un missatge en espanyol als ciutadans de l'estat espanyol i un en anglès als mandataris internacionals, amb què ha defensar el dret que tenen els catalans a decidir el seu futur.
Entre els grups que donen suport a la consulta, l'única absència ha estat la d'ICV-EUiA, que s'ha estimat més de no assistir a la convocatòria de la consulta perquè considera que es tracta d'un acte administratiu del govern. No hi eren, doncs, ni el president del grup, Joan Herrera, ni el secretari cinquè de la mesa del parlament, David Companyon. ICV-EUiA recorda que ja han format part de les fotografies que han il·lustrat les accions parlamentàries i els acords en favor del 9-N, però s'han estimat més de no assistir a un acte protocol·lari de l'executiu.

La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, té previst de valorar davant els mitjans de comunicació la signatura del decret de convocatòria des de la seu del partit. De la mateixa manera que ho faran el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, i el president de Ciutadans, Albert Rivera.

Per una altra banda, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, i la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, valoraran l'acte de signatura des de la plaça de Sant Jaume. Durant aquest acte s'activarà un comptador que s'ha instal·lat a la plaça des d'on es podrà seguir el compte enrere fins el 9-N.

Quan el decret de convocatòria de la consulta es publiqui al DOGC, començarà la campanya de la consulta i la institucional.

Mas, a TV3 i la Sexta
Havent convocat la consulta, Mas s'explicarà en una entrevista a TV3 amb Mònica Terribas, avui al vespre. I La Sexta també ha anunciat que la periodista Ana Pastor l'entrevistarà demà al vespre.
I què passa després de la signatura?
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha convocat dilluns la reunió del consell de ministres en què s'aprovaran els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N. Tanmateix, l'executiu espanyol ja haurà activat la maquinària contra el 9-N des del moment de la signatura del decret de Mas. Després d'aquest acte, es desencadenarà un reguitzell d'actuacions polítiques i jurídiques que Pere Cardús descriu en aquest article.

Més informació:
Què hi guanya Mas convocant la consulta del 9-N dissabte?
Què passa una vegada convocada la consulta del 9-N?

Pas històric: Mas convoca la consulta sobre la independència

26/09/2014
Consulta

Pas històric: Mas convoca la consulta sobre la independència

Per primer cop des de la desfeta del 1714, un president citarà avui els catalans a les urnes per votar sobre la secessió

Nerea Rodríguez
El Singular
Una jornada històrica. El president de la Generalitat, Artur Mas, signarà avui al matí el decret de convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya, que ha quedat formalment convocada pel 9 de novembre. La signatura es produirà després que el Parlament de Catalunya aprovés divendres per una contundent majoria (106 vots de 134) la llei de consultes. Aquesta és la primera vegada des de la desfeta del 1714 que un president cita els catalans a les urnes per pronunciar-se sobre la secessió.

Amb aquesta signatura, Mas tirarà endavant amb el 9-N davant els focus de la comunitat internacional, tot i les contínues amenaces del govern espanyol, que s'oposa frontalment a la celebració de la consulta. Presiviblement l'executiu de Mariano Rajoy convocarà un consell de ministres extraordinari entre diumenge i dilluns per recórrer tant la llei aprovada pel Parlament com el decret de convocatòria signat pel president Mas. I l'admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional suspendrà tots dos actes des del punt de vista espanyol.

La llei de consultes es va aprovar amb els vots dels grups de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena. Mentre que PP i C’s hi van votat en contra en solitari.

divendres, 26 de setembre del 2014

Pujol: «No sóc un corrupte»

Pujol: «No sóc un corrupte»

Pujol: «No sóc un corrupte»
Pujol, durant la seva compareixença/Jordi Borràs/ND

Dues hores i mitja de compareixença sense respostes concretes de l'evasió fiscal de l'ex-president

Especial: Jordi Pujol, final d'era

, Parlament | ND 26/09/2014 a les 15:51h
 
Pujol, en un moment de la seva intervenció. Foto: Jordi Borràs/ND

Cap resposta, una minsa explicació genèrica, una autosentència d'innocència i un impostat enuig podria ser el resum de les dues hores i mitja de compareixença al Parlament de l'ex-president Jordi Pujol per donar explicacions de la seva confessió d'evasió fiscal.
“No sóc un polític corrupte”, s'ha vantat Pujol després d'advertir a una comissió d'Afers Institucionals que l'esperava amb ganes que “abans era ric” i que amb la política “hi ha perdut”. Pujol ha justificat amb explicacions familiars l'existència d'aquests diners i ha negat haver rebut mai diners per una decisió política o administrativa més enllà del seu sou de President. Pujol ha fet una primera intervenció previsible, curosa i un cert òbvia, i en la segona ha mostrat una cara impostada d'empipament que li ha servit per no respondre i renyar amb un caire d'impertinència els portaveus que l'han collat durant la tarda. 
Pujol ha assegurat que “s'ha despullat davant l'opinió pública”. Així mateix s'ha protegit en el fet que ha comparegut perquè “té respecte pel Parlament” . S'ha vantat d'estar “excitat” per la “pena que li han generat les coses que s'han dit” i ha emfatitzat que “si tot era tan corrupte” com és que el votaven tant a ell, a CiU i a la resta de partits. “Quin infantilisme!” o un “Això és mentida!”, han decorat una rèplica marcada per un caire escènic poc versemblant de cabreig.

ERC evita la topada crua
Els grups parlamentaris, però, no s'han nostrat indulgents. De fet, Gemma Calvet d'ERC ha estat potser la més neutre i ha insistit en la pregunta del “per què ara” de la confessió. Més dura ha estat en torn de rèplica quan ha acusat Pujol de “no saber mentir”. Calvert ha estat delicada i a la recerca d'explicacions tan socials com respostes concretes.
Iceta, "el gran mal a la política catalana"

En Miquel Iceta, del PSC, ha insistit en la “fortuna” dels seus fills. En un to mesurat, impostant una cert dolor, el líder socialista li ha recriminat l'"engany" confessat. "Ha fet un gran mal a la política, al catalanisme, a la Generalitat i al país”, ha sentenciat Iceta. 

Camacho fins i tot posa en dubte que sigui metge
Finalment, i fora de tota previsió, pel PPC ha pres la paraula Alícia Sánchez Camacho. La líder popular ha entrat al fang, ha barrejat procés amb la confessió i ha titllat de “mentider” Pujol fins al punt que l'ha culpat de fer veure que “és doctor en medicina quan és llicenciat en medicina”. "Vostè no té credibilitat per dir si és o no corrupte", ha reblat Camacho calculant quan havia d'inserir el seu tall en castellà. De fet, ha estat l'única diputada que ha enraonat en castellà i en insistir que Catalunya està tacada per la corrupció.

Herrera reclama respostes des del 96
El torn de Joan Herrera, d'ICV-EUiA, ha estat contingut però contundent. De fet, Herrera li ha fet memòria que el seu grup ja preguntava per “males praxis” del Govern l'any 1996. El cap de files ecosocialista no se n'ha estat d'exigir Pujol que expliqui la "veritat" sobre la seva fortuna i la dels seus fills i sobre Banca Catalana. “Podria estirar de la manta, fer-ho bé i que coneguéssim tota la veritat?", ha demanat Herrera quan li ha recordat la seva resposta al president Pasqual Maragall en l'època que aquest va acusar CiU de cobrar 3% de comissions de l'obra pública. "No li tolero lliçons morals com els darrers 34 anys", ha tancat Herrera.

Rivera es distancia generacionalment
Albert Rivera, de C's, ha marcat fins i tot distància generacional. De fet, ha avisat  a Pujol quan aquest ha impostat un empipament oportú per dissimular, que a ell ja no el “renya ni el seu pare”. En un to contemporitzador però agressiu, Rivera ha ironitzat sobre les explicacions de l'ex-president amb un “no ens creiem el seu conte”. El líder de C's ha preguntat a Pujol sobre suposades trucades de l'ex-president a Mariano Rajoy per aturar els informes de la UDEF. "El temps de 'l'ara no toca' s'ha acabat, ara ha de pagar pel que ha fet" , ha afegit Rivera que ja ha avançat que portarà la seva confessió a la fiscalia.

Fernàndez, "sense seient pel viatge a Ítaca" 
Per part de la CUP, David Fernàndez, només ha utilitzat un torn. De fet, ha marxat abans que Pujol acabés la seva intervenció. "Vostè és un home d'estat, de l'Estat espanyol", ha estat la premissa de Fernàndez per marcar distàncies amb una època política de Catalunya que ell ha assegurat haver combatut. “L'oasi català era un femer amb olor de perfum”, ha pronunciat Fernàndez que ha acusat Pujol de corrupte perquè “el frau fiscal és corrupció”. “Vostè no té seient reservat al viatge a Ítaca, bon vent i barca nova”, ha conclòs Fernàndez.
Turull, a per Camacho
Jordi Turull de CiU ha estat l'únic amb una certa condescendència i a la vista de les poques respostes de Pujol, ha tingut vista i s'ha enganxat amb Sánchez-Camacho. Li ha retret que, a diferència de Pujol, ella encara no ha comparegut per explicar les seves “amistats amb fiscals i jutges” i el cas Camarga. Hàbil ha estat quan Camacho ha demanat a l'ex-president si el dinar que li ha ofert la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l'havien “pagat tots els catalans”. “L'ha pagat la presidenta però vostè ens ha de dir encara qui va pagar el dinar de La Camarga!”, ha replicat amb un punt de mala llet Turull que ha acusat alguns grups de preguntar des de la bilis i l'estòmac.

Pujol escolta les intervencions. Foto: Jordi Borràs/ND

Pujol, en un moment de la seva compareixença Foto: Jordi Borràs/ND Pujol, acompanyat del diputat Sergi Sebrià. Foto: Jordi Borràs

Uns 4.200 voluntaris s'ofereixen a col·laborar amb el Govern per al 9-N

26/09/2014
Consulta

Uns 4.200 voluntaris s'ofereixen a col·laborar amb el Govern per al 9-N

ortega_voluntaris_9n_470_350
Joana Ortega amb els portaveus del col·lectiu (Europa Press)
 

Inicialment se centraran a fomentar la participació a la consulta

Xavier Lladó
El Singular
Els 4.200 voluntaris agrupats en el col·lectiu Voluntaris Referèndum 9-N 2014 s'han ofert aquest divendres a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, per col·laborar amb l'executiu per poder dur a terme la consulta d'autodeterminació i que sigui un èxit de participació.

En roda de premsa després de reunir-se amb la vicepresidenta a la Conselleria de Governació, tres portaveus de la plataforma han explicat que preveuen mantenir contacte constant amb el Govern a partir d'ara per col·laborar en allò que sigui necessari, i han explicat que -per ara- se centraran a fomentar la participació el 9 de novembre.

Bruno Díaz ha explicat que la seva tasca és "fer entendre la importància d'aquest moment històric i l'honor de participar" al 9-N, i Miquel Casals ha remarcat que la tasca de la seva organització no serà mai substituir el treball de les institucions catalanes.

Tot i així, s'han posat a disposició del Govern per a tot el necessari de cara a la consulta, i han avançat que, un cop se signi el decret de convocatòria, es registraran entre les entitats col·laboradores d'aquesta consulta, com preveu la Llei de Consultes.

Desobeir el TC

Han assegurat que durant la reunió amb Ortega -de prop d'una hora- no s'ha parlat de la reacció del Govern espanyol si el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la convocatòria, però estan convençuts que la intenció de l'Executiu d'Artur Mas és celebrar igualment. "Entenem, pel seu missatge, que no hi hauria cap motiu per no fer-la davant d'aquestes eventualitats", segons Díaz, que vaticina que els ciutadans no comprendrien que la Generalitat donés marxa enrere.

L'organització de voluntaris, juntament amb altres entitats i plataformes, ja treballen en la celebració d'actes per tot Catalunya per manifestar-se quan el TC suspengui la llei- en favor que les institucions catalanes segueixin endavant amb la consulta.

El govern espanyol, contra l’ANC

26/09/2014
espanyolisme

El govern espanyol, contra l’ANC

L’Agència Tributària demana informació per obrir una inspecció fiscal

Bernat Vilaró
El Singular
El govern espanyol llença una ofensiva contra l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'Agència Tributària de l'Estat demanarà a l'entitat que presideix Carme Forcadell tota la informació fiscal dels anys 2011, 2012, 2013 i 2014, segons ha informat avui Catalunya Ràdio.

L'ofensiva espanyolista arriba un dia abans que el president de la Generalitat, Artur Mas, convoqui la consulta del 9-N, i dues setmanes després de la gran manifestació de l'Onze de Setembre, on gairebé dos milions de persones van formar la 'V de la Diada' a Barcelona, convocats precisament per l'ANC i Òmnium Cultural.

"Absoluta tranquilitat"

L'ANC ha dit avui a Catalunya Ràdio que la notificació que han rebut no els ha agafat pas per sorpresa, sobretot a causa de la campanya informativa de desprestigi dels mitjans espanyolistes. De fet, l''Abc' ja deia a principis de setembre que en la comptabilitat de l'entitat de l'any passat hi havia un milió i mig d'euros sense justificar.

L'Assemblea afirma, en un comunicat enviat avui al migdia, que "la notificació s'esperava després de les notícies aparegudes els dies previs a l'11 de setembre, precisament amb l'objectiu de generar dubtes sobre la seva situació comptable i financera i instar a aquesta inspecció fiscal per part de l'Agència Tributària. Evidentment, l'ANC lliurarà tota la informació requerida amb l'absoluta tranquil·litat de tenir uns comptes clars i transparents, comptablement i fiscalment".
V_470_350
La històrica "V" de la Diada

Concentració davant el consolat espanyol a Perpinyà si el TC prohibeix el 9-N

25/09/2014
Consulta

Concentració davant el consolat espanyol a Perpinyà si el TC prohibeix el 9-N

Carme Forcadell
Carme Forcadell, presidenta de l'ANC

L'ANC de la Catalunya Nord assenyala que tindria lloc a les 18.15 h del dia en què es concretés la decisió

Xavier Lladó
El Singular
L'ANC de la Catalunya Nord ha anunciat avui al seu web que convocarà una concentració davant del consolat espanyol a Perpinyà en cas que el Tribunal Constitucional "posi pals a les rodes a la democràcia", tot prohibint la celebració del 9-N. Indica que tindria lloc a les 18.15 h del dia en què es concretés la prohibició.

Però, tal com remarquen, el desig de l'entitat és votar, i "que els catalans del Principat ho puguin fer com ho van fer els escocesos el darrer 18 de setembre al Regne Unit".

L'ANC de la la Catalunya Nord defensa que cal poder votar amb normalitat i "amb tota la garantia que pot i ha de donar un estat realment democràtic".


Mapa que mostra l'ubicació del consolat
Divendres  26.09.2014  10:21

Garcia Albiol queda en minoria i Badalona dóna suport al 9-N

El PSC vota a favor de la moció de suport a la consulta al costat de CiU i ICV-EUiA

Vilaweb
L'Ajuntament de Badalona és un dels més de vuit-cents municipis del Principat que donaran suport a la consulta del 9 de novembre, malgrat el fet de ser un consistori governat pel PP, amb Xavier Garcia-Albiol al capdavant. Això ha estat possible gràcies al vot favorable dels nou regidors del PSC, que van desobeir la consigna de la direcció nacional del partit i es van sumar als vots favorables dels tres regidors de CiU i els tres d'ICV-EUiA. Aquesta majoria de quinze regidors ha tombat els deu vots contraris del grup municipal del PP.
Els grups de l'oposició celebren que Badalona 'no sigui diferent a la resta de Catalunya' i pugui aprovar també aquesta moció. El dret a votar en una democràcia, argumenten, ha de ser sempre respectat en democràcia. El govern del PP s'ha quedat sol en la votació alertant que consulta 'dividirà' la societat catalana.

El debat al ple s'ha allargat prop de dues hores en un horari poc habitual -els plens a Badalona es convoquen habitualment a les sis de la tarda-. Tot i això, desenes de persones han volgut seguir el ple en directe. Entre el públic, destacava la presència de l'exalcaldessa socialista, Maite Arqué.

El discurs del PP l'ha liderat el regidor Ramon Riera i no l'alcalde, Xavier Garcia Albiol. Riera s'ha centrat en alertar dels perills de la moció i de la confrontació social que podria generar entre els propis catalans i amb la resta de 'pobles d'Espanya'. Riera també ha posat en dubte que existeixi realment una majoria social que vol votar i ha apel·lat constantment a 'les lleis'.

En aquest sentit, des del grup de CiU afirmen que la consulta no va en contra de ningú i defensa el dret a votar 'a risc de perdre'. Ferran Falcó recorda que també la moció es va presentar al ple de l'Ajuntament sense saber si s'aprovaria: 'Votar es guanyar, a Badalona i també a Catalunya'.

Àlex Mañas, d'ICV-EUiA, ha celebrat la unitat dels partits catalanistes al ple de Badalona i afirma que el fet de poder votar fa els ciutadans més lliures 'independentment del resultat'. 'No es poden posar fronteres a l'hora de consultar la ciutadania', ha etzibat el portaveu dels ecosocialistes.

Els grup socialista també ha deixat clar que 'el PSC vol que es voti', però adverteixen que potser el 9 de novembre és una data precipitada. El portaveu socialista, Jordi Serra, demana que 'es voti bé i de manera acordada'. En aquest sentit, augura que 'aviat' hi haurà algú a l'altra banda de la taula amb voluntat d'escoltar el clam català.

864 ajuntaments i 37 consells comarcals ja han confirmat plens de suport a la consulta del 9-N
L'Ajuntament de Terrassa aprova la moció en suport al 9-N gràcies a l'abstenció del PSC

De Rajoy al TC: Els passos que seguirà l'estat espanyol per prohibir el 9-N

Divendres  26.09.2014  08:58
Autor/s: ACN - Redacció

De Rajoy al TC: Els passos que seguirà l'estat espanyol per prohibir el 9-N

El consell de ministres es podria reunir l'endemà de la signatura del decret

Vilaweb
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, assistirà a la reunió del consell de ministres en què s'aprovaran els recursos d'inconstititucionalitat contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N que demà signarà Artur Mas. Com que Rajoy no aterrarà a Madrid, procedent de la Xina, fins demà al vespre, la reunió del consell de ministres no es farà fins diumenge o dilluns. Però l'executiu espanyol ja haurà activat la maquinària contra el 9-N des del moment de la signatura del decret.
Un cop el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publiqui el text, el govern espanyol reunirà la Comissió de Subsecretaris per estudiar el text, enviar la llei al Consell d'Estat perquè en faci un informe preceptiu --però no vinculant-- i convocar el consell de ministres on s'aprovarà el recurs. Un recurs que l'advocacia de l'estat ja ha anat perfilant aquestes últimes setmanes, segons que va admetre Alberto Ruiz Gallardón el mateix dia que anunciava que dimitia com a ministre de Justícia.

Un cop aprovat el recurs, La Moncloa haurà de portar-lo al Tribunal Constitucional. No el pot entrar al Registre d'aquest tribunal fins dilluns a les 9.30 del matí, quan obre portes. El Tribunal Constitucional espanyol no té prevista una reunió ordinària fins el 7 d'octubre, però fonts del Tribunal Constitucional apunten que se'n podria fer una d'extraordinària amb caràcter urgent per admetre a tràmit els recursos. I això podria ser dilluns mateix.

En el moment que el ple del TC es reuneixi i aprovi l'admissió a tràmit del recursos del govern espanyol, la llei de consultes i la convocatòria del 9-N quedaran automàticament suspeses. El govern espanyol demanarà que s'apliqui l'article 161.2 de la constitució que estipula que qualsevol llei o decret impugnat quedi suspès per un termini mínim de cinc mesos i amb caràcter retroactiu. El TC no haurà emès cap veredicte en aquest moment. Si no l'emet en un termini màxim de cinc mesos, pot aixecar o mantenir la suspensió.
Què hi guanya Mas convocant la consulta del 9-N dissabte?
Què passa una vegada convocada la consulta del 9N?

dijous, 25 de setembre del 2014

Per què Mas signarà dissabte? Les claus per escapolir-se (uns dies) del TC

Per què Mas signarà dissabte? Les claus per escapolir-se (uns dies) del TC

La reunió de l'alt tribunal aconsellava engegar la maquinària del 9-N a finals de setmana

El Govern ha resolt finalment l'enigma: Artur Mas signarà aquest dissabte el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. El president de la Generalitat havia anunciat que ho faria algun dia d'aquesta setmana, però la manca de concreció havia alimentat tota mena de càbales sobre la data a triar.
Divendres passat el ple del Parlament va aprovar la llei de consultes, que ha de donar cobertura legal a la cita del 9-N, però la llei encara no ha entrat en vigor: abans ha d'aparèixer publicada al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC). I sense llei en vigor tampoc pot haver-hi decret de convocatòria. Aquest 'impasse' ha impedit fins ara al govern espanyol recórrer ja la llei de consultes al Tribunal Constitucional (TC).
L'estratègia seguida per Mas a l'hora de triar la data de la signatura s'ha basat, principalment, en un factor: mirar d'esquivar el màxim de temps possible el cop de destral del TC. Quan l'alt tribunal admeti a tràmit els recursos del govern de Mariano Rajoy contra la llei i el decret per celebrar el 9-N, tots dos textos quedaran automàticament suspesos de forma cautelar. Rajoy es troba de viatge oficial a la Xina des de dimarts i fins dissabte, però això no hauria impedit que l'executiu central pogués aprovar, si hagués calgut, els recursos contra el 9-N.
La primera prioritat de Mas era evitar que aquesta suspensió fos gairebé instantània després de convocar formalment la consulta. El calendari desaconsellava signar el decret a principis d'aquesta setmana. El plenari del TC va iniciar dimarts una reunió ordinària que es prolongarà fins a aquest dijous. Si la llei de consultes i el decret de Mas haguessin entrat en vigor a principis de setmana, el govern espanyol s'hauria reunit d'urgència per aprovar els recursos pertinents i el TC els podria haver inclòs al seu ordre del dia per poder-los admetre a tràmit immediatament.
Els inconvenients de dijous i divendres
Les opcions, doncs, s'estrenyien. Fonts del Govern asseguren que una possibilitat hauria estat signar aquest dijous mateix el decret, amb els magistrats del TC ja plegant de la reunió. Però aquesta fórmula no excloïa una reunió extraordinària de l'alt tribunal l'endemà. Triar divendres tenia altres inconvenients: al matí es reuneix el consell de ministres en sessió ordinària i podria haver aprofitat per aprovar ja els recursos, mentre que a la tarda està programada la compareixença de Jordi Pujol al Parlament, que hauria enterbolit la jornada.
Per tots aquests factors, per tant, l'opció preferible era dissabte. Mas preveu signar el decret al matí, i el govern espanyol, amb Rajoy tornant de la Xina, està abocat a celebrar una reunió extraordinària per aturar el cop. Però la dada clau és quan es reunirà el TC per debatre'n l'admissió a tràmit. El TC no té previstes més reunions ordinàries fins al 7 d'octubre, però no es descarta que pugui fer-ne una d'urgència. Al Palau de la Generalitat calculen que no seria, en tot cas, abans de dilluns, perquè l'alt tribunal no s'ha reunit mai en cap de setmana.
Cursa per desplegar les eines del 9-N
Per què tant d'interès per estirar al màxim els dies –o les hores– en què estarà vigent el marc legal del 9-N, abans de quedar suspès cautelarment? En aquest interval Mas podrà anar desplegant alguns dels instruments que han de fer possible la votació. D'entrada, es podrà posar en marxa una campanya institucional –en mitjans de comunicació i pels carrers– per informar la ciutadania sobre la convocatòria. El ple del Parlament que s'inicia dimecres té previst designar els set juristes i politòlegs que han d'integrar la Comissió de Control, una mena de Junta Electoral Central per a la consulta. També caldrà nomenar les set comissions de seguiment territorials, semblants a les juntes electorals provincials. Si hi ha temps encara es podria posar en exposició pública el registre de participació –el cens del 9-N– i sortejar els membres de les prop de 8.000 meses d'aquella jornada.
La intenció del Govern amb aquest desplegament és "arribar tan lluny com sigui possible". Això dependrà en bona mesura del temps de què disposi per fer-ho, de l'abast dels recursos que té preparats Rajoy i de com es resolgui la batalla d'arguments jurídics que tindrà lloc en els propers dies.

Mas signarà el decret de convocatòria de la consulta aquest dissabte

DRET A DECIDIR

Mas signarà el decret de convocatòria de la consulta aquest dissabte

Artur Mas, aquest dimecres al Palau de la Generalitat / ACN

Un cop publicada la llei de consultes al DOGC, el president de la Generalitat convocarà els catalans per decidir el futur polític del país el proper 9-N

Dissabte 27 de setembre. Serà el dia en què el president de la Generalitat, Artur Mas, signarà el decret de convocatòria de la consulta prevista per al 9-N, segons han confirmat a l'ARA fonts coneixedores del mecanisme amb què Mas té previst convocar els catalans per decidir el futur polític del país. La signatura del decret arribarà després que es publiqui la llei de consultes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Un cop signat el decret, el Govern té previst que es posin en marxa els mecanismes previstos per organitzar la consulta. Es donarà el tret de sortida a la campanya institucional i, a més, el ple del Parlament té previst designar la setmana que ve els set membres –quatre juristes i tres politòlegs– que formaran part de la comissió de control electoral, que serà l'òrgan que vetllarà pel bon funcionament de les consultes, també la del 9-N.
La convocatòria comportarà l'activació immediata dels recursos del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC), que combatrà legalment tant la llei de consultes com el decret de convocatòria. Està previst que el consell de ministres, amb tota probabilitat, es reuneixi un cop convocat el 9-N per aprovar els recursos. Mariano Rajoy torna aquest cap de setmana de la Xina i, fins que no ho faci, la presidenta en funcions és la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que també s'encarrega del ministeri de Justícia fins que Rafael Catalá prengui possessió del càrrec com a substitut d'Alberto Ruiz Gallardón.

dimecres, 24 de setembre del 2014

La Wikipedia en castellà ja dóna per fet el bloqueig al TC de la llei de consultesa' serà el 9-N".

QUE S'HO FACIN MIRAR...

La Wikipedia en castellà ja dóna per fet el bloqueig al TC de la llei de consultes

Quan encara no s'ha publicat al DOGC, ja assegura que sí i que el TC ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol

| ND 24/09/2014 a les 18:08h
"En entrar en vigor [la llei de consultes] un cop publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que, en ser admès a tràmit, va deixar la llei en suspens, impedint d'aquesta manera la celebració de la 'consulta' del 9-N."

Així és com la Wikipedia en castellà ja dóna per fet, a dia d'avui, 24 de setembre a les sis de la tarda, què passarà un cop el DOGC publiqui la llei de consultes, una situació que encara no s'ha produït.

En l'entrada referent a la llei, la Wikipedia ja dóna per fet tot un seguit de situacions que, de moment, només són hipòtesis de futur.

[Actualització 19:20h] Amb posterioritat a la publicació d'aquesta notícia, la Wikipedia ha vist modificada la seva entrada, assegurant ara que "és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 19 de setembre de 2014 que pretén emparar legalment el projecte de referèndum d'autodeterminació de Catalunya previst per al 9 de novembre i que el govern de Mariano Rajoy considera contrari a la Constitució Espanyola de 1978 i a les lleis. La celebració de la 'consulta' serà el 9-N".

Josep Antoni Duran i Pedro Sánchez denuncien l'immobilisme de Rajoy amb Catalunya

COM ÉS QUE ENCARA REMENA LA CUA AQUEST BOTIFLER...???

Josep Antoni Duran i Pedro Sánchez denuncien l'immobilisme de Rajoy amb Catalunya

El líder d'Unió descarta unes eleccions anticipades

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha reunit aquest matí amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per abordar la situació a Catalunya. Després de la trobada, el líder d'Unió s'ha "felicitat" que els socialistes tinguin com a mínim una resposta política per trobar un nou encaix territorial. "En política el diàleg és imprescindible", ha subratllat.
Duran "agraeix" l'actitud del líder de l'oposició, si bé admet que no pot valorar-ne la lletra menuda perquè és lògic que "no hi hagi contingut". Segons ha dit, el procediment -en cas de posar-se en marxa una reforma constitucional- seria a través d'una "ponència, dialogant" en què cada grup hauria d'aportar els seus punts de vista i intentar arribar a un "consens". Ara bé, ha alertat que si s'obre el meló constitucional "no es pot tocar tot" perquè faria l'acord final "impossible".
Tot i aplaudir l'actitud socialista, s'ha mostrat molt pessimista amb la receptivitat del govern de Mariano Rajoy, a qui acusa d'actuar amb motivacions "electoralistes", com ja va fer durant l'Estatut. "El PP no es mourà", ha admès. Ha lamentat que ell porta un any i mig intentant-ho però que el seu "èxit és descriptible". Duran creu que els populars aprofiten la situació catalana per intentat erosionar els socialistes i CiU.
"L'immobilisme no garanteix la unitat d'Espanya"
Sánchez també ha constatat "l'enrocament" dels populars i ha avisat Rajoy que "amb l'immobilisme no es garanteix la unitat d'Espanya". Ha admès "bona sintonia" amb Duran per impulsar una reforma constitucional que, a parer dels socialistes, ha de servir "clarificar competències" davant "l'embolic" de l'estat autonòmic. El líder de l'oposició creu que és imprescindible obrir aquesta tercera via davant del "desafiament sobiranista" que "esquinça" la societat catalana.
Sobre els moviments polítics a Catalunya, Duran creu que la "marca CiU" segueix sent vigent i ha reiterat les paraules del conseller de la Presidència, Francesc Homs, en què descartava ara eleccions anticipades.

Van Rompuy diu que la democràcia no pot servir per a canviar fronteres

MIREU QUIN DEMÒCRATA AQUEST ROMPUY
Dimecres  24.09.2014  12:44

Van Rompuy insisteix en la via Barroso

Diu que la democràcia no pot servir per a canviar fronteres

VilawebEl president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, segueix discurs de Barrosso sobre el cas català. 'La democràcia no pot servir per a canviar fronteres': aquesta fou la resposta de Van Rompuy a Carles Boix, membre del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), en un sopar a la Universitat de Princeton. Ho ha explicat Boix en el seu compte de Twitter. Abans Albert Royo, secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), havia suggerit a Boix que demanés a Van Rompuy sobre la situació Catalunya.
Boix, professor de política de la Universitat de Princeton, en conclou: 'La lliçó escocesa i la declaració de Cameron no signifiquen res' per a Van Rompuy.
L'anterior president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, havia insistit en aquesta línia sobre les conseqüències de la declaració d'independència d'un territori membre de la Unió.
A més, durant el sopar Van Rompuy va dir sobre el 9-N: 'La constitució espanyola no permet referèndums d'aquesta mena.' A més, va assegurar que estava al cas de la intenció del govern espanyol d'impugnar la convocatòria al Tribunal Constitucional espanyol.

Albert Royo Mariné @A_RoyoMarine
@boixserra ask him about Catalonia
@A_RoyoMarine at dinner. I asked Van Rompuy on Catalonia. Answer: democracy cannot be used to change borders.

 ....................................

  Albert Royo Mariné @A_RoyoMarine
@boixserra ask him about Catalonia
@A_RoyoMarine Seems the Scottish lesson and Cameron's statement mean nothing to him.
Informació relacionada:
Un estudi de la Universitat d'Oxford desmunta les tesis de Barroso sobre la independència – 09.07.2014
Sala i Martín acorrala Barroso a Davos sobre la independència de Catalunya  02.02.2014

Prohibit ensenyar català

CONTINUA EL GENOCIDI LINGÜÍSTIC

Prohibit ensenyar català

/ 23.09.2014
Vilaweb-Nuvol
Si l’any 2013 l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó pronosticava un futur fosc per a la llengua catalana en el mapa lingüístic d’Aragó, l’inici del curs 2014-2015 n’és la prova definitiva. I és que, tal com informaven alguns diaris i blogs de la Franja, l’IES Matarranya de Vall-de-roures ha rebut aquest dilluns la visita de l’inspector en cap de Terol i l’inspector de la zona per debatre i buscar possibles solucions sobre la prohibició de l’assignatura optativa de català en aquest institut.

Segons el diari comarquesnord.cat, ha estat la professora de francès de l’escola qui s’ha posat en contacte amb la direcció provincial d’Educació i ha denunciat la situació, perquè considera que el català no pot ser ofert com una alternativa a la llengua francesa en els cursos de primer i segon d’ESO, en què els alumnes escullen si volen fer l’assignatura Taller de lengua o bé Segunda lengua extranjera – francés. L’associació de pares Clarió, una entitat de defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles, s’ha mostrat consternada davant de la notícia i té por que la situació amb què quedi la matèria sigui desfavorable per a la llengua, i per això alguns alumnes de l’institut i pares s’han mobilitzat a favor de l’assignatura i de continuar mantenint les coses tal com estan fins ara. Segons informacions de la mateixa associació, els alumnes que han estat presents a la reunió i que han rebut el suport del professor de català i dels seus pares han llegit a l’inspector una carta que ells mateixos han escrit tot reivindicant els seus drets i la seva voluntat de continuar aprenent català tal com fins ara. A més a més, l’entitat considera que, si l’assignatura de llengua catalana desaparegués del pla docent, el govern estaria incomplint la Llei de Llengües, en la qual es garanteix l’ús, la protecció i la promoció de les llengües del territori. No obstant això, l’inspector s’ha limitat a comunicar-los que la decisió final depèn exclusivament de la directora provincial Carmen Calvo Villar.
Algunes personalitats del món polític i sociocultural ja han denunciat l’eradicació del català com a assignatura de les escoles de la Franja. Alguns apunten que la substitució del terme català per l’acrònim LAPAO és una excusa que serveix per esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la zona. Tot aquest panorama educatiu desfavorable es veu contrastat en el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que recentment ha presentat l’Observatori de la Llengua (Xarxa CRUSCAT – IEC), en el qual es demostra que el sector educatiu és un dels principals perjudicats amb les noves polítiques incentivades pels governs del PP en alguns dels territoris catalanoparlants (País Valencià, Illes Balears i la Franja). No obstant això, tota aquesta situació ha contribuït a la creació d’associacions a favor de la defensa del català a l’escola, com és el cas de l’Associació de pares Clarió, els quals han iniciat diverses campanyes amb la intenció de reforçar l’ensenyament del català en les escoles de la zona.

dimarts, 23 de setembre del 2014

Rajoy assegura que l’independentisme "eradica la pluralitat d’identitats"

Rajoy assegura que l’independentisme "eradica la pluralitat d’identitats"

Mariano Rajoy
El president espanyol, Mariano Rajoy

El president espanyol destaca que el futur d’Espanya "és donar-nos la mà i no l'esquena"

Nerea Rodríguez
El Singular
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit avui, a l'espera de la decisió del president de la Generalitat, Artur Mas, de publicar la llei de consultes i signar la convocatòria del 9N, que “en aquest país existeix un projecte per aixecar fronteres entre iguals, posar dics a la prosperitat i eradicar la pluralitat d'identitats".

En aquesta línia, ha assegurat que el futur d’Espanya "és la força moral de la unió i de la concòrdia, és donar-nos la mà i no l'esquena, és la convivència i no l'autoexclusió", i ha afegit que el futur s'enriqueix amb la diversitat "i s'empobreix amb la imposició d'una falsa homogeneïtat".

Rajoy ha pronunciat aquestes paraules durant la seva intervenció en l'última jornada del VIII Fòrum Mundial de la Comunicació, que ha reunit a Madrid experts i professionals de les relacions públiques i la comunicació.