Rajoy visita un hotel de cinc estrelles , per Andreu Barn

OPINIÓ

Andreu Barnils

30.11.2014

Rajoy visita un hotel de cinc estrelles

Vilaweb

Entro a l'hotel Grand Marina de Barcelona poc abans de les deu del matí per la porta de premsa. En aquest hotel per rics és on Rajoy parla per primera vegada després del 9-N en territori català. Parlem d' ahir dissabte. L'establiment, de cinc estrelles, ofereix l'habitació més barata a 132 euros la nit. L'habitació més cara, a 323 euros, és la Grand Marina Suite amb Vistas. Així, amb a. Fa 65 metres quadrats. Tot fent temps esperant Rajoy em trobo amb Josep Ramon Bosch i Juan Arza, de Societat Civil, al costat d'Alberto Fernández Díaz, el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Vestits de gris marengo. Una mica més enllà Esperanza Aguirre. L'ex-presidenta madrilenya comenta amb una altra dona: 'Es veu que jo tinc la culpa de tot. Ara, de les targetes black!' i intueixo el moreno de sol etern del president valencià Alberto Fabra al seu darrere. Mentre, per la porta principal de l'hotel, entren les estrelles del PP: presidents autonòmics, ministres, alcaldes. Just a fora la cera, flaixos de càmeres i xofers de fosc. A molts dels dirigents del PP els brillen els rellotges quan entren. A elles, les cadenetes. Un plugim cau fora el carrer.

Per la porta lateral entren els convidats a l'espectacle. Són els militants i càrrecs locals del PP català. I aquest és tot un altre món. Recordo gotes de pluja a la muntura d'algunes ulleres. En faig un vídeo amb Roger Cassany. Molts d'ells gent humil, alguns sembla que sense estudis, d'altres que sí, alguns regidors, d'altres que no, també en veig alguns, pocs, de benestants. Tots han vingut per escoltar al president d'Espanya des de molts racons del país. Lleida, Maresme, Barcelona. Els que em toquen dins la sala són una parella d'avis una mica antics. Ell, despentinat, es passeja amb un pin franquista a la solapa. L'únic que veig en tot el matí. Ella, amb una bandera constitucional espanyola que molesta als veïns de seient. Un dels moltíssims guardies de seguretat es mira l'escena. Una estructura d'ordre piramidal en un hotel de luxe. Els que entren per la porta lateral, vigileu-los. Això vam veure ahir. I la parella d'avis escoltant amatents i esperançats el discurs 'de la Alícia', també:

'Ens critiquen que només tenim solucions jurídiques. Doncs tenim solucions polítiques. Les tenim. La reforma de la constitució no és la solució. La solució és enfortir el pacte constitucional' Déu n'hi do el discurs que va fer ahir Sánchez Camacho. Sobretot per la part final. Cito textual: 'Des del Pp tenim les solucions. La primera, president, és que tu ets, a partir d'ara, l'interlocutor directe amb els set milions d'espanyols. En segon lloc: s'ha acabat la 'conllevancia', s'ha acabat el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya. La unitat d'Espanya és innegociable. Per això et vull demanar més, president. En aquests moments crucials on vivim, més que mai, ets i has de ser el president de tots els catalans. Dels 4,5 milions que no van anar a votar. El president que supleixi la incapacitat, la incompetència del senyor Mas i del govern de Catalunya. En quart lloc s'ha d'enfortir l'estat a Catalunya. L'estat de les autonomies ha funcionat i ha estat el gran èxit, però l'han traïcionat els independentistes i els rupturistes. L'estat ha de tornar a Catalunya, i ha d'enfortir-se. Més presència del govern, però sobretot, més presència de la història d'èxit col·lectiva que és Espanya. Explicar-la millor, vendre-la millor, i fer-la molt més atractiva. President, acabo. No podem permetre la manipulació, mentida i tergiversació de les mentides de l'independentisme. Hem d'esforçar-nos més i millor en contrarestar (...) Els catalans que se senten espanyols, els que estan aquí, els que són gairebé cinc milions de catalans, se senten orfes i desemparats. Necessiten respostes, que expliquem millor el que fem, i empara davant la impunitat dels independentistes'.

Una senyora, al meu costat, molt amable, m'explicava que al poble del Penedès d'on és hi ha 1.600 habitants. 'I només cinc som del PP. Cada vegada em miren més estrany'.

La resposta de Rajoy a la imploració d'Alícia de visitar més Catalunya va ser dir-li que l'acompanyava en la soledat i després va comptar les vegades que ja ens havia visitat. Literal: 'Des de que sóc president del govern he estat, amb aquesta, setze vegades a Catalunya. Des que presideixo el PP, ja són 117 vegades. Avui hi ha la ministra de Foment. En el que portem de legislatura ella ha vingut 36 vegades. El ministre de turisme, 25. El d'economia, 23'. Un té la sensació que si mai arriba el dia Mariano Rajoy, als seus, els abandonarà sense gaire pena. Ni els coneix. Com sempre passa en estructures tan piramidals. I si es queixen gaire els recordarà les vegades que ja ha visitat Catalunya. Ahir, rodejat de cúpula, ni els va veure quan entraven, alguns diria que amarats de pluja, per la porta lateral de l'hotel de luxe que el 'presidente' va visitar.




andreu.barnils@partal.cat

CONTRA CATALUNYA

Dijous  27.11.2014  06:00

Autor/s: Núria Ventura

La suspensió encoberta de l'autonomia catalana

La impugnació de normes catalanes forma part de l'estratègia del govern espanyol per a erosionar l'autogovern

VilawebLa impugnació de la consulta del 9-N per part del govern espanyol ha marcat l'actualitat política catalana d'aquestes darreres setmanes. Tanmateix, si mirem enrere, podrem veure que el govern espanyol ha impugnat un gran nombre de lleis catalanes, aquests últims anys. La prohibició del 'fracking', el decret de pobresa energètica o, divendres passat, la llei d'horaris comercials són únicament alguns exemples de la lleis catalanes que l'executiu de Rajoy ha dut al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Aquesta impugnació de les normes catalanes és una de les dues línies d'actuació de l'estratègia de l'estat espanyol per erosionar l'autonomia catalana. La segona via és la recentralització, amb iniciatives que envaeixen les competències catalanes.
Impugnació de les normes catalanes
Les impugnacions de lleis catalanes per part del govern espanyol no són pas exclusives d'aquesta legislatura, però sí que és cert que en aquests tres anys han sovintejat molt. Segons la directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya, Dolors Feliu, aquest augment és cíclic: 'En la nostra història, quan hi ha hagut un govern amb majoria absoluta, ha crescut el nombre de recursos contra lleis catalanes'. Explica, per exemple, que durant la darrera legislatura de José Maria Aznar, amb majoria absoluta, van augmentar i que ara ens tornem a trobar en un moment de poc diàleg i molts litigis.

Com explica Feliu, a més de les dues impugnacions del 9-N, durant l'actual legislatura hi ha hagut set lleis que han estat objecte de recurs al TC: la llei sobre matèries audiovisuals (2/2012), la llei que prohibeix el 'fracking' (3/2012), el decret-llei sobre els horaris comercials (4/2012 i 2/2014), el decret-llei sobre l'impost als dipòsits bancaris (5/2012), el decret-llei sobre la pobresa energètica (6/2013), la llei d'acompanyament (2/2014), i la llei de consultes populars no refrendàries (10/2014).
Per a impugnar les normes catalanes, el govern espanyol no utilitza solament el TC. Aquests darrers temps ha preferit utilitzar els tribunals ordinaris, la via del contenciós administratiu, per a recórrer contra les normes que no tenen rang de llei (els recursos contra les lleis només es poden presentar al TC). D'aquesta manera, a més de discutir si les normes catalanes envaeixen les competències de l'estat, també pot discutir les qüestions materials dels texts.
L'augment de plets contra lleis catalanes, sumat a la politització dels membres del TC, ha fet que la majoria de sentències donin la raó a l'estat. En conseqüència —diu Dolors Feliu—, ha canviat substancialment la jurisprudència del tribunal, uns canvis que afavoreixen el govern de l'estat espanyol

Recentralització per invasió competencial

L'altra via d'erosió de l'autogovern català són les iniciatives recentralitzadores per mitjà de lleis que envaeixen competències de la Generalitat.
El 2011, el govern espanyol va començar la legislatura amb el propòsit de recuperar gran part del poder que s'havia transferit a les comunitats autònomes durant les darreres dècades. La Generalitat alerta que l'esperit i bona part de les mesures proposades per l'anomenat Informe CORA (pdf) --de reforma de les administracions públiques-- tenen una gran potència recentralitzadora, de manera que impliquen un atac a l'autogovern i una mutació constitucional encoberta del model d'organització territorial.
D'aquí ve que el govern català també presenti recursos contra les normes impulsades des del govern espanyol. El nombre de plets de la Generalitat també ha augmentat, de resultes d'aquesta ofensiva recentralitzadora de l'estat. És la manera de defensar l'autogovern.

• 

 

Diumenge  30.11.2014  06:00

Autor/s: Montse Oliva - El Punt Avui

Les aventures de Fran

L'executiu de Rajoy, el CNI i el rei s'han afanyat a desmentir que ajudés a dinamitar el 9-N o a exculpar Cristina de Borbó · Els metges li atribueixen una capacitat infinita de fabulació

Vilaweb

Jose el va apadrinar durant el seu bateig com a jove cadell del PP i Nacho li va obrir les portes del seu polèmic àtic. Amb aquests apel·latius que només utilitzen els íntims es referia Francisco Nicolás Gómez Iglesias –Fran per als amics; “el petit Nicolás” per a la premsa– al president d'honor dels populars i al cap de govern de la comunitat de Madrid. Però què tenia aquest noi de vint anys per poder parlar de tu a tot el partit de Rajoy? I què va fer que perquè personalitats de les altes esferes de la política, l'empresariat, l'advocacia i fins i tot membres de la monarquia perdessin un temps que tots declaren valuós per escoltar els seus “deliris”? Un primer informe mèdic assenyala que el noi conegut com a “petit Nicolás” –sobrenom del personatge creat per l'escriptor francès René Goscinny– és megalòman, que té una capacitat infinita de fabulació i tantes ínfules com tota la llotja del Bernabéu junta. I, de fet, alguns experts no descarten que, si es fes una anàlisi més acurada, es podria descobrir que pateix una alteració mental tan greu que se'l podria considerar no imputable. Si fos així, va aconseguir que durant anys els seus interlocutors ni tan sols intuïssin que tenien al davant un perill social que, poca o molta, ha anat acumulant informació.

Només amb la seva xerrameca i un posat de noi de casa bona ha estat capaç d'engalipar la flor i nata de les institucions de l'Estat i, darrerament, els ha tingut a tots en dansa. I ara és tant l'aplom que té a l'hora d'exposar la seva història i tanta la convicció que posa en el relat, que una part de l'opinió pública segueix pensant que no tot el que diu és mentida; que hi ha gat amagat. No pot ser que un jove estudiant, sense ofici ni benefici, campés per Madrid amb cotxes d'alta gamma, amb xofer i escorta, i fins i tot hagués aconseguit que se li deixés un xalet de luxe, simulant que era el seu despatx, per rebre els seus contactes.

A banda de la posada en escena del personatge, un dels elements que no s'expliquen és per què mitja brigada especialitzada en assumptes interns de la policia es van abraonar sobre el jove per portar-lo a comissaria o per què la jutgessa del cas ha decidit decretar el secret de sumari si l'únic delicte que podria haver comès és un frau per haver intentat vendre informació privilegiada a un empresari.

També resulta força cridaner que si, al cap i a la fi, com asseguren els eventuals damnificats, es tracta d'un dement o un penques amb ganes de protagonisme, per què La Moncloa, diversos ministeris, la Casa del Rei, la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid i fins i tot el CNI, el servei d'espionatge espanyol, s'han pres la molèstia d'emetre comunicats en cap de setmana desmentint que hi hagi tingut tractes o que li hagin fet cap encàrrec. Es dóna la paradoxa que davant de situacions més crítiques aquestes mateixes institucions no han mogut ni un dit per contrastar informacions. Ara, un aspirant a membre de la jet-set, que assegura que és un col·laborador de la intel·ligència espanyola amb encàrrecs per fer descarrilar el procés català (també va veure's amb els advocats i membres de la família Pujol) i que, a més, es presenta com a amic de Felip VI i íntim de Soraya Sáenz de Santamaría i de bona part de l'empresariat madrileny i català (Javier de la Rosa també hi ha tingut contacte), ha aconseguit que mig món parli d'ell i l'altre mig vagi de bòlit per intentar desmuntar les teories conspiratives (paranoies, segons ho descriu un psiquiatre). Però fins a la seva detenció se'l veia com un noiet simpàtic que es passejava per totes les festes del Madrid més granat: des de la nit de la victòria electoral de Rajoy, fins i a la proclamació del rei, on sembla que es va colar com a acompanyant.

Sigui com sigui, progressivament van sortint els seus hipotètics incauts confirmant haver-hi tingut contacte. És el cas de l'exministre socialista Miguel Ángel Moratinos, al qual volia proposar un negoci a Guinea i per això li va donar el mòbil i el va rebre a casa seva. I fins i tot l'excap de comunicació de la Casa del Rei, Javier Ayuso, va confirmar que havia tingut una breu i “intranscendent” conversa amb Joan Carles I. La qüestió és què feia Nicolás amb el telèfon del monarca? Ell havia assegurat, en les entrevistes concedides en els últims dies, que havia mantingut contacte amb el rei retirat per mitjà de missatges. En el seu cas, pretenia intercedir a favor de Cristina de Borbó. Tant és així, que l'advocat de Manos Limpias Miguel Bernard assegura que se li va presentar com a intermediari per negociar la situació processal de la filla del monarca. El lletrat va donar versemblança al fet que la Casa del Rei i la vicepresidència de l'executiu espanyol l'haguessin enviat, però afegia que mai no va oferir res a canvi de retirar l'acusació a la infanta. Bernard ha arribat a suggerir que a Nicolás se'l va voler usar d'esquer; i des d'alguns organismes se li va anar donant peixet fins que al final ell va acabar estirant més el braç que la màniga.

Per tot plegat, la pregunta continua sent: qui hi ha darrere “el petit Nicolás”? Algú amb ganes de treure profit de les seves penques? Hi ha massa llacunes. Però si finalment és cert que simplement se'ls ha colat, resulta evident que hi ha hagut un excés de sobreactuació tant per part de les autoritats policials i judicials com per part de les entitats afectades per un intent d'usurpar les seves funcions. Perquè el soroll només haurà servit per dimensionar la figura d'un jove que va començar a conèixer-se com el rei dels selfies i que pot acabar sent el protagonista d'una novel·la de suspens o de la segona part de la comèdia La escopeta nacional, ja que les seves aventures no deixen de ser un retrat actualitzat de la paròdia de Berlanga. De moment, ja ha aconseguit atrapar el teleespectador en les seves aparicions públiques.

• 
  Foto: EFE / El Punt Avui.

Militars espanyols demanen a Rajoy que escolti Catalunya

Des de Madrid

per Xavier Vallbona

Militars espanyols demanen a Rajoy que escolti Catalunya

L'Associació Unificada de Militars Espanyols recomanen al govern espanyol que parin "més atenció a les reivindicacions" que es fan des de Catalunya i des de qualsevol àmbit

Xavier Vallbona , Madrid | ND 29/11/2014 a les 23:59h

Mentre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es passeja victoriós per Catalunya vantant-se d'haver fet fracassar "la gran operació internacional del 9-N" i minimitzant el moviment sobiranista, sectors de pes de l'espanyolisme li demanen que baixi del núvol, toqui de peus a terra i assumeixi la situació generada a Catalunya. Són recomanacions que arriben des de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME) que subratllen que "cal saber què senten" els catalans.

Així ho ha manifestat el president d'aquesta associació progressista de professionals de l'exèrcit, Jorge Bravo, durant un acte en favor dels drets dels militars que s'ha portat a terme a Madrid. "Cal més atenció a les reivindicacions que es fan des de qualsevol àmbit", ha etzibat, tot afegint que la solució a Catalunya passa per millorar la comunicació i per obrir-se al diàleg: "Trobem a faltar que la gent s'assegui més a parlar per saber dels altres". Amb tot, Bravo no confia en l'actual govern espanyol i espera que els aires de "regeneració democràtica" que es respiren amb la irrupció de nous moviments i formacions polítiques "obrin l'Estat".

Sobta que aquestes recomanacions i reflexions arribin des d'un àmbit tan antiquat i retrògrad  com l'exèrcit, però les forces armades espanyoles també tenen veus discordants com les d'aquest sotstinent, que ara fa més d'un any va ser sancionat a un mes de reclusió per criticar les retallades de l'executiu de Mariano Rajoy al sector. Amenaces de càstig al marge, Jorge Bravo continua sense mossegar-se la llengua i exposant-se a les dures represàlies dels seus superiors per mostrar una visió més àmplia de la societat.
 

El president de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME), Jorge Bravo, en un acte a Madrid Foto: X.V.

"Mai aixecarem un arma ni un dit contra cap membre d'aquesta societat"

Ara fa uns dies, Jorge Bravo, va fer varies piulades via twitter avisant que l'exèrcit "no pot intervenir contra els catalans". Aquest dissabte s'ha reafirmat assegurant que "mai no es pot utilitzar els militars en contra del poble, es digui català, andalús o valencià". "Mai aixecarem un arma ni un dit contra cap membre d'aquesta societat", ha sentenciat, per acabar assegurant que "nosaltres no ens posarem amb allò que hagi de dir el poble espanyol o el poble català sobre una situació concreta".

De Guindos, a Mas: «Vam rescatar Catalunya»

CONTRA CATALUNYA I ENGANYANT...

De Guindos, a Mas: «Vam rescatar Catalunya»

El ministre d'Economia assegura que la reducció del dèficit "és un esforç col·lectiu"

Redacció Barcelona | ARA 29/11/2014 a les 08:52h

 

El ministre d'Economia, Luis de Guindos,va assegurar que Catalunya ha estat la comunitat més beneficiada per les ajudes de l'Estat i que si cal, "com es va fer en moments difícils", tornarien a ajudar-la per superar la crisi "complint amb les seves responsabilitats". Així ho va dir aquest divendres en la Trobada Econòmica de S'Agaró en resposta al president de la Generalitat, que criticava "l'asfíxia" econòmica a les autonomies a través del dèficit.

El ministre va apuntar que la reducció del dèficit "és un esforç col·lectiu" i que l'Estat s'exigeix els mateixos sacrificis que a la resta de comunitats. De Guindos va recordar que si Catalunya ha pogut mantenir el seus serveis socials és gràcies als 30.000 milions d'euros del FLA i del programa de pagament a proveïdors. També va destacar la injecció de 12.000 milions a CatalunyaCaixa.

"No sé el que és explicar la història al revés, nosaltres tenim les nostres explicacions i Espanya ha fet un esforç pressupostari molt gran i un sanejament dels bancs molt important", va advertir el ministre.

Las elocuentes y dramáticas burbujas de Freixenet , per José Antonio Zarzalejos

OPINIÓ
FREIXENET CONTRA CATALUNYA

Notebook

José Antonio Zarzalejos

Las elocuentes y dramáticas burbujas de Freixenet

 

29.11.2014
Cuando en Cataluña todo es un silencio acrítico hacia el mensaje caudillista del presidente de la Generalitat; cuando los partidos soberanistas -y el primero CDC- asumen con resignación ser apartados del escenario de la política sustituidos por una coalición político-popular por la independencia de Cataluña; cuando se relega al Parlamento de la comunidad al desempeño de funciones que violan la Constitución y el Estatuto; cuando callan los responsables del sistema financiero con sede en el Principado y se limitan a omitir su presencia en actos populistas que demuestran que el derecho a decidir es, en realidad, el propósito antes tuneado de una secesión a las malas, cuando todo eso pasa y el Gobierno sigue atrapado en su propia red, un catalán acaba de dar una lección de sentido común y de civismo.
Me estoy refiriendo a Josep Lluís Bonet, presidente de Freixenet, la marca del cava catalán más internacional de España, que anuncia este año el espumoso con sus tradicionales burbujas doradas y navideñas y con un brindis que lanzan el cantante David Bisbal y la actriz María Valverde  que termina con una aspiración: “Por los próximos cien años juntos”. Se trata de celebrar el centenario de las bodegas pero superponiendo, reconocidamente por el propio Bonet, un mensaje por la unidad de España tan obvio que ha provocado un amago de boicot en Cataluña. Es, en realidad, la primera consigna civil y eficaz para superar eso que Alain Finkielkraut, ha denominado en su último ensayo titulado La identidad desdichada “la crisis del vivir juntos”. España está instalada en esa crisis de la que Cataluña es el síntoma que ha derivado ya en una contestación  abierta a la legalidad constitucional, en un desafío al Estado al que sólo deja el estrecho margen de utilizar -no quieren negociar nada, quieren romper como demuestran ante la oferta del PSC y del PSOE- los mecanismos de coerción que la Constitución legitima para situaciones en las que un territorio autónomo atente “gravemente contra los intereses generales de España”.
Bonet sustituye con este arrojo, jugándose parte de la campaña de Navidad de su empresa, a todos los silencios catalanes y a todas las ineficiencias del GobiernoJosep Lluís Bonet, que es también presidente de la Cámara de Comercio de España, flanqueado por dos vicepresidentes, el también catalán Miquel Valls y Ana Botín, sustituye con este arrojo, jugándose parte de la campaña de Navidad de su empresa, a todos los silencios catalanes y a todas las ineficiencias del Gobierno y rescata la voz civil de esa mayoría silenciosa que debe existir pero que parece negarse a comparecer porque nadie la conduce a la luz de los focos desde las oscuridades de sus temores. Bonet demuestra que el silencio es el ingenio de los necios -¿acaso no se dan cuenta que los que se queman primero son los que están al lado de la lumbre?- como escribió  el francés De la Bruyère y que manejarlo es mucho más difícil que manejar las palabras como recordó otro político galo tan de actualidad por el centenario de la Gran Guerra como Clemanceau.
Refugiarse en el silencio como tantos y tantos en Cataluña es entregar el futuro al populismo de un secesionismo que cree emerger y energizarse por sus propios méritos cuando en realidad es el resultado engañoso del abandono por el Estado -a través de un Gobierno sin pulso- de todo el territorio político, histórico, económico y cultural que la idea de España debe ocupar en sus pueblos y comunidades. Es el silencio que permite ese abrazo políticamente obsceno entre un Fernández, representante del abertzalismo catalán, con un Mas, representante de la burguesía de Catalunya a la que, como tantas otras veces habrá que rescatar de su debilidad histórica, una debilidad que ahora demuestra ante un líder político que trata de imponer una moratoria al normal funcionamiento de la democracia en Cataluña.
Mientras haya ciudadanos como Bonet que no se callan habrá esperanza. Incluso si el Gobierno de España sigue en marasmo, creyendo que a un país lo salva medio punto más o menos del PIBMientras haya ciudadanos como Bonet que no se callan y apuestan por los valores más progresivos habrá esperanza. Incluso si el Gobierno de España -como el que ahora padecemos- sigue en marasmo, creyendo que a un país lo salva medio punto más o menos del PIB. El grave problema que Bonet entiende y que Mariano Rajoy parece desconocer es que pueden superarse todas las crisis -incluso las que provoca la corrupción sistémica- pero no la que afecta a la identidad democrática de un Estado que se refleja en su elenco de libertades y derechos individuales y colectivos que se hacen posibles en un marco preestablecido por la ley.
La quiebra unilateral e injustificada de la unidad plural de España -alentada por el quietismo de quienes debieron evitarla- pulveriza el gran valor de los pueblos europeos que es el cosmopolitismo y el mestizaje, como ha proclamado con gran visión intelectual Ulrich Beck. La “crisis del vivir juntos” la protagonizan hoy en Europa los que, como subraya lucidamente Finkielkraut, no perciben “la irreductible novedad de la realidad presente” que consiste, precisamente, en una unidad diversa, en una convivencia de transacción y realismo y en la compartición de los riesgos ante un futuro inseguro.
Todo ese mensaje de contemporaneidad, valor cívico y de aviso dramático de lo que podemos terminar por perder se contiene en el brindis por el que Josep Lluìs Bonet ha apostado jugándose algo más que una campaña navideña y que se resume en el deseo de unidad en los próximos cien años. Alguien, en Cataluña y fuera de Cataluña, debiera continuar la apuesta de este ciudadano que no quiere que su silencio se una al clamor silente de los que tendrían que acompañarle en su arriesgada aventura personal y empresarial.

CONTRA CATALUNYA TOTS  I DIENT MENTIDES...

Dissabte  29.11.2014  06:00

Rajoy arriba a Catalunya negant el vot i presentant-se com a salvador

'Fa tres anys que fem propostes en positiu per a Catalunya', deia ahir Sáenz de Santamaría

Vilaweb
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fa avui la primera visita a Catalunya després del 9-N i de les querelles de la fiscalia contra Mas, Ortega i Rigau. Hi arriba aprofitant unes jornades del PP a Barcelona sobre política municipal, i no es preveu que faci cap mena de nova proposta sobre el procés sobiranista. Tot el contrari: el seu executiu continua mantenint una oposició ferotge a cap mena de petició d'acordar un referèndum, passant per alt les demandes fetes des dels principals mitjans de comunicació internacionals.
Un bon exemple d'aquesta posició obtusa és la reacció de l'ambaixador espanyol a Londres, l'ex-ministre Federico Trillo, que va escriure una carta al prestigió The Economist retraient al setmanari que digués en un editorial que Rajoy hauria de deixar votar els catalans sobre la independència.

I què dirà Rajoy a Barcelona? Doncs que el seu govern fa moltes coses per als catalans. Si més no aquest és el discurs que va defensar ahir la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría: va dir que el seu executiu feia tres anys que fa 'propostes en positiu per a Catalunya'.
'El govern d'Espanya hi ha estat, per suplir moltes de les carències del govern de la Generalitat', ha dit Sáenz de Santamaría. 'El que ha fet el govern és portar moltes propostes en positiu, que bé que les ha necessitat Catalunya', ha afegit, esmentant el fet que les quatre províncies que hi ha al Principat estiguin unides en TGV i dient que el corredor mediterrani és una prioritat per al seu executiu.

• 
• 

 Notícia relacionada: Mas: 'Un dia caldrà prendre una decisió final'

Susana Díaz, com Rajoy: "La consulta és un pas que no porta enlloc"

CONTRA CATALUNYA, UNS I ALTRES ...
29/11/2014

Consulta

Susana Díaz, com Rajoy: "La consulta és un pas que no porta enlloc"

Susana Díaz

 

La presidenta andalusa opina que el president de la Generalitat "s'ha convertit en un problema"

Nerea Rodriguez

El Singular

No fa ni quatre dies que el president espanyol, Mariano Rajoy, va carregar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, acusant-lo de fer “un pas més que no porta enlloc”, després que Mas presentés el seu full de ruta pels propers mesos. En idèntic sentit s’ha pronunciat avui la presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz: "Segueix donant passos cap a l'abisme i està dividint a la societat catalana" ja que la consulta "ha estat un camí que no porta enlloc".

Segons Díaz, "els polítics no podem estar per crear conflictes sinó per solucionar-los, i el president de la Generalitat s'ha convertit en un problema". En relació al president de l’Executiu espanyol, opina que "a més de fer complir la llei, ha de liderar al país i dir quin és el seu full de ruta, si el té".

En una entrevista publicada a ‘YoDona’, la presidenta andalusa ha defensat que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, "ha agafat les regnes en un moment difícil. Exerceix amb tota llibertat i sense tuteles", alhora que rebutja que ella sigui qui dirigeix el partit: "Aquests comentaris tenen mala intenció, busquen dividir".

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!

Dissabte  29.11.2014  11:54

Autor/s: ACN

Iceta vol que la comissió Generalitat-estat debati les 23 propostes de Mas a Rajoy

El primer secretari del PSC demana que es convoqui de manera imminent la reunió bilateral

Vilaweb

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat que es convoqui  de manera imminent la comissió bilateral Generalitat-estat espanyol per debatre el document de 23 punts que Artur Mas va presentar a Mariano Rajoy. També vol que es creï al congrés espanyol un 'espai de deliberació' per 'obrir el camí' a la reforma de l'estat i convertir-lo en estat federal. 

Iceta ha exigit també una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per a 'revisar la contenció del dèficit' autonòmic i la conferència de presidents. Per Iceta, Rajoy 'arriba tard i malament', però retreu a Mas que vulgui 'sacrificar el futur dels catalans' per 'intentar salvar el seu futur personal'.

El dirigent del PSC ha fet aquestes declaracions en l'acte Municipals 2015 amb candidats i regidos socialistes. Hi ha presentat quatre propostes per obrir una 'via' i sol·lucionar el conflicte entre Catalunya i l'Estat. 

• 

 

CONTRA CATALUNYA, QUI LA DIU MES GROSSA....

De Guindos: "Els mercats no creuen que una comunitat es pugui independitzar"

"Espanya és la mare de Catalunya, i els mercats la madrastra"

XAVIER GRAU S'Agaró | ARA 29/11/2014 11:02

• 

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, a les jornades d'economia de S'Agaró. DAVID BORRAT

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, assegura que els mercats no creuen que una comunitat com Catalunya pugui independitzar-se d'Espanya. Guindos ho ha dit en el col·loqui amb els assistents a un sopar aquest divendres de la XIX Trobada d'Economia de S'Agaró.

El ministre, quan se li ha preguntat per la situació política de Catalunya i la repercussió que pot tenir en l'economia, ha dit que "per als mercats és impensable que una comunitat autònoma pugui independitzar-se". El ministre no s'ha desviat del discurs oficial del PP hi ha indicat que hi pot haver plantejaments "en altres direccions, però sempre amb lleialtat".

No obstant, De Guindos ha expressat de nou el discurs del PP de que una Catalunya independent quedaria fora dels organismes internacionals. "Seria renunciar al pla Juncker, al BCE, a les inversions del Banc Europeu d'Inversions, a l'euro", ha emfatitzat.

La mare i la madrastra

El ministre, que ha tornat a esgrimir el suport de l'Estat a Catalunya durant la crisi amb mecanismes com el Fons de Liquiditat (FLA) o e pla de proveïdors, no ha assegurat que el govern espanyol ha donat suport a Catalunya durant la crisi davant dels mercats. "El tresor espanyol sempre va estar (durant la crisi) donant suport a la Generalitat", ha dit. 

I ha expressat aquest suport assegurant que els mercats són "la madrastra" per Catalunya i Espanya "la mare" per concluïr que "les madrastres fallen, però les mares no".

De Guindos, que s'ha mostrat moderadament optimista amb l'evolució de l'economia europea i espanyola l'any vinent, s'ha felicitat de la rebaixa del preu del petroli, que si perdura suposarà un estalvi de 10.000 milions d'euros, però ha alertat dels risc polític que suposen tant el procés català com l'aparició de moviments populistes a tota Europa i, en concret, Podemos a l'Estat. Contra aquests moviments, el ministre ha receptat com solució més integració europea.

CONTRA CATALUNYA, TOTS...

Rajoy denuncia que Mas ignora "la Catalunya plural i espanyola"

El president espanyol afirma estar "al costat" del PP català i Camacho demana més presència del govern central a Catalunya i aturar l'acció exterior del Govern

FERRAN CASAS Barcelona | ARA 29/11/2014 12:03

• 

Mariano Rajoy i Alberto Fabra, president del goven valencià, se saluden en la trobada de càrrecs del PP a Barcelona / EFE

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat avui que admira la "dedicació a la Catalunya plural i espanyola" que Artur Mas "s'entesta" a ignorar i que ell està "al costat" dels que defensen aquesta idea.

A Rajoy l'ha precedit la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que l'ha presentat com el president "de tots els catalans" i del que ell, però també els "els set milions i mig de catalans" se'n senten orgullosos. "Els catalans no estem sols perquè aquí hi ha el govern de Rajoy per garantir la llibertat i la igualtat", ha afirmat. La líder del PP català s'ha erigit en portaveu dels 5,5 milions de catalans que no van votar sí-sí el 9-N "i que volen seguir sent catalans, espanyols i europeus". Camacho ha demanat més presència del govern espanyol a Catalunya per suplir "la incompetència i paràlisi" del govern de Mas i prendre mesures com vetar, a través de la llei d'estabilitat pressupostària, l'acció exterior catalana, que segons ha reconegut  va blindar la recentment aprovada llei d'acció exterior.

Rajoy ha fet aquestes afirmacions aquest dissabte en una convenció municipal que el seu partit, el PP, celebra aquest cap de setmana a Barcelona. Una trobada que havia de ser per explicar-se millor als catalans, segons que  va anunciar una setmana després del 9-N. A Rajoy, l'acompanyaven, a més de Camacho, el ministre de l'Interior, el català Jorge Fernández Díaz, i els de Foment, Indústria, Economia i Treball, Ana Pastor, José Manuel Soria, Luis de Guindos i Fátima Báñez respectivament. Divendres ja van ser a la capital catalana la secretària general María Dolores de Cospedal i les alcaldesses de Madrid i València, Ana Botella i Rita Barberá.

CONTRA CATALUNYA

Ana Botella dóna "l'enhorabona" a Reyes per "ser reprovat per lluitar perquè es parli l'espanyol a Castelldefels"

L'alcaldessa de Madrid diu que a Catalunya "es falsifica la història" i es viu "una societat d'hivernacle, fosca, tancada i on l'exclusió és la norma"

ACN Barcelona | ARA 28/11/2014 18:18

• 

L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, aquest divendres a Barcelona, en un acte del PP / ACN

L'alcaldessa de Madrid, la popular Ana Botella, ha participat a les jornades que el PP celebra a Barcelona sobre estabilitat i bon govern. Botella ha començat la intervenció enviant una "salutació especial" a l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, per haver "estat reprovat" a l'Ajuntament "per lluitar perquè es parli l'espanyol", en referència a la moció d'ICV aprovada per retreure-li que "mentís" quan va dir que s'obliga els nens a parlar català a l'escola. "Enhorabona", li ha dit Botella, entre els aplaudiments dels assistents. A més, l'alcaldessa ha volgut aprofitar també per dir que a Catalunya "es falsifica la història" i es viu en "una societat d'hivernacle, fosca, tancada i on l'exclusió és la norma".

En el seu discurs, Ana Botella ha volgut remarcar el seu desig d'acabar amb el discurs independentista i la necessitat "d'ajudar la majoria no nacionalista" que afirma que viu a Catalunya. En aquest context, l'alcaldessa de Madrid ha carregat contra els sobiranistes acusant-los de provocar que els catalans "estiguin vivint una falsificació de la història".

"Hem de ser capaços de lluitar contra la mentida que s'explica aquí a Catalunya. Hem de rebel·lar-nos contra la mentida", ha dit Botella, i ha sentenciat que ella no creu "en una societat catalana d'hivernacle, fosca, tancada, on l'exclusió és la norma". És per això que ha demanat "tornar al seny, que mai s'hauria d'haver perdut".

I és que, segons Botella, l'estat de dret "es va trencar el 9-N" i ara "s'ha de restablir". "Tenim una responsabilitat cadascú en el lloc on siguem. I la responsabilitat d'ajudar la majoria no nacionalista que viu a Catalunya. Jo ho faré des d'allà on sigui", ha conclòs.

Dimecres  26.11.2014  10:36

El senyor Marcel·lí crida 'visca Catalunya lliure' als Ondas

En el lliurament del guardó a Toni Clapés i al seu equip pels divuit anys del 'Versió'

Vilaweb

Toni Clapés va recollir ahir al vespre l'estatueta dels premis Ondas pels divuit anys de trajectòria del 'Versió', primer a Catalunya Ràdio i ara a RAC-1. El locutor va donar les gràcies a tots els mestres que havia tingut i també als directors de les emissores on havia treballat, 'per haver fet de barrera dels marrons que venien de polítics i lobis empresarials. I també per haver-me aguantat en EGM funestos'. En l'acte, que es va fer al Liceu de Barcelona, hi va prendre la paraula un dels personatges més cèlebres del programa, el senyor Marcel·lí, que va dir: 'Abans que el Constitucional ens prohibeixi de parlar en català, deixeu-me dir...: Visca Catalunya lliure!'

• 

 

A la independencia con la mitad más uno, per VICTORIA PREGO

Dimecres  26.11.2014  16:56

Alarma a El Mundo: 'Preparem-nos per al desafiament més greu que s'ha fet mai a la unitat d'Espanya'

La subdirectora, Victoria Prego, demana als unionistes catalans que vagin en massa a les urnes

• 

OPINIÓ

ESPANA PREGUERÍAS

A la independencia con la mitad más uno

VICTORIA PREGO

El Mundo: 26/11/2014 08:45 horas

Se lo ha puesto muy difícil a Oriol Junqueras porque le ha ganado por la mano en esa exigencia de ERC de declarar unilateralmente la independencia. Artur Mas le ha hecho una envolvente al líder republicano que ahora no tendrá fácil negarse a lo que le han propuesto. En esa lista única que apunta Mas se diluirán inevitablemente los partidos porque los «representantes de la sociedad civil», seleccionados entre quienes cuenten con un mayor atractivo para la ciudadanía, ocuparán las primeras líneas de la atención pública. Y eso perjudica fundamentalmente al partido de Junqueras, que había logrado sobrepasar a CiU y ahora se va a ver relegado a un segundo o tercer plano a causa de lo proyectado por Mas.
Pero todo esto es lo de menos. Lo de más es que el presidente de la Generalitat acaba de iniciar el camino para la independencia de Cataluña haciendo caso omiso de cualquier legalidad vigente. Ignorando, de hecho despreciando, la querella que la Fiscalía tiene ya presentada ante el Tribunal Superior de Cataluña, el señor Mas dibujó ayer un plan de sólo 18 meses durante los cuales los catalanes van a decidir si quieren separarse de España y, en caso de que así sea, se negocie en tiempo récord con España las condiciones de esa secesión.
Lo que plantea son unas elecciones con lista unitaria y programa único: gestionar la separación en el caso de que obtenga mayoría absoluta. Es decir, ¿la mitad más uno de los votos, la mitad más uno de los escaños? ¿Con la mitad más uno se puede plantear desde una mínima y homologable legitimidad un proceso tan brutal y tan decisivo como la demolición de un país?
Sin embargo, ésta parece ser la pretensión de Artur Mas, la de llevarse fuera de España a los catalanes a partir del momento en que cuente con un voto o un escaño más. Y lo peor es que ese planteamiento, absolutamente inaceptable, no se va a ver sometido al dictamen de ninguna institución o a la decisión de ningún tribunal superior, sencillamente porque el señor Mas ya se ha saltado todas las reglas que ordenan la vida política en un país democrático y va a seguir llevando a sus conciudadanos por la jungla sin leyes en la que él ya está.
Y, dado que la convocatoria de unas elecciones es de su estricta competencia, tenemos que prepararnos para asistir al desafío más grave que se haya hecho nunca contra la unidad de nuestro país. Porque, aunque el Estado no acepte semejante pretensión de independencia, le será más difícil ignorar el deseo de una mayoría expresado en las urnas. Es imprescindible, pues, que todos los partidos que defienden la España constitucional apelen a los catalanes no independentistas para que acudan a las urnas e impidan la mayoría absoluta de esa lista única con la que sueña Mas. En las manos de esos catalanes está el futuro de España.

QUE N'APRENGUIN...!!!

Dijous  27.11.2014  13:17

Autor/s: ACN

Londres proposa de transferir a Escòcia tot el control sobre l'impost de la renda

La Comissió Smith també recomana de transferir part dels ingressos per l'IVA

VilawebEl parlament escocès ha de tenir el control sobre l'impost de la renda, segons la comissió de tots els partits britànics creada després del referèndum d'independència per negociar un nou autogovern. Els partits han presentat aquest dijous la seva proposta, que també recomana transferir part dels ingressos per l'IVA, tot l'impost de l'Air Passenger Duty que es cobra pels viatges en avió, i permetre a Edimburg el vot als joves de 16 i 17 anys en eleccions locals i escoceses. 'Hem mantingut la nostra promesa al poble escocès', ha dit el primer ministre britànic, David Cameron. Pel president de la 'Comissió Smith' la proposta és la 'major transferència de poders des de l'establiment del parlament'.
Els tres líders britànics, el conservador David Cameron, el laborista Ed Miliband i el liberal demòcrata Nick Clegg, es van comprometre dies abans del referèndum escocès a negociar una transferència àmplia de poders al parlament de Holyrood si el 18 de setembre els ciutadans votaven 'no'. Amb la victòria unionista per un 55% dels vots, es va decidir establir la Smith Commission, una comissió transversal amb representants de tots els partits, també els independentistes de l'SNP, per negociar propostes d'autogovern.

L'informe publicat aquest dijous presenta com a poder més rellevant la transferència total de l'impost sobre la renda, una reivindicació clara dels nacionalistes que fins ara havia rebut l'oposició frontal dels laboristes, que han finalment cedit. El text també recomana que el parlament escocès pugui autoritzar la votació dels joves de 16 i 17 anys a les eleccions, després de la seva àmplia implicació en el referèndum, on van poder votar per primera vegada. Els partits també proposen transferir l'impost que es paga per volar des dels aeroports, control del 10% dels ingressos recaptats per l'IVA i ampliar els poders en benestar social que afecten la gent gran i amb discapacitat.

El primer ministre britànic, David Cameron, ha dit que està 'encantat' amb els plans, que ara s'han d'utilitzar per redactar un primer esborrany legislatiu per transferir poders que hauria d'estar llest a finals de gener. Des del govern escocès, el nou viceprimer ministre, John Swinney, ha dit que l'ampliació de l'autogovern és una bona notícia però que la proposta no és prou ambiciosa.

'D'acord amb aquestes propostes, menys del 30% dels nostres impostos es marcaran des d'Escòcia i menys del 20% de la despesa en benestar social estarà transferida', ha dit Swinney en un comunicat. Des del partit laborista, la diputada Margaret Curran ha defensat la proposta com una mostra que els grans partits han 'mantingut la promesa'. 'Hi haurà un parlament escocès més fort', ha assenyalat Curran, que considera que les mesures 'responen a la crida pel canvi' del 18 de setembre.

• 

 

Fuga del PSC a Ciutadans

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!
26/11/2014

Consulta

Fuga del PSC a Ciutadans

 

Miquel Iceta

Un dels regidors de Sant Vicenç dels Horts assenyala que deixa la formació per l'ambigüitat socialista amb el 9-N

Xavier Lladó

El Singular

Fuga del PSC a Ciutadans. Dos regidors del PSC de Sant Vicenç dels Horts han abandonat el partit i s'han passat a Ciutadans, a més de tornar l'acta de regidor, segons han informat fonts municipals.

Els dos regidors són Carlos Gómez i Joan Cañadilla, que han anunciat en el ple la seva renúncia i la seva incorporació a Ciutadans. Gómez ha explicat que, entre altres motius, ha sortit de la formació "per les discrepàncies amb l'ambigüitat del PSC al tema de la consulta independentista".

Per la seva banda, Cañadilla ha recordat que fa sis mesos ja va abandonar amb Goméz el PSC i ha assegurat que "ha estat molt fàcil sumar-se al projecte que planteja Ciutadans de regeneració, de transparència i de fi de la partitocràcia". Els dos exregidors han lliurat l'acta de regidors als socialistes, que han nomenat a dos nous representants.

Dijous  27.11.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

L'estat espanyol pot impedir les eleccions que han de decidir la independència?

El president Mas va dir que no era possible, 'tret que algú es begués l'enteniment definitivament'

VilawebLa fórmula per a decidir la independència de Catalunya seran unes eleccions: 'L'últim mecanisme disponible per a saber l'opinió dels ciutadans', va dir el president Artur Mas. En la conferència que va fer dimarts, Mas va presentar aquesta opció després d'haver provat totes les anteriors: referèndum, consulta no referendària, consulta tolerada... I va afegir: 'En canvi, les eleccions depenen només de nosaltres. I són legals per definició. No es poden suspendre ni invalidar... Vaja, llevat que algú es begui definitivament l'enteniment.' Fa poques setmanes, VilaWeb va parlar amb Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB, per saber quines opcions tenia l'estat espanyol per a impedir el 9-N. Però també li vam demanar quina base jurídica hi havia per a actuar contra les eleccions.
Què pot fer l'estat espanyol per impedir les eleccions?
El professor Mateu considera que si l'estat espanyol 'té un mínim de decència democràtica, no pot fer res'. I afegeix: 'Però ja hem vist que ha fet coses a la frontera d'allò que és jurídicament correcte. Els queda tan sols una opció que jurídicament no és correcta, però que no podem descartar que explorin: la suspensió de l'autonomia. L'article 155.2 de la constitució espanyola no preveu una suspensió de l'autonomia. L'autonomia és un dret garantit per la constitució.'

No es pot aplicar el 155.2?
Segons Mateu, 'l'article 155.2 diu que, si hi ha cap autoritat o institució que atempti greument contra l'interès general d'Espanya, la majoria absoluta del senat pot enviar un requeriment al president del govern espanyol perquè doni instruccions a l'autoritat en qüestió'. I adverteix que, 'al marge del caràcter que els partits vulguin donar a les eleccions, aquest article no és pensat per a això'. I afegeix: 'Jurídicament no es podria utilitzar. Però, forçant el dret, es podria fer dir a la norma allò que no diu. No descarto que ho puguin intentar. Però ja haurien arribat massa lluny.'

Es pot aplicar la llei de partits?
'Encara ho veig més irregular —diu Marcel Mateu—. La llei de partits, que és molt breu però amb un article molt llarg, posa molt d'èmfasi que es pot aplicar en cas d'atemptat contra la democràcia, amb violència i de manera reiterada. No existeix cap d'aquests elements per part de cap dels partits. En aquest terreny sí que hi ha jurisprudència abundant i reiterada. Quan s'estudia l'aplicació de la llei de partits no es demana un acatament de la situació política i constitucional vigent, sinó que la manera de canviar-la es vehiculi pels camins estipulats. La constitució espanyola es pot reformar tota. També l'article 2, que parla de la unitat d'Espanya. No hi ha cap clàusula d'intangibilitat. Hi ha constitucions que protegeixen aspectes com el caràcter de república o l'organització federal, que no es poden reformar. Però la constitució espanyola no funciona així i es pot canviar tota. Si és reformable, s'ha de poder presentar qualsevol partit que tingui per objectiu canviar-la.'

Marcel Mateu considera que no es pot considerar que portar al programa la declaració d'independència sigui contrari a la constitució: 'Una declaració d'independència es pot acabar vehiculant jurídicament a través d'una reforma constitucional. Com que això es pot vehicular així encara que no s'especifiqui, el programa electoral amb una declaració d'independència no és contrari a la llei de partits ni a la constitució.'

• 

Els regidors de l'Ajuntament de Montblanc s'autoinculpen pel 9-N

Els regidors de l'Ajuntament de Montblanc s'autoinculpen pel 9-N

Joan López , Montblanc | ND 27/11/2014 a les 08:23h

 

Imatge de la votació de la moció Foto: Joan López

Els tretze regidors de l'Ajuntament de Montblanc han donat suport, al ple d'aquest dimecres 26 de novembre, a la moció a través de la que s'autoinculpen dels mateixos delictes que es fixin a partir de la querella interposada per la fiscalia contra al president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau pels delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació y usurpació de funcions.

L'encara regidor del PSC Pere Domènech ha aclarit que «he votat amb la línia de sempre, seguint la majoria amb els temes de sobirania. Hi votaré a favor i més ara que ho puc fer», deia en clara al·lusió a l'anunci que va fer en exclusiva a laConcaDiari.cat d'abandonar el partit.

Toni Gutiérrez, regidor d'Independents per Montblanc (FIC), ha explicat que hi votava a favor «perquè la seva formació està compromesa amb el procés i a favor del president Mas». El regidor independent també ha afegit que «no es fa política als tribunals». Gutiérrez ha convidat al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce a que faci llista i investigui les nombroses personalitat del PP que haurien comès delictes com la ministra Ana Mato que hauria dimitit aquesta mateixa tarda per la seva suposada relació amb el cas Gürtel.

El grup municipal de CiU també ha votat favorablement la moció. Manel Requena ha explicat que ho feien per dos motius. En primer lloc, Requena diu que ho feien per donar suport a Mas «per la seva valentia» i confessava que «molts pensàvem que no arribaria fins on ha arribat». En segon lloc, donaven suport al text «per fer veure a Madrid que això no és una idea de Mas sinó la voluntat d'un poble». «Estic orgullós de ser un delinqüent per aquest motiu», afegia el regidor convergent.

Pepe Ardila, regidor de l'Entesa (ICV) deia que «sóc tan culpable com ho va poder ser el president Mas». «No puc entendre un país que no permeti votar», afegia. Ardila ha conclòs la seva intervenció ironitzant: «que ens posin a tots junts a la mateixa presó, així farem més caliu».

Per part de l'Agrupament Catalanista de Montblanc (ERC) el regidor Joan Casellas creu que «si tots ens autoinculpem farem que la presentació de la querella del PP i la fiscalia sigui inútil». Casellas ha aprofitat la seva intervenció per agrair la feina dels voluntaris del 9-N i a les persones que van anar a votar.

Finalment, l'alcalde de Montblanc i diputat al Parlament, Pep Andreu, ha tancat les intervencions afirmant que «és un plaer ser el president de l'Ajuntament de Montblanc. Demà quan arribi al Parlament serà un orgull per mi representar la vila ducal davant els meus companys». Andreu ha desitjat també que els 920 municipis que van donar suport al 9-N també aprovin aquesta moció i s'autoinculpin.

Montblanc s'ha convertit en una de les primeres poblacions de les comarques de Tarragona que ha aprovat aquesta moció.

Dimecres  26.11.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

D'on traurà els dos milions de vots l'unionisme?

L'independentisme pot eixamplar una base sòlida; l'unionisme, no mobilitzat, no té marge per a perdre votants pel camí

VilawebEls partits unionistes i el govern espanyol han menystingut el 9-N i els 2.350.000 ciutadans que hi van votar. Han dit i repetit que els qui s'havien quedat a casa eren molts més, és a dir, que només s'havia mobilitzat una tercera part d'un electorat de més de sis milions de votants. Amb aquest discurs s'apropiaven políticament la gent que no hi va participar i la ficaven al calaix del no a la independència. Però una anàlisi detallada de les dades revela la trampa d'aquest argument, la feina que ja ha fet l'independentisme i les opcions de l'unionisme en un hipotètic referèndum oficial o en unes eleccions plebiscitàries.
D'entrada, cal tenir clar el cens, el que l'estat espanyol no va permetre de fer servir el 9-N. En un referèndum oficial a Catalunya, el cens fóra de 5,4 milions. Si la participació fos com la del referèndum d'Escòcia, del 84,6%, anirien a votar uns 4,5 milions de catalans. Una xifra enorme, en comparació amb els que acostumen a participar en les eleccions convencionals.
En aquesta hipòtesi (remota) del referèndum acordat i oficial, a l'escocesa, i amb una participació altíssima, l'independentisme ja té comptabilitzats pràcticament 1,9 milions de vots, que equivalen a les paperetes del sí-sí el 9-N; i que són una mica més dels gairebé 1,8 milions que a les eleccions al parlament del 2012 van sumar CiU, ERC, la CUP i Solidaritat. El 9-N també va servir per a comptar prop de mig milió més de vots que no van anar a parar al sí-sí: 232.182 van ser de sí-no i 104.772 de no.
Una base sòlida
L'independentisme té una base sòlida de més d'1,8 milions de vots. Els partits unionistes i el govern espanyol han mirat de fer creure que la resta de votants del 9-N no volen la independència de Catalunya. Aquesta afirmació no té en compte (no vol tenir en compte) que el 9-N es va fer sota la prohibició del Tribunal Constitucional espanyol, amb el boicot actiu de tots els partits unionistes i en forma de procés participatiu, sense cens previ i sense vot per correu a causa de la impugnació del govern espanyol i els entrebancs que hi va posar, i amb menys col·legis electorals dels habituals. És difícil de mesurar quanta de la gent que no va votar el 9-N hi hauria anat en cas d'un referèndum oficial, i quanta, en concret, hauria votat sí o no.
En un referèndum amb alta participació...

Es pot deduir que la majoria dels qui es van quedar a casa votarien que no. Però quants? A diferència del vot independentista, el vot unionista és més incert, menys mobilitzat. Amb la hipòtesi d'un referèndum amb una participació del 85% a l'independentisme li caldria mobilitzar uns 300.000 electors més per assolir més de la meitat dels vots. Però a l'unionisme li cal un esforç de mobilització més gran: els no del 9-N són poc més de 100.000 vots. El sí-no, que fet i fet implica un canvi d'estatus per a Catalunya —esdevenir un estat per més que no sigui independent—, va obtenir 230.000 vots. I no es poden pas adjudicar tots al no pensant en un referèndum a l'escocesa. Queden per comptar, doncs, tots els qui no hi van participar: dos milions de votants. El no els necessitaria pràcticament tots per a derrotar el sí. I és difícil de pensar que absolutament tots aquests dos milions de persones votessin no. L'independentisme tindria marge de maniobra per a convèncer-los i ampliar la seva base sòlida i comptabilitzada; l'unionisme no es podria permetre de perdre'n ni un pel camí.
El volum de l'unionisme

Enquestes a banda, la referència electoral més recent que tenim per a mesurar el volum de l'unionisme són les eleccions del 25 de novembre de 2012, que ja van tenir un cert caràcter de plebiscit respecte de la proposta de consultar el poble de Catalunya sobre la independència. A les eleccions, sobre un cens de 5,4 milions, hi hagué una participació d'un 67%, molt alta tenint en compte les dades habituals en les eleccions al parlament. Dels 3,6 milions de votants, 1,3 van anar a parar a PSC, PP, Ciutadans i Plataforma per Catalunya. CiU, ERC, CUP i SI en sumaven 1,8. I ICV, que té una part de l'electorat independentista i una part que no ho és, va obtenir 359.705 vots.
En unes plebiscitàries...

Imaginant-nos unes eleccions avançades al parlament amb candidatures a favor i contra la independència és plausible que la participació sigui tan alta o més que no la del 2012 i que pugui atènyer el 70% d'un cens d'uns 5,4 milions d'electors. Per tant, en la hipòtesi d'unes eleccions amb uns 3,8 milions de vots, l'independentisme pràcticament ja en té 1,9 milions de comptats, expressats en forma de sí-sí en el 9-N. És a dir, ben bé la meitat. I ací caldria novament veure cap a quines candidatures van a parar els 230.000 vots del sí-no del 9-N i tots aquells que també s'expressarien en un sentit federal i que no van participar en la votació. En les eleccions del 2012 la suma de CiU, ERC i la CUP arribava pràcticament al 49% del vot emès. El PSC, PP i Ciutadans, al 36%. I ICV-EUiA vorejava el 10%.

Vistes aquestes dades, l'unionisme té més feina a fer per a agrupar el vot del no a la independència, que manifesta un capteniment més incert. Perquè hi ha una part significativa del no que té la voluntat de ruptura respecte de l'statu quo actual i fa de mal preveure quin comportament tindrà en uns comicis en què, de fet, es vota sí o no a la independència. El sí té unes perspectives millors, sempre que els 1,8 milions de vots siguin efectivament una base i no pas un sostre.

• 
  Cues de votants el 9-N.

 

«El pla de Mas per a la independència», a la premsa internacional

«El pla de Mas per a la independència», a la premsa internacional

Redacció | ND 26/11/2014 a les 09:16h

La conferència que va fer ahir al vespre el president Artur Mas a l’Auditori Fòrum de Barcelona, en el qual va explicar el seu fill de ruta després del 9-N, no va passar desapercebut als mitjans internacionals.

Us oferim un extens recull de les notícies aparegudes en mitjans de tot el món sobre la conferència de Mas.

Premsa Internacional

The Wall Street Journal: "Catalan Leader Calls for Common Front on Independence"

Bloomberg: "Catalonia’s Mas Urges Single Pro-Secession List for Election"

Euroneew: "Catalonia announces new ‘independence plan"

Russia Today (Rússia): "Final instrument: Catalan leader urges early independence election"

The Irish Times (Irlanda): "Catalonia wants a definitive vote on its future in a referendum like Scotland’s"

The West Australian (Austràlia): "Leader of Spain's Catalonia region wants early polls on independence"

Télam (Argentina): "El presidente de Cataluña propone elecciones con lista única para alcanzar la independencia en 18 meses"

Milenio (Mèxic): Mas quiere organizar comicios para independizar a Cataluña

Premsa Europea

Le Nouvel Observateur (França): ”Catalogne: Mas prêt à organiser des élections pour se séparer de l'Espagne”

Courrier International (França): "Indépendance de la Catalogne: Mas favorable à des élections anticipées"

L'Express (França): "Catalogne: Mas prêt à organiser des élections pour se séparer de l'Espagne"

Observador (Portugal): "Artur Mas defende eleições antecipadas centradas na questão da independência"

Globo (Portugal): "Mas defende eleições antecipadas na Catalunha centradas na questão da indepedência"

DEL 9N AL 25N
Dimecres  26.11.2014  11:25

Forcadell: 'El president ha fet una proposta que és molt difícil de no acceptar'

L'ANC valora la proposta de Mas i dissabte farà la seva · Vol que les eleccions siguin el primer semestre de 2015

Vilaweb

La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, considera que la proposta del president Artur Mas és molt àmplia, que no crida només ERC i que fa molt difícil que no sigui acceptada. Segons Forcadell, Mas s'ha adreçat especialment als partits que van estar d'acord amb la data i la pregunta i que, 'encara que no s'hi sumi tot el partit com a tal, sí que s'hi poden posar persones d'aquests'. L'ANC anunciarà dissabte la seva proposta, bo i havent fet un procés de debat intern i sabent el full de ruta proposat per Mas.
Forcadell considera que Mas 'ha estat molt valent i ha fet una bona proposta'; ho diu perquè entén que el fet que estigui disposat, tant a encapçalar la llista com a tancar-la, fa que sigui capaç de deixar de banda els personalismes i 'ampliar l'oferta perquè si ell és el problema per crear la llista, no vol ser-ho'. L'ANC encara no sap si algun dels seus membres formarà part de la llista o quin ha de ser, i tampoc sap què farà si els partits no es posen d'acord. El que sí que demanen és un quan imperatiu, 'les eleccions han de ser aviat, s'han de celebrar el primer semestre de 2015', diu Carme Forcadell, perquè 'la independència és una eina per solucionar els problemes del país i millorar la vida de molts dels seus ciutadans, no podem esperar'. Així, l'ANC demana que la primavera del 2015 hi hagi un nou Parlament constituït. A més, el principal repte, segons Forcadell, és aconseguir que en aquesta llista, tothom que vulgui la independència hi tingui cabuda. 'Hem de trobar la manera per tal que, persones que siguin d'esquerres, de dretes o de centre i vulguil la independència, s'hi sentin aglutinats'.

• 

 

by Vilaweb

3 hours ago

El full de ruta de Mas a la premsa internacional

1. WALL STREET JOURNAL (EUA)
2. Catalan Leader Calls for Common Front on Independence

   BARCELONA-Catalonia's president, moving to capitalize on a recent symbolic referendum on independence, called on political and civic leaders Tuesday to unite behind a single slate of candidates in an election for the Catalan parliament that would accelerate the wealthy region's bid to separate from Spain.

   

   Wsj
3. BLOOMBERG (EUA)
4. Catalonia's Mas Urges Single Pro-Secession List for Election

   Catalan President Artur Mas said a possible regional election should serve as a de-facto referendum on independence from Spain. Pro-secession parties should field a single list of candidates to increase the chance of winning an outright majority, Mas said in a speech in Barcelona last night.

   

   Bloomberg
5. EURONEWS
6. Catalonia announces new 'independence plan'

   Artur Mas has said he wants to call early regional elections, centred around the issue of independence from Spain. The head of the regional government in Catalonia told supporters in Barcelona he would aim to put together a coalition of all parties in favour of independence.

   

   Euronews
7. RUSSIA TODAY (Rússia)
8. 'Final instrument': Catalan leader urges early independence election

   Catalonian President Artur Mas has called for a "plebiscite election" involving lists of pro-independence parties and civil society members. The poll is viewed as the region's final battle for separation from Spain, if Madrid does not carry out reform.

   

   Rt
9. THE IRISH TIMES (Irlanda)
10. Catalonia wants a definitive vote on its future in a referendum like Scotland's

    The right to vote is one of the most prized rights in any democracy. All the other rights are more or less a direct consequence of the opportunity that citizens are granted to express their opinion on important subjects through their votes.

    

    Irishtimes
11. THE WEST AUSTRALIAN (Austràlia)
12. Leader of Spain's Catalonia region wants early polls on independence

    Barcelona (AFP) - The head of the regional Catalan government, Artur Mas, said Tuesday he wants to hold early elections in the wealthy region centred in independence from the rest of Spain.

    

    Yahoo
13. LE NOUVEL OBSERVATEUR (França)
14. Catalogne: Mas prêt à organiser des élections pour se séparer de l'Espagne

    Barcelone ( AFP) - Le président catalan Artur Mas s'est prononcé mardi en faveur d'élections régionales anticipées portant uniquement sur la volonté ou non des Catalans d'obtenir l'indépendance, en vue d'achever avant fin 2016 un processus menant la puissante région à se séparer de l' Espagne.

    

    Nouvelobs
15. COURRIER INTERNATIONAL
16.  Indépendance de la Catalogne: Mas favorable à des élections anticipées

    Le président régional catalan Artur Mas s'est dit prêt mardi soir à organiser des élections régionales anticipées centrées sur la seule question de l'indépendance, estimant qu'il s'agit de "l'unique" voie encore possible pour permettre aux Catalans de s'exprimer. M.

    

    Courrierinternational
17. EURONEWS
18. Le nouveau plan d'Artur Mas pour l'indépendance de la Catalogne

    L'indépendance de la Catalogne, c'est bien l'objectif d'Artur Mas. Le président de cette région espagnole a organisé il y a 15 jours un référendum d'auto-détermination que le gouvernement n'a pas reconnu. Alors, ce mardi, Artur Mas a présenté une nouvelle stratégie pour parvenir à ses fins. Il propose des élections régionales anticipées.

    

    Euronews
19. L'EXPRESS (França)
20. Catalogne: Mas prêt à organiser des élections pour se séparer de l'Espagne

    Le nationaliste conservateur Artur Mas, qui ne prononçait jamais ouvertement le mot " indépendance" il y a encore deux ans, a présenté un plan en six étapes lors d'une conférence devant 3.000 personnes.

    

    Lexpress
21. TÉLAM (Argentina)
22. El presidente de Cataluña propone elecciones con lista única para alcanzar la independencia en 18 meses

    A partir de los comicios, el Jefe del Ejecutivo regional trazó un plan de 18 meses para declarar la independencia de forma definitiva. "¿Somos capaces de conformar una lista amplia transversal, fuerte, y con una mayoría clara que diga que Cataluña quiere ser un nuevo Estado?"

    

    Telam
23. MILENIO (Mèxic)
24. Mas quiere organizar comicios para independizar a Cataluña

    El presidente catalán, el nacionalista Artur Mas, se declaró hoy partidario de convocar elecciones anticipadas centradas en la independencia como único tema, con el objetivo de concluir a finales de 2016 un proceso que lleve a la región a separarse de España.

    

    Milenio
25. EURONEWS

Read next page

Related stories

• El seguiment del procés sobiranista català...(Vilaweb)