Consulta
'Cocido madrileño' per pactar la sentència del TC contra el 9-N
El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos
El president de l'alt tribunal espanyol i els jutges Xiol, Trevijano i Roca van negociar el text definitiu al restaurant Lhardy, segons 'La Vanguardia'
La sentència del Tribunal Constitucional que suspèn la llei
de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N signat pel
president de la Generalitat, Artur Mas, es va pactar davant d’un ‘cocido madrileño’. Segons publica ‘La Vanguardia’,
el 10 de febrer es van reunir al restaurant Lhardy, a Madrid, els
magistrats Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, -ponents de les
dues sentències-, Francisco Pérez de los Cobos -president del TC- i
Encarna Roca -magistrada catalana del TC-.
Els magistrats catalans van anar al dinar amb un doble objectiu: que la sentència no esmentés l'article 2 de la Constitució, per evitar al·lusions a la frase feta sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola, i que no es tanqués la via a la convocatòria de consultes per part d'una comunitat autònoma si se'n pactaven els termes amb l'Estat. Segons el mateix diari, Trevijano estava disposat a fer totes les concessions literàries que calgués, però sempre que portessin a un resultat innegociable: a una consulta com la del 9-N, ni aigua, perquè era radicalment inconstitucional.
Durant el dinar, de Los Cobos va exclamar, per amorosir l’ambient: “Està molt bé, aquest ‘cocido’. Però ah, l'escudella, la pilota de l'escudella, quina delícia”. Finalment, Trevijano es va avenir a ometre referències a l'article 2 de la Constitució, perquè no eren imprescindibles. Però no va cedir en el fet que s'utilitzés el terme consultes en el fonament jurídic 6Ba, que al·ludeix als "projectes de revisió de l'ordre constituït". És a dir, que tal i com explica ‘La Vanguardia’, no parla de la legitimitat de consultar els ciutadans, sinó de com s'ha d'escoltar "l'opinió de la ciutadania", i afegeix que en aquest propòsit hi caben "les vies que siguin compatibles amb el text constitucional". Una consulta pactada pot ser una d'aquestes vies? No ho diu explícitament, però no ho descarta.
Els quatre comensals van convenir que una sentència redactada en aquests termes anul·laria el 9-N sense deixar al darrere terra cremada per als polítics. De los Cobos aconseguia la unanimitat per anul·lar el 9-N. Xiol i Roca, al seu torn, creien que ho tornaven a deixar tot en mans de la política i els seus gestors, sense desqualificacions gratuïtes ni proclames grandiloqüents.
Els magistrats catalans van anar al dinar amb un doble objectiu: que la sentència no esmentés l'article 2 de la Constitució, per evitar al·lusions a la frase feta sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola, i que no es tanqués la via a la convocatòria de consultes per part d'una comunitat autònoma si se'n pactaven els termes amb l'Estat. Segons el mateix diari, Trevijano estava disposat a fer totes les concessions literàries que calgués, però sempre que portessin a un resultat innegociable: a una consulta com la del 9-N, ni aigua, perquè era radicalment inconstitucional.
Durant el dinar, de Los Cobos va exclamar, per amorosir l’ambient: “Està molt bé, aquest ‘cocido’. Però ah, l'escudella, la pilota de l'escudella, quina delícia”. Finalment, Trevijano es va avenir a ometre referències a l'article 2 de la Constitució, perquè no eren imprescindibles. Però no va cedir en el fet que s'utilitzés el terme consultes en el fonament jurídic 6Ba, que al·ludeix als "projectes de revisió de l'ordre constituït". És a dir, que tal i com explica ‘La Vanguardia’, no parla de la legitimitat de consultar els ciutadans, sinó de com s'ha d'escoltar "l'opinió de la ciutadania", i afegeix que en aquest propòsit hi caben "les vies que siguin compatibles amb el text constitucional". Una consulta pactada pot ser una d'aquestes vies? No ho diu explícitament, però no ho descarta.
Els quatre comensals van convenir que una sentència redactada en aquests termes anul·laria el 9-N sense deixar al darrere terra cremada per als polítics. De los Cobos aconseguia la unanimitat per anul·lar el 9-N. Xiol i Roca, al seu torn, creien que ho tornaven a deixar tot en mans de la política i els seus gestors, sense desqualificacions gratuïtes ni proclames grandiloqüents.
