Divendres
29.05.2015
06:00
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Els independentistes d'ICV preparen un cop d'efecte el mes vinent
S'aplegaran en una associació per a fer pressió dins el partit i a fora
Vilaweb
Un grup d'independentistes d'ICV, d'EUiA i
de sobiranistes vinculats a sindicats com UGT i CCOO s'organitzaran en
una associació que es presentarà a mitjan mes de juny, amb l'objectiu de
fer pressió perquè l'esquerra nacional sigui representada el 27-S amb
una opció independentista. I això requeriria que ICV s'acabés adherint
al full de ruta o que sorgís una candidatura que aplegués els
sobiranistes que el 24-M no van votar CiU, ERC ni la CUP. N'hem parlat
amb un dels impulsors de l'associació, Antoni Morral, ex-batlle de
Cerdanyola de Vallès per ICV.
—Els resultats del 24-M, com afecten el procés d'independència?
—Els resultats posen de manifest que som en un moment de canvis de
fons. Vivim un moment de transició política important i, globalment,
penso que els resultats són positius. El sobiranisme s'ha expressat
d'una manera important: la suma dels partits que tenen clara la qüestió
de la llibertat nacional han tingut molt bons resultats a Catalunya. Hi
ha nous interlocutors al país i això refresca la política.
—Dins l'independentisme hi ha gent nerviosa per la victòria d'Ada Colau a Barcelona.
—S'encenen llums d'alerta. Aquestes eleccions ens indiquen també que
cal combatre de manera seriosa l'ambigüitat política respecte del procés
cap a la constitució de la república catalana.
—Ada Colau representa l'ambigüitat amb el procés?
—Ada Colau s'ha manifestat clarament, i el 9-N va votar 'sí-sí'. Per
tant, dins dels espais de l'esquerra nacional que ha guanyat a Barcelona
hi ha gent sobiranista i favorable a la constitució de la república
catalana i de la independència, i hi ha gent que encara beu de tesis més
federalistes. I nosaltres creiem que en el moment que som convé
començar a fer pedagogia i proposar arguments polítics perquè hi hagi
més claredat en aquesta qüestió.
—Quan parleu de 'nosaltres' a qui us referiu?
—Jo parlo com a militant d'ICV. Però som un col·lectiu de persones
independentistes i que creiem que les eleccions del 27-S han de ser en
clau plebiscitària i que ha de ser el començament del procés cap a la
república catalana; que hem de passar de la declaració de sobirania del
23 de gener del 2013 a l'exercici d'aquesta sobirania per a construir el
nostre futur i posar les bases del nostre propi estat. I parlo com a
persona d'ICV que pensa això, i que per tant viu molt de prop les tesis
de l'ambigüitat.
—De l'ambigüitat de la direcció d'ICV?
—Sí. I en aquests moments hi ha tota una gent d'Iniciativa i d'EUiA i
gent que ja és fora, ex-militants, gent compromesa amb sindicats de
classe, d'UGT i de CCOO, que pensem que ara Catalunya té una oportunitat
històrica d'exercir el dret d'autodeterminació i de caminar cap a la
constitució d'un nou estat. I ens volem organitzar en una associació. No
en un partit polític, que ja n'hi ha molts. Perquè ens sembla que la
nostra veu ha de ser present en el procés. Podem ser molt útils.
—Com?
—Si mires els resultats del 9-N, de 2,3 milions de participants el
sí-sí va tenir 1,8 milions de vots. Si sumem els vots de les eleccions
municipals de diumenge per part de CiU, ERC i la CUP hi ha 1,4 milions
de vots. Per tant, hi ha quatre-cents mil vots d'un espai que nosaltres
pensem que és de l'esquerra que no és pròpiament dita independentista. I
aquest espai ha de ser present en aquest procés. A més, hi ha els
dos-cents mil vots del sí-no del 9-N que són de ciutadans del país que
van fer un vot de rebel·lia desafiant l'estat i el Tribunal
Constitucional però que cal treballar perquè s'acabin sumant al sí-sí.
Nosaltres coneixem molt bé aquesta gent, perquè són companys de
militància en molts espais socials i polítics. Volem fer una tasca
pedagògica d'arguments polítics en tot aquest espai.
—Us constituireu en associació, però marxareu d'ICV?
—Això ho deixem a l'elecció de cadascú. Jo penso que podem ser útils
encara treballant dins el partit, defensant aquestes tesis.
—Aquest és el vostre cas.
—Sí. Però hi ha gent que ja ha marxat del partit tot i que té relacions
i influència i que estan disposats a sumar per posar-se en aquest espai
sociològic i sumar-lo al procés.
—D'aquests que se n'han anat, el més conegut és en Raül Romeva. Ell formarà part d'aquesta associació? —Hi estem en contacte. Som amics i companys, però la pregunta serà millor que la respongui ell mateix.
—Sereu una associació, però amb la idea d'esdevenir partit més endavant? —D'entrada no hi ha la intenció de constituir-nos en partit.
—Al
PSC hi havia hagut algun moviment discrepant semblant que ha acabat
desembocant en la formació d'un partit, com Moviment d'Esquerres.
—Hem de veure com es configuren les estratègies electorals amb vista al
27-S i quines candidatures hi ha. Alguns de nosaltres ens podem trobar
per primera vegada a la història que per ser útils al país hàgim de
votar una formació política que no és la nostra.
—Com veuríeu una Catalunya en Comú que hi afegís la CUP, com demanava Teresa Forcades?
—No ho sé. Si aquesta fórmula proposés clarament que el 27-S ha de ser
per exercir la sobirania i que hi hagi el compromís de començar el
procés de constitució de la república catalana, per què no? Però tinc
dubtes que això acabés essent així. I per això ens constituïm en
associació, per pressionar sectors socials, perquè aquestes eleccions
s'assemblin al màxim a unes eleccions plebiscitàries.
—En què voleu que es concreti aquesta pressió? Com s'hauria de traduir?
—Hi ha d'haver claredat amb la qüestió nacional, no únicament en la
social. La ruptura nacional vindrà de les esquerres o no vindrà, i aquí
és on hi ha la necessitat d'aquest espai de trobada de relació entre
sectors socials de l'esquerra que no tenen clara la qüestió nacional. Hi
ha un espai molt clar a treballar. Si aquesta hipotètica candidatura no
proposés amb claredat això tindríem un problema. Què faríem? Ja en
parlaríem. Però hauríem de cercar unes altres maneres de sumar perquè el
27-S hi hagi una majoria clara per a començar un procés constituent
d'un nou estat.
—Però sembla que ICV ha trobat la
fórmula de l'èxit aliant-se amb Podem, amb experiències com Barcelona en
Comú. Quina esperança teniu que la direcció faci un canvi de posició
cap a l'independentisme si ha trobat aquest encaix quan fa un temps
semblava descol·locada en el debat nacional? —No és fàcil.
Per això fem aquest pas, per a forçar internament tant com puguem. A la
convenció nacional érem un 30% de gent que defensava de començar
l'exercici de la sobirania per a la república catalana. Déu n'hi do, un
30%. Però estem convençuts que l'electorat d'ICV supera aquest 30% de
carrer. Aquí hi ha un espai a rescatar i a sumar al procés.
—Si
es fes una consulta a tota la militància sobre quina posició voldria
que tingués ICV sobre la independència, què penseu que sortiria?
—Si hi hagués una consulta ara sobre si estem disposats a exercir amb
el nostre vot la sobirania per iniciar un procés constituent cap a la
independència hi hauria un percentatge que superaria el 30% de la
convenció, i de molt.
—Teniu un punt de contacte amb Moviment d'Esquerres?
—Sí, perquè hi ha gent que s'ha trobat amb la mateixa situació que
nosaltres. Hem compartit també molta trajectòria política, amb gent amb
qui hem treballat des de la transició, als ajuntaments, als moviments
sindicals, hem creat espais de participació democràtica als nostres
municipis. I bevem d'una cultura de l'esquerra nacional.
—Ells van acabar convergint amb ERC. Us pot passar igual a vosaltres?
—Pot passar. Entraria dins les hipòtesis possibles. Amb ERC, o amb la
CUP… Pot passar. Però ens sembla que abans que passi hi ha una feina a
fer. I això intentarem.
—Sereu una associació. I no una escissió? —No. Bé, si no és que amb aquesta decisió ens expulsen.
—N'heu parlat amb la direcció, d'aquesta iniciativa? —No. Però sé que els ha arribat. En tenen coneixement, però no hi ha hagut cap contacte formal.
—Quanta gent sou?
—Som un grup promotor de tres... Treballem en un manifest amb les
propostes per a fer una aportació singular al full de ruta. En farem la
presentació a mitjan mes de juny. I volem fer una crida a la gent
d'aquests espais per a obrir el debat en taules unitàries, als
sindicats, a moviments veïnals… Volem desemmascarar l'ambigüitat. El
discurs de radicalitat de Podem pot ser un foc d'encenalls, i un risc.
La revolta realment efectiva és la revolta nacional, que obligarà els
espanyols a reformar el seu estat i a nosaltres a fer camí en un estat
nou, que ha de ser una tasca il·lusionadora.
—I què pot passar aquests quatre mesos vinents?
—Ja ho veurem. Anirem prenent posició en cada moment. Si a les
eleccions del 27-S se'ns fa difícil de votar les nostres formacions,
perquè continuen situats en l'ambigüitat, haurem de prendre una decisió,
que per a mi serà dolorosa, perquè en sóc fundador. Batallaré fins al
final perquè això no passi. Jo m'hauré mantingut coherent i fidel fins
al final.
Victor Barcelona
Alex Cano
Raul Jerez
Iñaki Zurbano Basabe
Pepito García
Gines L. Oliver
Robert Perez
Vicent baguena
Elvira F. Luengo
W. Tarkin
Agustí Bordas Cuscó
Paco López
CataluñaNunkIndepent
javier77
Juan Antonio Vázquez
Francisco
Fran Hernandez