divendres, 27 de febrer del 2015

'Cocido madrileño' per pactar la sentència del TC contra el 9-N

27/02/2015
Consulta

'Cocido madrileño' per pactar la sentència del TC contra el 9-N

Francisco Pérez dels Cobos
El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos

El president de l'alt tribunal espanyol i els jutges Xiol, Trevijano i Roca van negociar el text definitiu al restaurant Lhardy, segons 'La Vanguardia'

Nerea Rodríguez
El Singular
La sentència del Tribunal Constitucional que suspèn la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N signat pel president de la Generalitat, Artur Mas, es va pactar davant d’un ‘cocido madrileño’. Segons publica ‘La Vanguardia’, el 10 de febrer es van reunir al restaurant Lhardy, a Madrid, els magistrats Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, -ponents de les dues sentències-, Francisco Pérez de los Cobos -president del TC- i Encarna Roca -magistrada catalana del TC-.

Els magistrats catalans van anar al dinar amb un doble objectiu: que la sentència no esmentés l'article 2 de la Constitució, per evitar al·lusions a la frase feta sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola, i que no es tanqués la via a la convocatòria de consultes per part d'una comunitat autònoma si se'n pactaven els termes amb l'Estat. Segons el mateix diari, Trevijano estava disposat a fer totes les concessions literàries que calgués, però sempre que portessin a un resultat innegociable: a una consulta com la del 9-N, ni aigua, perquè era radicalment inconstitucional.

Durant el dinar, de Los Cobos va exclamar, per amorosir l’ambient: “Està molt bé, aquest ‘cocido’. Però ah, l'escudella, la pilota de l'escudella, quina delícia”. Finalment, Trevijano es va avenir a ometre referències a l'article 2 de la Constitució, perquè no eren imprescindibles. Però no va cedir en el fet que s'utilitzés el terme consultes en el fonament jurídic 6Ba, que al·ludeix als "projectes de revisió de l'ordre constituït". És a dir, que tal i com explica ‘La Vanguardia’, no parla de la legitimitat de consultar els ciutadans, sinó de com s'ha d'escoltar "l'opinió de la ciutadania", i afegeix que en aquest propòsit hi caben "les vies que siguin compatibles amb el text constitucional". Una consulta pactada pot ser una d'aquestes vies? No ho diu explícitament, però no ho descarta.

Els quatre comensals van convenir que una sentència redactada en aquests termes anul·laria el 9-N sense deixar al darrere terra cremada per als polítics. De los Cobos aconseguia la unanimitat per anul·lar el 9-N. Xiol i Roca, al seu torn, creien que ho tornaven a deixar tot en mans de la política i els seus gestors, sense desqualificacions gratuïtes ni proclames grandiloqüents.

dijous, 19 de febrer del 2015

Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem

OPINIÓ
ANÀLISI

Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem

El diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal



El debat de política general que començarà dimarts vinent al Congrés de Diputats serà el més desconnectat de la realitat política espanyola que s’haurà produït en la història recent. Si una televisió privada aconseguís programar a la mateixa hora del debat entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez un cara a cara entre Pablo Iglesias i Albert Rivera, els dos polítics de moda a Espanya, arrasaria davant del senyal oficial de TVE.
Els discursos a l’hemicicle de Rajoy, Sánchez, Cayo Lara, Rosa Díez i Duran i Lleida sonaran a Cuéntame, la música i la lletra d’un sistema polític en ple procés de demolició que ja s’ha superat al carrer i als estudis demoscòpics. Ja veurem qui queda d’aquí un any dels protagonistes del debat. Mentrestant, les forces emergents de la política espanyola, Podem i Ciutadans, estan acampades a les portes del Congrés esperant l’hora d’entrar-hi i prendre possessió, però cadascuna té una estratègia molt ben definida. Vegem-ho.
L’establishment ha trobat en Ciutadans, i sobretot en la figura de Rivera, l’antídot que fa temps que buscava contra Podem (¿recorden Josep Oliu demanant “un Podem de dretes”?). I el diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal. Rivera és jove, un orador brillant i un parlamentari experimentat. Es mou millor en actes de petit format i platós de televisió que en grans mítings. El fitxatge d’economistes de prestigi com Luis Garicano i Manuel Conthe, més el suport mediàtic dels principals rotatius amb seu a Madrid (i que avui dia estan en mans dels bancs), l’han acabat d’impulsar fins a superar UPyD, un partit que ha acabat assemblant-se massa a la seva presidenta-fundadora: antipàtic i estrident, negatiu i negativista, més producte del despit i l’amargor que de la il·lusió.
La fi del “xantatge nacionalista”
Per contra, Rivera (el somni de qualsevol assessor d’imatge) apareix com a optimista, simpàtic i fresc, sense hipoteques i sense passat com a governant, i amb el pedigrí d’haver-se enfrontat al nacionalisme català, que, a ulls de l’espanyol mitjà, és el súmmum de la corrupció i la manipulació política. Però alerta: Rivera ja no és el típic antinacionalista català, a qui tothom raspalla a Madrid però ningú li fa cas. Ara és el regenerador per qui l’Espanya que viu bé i vibra amb la roja sospira. L’home que pot desmuntar els excessos de l’estat autonòmic, acabar amb les baronies i els regnes de taifes. Amb ell, per fi, Espanya estarà lliure del xantatge nacionalista de CiU i PNB.
El seu pla, doncs, és convertir-se en el partit frontissa espanyol, el que decanta majories en un escenari on les majories absolutes difícilment tornaran a curt termini. Aquesta és una diferència cabdal amb Iglesias. Rivera no aspira a guanyar les eleccions sinó a configurar un grup parlamentari de 20-30 diputats. El seu és un discurs de laboratori dirigit a les elits liberals de grans nuclis urbans com Madrid, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa desencantades amb les pujades d’impostos del PP i espantades davant la força del moviment rupturista. Beu tant del PP més centrista com del PSOE més jacobí, i és un excel·lent dic de contenció per als que tenen la temptació d’estripar les cartes i abraçar Podem.
Tsunami contra microcirurgia
La política espanyola del futur es dirimirà, en bona part, en el pols Rivera-Iglesias. El polític madrileny ja és un fenomen global que dóna entrevistes a la CNBC, però sap que només té una bala, una oportunitat: o guanya o perd. La seva és una estratègia de tsunami; es tracta de crear una onada guanyadora que arrossegui la massa descontenta i el porti a collibè fins a la Moncloa. Iglesias necessita missatges forts i mobilitzacions massives, mentre que Rivera aposta per la microcirurgia, cercles selectes i reduïts però molt influents i amb capacitat de crear opinió i dinàmiques de boca-orella en els despatxos i tribunes on es decideixen les coses.
Si Rivera aconsegueix els vots necessaris per evitar una victòria de Podem, ja haurà complert el seu paper històric i s’haurà guanyat un lloc a l’Olimp de l’Espanya eterna. Per a les direccions centrals del PP i el PSOE pot ser, a més, l’excusa perfecta per escometre el desmuntatge autonòmic que ells mateixos van construir i van convertir en grans maquinàries clientelars i corruptes.
Rivera pot ser, des de Prim, el català que haurà arribat més lluny, amb més poder que Jordi Pujol o Narcís Serra. I, com Cambó, serà ben recompensat per evitar la revolució. L’únic dubte és si, a més de frenar Podem, podrà aturar també, des de Madrid, el procés català.

Primer pas per a la Hisenda catalana

18/02/2015
Estructures d'Estat

Primer pas per a la Hisenda catalana

Sense títol

El Parlament aprova tramitar la normativa que proporciona els recursos per recaptar tots els tributs

Xavier Lladó
El Singular
El govern ha donat aquest dimecres el primer pas per a la Hisenda catalana, en aprovar la tramitació al Parlament de la la llei d'ordenació dels cossos tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) que dota aquesta agència dels recursos humans necessaris per assumir totes les competències de gestió, inspecció i recaptació d'impostos a Catalunya. A més, aquesta llei estableix la creació d'un cos tècnic d'inspectors tributaris de Catalunya, consolida el de gestors tributaris i preveu la integració voluntària, amb concurs públic, de funcionaris d'altres administracions públiques que pertanyin a cossos amb funcions equivalents.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquesta normativa la tramitació de la qual s'ha aprovat gràcies als vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, PSC i la CUP, que han tombat les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Ciutadans.

El president Mas va comparèixer ahir per explicar el pla sobiranista fins al 27-S i va subratllar, entre altres qüestions, que s’acabarà de desenvolupar la hisenda pròpia i la seguretat social catalana. La hisenda és una de les estructures d'estat en el camí cap a la independència. Ara mateix l'ATC només recapta impostos de titularitat catalana o cedits, però no els estatals, i es preveu deixar-ho a punt perquè sigui capaç recapti tots els tributs.

El diputat del PP José Antonio Coto ha lamentat que aquesta llei vulgui ampliar “la mastodòntica estructura de la Generalitat”, de manera que ha refusat el projecte, ja que al seu parer és un “profund disbarat” voler assumir més competències quan “no saben governar” les que ja són de la seva titularitat. Airejant els casos de corrupció que esquitxen CiU, com per exemple el cas Pujol, Coto s'ha oposat al fet que CiU faci de “xèrif” dels impostos dels catalans.

La promiscuïtat de Lluís Llach, per Pere Cardús

OPINIÓ

Pere Cardús

19.02.2015

La promiscuïtat de Lluís Llach

Vilaweb
Amb combinacions i positures diverses, la política, en general, i la política catalana, en particular, no són fetes per a la gent d'idees fixes i úniques. La coherència i la contradicció ballen una dansa sens fi. Potser la dansa més bella que conec. Un ball del pensament que evoluciona i que sap que no hi ha veritats absolutes. La dansa de la complexitat, que no és pas fàcil de ballar. És la que ballaven un dia 9 de novembre a mitja tarda el president i el revolucionari.

N’hi ha tan pocs de votants de partit únic, de líder únic i de programa únic, que la promiscuïtat s’escampa per les places i les valls de tot el país sense prevencions ni vergonyes. No us sentiu atrets per la intel·ligència de Mas, la seducció de Junqueras i l’aventura de Fernàndez-Arrufat? Intel·ligència, seducció i aventura. Un plat combinat que el volem sencer.

Com més va més catalans són seduïts pel còctel independentista. Cadascú hi posa les proporcions que vol. És un plat que es serveix al gust del comensal. Ho va expressar fa poc en Lluís Llach. Ell en va dir trisexualitat política: ‘Penso que en Mas és un bon president; vull que ERC sigui el gran centre-esquerra català; i anhelo molt del que defensa la CUP.’  Ho va dir dos dies després de la conferència del president Mas proposant una llista de país per a fer eleccions a principi d’any. D’aleshores ençà, Llach ha continuat expressant amb encert aquest sentiment tan estès d’estimació i respecte per als tres ingredients del còctel. I ho ha fet amb carícies i calbots. Com hauríem fet molts catalans d’haver tingut la seva autoritat.

Hem dit manta vegada que un dels factors principals d'èxit del projecte independentista és aquesta conjunció estel·lar en el lideratge polític. Hi hem d'afegir, és clar, Carmes i Muriels. Ara, fixeu-vos que un dels efectes d'aquesta conjunció és un avenç notable en la capacitació política d'una part important de la població. Cada vegada més gent entén la complexitat com un enriquiment i s'enorgulleix de la capacitat de sentir-se atreta per aquests tres lideratges sense abandonar un pensament ideològic propi.

Deia Joan Fuster: 'Reivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió; és el primer que us negaran els vostres enemics.' I amb tota la modèstia m'atreveixo a proposar-ne una variació: 'Reivindiqueu sempre el dret de promiscuïtat política; és el primer que us negaran els vostres enemics.'

Un exregidor del PSC encapçalarà la llista d'UPyD a l'Hospitalet de Llobregat

 QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!

Un exregidor del PSC encapçalarà la llista d'UPyD a l'Hospitalet de Llobregat

José Conde ja ha avançat que la seva formació exigirà una auditoria per saber l'estat actual dels comptes de l'Ajuntament


Moviments electorals a l'Hospitalet de Llobregat. L'exregidor del PSC José Conde encapçalarà la llista d'UPyD a L'Hospitalet de Llobregat per a les pròximes eleccions municipals. Conde ha assegurat que la formació exigirà una auditoria per saber en quin estat es troben els comptes de l'Ajuntament i ha defensat la transparència de l'acció política.
Conde ha dit que és "imprescindible" garantir que el consistori realitza les seves gestions de forma "transparent perquè els ciutadans no s'han de sentir enganyats", i ha afegit que "tenen tot el dret del món a saber detalladament per a què utilitzen els polítics els diners públics".
L'exsocialista considera que hi ha d'haver "seguretat permanent" en els parcs públics i que s'ha d'intensificar el servei de neteja "no només quan queda poc per a les eleccions".

Catalunya presenta inversions de 6.809 milions del 'pla Juncker'

PLA D'INVERSIONS A CATALUNYA

Catalunya presenta inversions de 6.809 milions del 'pla Juncker'

Catalunya presenta inversions de 6.809 milions del 'pla Juncker' 

Entre els projectes estrella figuren el corredor mediterrani i la Línia 9 del metro

Mas-Colell i Montoro se saluden a l'inici del Consell de Política Fiscal i Financera.
JUAN MANUEL PRATS
Mas-Colell i Montoro se saluden a l'inici del Consell de Política Fiscal i Financera.
EL PERIODICO
OLGA GRAU / BARCELONA
Dijous, 19 de febrer del 2015 - 19.29 h
En època d'estretors pressupostàries, Catalunya no es vol quedar sense una part del pastís del 'pla Juncker', el programa d'inversions que ha dissenyat la Comissió Europea juntament amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per mobilitzar a Europa inversions per valor de 315.000 milions d'euros en els pròxims tres anys gràcies a l'aval europeu. La conselleria d'Economia de la Generalitat, que dirigeix Andreu Mas-Colell, ha enviat al Ministeri d'Economia una llista de 185 projectes a Catalunya que requereixen inversions de 6.809 milions d'euros en el període 2015-2017.
Els projectes més importants que ha presentat la Generalitat en termes de volum econòmic no són nous, però la majoria estan en suspens per falta de recursos econòmics i figuren com a "paralitzats per insuficiència financera". El ministeri que dirigeix Luis de Guindos serà l'encarregat de centralitzar tots els projectes i enviar-los a la Comissió Europea. Espanya va enviar a Brussel·les a finals de l'any passat una llista de projectes que mobilitzarien al voltant de 53.000 milions d'euros, però va oferir tan poca concreció que va generar crítiques a la Comissió. Ara el Govern ha d'actualitzar, ampliar i detallar la llista.

PER A TOTS ELS SECTORS

El cost total de les inversions presentades puja a 16.167 milions però algunes ja estan en curs i altres es podrien executar per trams posteriorment, de manera que les inversions que podrien entrar en el pla per als tres pròxims anys sumen 6.809 milions. El volum d'inversió més elevat sol·licitat per la Generalitat correspon al sector transports (40%), seguit de les infraestructures tecnològiques i digitals (23,1%), connexions energètiques i eficiència energètica (20,02%), educació, salut i serveis per a ciutats (11,3%) i medi ambient i recursos naturals (5,4%). La informació, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, ha sigut facilitada pel Govern català arran d'una interpel·lació del grup Iniciativa per Catalunya (ICV).

CORREDOR FERROVIARI

El Govern vol que el 'pla Juncker' serveixi per desbloquejar infraestructures estratègiques a Catalunya. Així, la principal partida és una inversió de 1.585 milions d'euros en tres anys per fer les obres del corredor ferroviari mediterrani a càrrec de l'Estat, de les quals s'ha de destacar el nou traçat per a doble via entre Vandellòs i Tarragona, la variant de Martorell i el nou accés al port de Barcelona. La segona inversió estrella del pla del Govern és el desplegament de serveis tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat de Catalunya, a què es destinaria una inversió de 344,7 milions d'euros en el període 2015-2017. La tercera inversió més quantiosa és la construcció del tram central de les línies L-9 i L-10, que compta amb 12 estacions i està previst que uneixi les línies L-9 Nord / L-10 Nord (totes dues actualment en servei) amb la L-9 Sud (amb previsió d'entrada en servei el primer semestre del 2016, segons l'informe elaborat per la Generalitat) i la L-10 Sud (amb obres actualment parades).

TELECOMUNICACIONS

En quart lloc apareix una inversió que executaria una empresa privada, concretament el desplegament de la xarxa mòbil de l'operadora de telecomunicacions Vodafone a Catalunya, amb una partida prevista de 300 milions euros. El cinquè projecte més destacat per volum torna a ser una infraestructura, concretament l'accés de la xarxa de tren a la terminal T-1 de l'aeroport de Barcelona, la primera fase de duplicació de via del tram Montcada-Vic, la interconnexió dels corredors ferroviaris de l'accés nord de Barcelona i les actuacions prioritàries en estacions.

ACTUACIONS PUBLICOPRIVADES

Al marge dels grans projectes d'infraestructures públiques, el Govern ha inclòs en aquesta llista actuacions publicoprivades i també projectes privats d'Endesa, Accenture-Indra, Fujitsu, HP-Ricoh, IBM, Vodafone, Unitecnic-Nexica, Telefónica, T-Systems i HP-Vass. Per exemple, els projectes presentats vinculats a Endesa, la majoria relacionats amb la creació de les ciutats intel·ligents ('smart-cities'), sumarien una inversió de 764,8 milions d'euros en els pròxims tres anys. Els executats per Telefónica pugen a 218 milions d'euros, mentre que els participats per Indra en solitari o amb altres empreses, com Accenture o Emte, comptabilitzen 91 milions d'euros.

La població estrangera baixa a Catalunya un 6%

La població estrangera baixa a Catalunya un 6%

Les comarques del Pirineu i l'Alt Empordà són les que registren més descensos

EL PERIODICO
EFE / BARCELONA
Dijous, 19 de febrer del 2015 - 15.09 h
La població estrangera resident a Catalunya era d'1.089.214 persones a 1 de gener del 2014, un 6% menys que en la mateixa data de l'any anterior i una xifra que representa el 14,5% de la població catalana, percentatge superior al d'Espanya (10,7%).
Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la disminució del nombre de persones estrangeres que viuen en aquesta comunitat ha afectat totes les comarques, encara que les reduccions més grans s'han registrat a l'Alta Ribagorça (-29%), la Vall d'Aran (-15,4%) i la Cerdanya (-14,5%).
En relació amb les persones immigrades que vivien a Catalunya el 2013, el descens més gran s'ha produït a la població procedent de països de Sud-amèrica, que ha baixat un 14%, mentre que els europeus comunitaris han baixat un 5,5%, els procedents d'Àfrica en un 3,7% i els asiàtics, en un 1,2%.
A Catalunya viuen persones de 162 nacionalitats diferents i és la comunitat marroquina la més nombrosa, amb 226.818 persones censades, seguida dels romanesos, amb 98.239 persones.

Creixement i nacionalitzacions

Segons l'Idescat, les variacions de població estrangera estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del creixement vegetatiu d'aquests col·lectius i pel procés de nacionalització.
L'any 2013, el Ministeri de Treball i Seguretat Social va comptabilitzar 73.468 estrangers residents a Catalunya que havien obtingut la nacionalitat espanyola, el 62,6% dels quals eren originaris d'Amèrica del Sud i Central.
Segons l'Idescat, el nombre d'habitants estrangers segons el continent de procedència s'ha vist modificat en aquest últim any, ja que la població d'origen europeu segueix sent la més nombrosa i gairebé representa un terç de la població estrangera, mentre que la procedent d'Àfrica passa a ocupar el segon lloc, amb un 28,2%, seguida pels residents d'origen americà, amb un 26,7%; i més allunyada d'aquests col·lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 12,9% del total.
En relació amb l'any 2013, la disminució més gran correspon al continent americà (-11,8%), en gran part per la pèrdua de població provinent d'Amèrica del Sud (-14%). El nombre de sud-americans va decréixer en 36.002 persones, un descens que representa la meitat de la variació anual de la població estrangera.

Menys europeus comunitaris

Per la seva part, la població de procedència europea va baixar un 4,5%, però els europeus comunitaris ho van fer en un -5,5%, mentre que els originaris de la resta d'Europa van experimentar un lleuger creixement, al voltant del 0,3%.
En el cas de la població africana, la reducció ha sigut del -3,7% i la de l'asiàtica, de l'-1,2%. De les 162 nacionalitats presents a Catalunya, set concentren el 50,7% del total de la població estrangera.
La comunitat marroquina és la més nombrosa (226.818 persones) i equival a la cinquena part del total (20,8%), seguida de la població de Romania (98.239), amb una representació del 9%, de la població xinesa (49.773), la italiana (48.857), la pakistanesa (44.449), la boliviana (42.039) i l'equatoriana (41.834).
Segons les dades oficials, els que més han disminuït han sigut els originaris de l'Equador (-18%), de Colòmbia (-17,4%), Perú (-14,2%), d'Argentina (-12,1%) i de Bolívia (-11,5%), i hi ha hagut increments dels nacionals de Rússia (6%), d'Hondures (1,7%) i de la Xina (0,8%).

Alt Empordà perd població

Les comarques amb més presència de població estrangera el 2014 són l'Alt Empordà, amb un 26,6% d'habitants estrangers, la Segarra (amb un 24,7%), Baix Empordà (amb un 19,8%), i la Selva i el Gironès (amb un 19,7%).
Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Ripollès (amb un 8%), Berguedà (amb un 8,2%), Anoia (amb un 8,4%) i, Vallès Oriental (amb un 9,6%).
Els municipis amb més percentatge d'estrangers són Guissona (49,1%), Castelló d'Empúries (48%) i Salt (40%).

'Les Falles' retiren la màxima distinció a Franco 40 anys després de la seva mort

....LA FAIXA VA REBAIXA...!!! , I JA ÉS HORA.
19/02/2015
espanyolisme

'Les Falles' retiren la màxima distinció a Franco 40 anys després de la seva mort

madrid franco
Imatge del dictador Francisco Franco, encara avui homenatjat a Madrid

L'Ajuntament de València va rebutjar els informes de la Universitat per retirar honors a 24 franquistes

Alèxia L. Ferret
El Singular
El ple de la Junta Central Fallera (JCF) de València ha aprovat per retirar el 'bunyol de brillants', la màxima distinció fallera de l'època, concedit el 1947 a l’excap de l'Estat espanyol, Francisco Franco. L'òrgan rector de la festa, que presideix un regidor de govern de l'Ajuntament de València, ho fa 40 anys després de mort el dictador.

La distinció, creada expressament per a l'ocasió, va ser proposada pel llavors president de l'organisme faller, Clemente Cerdá, i aprovada pel ple la JCF el 6 de maig de 1947, tres dies abans de la visita que Franco va realitzar a València el 9 de maig del mateix any.

L'Ajuntament de València va rebutjar els informes de la Universitat de València per retirar honors a 24 franquistes. Va demanar més dictàmens jurídics abans de revocar les distincions a Franco, Carrero Blanco i altres 22 il·lustres de la dictadura.

Llarga resistència

36 anys després de l'arribada de la democràcia a Espanya, la capital manté com a alcalde honorari a Adolfo Rincón de Arellano, exalcalde de la capital i figura fonamental en l'exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió efectuada per la Dictadura franquista. Són encara fills adoptius de València Antonio Aranda Mata (general colpista que va ocupar València), Carlos Asensio Cabanillas (un altre general colpista) o Ramón Laporta Girón (inspector general del Moviment de 1937 a 1943).

Vidal-Quadras estripa ara el carnet de Vox

...LA FAIXA VA DE REBAIXA...!!!
19/02/2015

Vidal-Quadras estripa ara el carnet de Vox

Alejo Vidal-Quadras
Alejo Vidal-Quadras

El també exdirigent del PP envia una carta al president del partit assenyalant que l'existència de "petites formacions contribueixen a la dispersió de vots"

Nerea Rodríguez
El Singular
L’exdirigent del PP i expresident de Vox, Aleix Vidal-Quadras, ha estripat ara el carnet de Vox, segons publica l’ABC. Tant Vidal-Quadras com José Luis González Quirós han enviat una carta a l’actual president del partit, Santiago Abascal, on li sol·liciten la seva baixa com a militants. Tots dos creuen que l'existència de “petites formacions” contribueixen a la dispersió de vots, la qual cosa “és un factor de distorsió que ha de ser evitat davant l’emergent extremisme esquerrà” de “tics totalitaris”.

El text assenyala també que “la solució als greus problemes institucionals, morals i econòmics que pateix la nostra nació requereix la consolidació d'un nou projecte polític amb possibilitats reals d'implantació que proporcioni als ciutadans una opció assenyada, moderada i democràtica, alternativa d'una banda als vells, grans, esgotats i desprestigiats partits del sistema i, per una altra, a l'emergent extremisme esquerrà que es proposa fer taula rasa de tot el que existeix per instaurar un règim de tics totalitaris que ens arrossegaria a l'empobriment i al fracàs”.

Així, demanen la seva baixa com a militants per poder “recuperar la nostra plena autonomia d'acció a l'hora de contribuir a buscar una sortida a la crisi múltiple i sistèmica que tenalla a Espanya”.

dimarts, 17 de febrer del 2015

Mas encarrega a Viver Pi-Sunyer les estructures d’Estat

17/02/2015
Estructures d'Estat

Mas encarrega a Viver Pi-Sunyer les estructures d’Estat

El president crea el comissionat per a la transició nacional per tenir resultats concrets abans de les eleccions del 27-S

Pep Lloveras (Barcelona)
El Singular
Artur Mas ha creat el comissionat per a la transició nacional, que estarà liderat per Carles Viver Pi-Sunyer –actual president del CATN- i que dependrà de la conselleria de Presidència, per preparar i desplegar les estructures d’Estat. El president de la Generalitat impulsa així un dels objectius del seu govern a set mesos de les eleccions del 27 de setembre. Igualment, Mas ha anunciat també la instauració del comissionat de la transparència, que dirigirà Núria Bassols –magistrada en excedència al TSJC- i que dependrà de Governació. Els comissionats són una mena de viceconselleries i els seus directors tenen dret a acudir a les reunions del govern.

Després del consell executiu de cada dimarts, i amb certa sorpresa, Mas ha comparegut davant els mitjans per informar de les dues noves incorporacions i explicar deu plans estratègics que afecten a gairebé tots els departaments d’ara fins el 27-S. “Els propers mesos s’han d’aprofitar a fons, amb mesures noves o accelerant el que ja hi ha en marxa”, ha indicat el líder de CiU. De la transició nacional, Mas ha subratllat que s’acabarà de desenvolupar la hisenda pròpia i la seguretat social catalana. El president s’ha compromès ha passar-ne balanç a finals de juliol.

Programes per combatre l’atur


Els altres vuit punts que ha presentat Mas se centren bàsicament en polítiques socials. El primer, és la concreció urgent de projectes de llei per a la creació d’ocupació. En destaca la modernització del Sistema d’Ocupació de Catalunya (SOC), i un nou programa per combatre l’atur juvenil, d’entre 16 i 25 anys, que s’hi destinaran 80 milions d’euros. “El primer objectiu és arribar als comicis amb menys aturats que quan vam entrar al govern el 2010. No podrem complir fixar a la meitat el percentatge que va deixar el tripartit, però cal recordar la duríssima recessió que vam viure fins el 2013. El segon objectiu és que s’incrementin els contractes fixes, de qualitat, i que superin els temporals”, ha assenyalat.

Així mateix, en un segon punt, hi haurà un pla de lluita contra la pobresa i per a la inclusió social. El tercer aspecte estratègic, és un pla de suport a les famílies, benestar social i habitatge. Altres eixos del govern en aquest tram final de la legislatura, són noves polítiques al servei del teixit industrial i empresarial català, mesures per millorar l’educació, un impulsa de la llei per a la no discriminació, el reforç de l’acció exterior 2015-2018 i un pla d’infraestructures estratègiques.

Sobre d’altres qüestions, com la declaració d’ahir de Francesc Cabana davant la comissió del Parlament contra el frau fiscal, ha recalcat que les paraules del cunyat de Jordi Pujol abonen que ell no podia saber que l’expresident tenia diners per legalitzar a Andorra, com s’ha insinuat des d’alguns sectors. “No ho sabia ni la família més propera. Com podia saber-ho jo?”, ha exclamat després de quasi dues hores de roda de premsa.

Corinna guanyava 3 milions anuals a Espanya

AIXÒ SI QUE SON "POLVOS"


16/02/2015

Corinna guanyava 3 milions anuals a Espanya

Corinna zu Sayn-Wittgenstein
Corinna zu Sayn-Wittgenstein

Tots els diners que va ingressar l'amiga de Joan Carles I anaven a parar directament a països com Suïssa o Malta, segons 'Interviú'

Nerea Rodríguez
El Singular
Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’amiga de Joan Carles I, va guanyar 30 milions d’euros en pràcticament 10 anys a Espanya, és a dir 3 milions anuals, segons publica ‘Interviú’ basant-se en “dades reservades en poder del govern” espanyol i que dóna detalls sobre els negocis que van permetre a Corinna acumular aquesta fortuna.

De fet, quan Corinna va conèixer al rei espanyol, l’any 2004, era una dona jove, divorciada dos cops i amb dos fills, però sense fama ni patrimoni rellevant. Però quan va marxar d’Espanya, quasi deu anys després, ho va fer amb 30 milions d’euros, una xifra que ella nega. Segons la mateixa revista, a més dels diners, Corinna va marxar amb un altre missatge: la seva tornada a Espanya no seria ben rebuda.

Tots els diners que va ingressar Corinna anaven a parar directament a països com Suïssa o Malta, on l’aristòcrata tenia diversos comptes corrents que eren gestionats, explica ‘Interviú’, per un broker que està implicat en la trama Gürtel. Corina argumenta que mai no va tenir residència fiscal a Espanya, i que sempre va complir amb la jurisdicció dels països on ha estat instal·lada legalment. “Res no va ser il·legal; en tot cas, poc ètic”, afirma ‘Interviú’.

Duran afirma ara que la crisi a CiU es deu només a malentesos

NO MARXA, NI AMB FUM DE SABATOTS...

CRISI ENTRE CDC I UNIÓ

Duran afirma ara que la crisi a CiU es deu només a malentesos

El líder d'Unió es reuneix 15 minuts amb Pere Macias i Josep Sánchez Llibre i defensa que cal tornar a treballar com s'ha fet fins ara


El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha negat aquest dimarts que hagi existit algun problema en el grup parlamentari després de la divisió de vot en el pacte contra el jihadisme. Per contra, ha assenyalat que el que hi ha hagut han estat malentesos, i que continuaran fent les coses com sempre.
"A nivell del grup parlamentari mai no havíem tingut, ni hem tingut problemes, com es va dir ahir oficialment, el que hi va haver van ser malentesos, però no van ser aquí", ha dit Duran als passadissos del Congrés després de la reunió que ha mantingut amb els portaveus adjunts del seu grup parlamentari, Josep Sánchez Llibre, d'Unió, i Pere Macías, de CDC, durant uns quinze minuts.
Aquest dimarts, que no s'ha reunit el grup de CiU com sol fer cada setmana, Duran havia convocat a Sánchez Llibre i Pere Macías per analitzar la situació després que dilluns el secretari general de CiU, Ramon Espadaler (Unió), donés per tancada la crisi i expressés el "ple suport i confiança" de l'executiva de la federació al portaveu del grup al Congrés.
"Jo crec que aquest és un actiu que té el grup parlamentari de Convergència i Unió. Per tant, cal continuar fent les coses com hem fet sempre", ha dit Duran sobre la relació entre els dos partits, encara que no ha confirmat si, a partir d'ara, tornaran a celebrar-se amb normalitat les reunions de coordinació del grup parlamentari. I ha afegit que, després de parlar amb Macías i Sánchez Llibre, han estat els tres "molt d'acord". "Continuarem parlant i espero que no hi hagi cap problema", ha afegit.
La setmana passada, el mateix Duran  reconeixia que se sentia desautorizat pels diputats de CDC que es van abstenir en la votació de la presa en consideració del pacte contra el terrorisme jihadista, a diferència dels parlamentaris d'Unió, que van votar a favor.
El seu company d'Unió, Josep Sánchez Llibre va plantejar fins i tot suprimir les reunions de coordinació del grup parlamentari, atès que s'havia vist que el resultat era "totalment negatiu".

Mas anuncia un pla per a desconnectar d'Espanya

DEL 27-S A LA LLIBERTAT
Dimarts  17.02.2015  13:33
Autor/s: ACN

Mas anuncia un pla per a desconnectar d'Espanya

En mig any impulsarà un pla d'estructures d'estat, el desplegament de la hisenda pròpia i un inventari d'infrastructures estratègiques

VilawebEls set mesos que resten fins a les eleccions del 27 de setembre han de servir perquè el govern faci feina i enllesteixi la que té començada. I també per a preparar la desconnexió respecte d'Espanya. Aquesta és la idea que ha transmès el president de la Generalitat, Artur Mas, en la conferència de premsa en què ha presentat les deu línies d'actuació per als mesos vinents. Tres dels propòsits principals del govern són el desplegament d'una hisenda pròpia, el reforç de l'actuació exterior de la Generalitat i l'elaboració d'un pla d'infrastructures estratègiques. L'objectiu: 'deixar-ho tot a punt en cas que arribi una desconnexió legal amb la resta de l'estat'.
Tres dels eixos d'actuació de Mas tenen el propòsit de preparar el terreny per a independitzar-se de l'estat espanyol: un pla executiu per a la preparació d'estructures d'estat, el reforç i la consolidació de l'acció exterior i un pla d'infrastructures estratègiques.

Quant a les estructures d'estat, es farà un pla que detalli les que ja hi ha disponibles i les que seran necessàries en cas de disposar d'un estat propi. A més s'hauran d'aplicar noves mesures i planificar actuacions a dur a terme en coordinació amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional.

També caldrà donar impuls a la hisenda pròpia, presentant un nou model, que tingui en compte tot les implicacions de disposar d'una hisenda.

Caldrà planificar i dissenyar una seguretat social catalana durant els sis mesos vinents. El pla, l'elaborarà el Departament d'Economia amb el suport d'Empresa i Ocupació i Benestar i Família.

Mas també ha anunciat el desplegament de la llei d'acció exterior 2015-2018, que començarà reforçant les dues noves delegacions, a Àustria i a Itàlia, i impulsant la delegació davant de la UE, presidida per Amadeu Altafaj.

I també ha anunciat l'elaboració d'un sistema de protecció i resposta a instal·lacions estratègiques: xarxes, sistemes i equips físics essencials que caldrà tenir controlats en el moment de la desconnexió de l'estat espanyol. Això inclou l'abastament d'aigua, les infrastructures energètiques de qualsevol mena, les logístiques i de mobilitat, com ara ports, aeroports, vies de tren i carreteres, i els sistemes de telecomunicacions.
Segons que ha explicat Mas, d'ací a mig any, abans de la campanya de les eleccions del 27 de setembre, tornarà a comparèixer per a fer un balanç del grau d'implantació de totes aquestes mesures.
Els dos nous comissionats
Entre els eixos d'actuació bàsics que ha anunciat Mas, també hi ha propostes per a la creació d'ocupació, la millora del teixit industrial, la lluita contra la pobresa, al suport a famílies amb polítiques d'habitatge, educació i salut, i per la transparència de l'administració pública, entre més àmbits. Per a reforçar algunes d'aquestes actuacions, ha anunciat que es crearien dos comissionats: el de la transparència, que presidirà Núria Bassols, i el de la transició nacional, presidit per Carles Viver i Pi Sunyer.
Adscrits als departaments de Presidència i Governació, respectivament, els nomenaments s'aprovaran formalment la setmana que ve. El president també ha fet una declaració d'intencions amb vista a la legislatura vinent: en cas tingui responsabilitat de govern després de les eleccions del 27-S, crearà una conselleria d'Afers Estrangers.
Mas veu més tranquil·litat i normalitat en la relació amb ERC
Pel que fa a les relacions entre CiU i ERC, Mas ha dit que es trobaven en un moment de 'més tranquil·litat i normalitat', que és com hauria d'haver estat sempre i el que convé 'per a formacions polítiques que persegueixen objectius comuns'. 'Si compartim aquests objectius, és lògic que hi hagi una situació de major normalitat', ha reblat.
Ara bé, ha descartat l'entrada d'ERC al govern, amb l'argument que no es posarà ara a 'desmuntar les estructures actuals per començar de nou quan s'acaba la legislatura'. Al seu parer, ara toca 'donar la màxima potència i energia' a l'actual executiu fins al 27-S. Ha assegurat que l'acord amb ERC no incloïa incorporar consellers republicans al govern sinó experts, que s'incorporaran al govern a partir d'ara. Aquí ha aprofitat per recordar que a principi de legislatura ja va convidar ERC a entrar al governar.

L'ultra Ynestrillas desencadena una polèmica declarant-se seguidor de Podem

 ...I ELLS S'AJUNTEN...!!!
Dimarts  17.02.2015  09:03

L'ultra Ynestrillas desencadena una polèmica declarant-se seguidor de Podem

El partit acaba piulant: 'Hi pot entrar qualsevol, però no s'hi val qualsevol cosa'

VilawebRicardo Sáenz de Ynestrillas, un conegut polític i advocat ultra espanyol, dóna suport obertament a Podem d'un temps ençà. I des d'ahir se'n declara seguidor i exhibeix el logotip del partit en els perfils a Facebook i a Twitter: 'Fa mesos que dono suport a Podem per la seva proximitat amb el discurs que reivindiquem els qui ens sentim hereus de la Falange Auténtica i primigènia. Els qui defensem realment la revolució nacional i sindical. No és exactament el que m'agradaria (queda molt curt), però és el que més s'hi acosta', escriu Ynestrillas al seu Facebook.
Aquesta presa de posició ha estat discutida per molts dels seus seguidors, i ell hi insisteix: 'Revolució nacional és la que afecta tota la nació, no la dictadura "fatxorra" tal com alguns l'enteneu. I la sindical és la meva pretensió. Ja he dit que no és exactament com jo voldria, però sí que és allò que més s'hi acosta'.

I encara afegeix: 'Això que tenim és repulsiu, abominable, detestable. S'ha de canviar el tauler de joc i començar de nou. És veritat que la reacció prefereix boig conegut que savi per conèixer, però els revolucionaris preferim construir el nostre futur. Si lluites pots perdre, però si no ho fas ja has perdut. Per covardia!'

La resposta de Podem

Aquesta nit hi ha hagut molt rebombori a la xarxa arran d'aquesta declaració, fins al punt que Podem ha fet un piulet des del Twitter oficial: 'A Podem pot entrar-hi qualsevol, però no s'hi val qualsevol cosa. El feixisme és fora dels drets humans i de Podem.' I hi afegeix una captura de pantalla dels quatre compromisos que subscriu el qui es fa membre de Podem. El primer és la 'defensa de l'aplicació de la Declaració Universal dels Drets Humans en els àmbits social, polític i institucional de la nostra societat, avançant cap a una resolució pacífica dels conflictes i contra tota mena de violència.'

Un historial delictiu
Ricardo Sáenz de Ynestrillas va començar a militar a Fuerza Nueva. Fou processat i finalment absolt per l'Audiència espanyola en el cas de l'assassinat del diputat d'Herri Batasuna Josu Muguruza, el 1989, i va estar implicat en tot d'atemptats contra gent vinculada a l'independentisme basc. Després va fundar i dirigir l'Alianza por la Unidad Nacional. El 2001 el Tribunal Suprem va confirmar-li una condemna a set anys de presó per l'intent d'homicidi d'un jove contra qui va disparar el 1997 perquè es va negar a vendre-li cocaïna. Actualment és en llibertat i exerceix d'advocat. Últimament dóna suport al moviment del 15-M i a Podem.

dilluns, 16 de febrer del 2015

Unabhängigkeit für eine bessere Zukunft, Von Carme Focadell



Die Welt kompakt 16.02.15

Gastkommentar

Unabhängigkeit für eine bessere Zukunft

Von Carme Focadell

Katalonien durchlebt zurzeit einen in Europa einzigartigen politischen Prozess. Drei Jahre lang hat dieser mehr als 20 Prozent der Bevölkerung in riesigen Kundgebungen vereint, die stets friedlich und demokratisch abliefen. Es handelt sich um eine inklusive Unabhängigkeitsbewegung, in der weder die Herkunft noch die Sprache entscheidend sind, sondern der Wille, ein sozial gerechteres und wirtschaftsstarkes Land zu gründen, um seinen Bürgern eine bessere Zukunft zu ermöglichen. Dieses Projekt umfasst alle politischen und sozialen Schichten, vom Bürger bis zum Abgeordneten. Die Ungleichbehandlung der Katalanen durch den spanischen Staat – wie die Angriffe auf unsere Sprache und Kultur, ein Fiskaldefizit von jährlich 16 Milliarden Euro (acht Prozent des BIP Kataloniens) und fehlende staatliche Investitionen in lebenswichtige Infrastrukturen wie Barcelonas Hafen, während unrentable Hochgeschwindigkeitsstrecken gebaut werden –, und die konstanten Eingriffe in die Zuständigkeiten der katalanischen Regierung haben dazu geführt, dass eine große Mehrheit der Bürger die Unabhängigkeit als einzigen Ausweg für ihr Land sieht. Wir Katalanen sind mit Spanien eng verbunden, ob auf sprachlicher, familiärer, historischer oder wirtschaftlicher Ebene, und wir möchten diese Gemeinsamkeiten auch erhalten. Die katalanische Gesellschaft ist solidarisch, verantwortungsbewusst, Europa-orientiert und hat den Wunsch, einen sozial gerechten Staat für alle aufzubauen, einen Staat freier Bürger mit den gleichen Rechten und Pflichten, mit einer erneuerten Demokratie und Politik. Am 11. September 2014 formten 1,8 Millionen Bürger ein riesiges "V" für "Votar" (abstimmen), um ein verbindliches Referendum über die Unabhängigkeit zu fordern. Warum sucht Spanien, ein angeblich demokratischer Staat, keine politische Lösung für einen politischen Konflikt?
 
Trotz aller Hindernisse haben am 9. November fast 2,4 Millionen Bürger in einer Volksbefragung über die Unabhängigkeit abgestimmt, und am 27. September werden die Regionalwahlen das Referendum darstellen, das uns verweigert wurde. Und wenn es die Mehrheit der Katalanen wünscht, ist dies der erste Schritt zu einem neuen Staat in Europa.Die Autorin ist Präsidentin der Katalanischen Nationalversammlung
WELT KOMPAKT
Dieser Artikel erschien in der Zeitung
WELT KOMPAKT.
WELT KOMPAKT Jetzt 4 Wochen
WELT KOMPAKT
testen und ein attraktives Geschenk erhalten.
Hier bestellen
Lofwohnungen in Leipzig
denkmalgeschützte ETWs * doppelte KfW-Förderung * ca. 70% Denkmal-AfA www.estador.de
 

Dolors Camats es desmarca ara del procés

SEMPRE HAN ESTAT UN TITA BULLIDES I UNS BOTIFLERS...!!!
16/02/2015
plebiscitàries

Dolors Camats es desmarca ara del procés

La coordinadora nacional d'ICV critica que CiU i ERC "han agafat una drecera amb el 27-S"

Bernat Vilaró
El Singular
La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, ha afirmat que el seu partit no se sent cridat a participar en el "ball de dos" de CiU i ERC en el procés sobiranista. Per Camats, la federació nacionalista i els republicans "han decidit agafar una drecera amb les eleccions anticipades i acordar de 'motu proprio' com s'ha de fer, quan i amb aqui, i nosaltres honestament no ens hi sentim cridats".

"En tot allò que fa referència a mantenir el full de ruta compartit que té al seu eix el dret a decidir, ICV no s'ha mogut pas", ha destacat Camats, que ha acusat el govern de la Generalitat i l'executiu espanyol de "mirar amb indiferència" els ciutadans afectats per la pobresa energètica.

Finalment, Camats ha criticat que "ara les paraules que escoltem ja no són decepcionants, sinó que també són insultants". "El conseller Felip Puig diu que no hi ha pobresa energètica a Catalunya i proposa que el fons es nodreixi de la caritat de les empreses i els catalans", ha etzibat la dirigent d'ICV.

Rajoy, Sánchez, Montilla i Camacho surten en defensa de Societat Civil Catalana

...I ELLS S'AJUNTEN...
6/02/2015

Rajoy, Sánchez, Montilla i Camacho surten en defensa de Societat Civil Catalana

El president espanyol, Mariano Rajoy, i el líder de l'oposició, Pedro Sánchez
El president espanyol, Mariano Rajoy, i el líder de l'oposició, Pedro Sánchez

Vint dirigents polítics i líders intel·lectuals signen un text de suport a l’entitat unionista

Nerea Rodríguez
El Singular
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy; el líder del PSOE, Pedro Sánchez; l’expresident de la Generalitat José Montilla, i la líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho són algunes de les persones que han sortit en defensa de l’entitat unionista Societat Civil Catalana. Ho han fet subscrivint una carta de suport a aquesta organització, juntament amb altres 16 dirigents polítics i personalitats del món de la cultura i l’empresa, segons publica avui ‘La Vanguardia’.

A la missiva, elaborada després que el Parlament Europeu hagi concedit a Societat Civil Catalana el premi Ciutadà Europeu 2014, s’assenyala el "convenciment que el millor futur possible per als ciutadans de Catalunya és evitar la fractura social del secessionisme i mantenir-nos units dins d'Espanya i a la Unió Europea".

Segons el mateix diari, l'entitat unionista va remetre ahir als consolats estrangers a Catalunya una carta en la qual recorda que les eleccions del 27-S amb la llei a la mà no són unes eleccions "plebiscitàries", com sostenen els sobiranistes per generar "confusió".

Entre els signants hi ha els exministres Josep Borrell, Carme Chacón, Javier Solana i Josep Piqué; el líder del PSC, Miquel Iceta; el líder de Ciutadans, Albert Rivera; la presidenta d’UPyD, Rosa Díez; el filòsof Félix de Azúa; l'arquitecte Oscar Tusquets, i l'escriptora Laura Freixas.

També han subscrit el text el metge Santiago Dexeus, el catedràtic d'Economia Aplicada Francesc Granell, la catedràtica de Dret Constitucional Teresa Freixes, el president de RED-Asociación de Empresas de Disseny Espanyol, José María Milá Mencos, i el catedràtic de Dret Constitucional Roberto L. Blanco.

divendres, 13 de febrer del 2015

'Pericos' independentistes denuncien amenaces d'afeccionats de l'Espanyol


Divendres  13.02.2015  15:09

'Pericos' independentistes denuncien amenaces d'afeccionats de l'Espanyol

El Col·lectiu Blanc-i-Blau Roger de Llúria publica un comunicat de condemna

VilawebEl Col·lectiu Blanc-i-Blau Roger de Llúria ha publicat un comunicat arran dels incidents que hi va haver a Bilbao abans del partit d'anada de la copa que l'Espanyol va jugar contra l'Athletic de Bilbao. L'autocar de l'equip fou apedregat, i aquest col·lectiu d'afeccionats 'pericos' ha volgut condemnar els fets. I ha aprofitar per condemnar totes les formes de violència, 'sigui quina sigui i vingui d'on vingui', denunciant uns altres fets que van tenir lloc durant aquell partit: l'amenaça que va rebre un seguidor per part d'un individu que també formava part de l'afecció blanc-i-blava perquè duia una estelada lligada al coll, i els crits de 'viva España' que un sector de l'afecció de l'Espanyol va cantar com a provocació a l'afecció basca.


El comunicat diu així:

'Una de les raons fundacionals d’aquest col·lectiu és la condemna i denúncia de qualsevol tipus de violència, sigui quina sigui i vingui d’on vingui.

Conseqüents amb això, volem denunciar i condemnar l’apedregament de què va ser objecte, ahir, l’autocar del nostre primer equip, quan arribava al nou estadi de San Mamés, davant de l’estranya passivitat de la policia basca.

També volem manifestar la nostra condemna per les inacabables retencions per part de l'Ertzainza mateixa que van patir els autocars que traslladaven un dels dos grups d’animació desplaçats a Bilbao. Sembla que eren autobusos noliejats per la Curva. Pensem que el fet de buscar membres de Brigadas Blanquiazules entre els seus ocupants no justifica les molèsties que van haver de patir-ne la resta.

En aquesta línia volem denunciar les amenaces que va patir un seguidor del nostre equip, per part d’un dels suposats i particulars apolítics que s’aixopluguen entre la nostra afició. Aquest seguidor va haver de treure’s una bandera estelada que portava lligada al coll quan va ser abordat per l’individu que hem comentat i va comminar-lo a desar l’estelada si no volia més complicacions.

Així mateix, volem denunciar el provocador càntic de "Viva España" que es va escoltar des de determinats sectors dels desplaçats a Bilbao en una clara mostra de provocació verbal.

Creiem que el Consell d’Administració hauria de replantejar –se les relacions amb col·lectius que no tenen manies a l’hora de danyar i polititzar la imatge del club i retirar-los qualsevol classe de privilegis i atencions.'

En la seva web, el Col·lectiu Blanc-i-Blau Roger de Llúria diu: 'Quan anem a Cornellà ens volem sentir com a casa i ara per ara no és així. Molts de nosaltres som insultats i amenaçats. No tenim por però n’estem farts. Demanem tolerància zero amb la violència a l’estadi. Demanem un tracte per igual, cosa que no hi ha per ara. Demanem una seguretat i unes normes de comportament bàsiques.'
  • Afeccionat de l'Espanyol en la junta d'accionistes del 2012.
 

Carlos Hernández: “Setanta anys després els costa dormir: «Cada nit els SS ressusciten»”

Carlos Hernández: “Setanta anys després els costa dormir: «Cada nit els SS ressusciten»”

Transició Els supervivents espanyols dels camps d’extermini nazi ja només esperen una cosa: que se sàpiga la veritat. I aquest ha sigut l’objectiu de la investigació de Carlos Hernández, que posa llum a un episodi que els pactes del 1978 van silenciar


Massa vegades els parents més directes de les víctimes del nazisme van haver de callar: per por, per desconeixement o per necessitat de girar full. Ara la generació dels néts es capbussa en la documentació i el testimoni dels protagonistes que queden en vida per parlar desacomplexadament d’aquella història d’horror i assenyalar-ne els culpables. És el que fa l’exhaustiva investigació periodística Los últimos españoles de Mauthausen (Ediciones B). Demostra que Franco i el seu cunyat Ramón Serrano Suñer van ser responsables directes de l’assassinat en mans de Hitler de milers d’espanyols. També nens.
Parli’m d’Antonio Hernández.
Era un oncle avi meu que venia cada estiu de França, on vivia, i que va omplir una mica el buit d’avis que jo tenia, ja que un va ser afusellat el 1936 i l’altre va morir quan jo era molt petit. Havia sentit que ell havia estat a Mauthausen però mai li vaig preguntar pel tema perquè quan va morir jo encara era molt jove. Fa un any i mig vaig començar a investigar per retre comptes amb la meva família, però a mesura que em vaig començar a documentar em vaig adonar que era una història molt oblidada: la dels, com a mínim, 9.300 deportats espanyols als camps nazis.
¿La majoria d’aquests van ser deportats a Mauthausen?
Jo parlaria de Mauthausen-Gusen, que era un subcamp del primer, i és on van morir més espanyols, la majoria dels 5.500 del total. Això té una explicació. Gairebé tots els que cauen durant la invasió de França el 1940, sobretot al juny, van a parar a allà. Són unes 7.000 persones. Esdevé un símbol. Els espanyols que són enviats a altres camps hi arriben més tard, el 1943, perquè són membres de la resistència. En aquell moment els presoners ja estaven molt organitzats. Per exemple, a Buchenwald els llocs clau els tenen persones de les Brigades Internacionals que protegeixen els nouvinguts, de manera que tenen més possibilitats de sobreviure que els primers.
Quin era el perfil dels espanyols que van morir als camps nazis?
La majoria estaven allistats a l’exèrcit francès, tot i que no arriben ni a combatre. La democràcia francesa, que va tractar molt malament els exiliats espanyols, no els dóna armes perquè no se’n refia. Hi ha un altre grup, que s’ha anomenat el comboi d’Angulema o dels 927, format per refugiats civils, en què hi ha nens de 14 i 15 anys. El 1940 els nazis comencen a deportar els que estaven als camps francesos amb la complicitat directa de Pétain i del govern franquista. Abans de la invasió, es calcula que en aquells camps ja hi havien mort 14.000 espanyols de fred, tuberculosi, diarrees...
El llibre acredita la responsabilitat de Franco en els crims del nazisme.
No va ser una complicitat passiva, sinó que Franco en va ser l’executor, va ser qui va dir a Hitler què havia de fer amb els espanyols. El règim nazi no feia res sense consultar els seus aliats. El setembre del 1940, mentre Serrano Suñer és de visita a Alemanya reunint-se amb la cúpula de seguretat del Reich, s’emet una ordre clau, que s’envia a totes les oficines de la Gestapo, perquè treguin els espanyols dels camps de presoners de guerra i els enviïn als de concentració. Una altra prova que Franco sabia què passava és que, quan el comboi d’Angulema arriba a Mauthausen, el camp encara no està preparat per a dones. Per això només hi baixen els homes i els nens més grans de 14 anys, i les dones i les criatures són retornades a Espanya.
Què senten, 70 anys després, els que van sobreviure?
Calculo que queden entre uns 25 i 30 supervivents, que ja només volen que se sàpiga la veritat. El que més m’ha sorprès és la falta de rancor. Tenen, però, una profunda amargor. Primer, perquè estaven convençuts que les democràcies que van guanyar la guerra acabarien amb Franco i, segon, perquè van creure que el seu moment de reconeixement havia arribat amb la democràcia. I no. Se’ls va tornar a enterrar. La Transició va tenir moltes coses bones, però va comportar impunitat per als botxins i oblit per als que havien lluitat per la llibertat. Catalunya ha sigut on més s’ha reconegut la memòria històrica, i jo dic a tothom que em fa enveja i espero que s’hi continuï treballant. Cal tenir present que gairebé 2.000 dels deportats van ser catalans.
¿Han pogut superar aquell horror els que van patir-lo?
Continuen vivint el que va passar al camp com si fos ahir. M’emociona veure homes de més de 90 anys plorant com criatures quan ho recorden. Gairebé tots tenen malsons, els costa dormir. Em diuen: “Carlos, cada nit els SS ressusciten”. José Marfil, un malagueny, em deia que és feliç als matins, quan es desperta i s’adona que no és al camp. Han estat condemnats a viure sempre entre aquells reixats.
A més del llibre, ha fet reviure la història del seu oncle avi a Twitter, a @deportado4443. Per què?
Volia que arribés al màxim nombre possible de persones, i calia aprofitar les xarxes socials. Fer comprendre que cal mirar al passat per entendre el que passa avui. Vaig crear un perfil a Twitter que expliqués en primera persona el que van viure els espanyols als camps. L’èxit de la iniciativa s’explica perquè no hi ha res inventat. Tot està basat en el que va viure el meu tiet.

Bartomeu va estar al corrent del fitxatge de Neymar però el va gestionar Ros

DECLARACIÓ A L'AUDIÈNCIA NACIONAL

Bartomeu va estar al corrent del fitxatge de Neymar però el va gestionar Ros

El president del Barça reitera que els comptes del club amb Hisenda "són perfectes i correctes"

EL PERIODICO
MARGARITA BATALLAS / MADRID
Divendres, 13 de febrer del 2015 - 16.14 h
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha estat tres hores declarant davant el jutge Pablo Ruz pel fitxatge de Neymar. En la seva compareixença, ha defensat que els comptes del club amb Hisenda "són perfectes i correctes", segons fonts presents en la declaració. Així mateix, ha confirmat que va estar al corrent de la contractació de l'astre brasiler, encara que la veu cantant la va portar l'expresident Sandro Rosell. També ha explicat que el Barça va contractar els serveis del despatx Cuatrecasas, expert en dret tributari, quan va ser imputat el febrer del 2014. I que aquest despatx els va aconsellar fer una declaració complementària per un import de 13,5 milions d'euros per cobrir "qualsevol eventualitat de tots els contractes firmats i de totes les qüestions referides a aquesta contractació", segons fonts presents en la declaració.
Per això, sosté que els cinc milions que, segons Hisenda no va tributar correctament en l'exercici del 2014, i que suposen un deute de 2,8 milions d'euros pels quals ha sigut imputat per delicte fiscal, estan inclosos en aquesta regulació, i en qualsevol cas, al ser beneficis empresarials haurien de ser tributats al Brasil, ja que van ser pagats a les empreses del pare de Neymar.

EL COST DEL FITXATGE SEGONS BARTOMEU

Aquest ha sigut el principal punt de discussió d'aquesta extensa declaració en la qual, a més, Bartomeu ha confirmat que el fitxatge de Neymar va ser demanat per l'entrenador Tito Vilanova per reforçar la davantera. I ha xifrat el cost del fitxatge en 57,1 milions d'euros als quals s'ha de sumar el salari del jugador que va veure incrementada la seva nòmina en nou milions d'euros quan el Barça va avançar el seu fitxatge al 2013, que en principi estava previst per al 2014.
"Jo els vaig donar la instrucció que treballessin amb risc zero, que ho arreglessin i que paguessin", ha assenyalat el president culer abans d'afegir que el club va pagar el febrer del 2014 un total de 13,5 milions d'euros per regularitzar la situació. "I crec que hem pagat de més", ha afegit.

LA VERSIÓ DE LA FISCALIA

Segons la fiscalia, aquest pagament --que formava part de la indemnització de 40 milions d'euros que el Barça va pagar al pare del futbolista per avançar al 2013 la incorporació de Neymar-- seria constitutiu d'un delicte fiscal per un frau a la Hisenda Pública de 2,8 milions d'euros, ja que s'hauria d'haver tributat al 52% per tractar-se d'una renda del treball imputable a un resident a Espanya.
El president del club, no obstant, ha defensat en la seva declaració que la tributació hauria d'imputar-se al moment d'"exigibilitat" del pagament, que s'hauria produït en l'exercici del 2013, quan Neymar encara vivia al Brasil i havia de tributar al 24,75% per ser una renda rebuda per un no resident.
Bartomeu, que ha explicat que únicament va firmar els contractes "esportius" perquè ocupava una de les vicepresidències amb Rosell, ha negat, com sosté la fiscalia, que els contractes que el Barça va firmar amb la societat N&N fossin una tapadora per engreixar el fitxatge del brasiler. "L'empresa de Neymar no era una entelèquia. Hi treballaven entre 30 i 40 persones i tenia un edifici de quatre plantes", ha explicat el president del Barça en la seva declaració, segons fonts jurídiques presents en la seva compareixença.
En aquesta mateixa línia, ha assegurat que durant aquests anys el club ha rebut "múltiples" informes sobre jugadors i que després del Mundial va rebre un milió de dòlars per una campanya publicitària de Neymar amb l'equipació culer per a un desodorant per als peus.

ELS CÀLCULS DE L'ACUSACIÓ

El frau imputat al Barça i a Bartomeu se suma a altres 2,4 milions d'euros més que el club hauria deixat de pagar el 2011 i a 6,9 milions corresponents a l'exercici del 2013. Per aquest motiu estan imputats l'expresident del Barça Sandro Rosell, a qui s'imputa un delicte societari i dos de fiscals, i el mateix club com a persona jurídica pels mateixos delictes contra la Hisenda Pública.
El fitxatge de Neymar va costar, segons la fiscalia de l'Audiència Nacional, un total de 94,8 milions d'euros (82,7 milions pel traspàs i 12,1 milions en impostos). Rosell, no obstant, va xifrar l'operació en 57,1 milions. Segons el Ministeri Públic, Rosell va amagar les xifres reals del fitxatge de Neymar per assegurar-se el fitxatge del futbolista, que tenia contracte amb el Santos fins al 2014, i avançar-lo al 2013. L'expresident culer havia arribat a un acord el 2011 amb l'empresa del pare de Neymar, propietària dels seus drets des del 2014, per adquirir la propietat del futbolista i un altre que es va denominar "de préstec" pel qual s'avançava una remuneració al jugador de deu milions d'euros. Per aquest pagament hauria d'haver pagat a Hisenda 2,4 milions d'euros.
El 2013, "i davant les perspectives que Neymar Jr. no assumís el compromís pactat", Rosell va buscar un acord amb el Santos per adquirir els seus drets federatius, que va tenir un cost de 17,1 milions d'euros. No obstant, va firmar amb el club brasiler tres contractes més: 7,9 milions per un conveni de col·laboració amb el futbol base, 4,5 milions com a contrapartida d'un partit amistós que no s'ha celebrat i la participació del Santos al Trofeu Joan Gamper. A més, Rosell i Bartomeu van enviar una carta el 31 de maig del 2013 al president del Santos en què es comprometien a pagar 2 milions més si Neymar era elegit entre els tres finalistes al millor jugador de la FIFA.

SET CONTRACTES

A aquests contractes se n'hi van sumar set més amb Neymar i les societats del seu pare, pels quals es van rescindir els dos acords subscrits el 2011 i se n'hi van afegir cinc més: 8,5 milions com a contracte de treball; 1,5 milions en concepte d'imatge, 649.985 euros en despeses de representació i gestió de l'agent del futbolista (el seu pare, que es va emportar un 5% de tots els contractes); 2 milions pel seguiment de jugadors (400.000 euros durant cinc anys) i 4 milions per tasques d'"agència" (contractes de publicitat amb empreses brasileres pel qual es van fer dos pagaments de 602.000 i 198.000 euros el 2013).
El 23 de febrer la Junta Directiva del Barça va acordar per unanimitat presentar una declaració complementària a Hisenda per la qual pagava 13.550.830,56 euros, per "saldar qualsevol possible deute" derivat d'aquesta operació. El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 investiga el fitxatge de Neymar des del 22 de gener del 2014, dia en què va admetre a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, que es va veure obligat a presentar la seva dimissió un dia després.

Els tics de 'vella política' de Podemos

12/02/2015
Cas Monedero

Els tics de 'vella política' de Podemos

Sense títol
El secretari d'organització de Podemos, Sergio Pascual.

El secretari d'organització afirma que "no es donen les condicions" per cessar Monedero, tot i els seus problemes fiscals

Xavier Lladó
El Singular
Els tics de 'vella política' continuen aflorant a Podemos. El secretari d'organització ha afirmat aquest dijous que, tot i els seus problemes fiscals, "no es donen les condicions" per estudiar en l'Executiva del partit el cessament del secretari de Procés Constituent i Programa, Juan Carlos Monedero, i alhora ha assenyalat que la decisió de dimitir correspon únicament a ell.

Monedero ha hagut de fer una declaració paral·lela per regularitzar un frau fiscal pels ingressos que va percebre per assessorar governs llatinoamericans que no havia declarat a la Hisenda; Ho va fer dues setmanes després que es descobrís i l'endemà que l'advertís el ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro.

Tot plegat ha obert una crisi al partit. Nombrosos militants i simpatitzants ho han denunciat als fòrums de discussió de la formació amb retrets i peticions de dimissió contra el número 3 de la formació. L'enorme debat que ha creat ho palesen els més de 600 comentaris al fòrum de discussió oficial de la formació, 'Plaza Podemos'.

Però el secretari d'organització de la formació secunda Monedero i assegura que no es donen les condicions perquè hagi de dimitir. "Si ell fa una avaluació davant la pressió que està rebent i pren una decisió, el avaluaríem, però a dia d'avui no hi ha res", ha deixat clar.

Així mateix, Pascual ha defensat que el 'número tres' de la formació ha donat explicacions suficients i que les seguirà donant. "Sempre s'ha mostrat a disposició dels periodistes", ha insistit.

Preguntat sobre quan mostrarà els treballs que va realitzar com a assessor per a diversos governs llatinoamericans, pels quals va rebre més de 400.000 euros, així com les factures d'aquests, Pascual ha explicat que no és "tasca intranscendent" i que porta el seu temps aconseguir que els organismes que li van contractar l'autoritzin a fer públics documents de caràcter confidencial. "Ho està intentant, perquè li interessa que es vegi que és tan net com és", ha postil·lat.

L'última intervenció de Monedero en un acte públic va tenir lloc durant el míting que Podemos celebrar a la Puerta del Sol el dissabte 31 de gener a manera de tancament de l'anomenada 'Marxa del Canvi' que va convocar el partit a Madrid.

Dos dies abans, en un míting a Leganés (Madrid), Monedero li va llançar un missatge al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques: "Montoro, Em vols fer por? No et tinc por, tinc els meus comptes molt en regla i pagats tots els meus impostos i encara que vulguis espantar, no em faràs venir por", ha avisat.

Felip VI afirma que el «cor català» de Freixenet és un senyal «d'orgull espanyol»

EL PODRIEN FER EL PRESIDENT DELS BOTIFLERS

Felip VI afirma que el «cor català» de Freixenet és un senyal «d'orgull espanyol»

El president de la companyia, J. Lluís Bonet, ha brindat per haver "servit Catalunya i Espanya"

| ND 12/02/2015 a les 15:26h


Felip VI brinda amb el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, en el dinar de cloenda de la campanya del primer centenari de les caves catalanes. Foto: ACN

El rei Felip VI ha elogiat Freixenet perquè el "seu bressol barceloní, a Sant Sadurní d'Anoia, i el seu cor profundament català han estat senyals d'orgull espanyol passejat amb èxit exemplar per tot el món".

Felip VI, acompanyat per la reina Letícia, ha visitat aquest dijous, 12 de febrer, al migdia les Caves Freixenet en la clausura del seu centenari. El rei també ha destacat la visió "pionera i universal", "el compromís amb la societat", la creació de "riquesa" i el "el mecenatge cultural" de l'empresa.

Els monarques i els dirigents de la companyia han brindat "per l'alegria d'haver repartit felicitat a tot el món" i d'haver "servit Catalunya i Espanya", en paraules del president de l'empresa, Josep Lluís Bonet.

dijous, 12 de febrer del 2015

La bogeria de l’AVE espanyol: estacions fantasma per a pujar pujar a trens buits.



València l'agermanada, la republicana, la dels maulets… roja València, on ets?

La bogeria de l’AVE espanyol: estacions fantasma per a pujar pujar a trens buits.

a2
El passat mes d’octubre alguns mitjans de comunicació ens sobresaltaven amb la notícia de què la zamorana Ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, assegurava amb totes les de la llei que la localitat d’Otero de Sanabria (oh casualitat!, pertanyent a la mateixa província de la qual ella és natural) tindria una estació d’AVE de la línia en construcció Madrid-Valladolid-Zamora-Galícia.
A més a més de la província en què es trobava la dita localitat, el que més cridava l’atenció de la notícia era la ingent població amb la que comptava la megaurbs d’Otero de Sanabria: 28 habitants. Una megaurbs que forma part de l’extensa i superpoblada àrea metropolitana amb què compta el municipi de Palacios de Sanabria: 282 habitants.
Al seu torn, la poblada comarca en què es troba aquesta vasta concentració poblacional compta amb 6.656 habitants, segon dades del propi Institut Nacional d’Estadística.

La promesa de la ministra responia, segons apuntaven els diaris, a “una reivindicació veïnal històrica de tota la comarca de Sanabria per no perdre el tren de les comunicacions” (sic), i al seu torn recollia un altre antic compromís subscrit pel PSOE de la època de Zapatero de què Otero de Sanabria tindria la seua estació d’AVE.
La notícia també apuntava que el que va ser Secretari d’estat d’Infraestructures, Rafael Catalá, actual ministre de Justícia, havia garantit que Otero de Sanabria es beneficiaria de la declaració de la línia Madrid-Galícia com a Servei Públic Obligatori, el que significaria que passaria de la seua condició inicial de “Lloc de Avançament i estacionament de trens” a “Estació d’AVE”. Perquè, que caram!, els 28 residents del poble es mereixien tota una estació d’AVE de primera categoria, pressupostada en més de 5 milions d’euros, res de plats de segona taula, que per això la senyora ministra és també de Zamora.
Doncs bé, tots aquests fets tan desgavellats i irracionals, més propis d’una cacicada característica del segle XIX que d’una decisió racional i analitzada pròpia d’un governant d’un estat modern del segle XXI, es complementen a la perfecció amb una sucosa informació que fa uns dies publicava el setmanari el Temps, en què referien les xifres de passatgers que havien registrat les estacions de la xarxa de l’AVE espanyoles durant els anys 2013 i 2014, xifres, per cert, que havien estat deliberadament invisibilitzades pel govern espanyol.
Doncs bé, en aquesta informació s’assenyalava que les estacions de Segòvia, Tardineta (Osca), Antequera i Requena havien registrat, respectivament, les fantàstiques xifres de 348, 449, 3.147 i 7.122 passatgers que havíen pujat a l’AVE durant tot l’any 2014. És a dir, que teníem des de la marejant xifra d’un passatger de mitjana al dia en el cas de Segòvia, fins als 20 passatgers diaris que agafen el tren a l’estació de Requena.


Segons dades d’Adif, l’ens públic propietari de les xarxes ferroviàries espanyoles, dels 30.822 milions d’euros invertits en les dues últimes dècades per implantar a Espanya la xarxa bàsicament radial d’alta velocitat, aproximadament 1.100 s’havien destinat a remodelar o fer de noves a les 29 terminals ferroviàries previstes d’alta velocitat, comptant-hi els 5 milions i escaig de la nova estació de Tardienta.
Per cert, aquesta mega-ciutat de 1.000 habitants que és Tardienta, és parada obligada de la línia d’AVE que es va construir en l’época de Alvarez Cascos expressament per connectar Saragossa amb Osca. Dues ciutats separades per la impressionant distància de 80 km.
La despesa per establir aquest servei entre les dues ciutats va ser de 80 milions d’euros de recursos públics, posant un AVE amb unes limitacions de velocitat màxima de 160 quilòmetres per hora entre Osca y Tardienta, i de 200 entre Tardienta i Zaragoza, per les pròpies característiques tècniques de la línia.
Les dades oficials diuen que el 2012 aquest servei AVE va ser utilitzat entre Saragossa i Osca per 1.808 persones (5 al dia). En sentit invers, d’Osca a Saragossa, van viatjar 1.631 persones (4,4 viatgers per jornada). Aquest flamant tren de la sèrie 102 de Renfe, fabricat per Talgo i per Bombardier, compta amb 318 places, tot i ser ocupat tan sols per quatre o cinc viatgers de mitjana que cada dia va i torna entre Saragossa i Osca.

Aquest AVE s’atura sempre religiosament a l’estació de Tardienta, tot i que en el 90% dels viatges ningú puja ni baixa en l’estació. Segons l’estadística de Renfe, durant l’any 2012 de l’estació de Tardienta van eixir 7 viatgers amb destinació a Calataiud, 6 amb destinació a Guadalajara, 7 amb destinació a Osca, 371 amb parada final a Madrid-Atocha i 35 amb destinació a Saragossa.
Al remat, una estació buida per servir de passatgers a un tren buit. Una total bogeria.
A França, un informe del Tribunal de Comptes va destrossar les perspectives econòmiques del TGV (l’AVE francès), i va acusar els dirigents de “previsions exagerades” i de “pressions polítiques” per voler instal·lar un tren que era de tot menys rendible. França tindrà el 2015 la meitat de quilòmetres d’AVE (2.000 km) que Espanya, tot i tindre 25 milions més d’habitants i una mitjana de més de quatre vegades d’utilització d’aquest servei per habitant i any.
Però açò és Espanya, no Europa. Veient aquestes irracionalitats, entenem el perquè molts europeus pensen que Àfrica comença als Pirineus.
València, a 12 de febrer de 2015.