Diumenge
29.03.2015
06:00
Autor/s: Òscar Palau
Sis mesos vertiginosos
L'independentisme comença el compte enrere per a les plebiscitàries amb molta feina per fer i moltes incògnites per resoldre en poc temps
A tot just sis mesos, avui, de les eleccions probablement més importants de la història de Catalunya, en què la ciutadania es pronunciarà sobre si vol que sigui o no un nou estat, l'independentisme afronta la recta final amb el primer repte de revifar el procés després dels mesos d'incertesa arran del 9-N. I és que el compte enrere ha començat, però el més calent encara és a l'aigüera en molts àmbits, i queden moltes incògnites per resoldre. I si, des de la Diada del 2012, quan pot situar-se l'inici del procés, el mapa polític i social a Catalunya ha sofert canvis profunds, en poden arribar encara molts més en el pròxim mig any.
L'acord del 14 de gener entre els grans partits i entitats sobiranistes per anar a les eleccions al setembre en candidatures separades, que dibuixa un camí clar fins al 27-S, està en una fase incipient de desenvolupament, i les desconfiances que van dur a la crisi prèvia no semblen del tot superades, fins al punt que hi ha veus que ja dubten de la convocatòria d'eleccions, i d'altres que volen ressuscitar el debat de la llista unitària. La ciutadania ha rebut amb enuig l'atzucac, i l'entusiasme dels últims anys sembla esmorteït, tal com indiquen unes enquestes que, això sí, mai han deixat d'atorgar la majoria parlamentària a l'independentisme. La feina en aquest mig any que ve, en tot cas, és gegantina, i implica tornar a engrescar la ciutadania i reforçar la majoria explicant molt bé el projecte del nou país que es vol conformar. Això és el que ja estan fent l'ANC, immersa també en un procés de renovació intern, i Òmnium, que han reiniciat la mobilització i recuperaran en breu la campanya unitària 'Ara és l'hora' per mirar d'arribar i de convèncer el màxim de catalans.
Per fer-ho, pot ser un element clau el full de ruta posterior al 27-S, un esborrany que ja han pactat alguns partits i entitats en espera que el redactat es pugui concretar i el consens es pugui obrir en els pròxims mesos. El document inclourà tots els passos a fer, i els terminis aproximats, entre l'eventual triomf del 27-S i la proclamació de la independència. I això, dissipar al màxim totes les incerteses que genera l'etapa de transició, més que la viabilitat futura d'un estat català, de la qual gairebé ningú dubta, serà bàsic per decantar cap al sí els que ho veuen menys clar. El govern ho sap, i per minimitzar riscos i tenir a punt el màxim d'elements el dia D+1, fins i tot davant d'una actitud hostil de l'Estat, ha nomenat Carles Viver i Pi-Sunyer nou comissionat de la Transició Nacional, per executar en part els plans que va dissenyar com a president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
En paral·lel, i alhora que gestionen el dia a dia, els partits que donen suport al govern treballen per deixar a punt les estructures d'estat que caldran. Per això, CiU i ERC van aprovar un pressupost de transició que inclou en la llei d'acompanyament un seguit d'estructures que ja s'estan planificant, com ara el desplegament de l'Agència Tributària, la creació d'una Seguretat Social pròpia o plans directors sobre energia o infraestructures. I per ajudar-hi, ERC ha incorporat tres experts al govern. Tot plegat, s'haurà de fer amb els constants bastons a les rodes que hi posa el govern espanyol, en forma de recursos al TC contra qualsevol tràmit relacionat amb el procés, en un context, per cert, ja de total judicialització de la vida política pels nombrosos casos de corrupció que estan en plena tramitació.
Les eleccions municipals, clau
Per si no n'hi hagués prou, el 24 de maig arriben unes municipals que, a la seva transcendència habitual i lògica a escala local, hi afegiran aquest any una lectura en clau nacional. Artur Mas i Oriol Junqueras han fet una crida a convertir-les en unes preliminars del 27-S, ja que ajuntaments i diputacions poden i han de jugar un paper de reforç indispensable per al procés. I no tan sols en un àmbit estrictament polític –d'aquí també en sortirà la renovació de l'Associació de Municipis per la Independència, un actor cabdal–, sinó també perquè les administracions locals són la crossa per arribar allà on el govern no pot, en un moment encara de penúria financera, en la prestació de serveis bàsics.
Tot plegat, de fet, ja arriba en un context econòmic més esperançador. Tot i que la millora no hagi arribat ni de bon tros a tota la població, el govern estatal del PP ho vol aprofitar no tan sols per perpetuar-se en el poder (amb el discurs de la recuperació, i la intenció de dilatar tant com pugui les eleccions que toquen a final d'any perquè aquesta es consolidi), sinó també per mirar de neutralitzar un sobiranisme que molts encara atribueixen a causes purament econòmiques. La reobertura del debat del finançament passat el 24-M és un roc a la faixa amb què Madrid pot voler seduir una part dels catalans amb alguna millora del model actual (en cap cas un pacte fiscal), però el govern ja ha deixat clar que aquest no és el seu projecte, i que ja ha passat de pantalla. El 27-S es confirmarà si el conjunt de la ciutadania també.
