dimecres, 29 de juny del 2016

Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

L'OPERATIVA

Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 del sobrecost del 31% a l'AVE Madrid-Barcelona


Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

Dimarts, 28 de juny del 2016 - 19:42 CEST
EL PERIODICO                                              
El sistema que utilitzava la xarxa per inflar els costos de determinats trams de l'AVE a la Sagrera és molt senzill. Simplement se certificava que s'havien fet obres que en realitat no s'havien executat. D'aquesta manera, segons sospiten els investigadors, s'emetien de forma fraudulenta certificacions d'obres amb uns imports molt superiors als treballs que sí que havien sigut realitzats per les empreses contractistes. Els càrrecs d'Adif investigats avalaven presumptament els sobrecostos presentats per les constructores.
Aquest sistema és el mateix utilitzat no només en els tres sectors de la Sagrera ara investigats, sinó també en les obres que van provocar les primeres detencions d'alts càrrecs d'Adif el maig del 2014. Aquest procediment està sent tramitat pel Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona. Els investigats al·leguen que aquest sobrecost no és tal, sinó que amb aquests diners es cobreixen despeses que no estan previstes ni pressupostades.

AVE MADRID-BARCELONA

Però el tema dels sobrecostos no és d'ara. El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 d'un sobrecost del 31% en les obres de construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat (AVE) entre Madrid i Barcelona, equivalent a 1.732 milions d'euros, i va obrir expedients per irregularitats en les obres i per no imposar penalitzacions als constructors que van incomplir les seves obligacions contractuals

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

FERNÁNDEZGATE

País > Principat

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

Tan sols el PP ha defensat l'actuació del director de l'Oficina Antifrau i el ministre d'Interior espanyol



20160628152001.jpg
El Parlament de Catalunya ha aprovat de revocar el nomenament del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, amb el vot a favor de Junts pel Sí, la CUP, el PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot en el ple que s’ha fet aquest matí. Això són 120 vots a favor i tan sols 11 en contra. Tan sols el PP s’ha oposat a la revocació. La revocació la va proposar la comissió d’afers institucionals per haver incorregut en una negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec, arran de les informacions sobre les converses amb el ministre de l’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz.
El diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha estat el primer d’intervenir en el debat sobre la revocació del nomenament de Daniel de Alfonso al capdavant de l’Oficina Antifrau de Catalunya per l’escàndol de les converses i maquinacions polítiques contra l’independentisme amb el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Carrizosa ha estat molt contundent contra l’actuació de De Alfonso en aquest cas. L’ha acusat d’haver fer servir el seu càrrec per cooperar amb un ministre amb finalitats polítiques. També ha criticat Fernández Díaz que, segons el diputat de Ciutadans, ja hauria d’haver dimitit. Carrizosa també ha dit que determinats partits es presenten ara com a víctimes com si no tinguessin casos de corrupció, en referència a Convergència.
A continuació, ha intervingut Ferran Pedret, del Partit dels Socialistes, que ha explicat quines han estat les irregularitats de De Alfonso. També ha estat molt contundent amb l’actuació de Fernàndez Díaz. I ha explicat que donaran suport a la revocació del nomenament del director de l’Oficina Antifrau, contra qui ja han presentat una querella per les difamacions de De Alfonso contra el seu partit.
Lluís Rabell, portaveu de Catalunya Sí que es Pot, ha estat el tercer d’intervenir i ha titllat tot l’afer d’escàndol ministerial que ‘en qualsevol país democràtic hauria fet caure governs sencers’. Rabell ha carregat contra l’escàndol i l’actuació del ministre espanyol. Però Rabell també ha demanat interrogar-se sobre com es fan els nomenaments i els ‘càstings’, així com les medalles que es donen des del Departament d’Interior (referència a la que va rebre Daniel de Alfonso fa pocs mesos).
Santi Rodríguez, del Partit Popular, ha estat l’únic portaveu d’un grup que ha defensat l’actuació de De Alfonso i, de fet, ha fet servir els set minuts d’intervenció per a escampar dubtes sobre les possibles converses que hagi pogut tenir el director de l’Oficina Antifrau amb dirigents d’altres partits. Rodríguez ha preferit parlar sobre l’origen i les finalitats de l’enregistrament de les converses amb el ministre Fernández Díaz i la filtració als mitjans. Ha titllat d’escàndol polític ‘la gravació il·legal d’una conversa al despatx del ministre de l’Interior’. Ha preguntat: ‘A qui l’interessaven les reunions del ministre? El que s’està fent aquí es confirmar una sentència que alguns ja tenien escrita de fa temps.’ El diputat del PP ha dit que havien demanat l’agenda de De Alfonso per saber amb qui s’havia reunit.
A continuació, Benet Salellas, diputat de la CUP, ha volgut recordar al PP que ‘no existeix una oficina similar a l’estat espanyol’ i ha dit que potser era perquè ningú gosés destapar els casos en què està implicat el partit del govern. Ha demanat que s’actués amb el principi de la ‘triple R: reconeixement, reparació i no repetició del que ha passat amb De Alfonso’. I ha emanat que es fes una investigació ‘autèntica’ i ha dit que hauria fet falta la intervenció de la policia ‘per a protegir les fonts i així depurar les responsabilitats’. Salellas ha dit que la millor manera de reparar l’Oficina Antifrau és dignificar-la i dotar-la de més fons. Aixó com demostrar que aquesta oficina treballa i té sentit. També ha demanat que el govern proposés un nom per a substituir De Alfonso ràpidament perquè ‘la directora adjunta no ostenti el càrrec’. Salellas ha acabat dient que ‘De Alfonso és pura claveguera’ i que ‘se l’ha de depurar perquè no torni a exercici de jutge’. ‘Tornar-lo a veure en un jutjat de Barcelona seria un frau’, ha reblat.
Marta Rovira ha intervingut en nom del grup de Junts pel Sí en el ple i ha ennumerat els motius del cessament: desviació de poder; fer ús partidista i particular del càrrec; perseguir i destruir determinats plantejaments polítics; actuar contra l’interès general; manca d’objectivitat; actuar per conveniència política; manca d’independència; vulneració del principi de confidencialitat i revelació de secrets; filtracions, contactes amb fiscals i periodistes…
Rovira ha dit que ‘no s’han produït reunions per perseguir la corrupció sinó per conspirar’. ‘Aquí no estem fent un judici penal. Nosaltres estem estudiant si s’han produït delictes on pertoca que no és el parlament’, ha afegit. ‘No fem judicis penals, no venim decidir si les gravacions són il·legals’, ha dit en resposta a la intervenció del diputat del PP. Rovira ha acabat dient que ‘el problema és tenir un ministre que utilitza una oficina per fer corrupció política’. I ha acabat preguntat: ‘Per què en volen ser còmplices el PP, PSOE i Ciutadans d’això? Ho fan a la mesa del congrés impedint que Fernández Díaz comparegui per donar explicacions.’
Aquesta última intervenció ha provocat grans protestes dels diputats socialistes i de Ciutadans, que han demanat la paraula per al·lusions. S’han defensat dient que la mesa va aplicar el reglament del congrés i que no estan pas en contra d’una compareixença del ministre de l’Interior per a donar explicacions. Rovira, en una breu intervenció final, ha dit que l’escàndol era prou gran per fer cabre la compareixença en la interpretació del reglament del congrés, però que estava satisfeta de saber que hi haurà la majoria suficient al congrés per demanar la compareixença més endavant.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimarts, 28 de juny del 2016

De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"

FERNÁNDEZGATE

De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"

'Público' revela una nova entrega de les converses entre el director d'Antifrau i Fernández Díaz sobre les seves maniobres contra Xavier Trias


De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"
EL PERIODICO                         
Dimarts, 28 de juny del 2016 - 09:45 CEST
Noves revelacions en el 'Fernándezgate'. L'encara director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, i el ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, van utilitzar durant les seves converses un llenguatge directe en què suposadament deixen clars els seus objectius de desprestigiar rivals polítics, com el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el mecanisme, que podria ser delictiu, per difondre informacions mitjançant periodistes afins. "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan el cop hagi d'acabar amb l'animal", assegura De Alfonso a Fernández Díaz en referència a Trias, segons les gravacions fetes públiques aquest dimarts per 'Público'.
Aquesta és la transcripció de part de la segona conversa entre De Alfonso i Fernández Díaz del 16 d'octubre del 2014, mantinguda minuts després que el director d'Antifrau reconegués que no tenia "cap, cap" prova contra el que va ser alcalde de Barcelona i que el ministre assegurés que la informació sobre els suposats tripijocs de Trias ja estava circulant en "ambients restringits":
JFD: Claro, esto de Xavier Trias, esto está... pero está circulando ya.
DA: Yo te aseguro que no debe saber nada (parece que bebe) porque quien me lo dice a mí no es una persona allegada a él.
JFD: A mí también me han llamado, alguno para preguntarme si tal, y yo me he hecho el loco. Esto está... esto está ya...
DA: A mí me lo dice un miembro del Cuerpo Nacional de Policía. No me lo dice como "yo lo sé", me dice "¿sabes esto?"; y le digo, "ni idea".
JFD: Y si eso saliera, ¿tú qué opinas de eso?
DA: Yo, ministro, soy partidario de asestar el golpe cuando el golpe va a acabar con el animal. En fin... darle los rejonazos y clavarle las picas, no le mato. Yo un golpe así es un golpe mortal. Yo, me aseguraría de que estuviera bien asestado, para que si es mortal sea mortal, no sea... porque, claro, ya luego no le voy a poder sacar nada... más gordo. ¿Qué tengo? Tener 12 millones sin declarar en el extranjero, o 13, más gordo que eso... solo es descubrir un homicidio...
JFD: El número de cuenta corriente.
DA: Claro, entonces... Si yo saco eso, si eso es así, si eso es así, yo, ¡joe! yo creo que el fiscal general del Estado tiene que llevar una investigación de eso tan en secreto, tan en secreto, que cuando el fiscal ya lo tenga acreditado judicial... no judicial en el sentido de juez, sino jurídicamente, pues sí, sacarlo. Entonces sí sacarlo, porque, si no, yo creo que eso beneficia poco a la UDEF, a la UDEF o a la unidad del Cuerpo Nacional de Policía que lo lleve... eh. Y además va perdiendo credibilidad. Si luego no sale adelante judicializado, la Policía pierde fuerza. Y eso yo creo, ministro, que es malo: para ti, porque siempre habrá el típico policía del sindicato que no sé qué, que dirá que estas cosas son política y ellos no son políticos, no policías; será malo para la Policía y será malo para la meta que queremos perseguir porque nos desacredita.
Entonces yo soy partidario de que eso, si es una investigación policial, se lleve desde la propia Fiscalía General del Estado. El fiscal general del Estado se tiene que mojar. Él no es político, pero él dirige a la Policía también en las investigaciones. El fiscal tiene que tener conocimiento de ello, abrir su propia investigación con una o dos personas de su absoluta y plena confianza y que la Policía parezca dirigida desde la Fiscalía en la investigación. Eso sí le da una credibilidad absoluta. El día que eso se sepa, será ya tarde para ellos. Tarde para que se puedan defender. Porque si aparece ahora como un titular de periódico no deja de ser un titular más de los chicos de El Mundo y un descrédito si eso luego no tira para adelante. Además genera confusión, ¿no? Genera confusión. Habrá los que digan que hasta que no se acredite esto es mentira...
La Fiscalía es otra cosa. La Fiscalía ya le da un empaque jurídico a eso, más allá de una investigación policial o de un simple soplo y tal. Como eso produce el mismo daño ahora... si conseguimos, si se consigue que no haya anticipadas, la prisa por el estocazo no es tanto, si se consigue. Por otro lado, si no se consigue el estocazo le puede dar alas también a Esquerra, todavía más alas, porque estarán todos tan cabreados con Convergencia que dice nos habéis... Tanto que ahora me voy al ala contraria"... también ocurre, la gente funciona por esos sístoles y diástoles, ahora aquí y ahora allá. Entonces yo creo que hay que meditar muy mucho cuándo y cómo asestar ese golpe.
JFD: A mí lo que me preocupa de esto es que esa información que me ha llegado a mí...
DA: ¿Pero a ti te ha llamado algún político?
JFD: A mí me ha llamado algún periodista; Casimiro García Abadillo, que le conozco, y yo procuro con los directores de los medios mantener, aparte del de 'La Razón' (Francisco Marhuenda) que es amigo personal mío, pues con Bieito (Rubido, director de 'ABC'), con 'El Mundo'... también hablaba con Pedro J (Ramírez), pero ahora con Casimiro García Abadillo, yo he hablado por teléfono con él dos veces... De hecho, me ha llamado ahora y no lo he cogido.
DA: Pues yo ministro, a mí me lo dice alguien del Cuerpo Nacional de Policía, y creo que si esa información la tiene El Mundo, la tiene por el Cuerpo Nacional de Policía.
JFD: Es que no sólo es 'El Mundo', me consta que el 'ABC' también ha llamado al Cuerpo Nacional de Policía ('ABC' tenía la misma la información sobre la cuenta de Trias y no la publicó porque no la vio fiable).
DA: Bueno, pero yo creo que el 'ABC' te iba a ser leal. "Oye, vais a tener la exclusiva pero en su momento, así que no me pongas entre la espada y la pared. Bieito, espérate que la vas a tener tú". Pero' El Mundo' no. 'El Mundo' no, porque yo conozco a Inda y al otro y son unos locos.
JFD: No... completamente.
DA: Valientes, pero unos locos. Y no buscan nada más que su satisfacción, no buscan el bien.
JFD: No. Pues ya te digo, a mí lo que me preocupa es que ha habido alguna filtración por ahí... ha habido alguna filtración.
DA: Pues yo lo supe ayer por la noche, eh, ya te digo. No había oído nada.
JFD: Pues hace ya tres o cuatro días, tres o cuatro, que han llamado. A mí no me ha llamado el de 'ABC', pero ha llamado Cosidó, director general de la Policía. Y 'El Mundo' ha llamado, me ha dicho el secretario de Estado. Y ahora esta llamada a mí, que es la primera vez que me llama Casimiro García Abadillo, porque tenía mi teléfono del otro día por una cosa que había no sé qué y tenía mi teléfono, me ha llamado. Has visto que le he contestado, pero estoy seguro porque por lo visto el lunes: es el aniversario de 'El Mundo' y van a hacer una fiesta y tal y cual y, por lo visto, según me ha dicho tienen un nuevo formato de periódico o no sé qué... y, claro, es una ocasión propicia para a ver si pego una exclusiva o...
DA: Lo controla también Isidre, tiene un porcentaje, La Caixa también tiene un porcentaje importante...
JFD: Sí, sí, sin duda. Pero tampoco me gustan estas cosas...
DA: Ya, ya lo sé, pero de lo que estamos hablando es de Estado, de Estado: estamos hablando de las cosas que tienen que hacerse sí o sí y hacerse bien. Yo lo dejaría estar, por ahora, pero humildemente te lo digo, ministro, lo dejaría estar porque, insisto, es un estocazo tan grande que no puede ser usado sólo para alterar a alguien. Tiene que ser usado para ganar, hablando metafóricamente. Entonces... porque si no matamos con ese estoque, el resto de las cosas no van... vamos a ser mediocres.
JFD: No, no, ya, ya, bueno, sin perjuicio de que... no perjudique y tal... Pero, por seguir con la lógica esa... Una información, repito que yo eso lo sé hace días, lo sé hace días ya, pero una información en la que te dice a ti el secretario de Estado, que yo lo tengo, la cuantía exacta, el número de cuenta corriente y la fecha en que la cuenta corriente es cerrada en Suiza, por la Unión de Bancas Suizas (UBS) y es llevada a la Banca de Andorra.
DA: Pues mira si coincide con eso. Imagínate que coincide con eso...
JFD: Y tengo también un hermano suyo... (incomprensible) Y que, ¡créeme!, abrió en la Unión de Bancas Suizas una cuenta con 20 millones de euros, aparte de otras cosas que... en fin, pero que está el número de cuenta corriente, eh.
DA: Sí, sí, sí, sí.
JFD: Está la fecha en la que abre y la fecha en la que cierra y se transfiera a la Banca de Andorra.
DA: ¡Joé!
JFD: Quiero decir, que no es una... ¿Te acuerdas cuando sacó aquello 'El Mundo' con el pantallazo aquel y tal?...
DA: Sí.
JFD: Eso llevó a que Jordi Pujol dejara la política, perdiera el apoyo y a que hiciera la UCO Unidad Central Operativa de la Guardia Civil) un par de pinzas... ¿Me explico?
DA: Sí, sí, sí, sí.
JFD: Ahí lo que ponía era: número de cuenta corriente, quién y en qué fecha había ingresado en la Banca Privada de Andorra... ¿me explico? Y aquí dice las cantidades, el número de cuenta corriente, la fecha en la que cierra la cuenta corriente y lo transfiere a bancos de Andorra. Y su hermano...
DA: ¿De Suiza viene a Andorra lo de él, lo del alcalde? ¡Joé!...
JFD: Y con la fecha, y con la fecha.
DA: Entonces, podéis investigarlo bien...
JFD: Claro, claro, por eso te digo. Por eso te digo que la primera información no es eso que digas... ¡joder!.... Número de cuenta corriente, banco, saldo, saldo ¿eh? Exacto, ¿eh? Y en qué fecha exacta usted la cierra y la envía para Andorra y que en la cuenta tal tiene una tal...
DA: Si fuera en la Banca Privada de Andorra, si fuera en esa, sería una buena cosa, porque Higini Cierco que es buen amigo mío... y Ramon, que yo no le conozco tanto... Pero Higini, sí. Higini tiene miedo de que se le rompa su tema del Banco Madrid.
JFD: : Del Banco Madrid, sí... Yo no sé en qué banca, pero transferido a Andorra sí... Tampoco hay mucho en Andorra... ¿la Banca de Mónaco? ¿la Banca de Andorra?... Pero, vamos, cuando tú dices el número de cuenta exacto y tal... Otra cosa es, otra cosa es, vamos, que yo estoy de acuerdo con lo que tú has dicho. Pero yo voy a decir: ¿eso es conveniente o no es conveniente desde el punto de vista de Estado, desde el punto de vista que dices tú?
DA: Sí, yo creo que no, yo creo que ahora no... Tenemos suficiente munición para guardarnos y dosificar. Y como todavía tenemos pendiente el futuro, es decir, el 9 de noviembre y la semana inmediatamente después a eso, tenemos que pensar, ministro, ¿para entonces? Darlo todo de golpe, no. No, porque no sabemos el enemigo cómo va a jugar. No sabemos cuál va a ser su respuesta. Y, y, y... insisto, tenemos bastante munición y tenemos abierto un diseño, una estrategia de cómo jugar el partido. Intentemos esa estrategia y sigamos conservando la munición; y si esa munición, además, la podemos agrandar, agrandémosla... Yo creo que será el momento entonces, y hasta entonces vamos a usar unas vías que no van a producir ningún rechazo, que no van a hacerle sospechar lo que tenemos y que a lo mejor nos van a permitir ganarlo como en el judo, utilizando su propia fuerza. Que ellos mismos sean los que desbanquen al presidente y le coloquen en su sitio. Yo prefiero usar esa vía y guardar la otra; guardar la otra y seguir investigando la otra. Es más, la otra hay que recubrirla de contenido jurídico, ministro. ¿Por qué?, porque no podemos permitir que eso en un tribunal luego se anule. Entonces, posiblemente, si las fechas de las aperturas o de los traspasos o de los ingresos coincidieran con esas operaciones, a lo mejor sí le puedes decir al Sepblac “oye, pues la unidad que esté investigando esto os ha llegado, corroborarlo también con las cuentas corrientes del equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona. Que eso es algo lógico, es algo lógico.
JFD: Pero yo no lo tengo por el Sepblac.
DA: Tú no lo tienes por el Sepblac, pero sabes que el Sepblac tiene esto. Y tú puedes... el Sepblac tiene esto (parece que le está enseñando uno de sus documentos). Sí te digo que le puedes dar una vertiente jurídica que evite una posible nulidad. Si el Sepblac, teniendo est,o le da por investigar todos los movimientos de las cuentas corrientes del equipo de Gobierno que en esta fecha pudo haber obtenido desde el blanqueo de capitales algún beneficio. Y en esa investigación, el Sepblac a lo mejor averigua que el alcalde tiene una cuenta corriente, o la ha tenido, y tal y ya le das una cobertura legal, jurídica, que te evita que a ti te pueden imputar que estás torpedeando los sistemas bancarios para conseguir eso...

dilluns, 27 de juny del 2016

‘No se puede’: reformar Espanya és una missió impossible. Per: Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal
Opinió > Editorial

‘No se puede’: reformar Espanya és una missió impossible

«L'Espanya de la fraternitat no existeix. O, si més no, no es presenta mai quan la criden. Quan la cridem»



20160626214819.jpg
L’Espanya de la fraternitat no existeix. O, si més no, no es presenta mai quan la criden. Quan la cridem. Mig any després de les eleccions del 20-D, i amb tants xàfecs com han caigut en aquest temps, el resultat del 26-J és tan esfereïdorament semblant al d’aleshores que els qui encara volen reformar l’estat farien bé de repensar-s’hi.
Del 26-J, n’emergeix un PP reforçat, malgrat la guerra bruta i la corrupció. Del 26-J, n’emergeix un bipartidisme PP-PSOE reforçat i consolidat. Ai, el sorpasso… I del 26-J, n’emergeix un independentisme que aguanta amb fermesa la decisió de caminar cap a la república.
Però hi ha una dada important, que avui cal posar solemnement sobre la taula: als Països Catalans i a Euskal Herria, Podem i els seus aliats han tingut els millors resultats. I això té una doble lectura. Si ho pensem positivament, podem veure-hi la demostració que el nostre país creu en una fraternitat en la qual no creu ningú més. Si ho pensem negativament, fa pena de veure quanta gent no ha votat en favor del canvi real, que és la independència, creient-se el canvi utòpic que els han venut i que no existeix.
Mirem endavant, però. D’aquest resultat, se’n deriven només dues possibilitats a Madrid: o hi haurà un govern PP-PSOE o hi haurà unes terceres eleccions. Tanmateix, l’una possibilitat i l’altra certificaran que el Principat ha de tirar endavant sol i de pressa en el camí de la independència. I que el País Valencià i les Illes han d’aprofitar la conjuntura política per donar embranzida als seus moviments sobiranistes, desvinculant-los del federalisme espanyol. O només seran comparses de l’espectacle madrileny. De nou.


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

divendres, 24 de juny del 2016

La guerra entre comissaris de la policia espanyola podria ser darrere de l’escàndol Fernández Díaz

FERNANDEZGATE


Societat

La guerra entre comissaris de la policia espanyola podria ser darrere de l’escàndol Fernández Díaz

Conflictes entre diversos comissaris adscrits a la Direcció Adjunta Operativa podria ser la causa, segons apunten diversos mitjans madrilenys, dels enregistraments de les converses entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso



policia -7-8-2015
Qui va enregistrar les converses entre el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso? És la gran pregunta que es fa tothom. Diversos mitjans de Madrid, sobretot eldiario.es, han apuntat que l’enregistrament de la trobada tindria relació amb l’anomenada guerra de comissaris: una lluita en el si de la policia espanyola per a controlar-la. De moment, les filtracions han paralitzat la cerimònia de comiat de l’actual cap de la Direcció Adjunta Operativa (DAO) –segon càrrec en importància dins la jerarquia policíaca– que s’havia de produir dimecres i ha endarrerit el nomenament del seu relleu. Per entendre aquesta guerra ens hem de remuntar als primers mesos del govern de Rajoy.
Els nomenaments i la gestació del conflicte
Una de les primeres decisions de Fernández Díaz com a ministre d’Interior va ser nomenar la nova cúpula de la policia. El comissari Eugenio Pino, antic cap dels antiavalots durant l’època de José María Aznar, es va convertir en el nou director de la DAOPino, d’acord amb Fernández Díaz, va organitzar un grup policíac secret amb membres de la Unitat d’Afers Interns (UAI) i la Unitat de Planificació Estratègica i Coordinació (UPEC) per a combatre les preocupacions polítiques del govern espanyol. El moviment independentista català –tant partits polítics com entitats sobiranistes– es van convertir en el principal blanc de les investigacions. Marcelino Martín Blas, el comissari escollit pel ministre de l’Interior per dirigir la UAI, és qui tutelava els passos del grup secret. Que alguns han definit com a ‘policia patriòtica’.
La UAI sempre ha treballat amb discreció i la llei li permet, si així ho desitja qui la controla, fer-ho amb total secretisme i opacitat. Des del 2012 va ser l’últim any que la direcció va facilitar els sindicats policíacs el nombre d’agents (160) que treballaven a la UAI.
Martín Blas, conjuntament amb José Luis Olivera –actual director del centre d’Intel·ligència Contra el Crim Organitzat i el Terrorisme i principal candidat a dirigir la DAO–, va venir a Barcelona l’octubre del 2012. Els policies van intentar convèncer amb ‘noves proves’ els fiscals Fernández Bermejo i Sánchez Ulled de reactivar la investigació del cas Palau. Olivera els coneixia de la seva època a la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscal (UDEF). La seva intenció era que els fiscals sol·licitessin el jutge del cas un escorcoll d’urgència a la seu de CDC per tal d’influir en el resultat de les eleccions el Parlament de Catalunya d’aquell novembre. Ambdós comissaris van ser condecorats pel ministre de l’Interior el 2013 per les seves labors; a més d’una medalla, van rebre una pensió vitalícia.
En les investigacions contra l’independentisme català també hi col·laborava el comissari José Villarejo. Un perfil publicat el diari El Mundo el definia com ‘el comissari més obscur’ de la DAO. ‘És un comissari, però no té comissaria. És un comandament policíac, però no té càrrec orgànic dintre de l’estament. José Villarejo és un policia veterà que es troba de “serveis especials”. Adscrit a la Direcció Ajunta Operativa, però realment no depèn de ningú. Fa i desfà. Des del segle passat, apareix relacionat amb assumptes d’allò més escabrosos, i tots amb vinculacions polítiques’, explicava l’article. El comissari va rebre el 2014 una condecoració de les mans de Fernández Díaz pels seus serveis a l’estat, especialment per les maniobres fetes a Catalunya.
Villarejo és la peça de la discòrdia; el detonant de la guerra en el si de la policia espanyola.
La ruptura i la guerra
La UAI investigava des de 2012 l’anomenada operació Emperador: blanqueig de capital per part de la màfia xinesa. Durant el procés es van elaborar diversos informes i en alguns d’ells es mencionava el fill de Villarejo. Finalment no se’l va imputar, però el comissari, segons que van relatar fonts policíaques, va jurar venjança contra el director de la UAIMartín Blas. De totes maneres, l’operació Emperador no era l’únic argument del comissari en ‘serveis especials’ per carregar contra el cap de la UAI. El nom del mateix José Villarejo apareixia en el cas Nicolay, que investiga les aventures del cèlebre ‘Petit Nicolàs‘.
En aquell moment, dins del cos era vox populi que Martín Blas aspirava a substituir al capdavant de la DAO a Eugenio Pino quan es retirés.
Villarejo va acusar a Martín Blas de ‘fabricar proves’ en contra d’ell per tal de ‘coaccionar-lo’ i evitar així que el comissari revelés l’existència de ‘gestions secretes per a la direcció del PP’. Segons Villarejo, el cap de la UAI, investigava pel partit de Rajoy les proves que Bárcenas encara no havia entregat al Jutge Ruz, facilitant així la defensa del PP. Les proves fabricades, al parer de Villarejo, són les que l’implicaven en el cas Nicolay.
S’havia declarat la guerra. Fernández Díaz i Pino van pactar el cessament de Martín Blas l’abril de 2015. El comissari va ser substituït per Francisco Migueláñez al capdavant de la UAI i va ser recol·locat el consell assessor de la policia. Un cementiri d’elefants en paraules de fonts policíaques.
La seva destitució, però, no va acabar amb les hostilitats. Aquest any, Martín Blas va respondre sol·licitant la detenció de Villarejo i les imputacions de Pino i la seva mà dreta, José Ángel Fuentes Gago: l’home que va propiciar les trobades entre Fernández Díaz i Daniel de AlfonsoMartín Blas els acusava de ser darrere d’un altre cas d’enregistraments polèmics relacionats amb el cas Nicolay. Unes cintes de 2014 en les quals el cap de la UAI parla amb dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre l’operació. El pròxim 27 de juny Villarejo haurà de declarar acusat d’enregistrament il·legal al jutjat d’Instrucció número dos de Madrid.
El relleu a la cúpula de la policia espanyola
El comissari Eugenio Pino es va jubilar aquest dimecres i el seu càrrec com a director de la DAO ha quedat vacant. Automàticament, mentre no es formi nou govern, la llei preveu que la direcció l’ocupi el subdirector de recursos humans de la policia. No obstant això, Fernández Díaz s’ha negat a què això passi i ha decidit que el nou cap del DAO sigui José Luis Olivera. L’escàndol de l’enregistrament de les converses entre el ministre de l’Interior i Daniel de Alfonso n’ha endarrerit el nomenament. Pino, per la seva part, s’ha quedat sense cerimònia de comiat. Olivera és conscient que ocuparà el càrrec de manera interina i que si es forma un nou executiu després del 26-J podria ser rellevat. Villarejo, pendent de judici, també es jubila aquest agost.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Un nou àudio de la conversa revela maniobres contra Vila d’Abadal

FERNANDEZGATE

País > Principat

Un nou àudio de la conversa revela maniobres contra Vila d’Abadal

De Alfonso proposa passar al diari El Mundo i diu al ministre que el consideri 'un caporal' al seu servei



Josep Maria Vila d'Abadal
El diari ‘Público’ presenta un nou episodi de les cintes que recullen la conversa entre el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. En aquesta ocasió intenten fabricar càrrecs contra el president de l’Associació de Municipis per la Independència i aleshores batlle de Vic per CiU, Josep Maria Vila d’Abadal.
De Alfonso qualifica repetidament Vila d’Abadal de ‘talibà’ i afirma ple de joia que ‘l’hem enxampat, l’hem enxamat!’. En la conversa s’afirma que hi ha unes factures de dinars amb periodistes i altres persones que Vila d’Abadal ha carregat a l’ajuntament. De Alfonso proposa de filtrar les dades al diari El Mundo perquè organitzi un escàndol polític.



(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

De Alfonso va proposar a Fernández Díaz un pla per substituir Mas per Gordó al capdavant de CDC

EL 'FERNÁNDEZGATE'

De Alfonso va proposar a Fernández Díaz un pla per substituir Mas per Gordó al capdavant de CDC

Nova entrega de les gravacions entre el director d'Antifrau i el ministre de l'Interior

De Alfonso va proposar a Fernández Díaz un pla per substituir Mas per Gordó al capdavant de CDC
                         
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 23 de juny del 2016 - 20:47 CEST
El diari 'Público' revela aquest dijous una nova entrega de les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau (OAC), Daniel de Alfonso. En aquesta ocasió, les gravacions revelen que el cap de l'OAC va proposar a Fernández Díaz un pla per substituir Artur Mas per Germà Gordó al capdavant de CDC, a fi d'intentar frenar el procés independentista català. Una maniobra que comptaria amb el beneplàcit d'importants empresaris catalans.
"Quan jo li dic llavors a Germà: “Ho has de saber, Germà, els empresaris et recolzarien, l'electorat del comerç, de la indústria, de l'empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres… -li has de vendre a més un cert carinyo- us ha donat la majoria absoluta durant vint i tants anys, 23… Aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se n'ha anat a Esquerra, aquest electorat no se'n va al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no votarà. Però al partit l'esteu enfonsant, l'està enfonsant el president. Teniu -segons la seva última enquesta em va dir- 13-14 escons, és poquet, poquet…", li diu De Alfonso al ministre.
A continuació reproduïm la transcripció de les gravacions revelades per 'Público'.
DA: Pel meu compte he anat movent fils, sempre he anat proposant idees i quan he anat parlant amb empresaris… jo t'ho resumiré molt. Hem parlat amb Isidre Fainé [president del Grup La Caixa], esmorzem tots els mesos i comentem coses; amb José Luis Bonet [president de la Cambra de Comerç d'Espanya i de Freixenet], que fins i tot ve als dinars que jo organitzo a Santander a l'estiu; amb Julio Fernández, de l'associació d'empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara [president del Grup Planeta i d'Atresmedia Corporació, mort el 2015], i vas parlant amb empresaris forts i diuen: “Això ho has de parlar, aquesta és una sortida”.

I, per descomptat, amb la gent d'Unió també, que està disposada a segregar-se de Convergència si això tira endavant i així m'ho han fet saber. Fins al punt, i t'ho dic a tu, que a mi em va arribar a dir el delegat de Govern, Fernando Brea [empresari i polític català; delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona entre el 2013 i el 2015; membre d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1997]: "Nosaltres ens separarem si això segueix així, i tinc l'encàrrec de buscar gent per reforçar el partit”. En fi, em consta que se separarien.

I, a Convergència, la persona amb qui jo mantinc... perquè és la persona que en el seu moment el president va dir complint amb la nova llei de la relació Govern de Catalunya i Oficina [Antifrau], a mi em va posar d'interlocutor Germà Gordó [i Aubarell; advocat, és ara diputat i presideix la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, però va ser conseller de Justícia de la Generalitat del 2012 al 2016].
Després d'una llarga explicació de com ha arribat a ser de la seva confiança, després de comprendre que estaven "al mateix bàndol", amb precisions com que la dona de Gordó està al Consell General del Poder Judicial, De Alfonso torna a entrar en matèria:

DA: Ell reconeix que Convergència és ara mateix una gàbia de bojos. Que hi ha gent, et dic els noms, Josep Rull [coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat al Parlament] i Francesc Homs [conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat], fonamentalment, que són dels que diuen: "Aquest partit està guanyat, l'agost del 2015 ho hem aconseguit tot…”. Però hi ha gent que també diu el contrari. “Això, ja ho hem perdut”. I el president, per desgràcia, el president de la Generalitat, està en la idea d'"endavant, endavant, endavant".

No obstant, Germà, que és un home molt ambiciós, així m'ho havien fet saber companys seus en el seu moment, doncs a mi se'm va acudir pensar en ell com a alternativa, perquè el que jo tinc al cap és que se solucioni això de la següent manera...

A mi no em preocupa el dia 9 de novembre, ministre. Germà Gordó em diu que no n'hi haurà, que no n'hi haurà per descomptat, però que no les volen fer i ells tampoc les tiraran endavant amb una suspensió del Tribunal Constitucional.
A continuació, De Alfonso divaga sobre les condicions en què es podria celebrar la consulta del 9-N, fins que subratlla que "Artur Mas està convençut que vol fer una llista única amb Esquerra i amb Societat Civil Catalana". Error que fa que el ministre l'interrompi per dir-li que es confon de moviment i que es deu referir a l'Assemblea Nacional Catalana. Així que el cap d'Antifrau vacil·la, es corregeix i acaba precisant que la CUP no estaria en aquesta aliança i que l'hi explica tal com l'hi ha dit Gordó:

DA: Jo t'ho estic transmetent al màxim de literal, com m'ho va dir, ni ho he analitzat en aquest sentit. Bé, el cas és aquest. És clar, dius, això és una bogeria. Això sí que preocupa, perquè si per les casualitats guanyen i, possiblement, podrien guanyar en una llista. No amb majoria absoluta, però sí prou perquè després si el Partit Popular, el PSC o Ciutadans no aconsegueixen arribar a acords, doncs ells governarien i això ja sí que és que el president perdi el control. Perquè jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabem… acabem a hòsties.

JFD: Estàs parlant d'unes eleccions plebiscitàries, ¿no?

DA: Plebiscitàries. I el president les tenia convençut de convocar-les amb llista única i crec que es reunia aquesta setmana, em va dir Germà, amb ells a soles en reunió conjunta per al febrer. Jo això és el que crec que s'ha de combatre. Quan jo li dic llavors al Germà: “Ho has de saber, Germà, els empresaris et recolzarien, l'electorat del comerç, de la indústria, de l'empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres… -li has de vendre a més un cert carinyo- us ha donat la majoria absoluta durant 20 i tants anys, 23… Aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se n'anirà a Esquerra, aquest electorat no se'n va al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no votarà. Però al partit l'esteu enfonsant, l'està enfonsant el president. Teniu -segons la seva última enquesta em va dir- 13-14 escons, és poquet, poquet…

JFD: ¿13 o 14 Convergència?

DA: Sí, podrien baixar fins a 13 o 14. Si se'ls separés Unió, podrien baixar fins als 13 o 14. Això és la ruïna del partit.

JFD: Això és la fi del partit.
DA: ...i si aneu en una llista única és la fi, sí o sí. Un partit que ha sigut integrador, que ha sigut majoria absoluta, que ha sigut dialogant amb Espanya”. I dic: '¿De veritat que és això el que voleu els membres del partit?' Llavors li vaig dir: 'Jo seguiré treballant perquè hi hagi consens, que es pugui parlar… Germà em surt dient que no hi ha cap gest. Llavors li dic: 'Jo ho intentaré, ho intentaré, que el president del Govern li faci una trucada al president de la Generalitat. Ho intentaré abans que acabi el mes d'octubre i digui les coses clares, però ja no podran posar "és que a mi no m'han proposat, és que a mi…." Escolti, no, “jo li vaig trucar, jo li vaig trucar”. Que ja no puguin argumentar l'excusa que estem a l'espera encara, doncs que tingui una trucada i que li digui la realitat: “Mira, tens la soga al coll. Si saltes et penges, si no saltes salvaràs el teu partit. Si no ho fas pel teu país, Catalunya, si no ho fas per Espanya, fes-ho pel teu partit. Això sí que t'interessarà. T'enfonses, ho trenques, ho destrosses, ho fas miques, ho perds i passaràs a la història com una cosa nefasta. La possibilitat que tens és: esgotar la legislatura, aconseguir parlant amb Miquel Iceta [líder del PSC] el suport dels tres diputats per acabar-la sense dependre d'Esquerra ni bogeries. En aquest any i mig que queda de legislatura es poden parlar de moltes coses, entre altres coses dels 33 apartats que em vas portar. Dels quals jo crec que n'hi ha 14…

JFD: Dels 23.

DA: "...dels 23, dels quals n'hi ha 13 o 14 que es poden… n'hi ha quatre que és impossible…" Bé, es tracta de no dir-li que és impossible. “Mira, aquests 13 des d'ara mateix i els altres nou els negociem en aquest any i mig. Saps que quatre no, però els negociem… Però esgotar la legislatura. Tenim un any i mig per seguir parlant, per seguir dialogant, per reformular posicions, per parlar de la regeneració, per parlar d'Andalusia, per parlar de Catalunya integrada a Espanya, per parlar de la Constitució… Ara, si les convoques anticipadament ja no hi ha marxa enrere, no demanis més, perquè no permetrem que Catalunya s'independitzi. Tu mateix. Ara, ets tu el que saltaràs amb la soga. Jo t'estic oferint que et treguis la soga i passar a la història com…” Perquè això passaria perquè Artur Mas deixés el partit o deixés la presidència, això és evident, i aquí és on entraria Germà. Jo a Germà encara he de fer la tasca d'“escolta, dins del partit heu de liderar i agafar les regnes”.

JFD: ¿I quan, en aquest escenari que tu dibuixes, per quan deixaria Artur Mas la Presidència de la Generalitat?

DA: Bé, és que si s'aconsegueix esgotar l'any i mig que queda de legislatura, en les pròximes eleccions ell ja haurà dimitit, hi haurà un nou secretari general…
Aquesta part del pla no li fa gens ni mica de gràcia al ministre, que diu: "Però és que any i mig en aquest escenari amb Artur Mas al capdavant del partit i al capdavant de la Generalitat…"

De manera que De Alfonso es veu obligat a intentar convèncer Fernández Díaz:

DA: ...A veure, crec que tothom i tot ésser humà tenim una certa vanitat. Jo sóc un creient fervent i la vanitat tot i així també la tinc. No el protagonisme, però sí la vanitat; sentir que has fet una cosa bona t'omple d'orgull. Aquesta la tenim tots i jo crec que el president Mas també, per més que ell sigui molt… és catòlic però no sé com definir-lo gaire. Però bé, estic segur que té la seva vanitat i l'oferta seguirà: “Mira, passaràs a la història com l'únic expresident de la Generalitat que serà assessor també del Govern en temes de política territorial. Perquè Montilla va renunciar, Pujol i Maragall… només quedes tu. O sigui, que no et retiraràs de la política, tindràs un cert protagonisme. Dos, els llibres d'història parlaran de tu com algú que mai es va saltar la llei, que va ser moderat. A més, vas arribar fins al màxim, on no ha arribat ningú en el tema de la independència de Catalunya i tot i així vas ser prou home d'Estat per no saltar-te mai la llei. T'oferim també això. No farem mai, no podrirem el teu nom entre les lletres. Cony, això sí, has de deixar el partit en mans d'una altra persona que heretarà el programa del teu partit, però no l'ideari de la independència com tu ho has proposat”. I aquesta persona jo sí que estic segur que és Germà Gordó.

Germà Gordó, que comptaria amb el suport llavors empresarial en aquest sentit. És a dir, amb els mitjans, i que estaria disposat a això. Jo he tingut reunions amb ell, a veure, evidentment, ja ho va dir Alfonso Guerra, et mous i et claves l'hòstia abans que surtis. Ell, calladet, encara que algun ja va traient el seu nom, ell calladet. Però ell està encantat. Quan ell em sent explicar-li això, no em diu no.

JFD: Es deixa estimar.

DA: Es deixa estimar. Quan jo parlo amb Espadaler [Ramon Espadaler, d'Unió] diu que li sembla bona idea. Quan jo l'hi dic al Jordi, no me'n recordo del cognom, el que és actualment secretari d'allà, em consta que sí. Ara, que s'hauria de fer aquest gest de la trucada, durant aquest mes, i que se li hauria de posar les coses clares en aquesta trucada i oferir-li el diàleg dels 23 punts i, sobretot, aconseguir que esgoti la legislatura, perquè si no "ets tu el que et suïcides i suïcides el teu partit… De manera que això no et serà perdonat mai, mai et serà perdonat. Tu vas ser el que vas trencar el partit després de tenir majoria absoluta tants anys. I això és el que dirà la història de tu. Pensa-t'ho. Jo t'ofereixo diàleg un any i mig, que és molt temps per dialogar”.

Segurament -jo li diria a Germà Gordó- el que heu de posar és un home a Madrid que parli cada setmana amb Interior, Exteriors, Política Territorial i Vicepresidència. I la setmana següent que parli allà també amb tu. Però que parli no políticament, no ha de ser un comissari de Convergència. Ha de ser algú tipus diplomàtic, que expliqui les coses bones, que respongui a les dolentes, que intenti evitar la fricció, que sàpiga distingir si algú li diu alguna cosa que el molestarà; que sàpiga distingir que això no té importància per al que s'està negociant, doncs m'evito explicar-li aquestes coses. Algú que no tingui cap interès darrere, res més que el bé de la societat. És que clama al cel. Germà hi està disposat, l'empresa a Catalunya hi està disposada, jo confio que també el Govern hi estigui disposat i aportaria això.

​No cal ser un linx per saber en qui està pensant quan parla d'aquest "algú". Però, a més, De Alfonso canvia de cop en aquest moment de l'argument i deixa anar:

DA: "Dit això. Nosaltres estem investigant coses d'Esquerra, però són molt febles. Aquesta és la veritat, ministre..."

dijous, 23 de juny del 2016

El PP afronta la recta final con un 30,7 por ciento y 122-125 escaños y Unidos Podemos sigue subiendo

ENCUESTA DE GAD3 PARA ABC

El PP afronta la recta final con un 30,7 por ciento y 122-125 escaños y Unidos Podemos sigue subiendo

En la última encuesta antes de las elecciones, el PSOE está en el 21,2 por ciento y Ciudadanos, en el 14,1 por ciento




El Partido Popular afronta la recta final de las elecciones con tendencia al alza y un 30,7 por ciento en estimación de voto, que se traducen en 122-125 escaños, según la última encuesta de GAD3 para ABC. Unidos Podemos también sigue subiendo y se sitúa ya en un 24,9 por ciento, lo que significan 84-86 escaños. El PSOE se queda con un 21,2 por ciento y 79-82 diputados, mientras que Ciudadanos también baja ligeramente, hasta el 14,1 por ciento, y 36-38 escaños.
Según esta encuesta, el PP y Unidos Podemos siguen creciendo a costa del PSOE y Ciudadanos, por lo que los «bloques» de centro derecha y de izquierda se mantienen prácticamente igual.
En el sondeo se recogen los nueve diputados que podría conseguir ERC, así como los siete que lograría Convergència. El PNV se queda con cinco, Bildu con dos y Coalición Canaria podría obtener finalmente uno.
Se trata de la última encuesta publicada antes del 26 de junio, ya que a partir de este martes está prohibida la difusión y publicación de los sondeos electorales, en cumplimiento del artículo 69.7 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General.
Si se confirman estos resultados el próximo 26 de junio, los pactos volverían a ser imprescindibles para investir a un presidente del Gobierno, lo que obligaría a cambiar las posturas de los candidatos, que hasta ahora se han mantenido férreas y que, de llevarse a cabo, harían imposible un acuerdo.
Encuesta de GAD 3 para ABC (20 de junio)
Encuesta de GAD 3 para ABC (20 de junio)
En la anterior encuesta de GAD3, publicada este domingo en ABC, el PP superó ya la barrera del 30 por ciento, con un 30,3 por ciento exactamente, y 121-124 escaños. Unidos Podemos se consolidó como segunda fuerza, con un 24,6 por ciento, y 84-85 diputados. El PSOE, tercero, se quedaba atrás con un 21,4 por ciento, con 80-83. Ciudadanos continuaba estancando, con un 14,4 por ciento, y 38-40 diputados.
En las elecciones generales del 20 de diciembre de 2015, el PP ganó con un 28,7 por ciento de votos y 123 escaños, seguido del PSOE, con un 22 por ciento y 90 diputados. Podemos y sus marcas se quedó en un 20,9 por ciento y 69 escaños, mientras que Ciudadanos fue el cuarto, con un 13,9 por ciento, y 40 parlamentarios.
Ficha técnica: esta última encuesta de GAD3 tiene un tamaño de muestra de 400 entrevistas, realizadas este lunes 20 de junio. La estimación tiene en cuenta las 1.500 entrevistas realizadas la semana previa. El error muestra es de +-5 por ciento para el conjunto de la muestra y un grado de confiaza del 95,5 por ciento. El procedimiento de recogida de información ha sido el de entrevista telefónica asistida por ordenador.
Toda la actualidad en portada



Una gravació clau: ¿qui va espiar el ministre de l'Interior?

Una gravació clau: ¿qui va espiar el ministre de l'Interior?

El cap de l'Oficina Antifrau nega ser-ne el responsable i suggereix que el seu telèfon va poder ser intervingut per membres de seguretat

De Alfonso també llança sospites sobre el PSC, mentre que Fernández Díaz ordena una investigació per aclarir el que va passar al seu despatx

Una gravació clau: ¿qui va espiar el ministre de l'Interior?
                         
EL PERIÓDICO / MADRID
Dimecres, 22 de juny del 2016 - 18:04 CEST
A la recta final d'una campanya electoral una mica anodina ha sorgit l'escàndol. I amb majúscules. El diari 'Público' ha difós unes gravacions d'àudio de la reunió entre el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el magistrat Daniel de Alfonso. La conversa entre tots dos gira al voltant de suposats indicis de corrupció en l'àmbit dels partits independentistes CDC i ERC.

L'existència d'aquesta reunió i el contingut d'aquestes converses, que suggereixen que des del Govern central hi havia interès per trobar proves contra dirigents catalans en el moment àlgid del procés independentista -la gravació es fa els dies previs a la consulta del 9 de novembre del 2014- suposa un tsunami polític.

El fons de l'assumpte ha aixecat una polseguera que amenaça d'ennuvolar el final de la campanya popular. Es demana des de nombrosos partits la dimissió del ministre. Els conservadors apunten a una conspiració i el mateix Fernández Díaz es presenta com a “víctima” d'un complot amb intencions electorals. Els sobiranistes parlen de “GAL polític” o de “matriu franquista de l'Estat”.

Però la forma tampoc és un tema menor. Constitueix un segon escàndol que no eclipsa, sinó que en tot cas agreuja, el primer. ¿Qui va gravar el responsable de la seguretat a Espanya? ¿És possible espiar el mateix ministre d'Interior ni més ni menys que al seu despatx oficial? ¿Va ser una gravació autoritzada per algun dels dos protagonistes de la conversa? ¿La va gravar algun dels interlocutors conscientment o inconscientment? ¿Qui i per a què la difon?

MENJAR-SE “EL MARRÓ”


Des de 'Público', el mitjà que ha airejat la polèmica conversa, s'assenyala el responsable de l'Agència Antifrau, De Alfonso, com a “molt probable” autor de les gravacions. No obstant, el magistrat De Alfonso nega haver fet una cosa així. Almenys, de manera premeditada. En les primeres declaracions que va fer De Alfonso va arribar a dir que ell no es “menjaria el marró” de ser “el tio que va gravar el ministre”. “Ni he gravat, ni gravaré ni permetria que ningú em gravés i no estic disposat que l'oficina Antifrau caigui pels interessos de ningú”, ha assenyalat.

El que sí que ha reconegut a l'esmentat diari és que sí que es va veure amb Fernández Díaz en una reunió organitzada per l'inspector José Angel Fuentes Gago, al seu torn col·laborador directe del comissari Eugenio Pino, que es jubila aquest dijous després d'haver ocupat el càrrec de director adjunt operatiu de la policia en la ‘legislatura Rajoy’.

TELÈFON ZOMBI

Un jutge de Madrid imputa el comissari Villarejo en un cas de gravacions il·legals a policies i CNI


Daniel de Alfonso deixa una via oberta d'investigació: la possibilitat d'haver gravat sense saber que ho estava fent. En aquest sentit, va indicar que el seu telèfon -des del qual hipotèticament es va registrar el seu ‘tu a tu’ amb el ministre- podia haver sigut intervingut i convertit en un terminal zombi, ja que ell havia permès a la policia que el monitoritzés per tenir sospites que era escoltat.

Si la hipòtesi resulta certa, significaria que Fernández Díaz hauria sigut espiat al seu propi despatx per personal de seguretat de l'Estat. Un material que posteriorment i amb clara intenció (a quatre dies que s'acabi la campanya) s'ha fet públic posant en una delicadíssima situació el titular d'Interior. Els dubtes que presentaria aquest escenari és si la gravació es va fer amb el seu consentiment o sense i si realment es buscava gravar aquesta conversa o qualsevol que pogués mantenir De Alfonso, el suposadament ‘intervingut’.

Per afegir més morbo a la qüestió, aquest mateix dimecres s'ha sabut que un jutge de Madrid ha citat a declarar dilluns que ve el comissari José Manuel Villarejo, en qualitat d'investigat, en la causa en què s'investiga una altra gravació il·legal als policies que investigaven el ‘petit Nicolás’ mentre feien una reunió amb dos agents del CNI. En aquesta mateixa jornada hauran de declarar com a testimonis el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, i el responsable de la investigació del cas, Marcelino Martín Blas, abans responsable d'afers interns de la policia i per tant home de confiança de la cúpula d'Interior.

EL PSC I LA INVESTIGACIÓ INTERNA


És cert que el director d'Antifrau ha anat donant més i noves versions sobre qui podria haver gravat o difós la seva conversa amb Fernández Díaz. Fins i tot ha suggerit que podria haver sigut el PSC arran d'una investigació per finançament il·legal que la seva oficina manté oberta. De moment, no hi ha resposta cent per cent fiable.

El titular d'Interior, pel seu costat, ha deixat clar aquest matí, davant la premsa, que no sospita de De Alfonso. És obvi que pensa en un tercer o tercers. Fernández Díaz ha encarregat una investigació per saber què ha passat i qui és o són els responsables d'una gravació que es va produir al seu propi despatx i que l'ha col·locat sota el focus mediàtic en vigílies del 26-J.








dimecres, 22 de juny del 2016

Mas reclama arxivar la causa del 9-N


CAS ANTIFRAU

Mas reclama arxivar la causa del 9-N

El líder de CDC també exigeix la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz, del director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, i no descarta reclamar la de Rajoy

Demana al nou Congrés que no voti a favor del suplicatori sobre Homs

"Encara subsisteix un estat de matriu franquista", assegura

​EN DIRECTE Totes les reaccions a l'escàndol de Fernández Díaz i Antifrau

, Barcelona | 22/06/2016 a les 12:16h

Trias, Ortega, Mas, Homs i Rigau, aquest dimecres a la seu de CDC | Jordi Bes
El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest dimecres, després de l'esclat del cas Antifrau, que s'arxivi la causa del 9-N contra ell; l'ara candidat convergent al 26-N, Francesc Homs, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega perquè "és una causa amb motivacions polítiques".

En roda de premsa amb la campanya de CDC al 26-N suspesa pel cas Antifrau, Mas també ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i ha avisat de demandes judicials si no plega. També ha exigit la dimissió de les persones "implicades en aquesta trama", entre les quals ha precisat després que inclou el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. A més, ha advertit del fet que també demanaran la dimissió del mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, "si es demostra que ho sabia".

Mas ha comparegut amb Homs, Ortega, Rigau i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, als quals ha considerat "les cares visibles" de la "persecució per part dels estaments de l'Estat" per intentar defensar la democràcia i la sobirania de Catalunya —Homs, Ortega i Rigau "perseguits" pel 9-N, i a ell i Trias els han "calumniat i difamat" per suposats casos de corrupció en campanyes electorals, ha recordat-. Tot i això, considera que la víctima final és el poble de Catalunya. Per Mas, CDC "és el principal objectiu de la persecució i la destrucció per part de l'Estat", i ha destacat: "En alguns altres casos ho han intentat una mica, a nosaltres no ho han intentat, és que ens ho han fet".

Segons Mas, el cas Antifrau "sona a contuberni i conspiració organitzada pel govern espanyol" per perseguir determinada gent no per corrupció, sinó per determinades idees polítiques i haver fet un pols democràtic a l'Estat, i ha lamentat que "encara subsisteix un estat de matriu franquista". També ha demanat que el Congrés que sorgeixi de les eleccions del 26-N no voti a favor del suplicatori i evitar així d'entrada que Homs sigui processat, i que els partits diguin abans dels comicis espanyols del diumenge què votaran sobre aquest aspecte. A més, considera que la Fiscalia hauria d'actuar d'ofici, i ha promès accions judicials de CDC.

Mas va proposar de Alfonso per dirigir Antifrau

Mas ha explicat que va ser ell qui va proposar de Alfonso per dirigir l'Oficina Antifrau perquè per llei ha de ser el president de la Generalitat qui el proposa al Parlament, però la cambra catalana el va votar amb una amplíssima majoria. Ha explicat que abans de proposar-lo no el coneixia, però a partir de converses "es va arribar a la conclusió que era un nom possible".

Homs ha afirmat que no tenen gens de por, i ha avisat: "El que no faré mai és abaixar el cap davant l'imperi de la llei que representa el PP". També ha retret a Fernández Díaz la seva actuació de "matonisme" del diumenge passat. Segons ell, en el debat electoral de TV3, li va donar la sensació de sentir-se amenaçat per Fernández Díaz, que també és el candidat del PP català a les espanyoles del pròxim diumenge, i li ha retret que "quan no pot sortir-se'n de manera democràtica, fa això" que s'ha destapat a les últimes hores.

Homs critica el "cinisme" de Fernández Díaz per presentar-se com a víctima

Ha criticat el "cinisme" de Fernández Díaz per haver-se presentat com a víctima, i creu que només per això el ministre ja hauria de dimitir. "Que no s'ha escoltat la gravació? Que vol ofendre la intel·ligència de la gent", s'ha preguntat. CDC i ERC no han previst per ara cap acte conjunt, però ha afegit que aquest mateix dimarts ja va enviar un primer missatge "de solidaritat" al líder republicà, Oriol Junqueras.

El líder de CDC també exigeix la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz, del director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, i no descarta reclamar la de Rajoy

Demana al nou Congrés que no voti a favor del suplicatori sobre Homs

"Encara subsisteix un estat de matriu franquista", assegura

​EN DIRECTE Totes les reaccions a l'escàndol de Fernández Díaz i Antifrau

, Barcelona | 22/06/2016 a les 12:16h

Trias, Ortega, Mas, Homs i Rigau, aquest dimecres a la seu de CDC | Jordi Bes
El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest dimecres, després de l'esclat del cas Antifrau, que s'arxivi la causa del 9-N contra ell; l'ara candidat convergent al 26-N, Francesc Homs, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega perquè "és una causa amb motivacions polítiques".

En roda de premsa amb la campanya de CDC al 26-N suspesa pel cas Antifrau, Mas també ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i ha avisat de demandes judicials si no plega. També ha exigit la dimissió de les persones "implicades en aquesta trama", entre les quals ha precisat després que inclou el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. A més, ha advertit del fet que també demanaran la dimissió del mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, "si es demostra que ho sabia".

Mas ha comparegut amb Homs, Ortega, Rigau i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, als quals ha considerat "les cares visibles" de la "persecució per part dels estaments de l'Estat" per intentar defensar la democràcia i la sobirania de Catalunya —Homs, Ortega i Rigau "perseguits" pel 9-N, i a ell i Trias els han "calumniat i difamat" per suposats casos de corrupció en campanyes electorals, ha recordat-. Tot i això, considera que la víctima final és el poble de Catalunya. Per Mas, CDC "és el principal objectiu de la persecució i la destrucció per part de l'Estat", i ha destacat: "En alguns altres casos ho han intentat una mica, a nosaltres no ho han intentat, és que ens ho han fet".

Segons Mas, el cas Antifrau "sona a contuberni i conspiració organitzada pel govern espanyol" per perseguir determinada gent no per corrupció, sinó per determinades idees polítiques i haver fet un pols democràtic a l'Estat, i ha lamentat que "encara subsisteix un estat de matriu franquista". També ha demanat que el Congrés que sorgeixi de les eleccions del 26-N no voti a favor del suplicatori i evitar així d'entrada que Homs sigui processat, i que els partits diguin abans dels comicis espanyols del diumenge què votaran sobre aquest aspecte. A més, considera que la Fiscalia hauria d'actuar d'ofici, i ha promès accions judicials de CDC.

Mas va proposar de Alfonso per dirigir Antifrau

Mas ha explicat que va ser ell qui va proposar de Alfonso per dirigir l'Oficina Antifrau perquè per llei ha de ser el president de la Generalitat qui el proposa al Parlament, però la cambra catalana el va votar amb una amplíssima majoria. Ha explicat que abans de proposar-lo no el coneixia, però a partir de converses "es va arribar a la conclusió que era un nom possible".

Homs ha afirmat que no tenen gens de por, i ha avisat: "El que no faré mai és abaixar el cap davant l'imperi de la llei que representa el PP". També ha retret a Fernández Díaz la seva actuació de "matonisme" del diumenge passat. Segons ell, en el debat electoral de TV3, li va donar la sensació de sentir-se amenaçat per Fernández Díaz, que també és el candidat del PP català a les espanyoles del pròxim diumenge, i li ha retret que "quan no pot sortir-se'n de manera democràtica, fa això" que s'ha destapat a les últimes hores.

Homs critica el "cinisme" de Fernández Díaz per presentar-se com a víctima

Ha criticat el "cinisme" de Fernández Díaz per haver-se presentat com a víctima, i creu que només per això el ministre ja hauria de dimitir. "Que no s'ha escoltat la gravació? Que vol ofendre la intel·ligència de la gent", s'ha preguntat. CDC i ERC no han previst per ara cap acte conjunt, però ha afegit que aquest mateix dimarts ja va enviar un primer missatge "de solidaritat" al líder republicà, Oriol Junqueras.