monarquia
La inviolabilitat del Rei: una carta d’impunitat que perdura govern rere govern
Nicolas Tomás
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 25 de setembre de 2018
3 minuts
“Legalment el puc matar, confirma la Reina”. D’aquesta manera obria el diari satíric britànic
The Daily Mash el gener del 2017.
En la noticia, la
reina Elisabet II
d’Anglaterra confirmava que, si el president Donald Trump feia una
visita d’Estat, ella podia matar-lo amb una espasa sense que li passés
res. Era pretesament una
fake new, però obria un debat: la monarca pot ser jutjada pels tribunals del seu país? La resposta ve a ser que no.
El debat també existeix a l’Estat espanyol. Malgrat que grups com
Unidos Podemos, ERC, el PDeCAT o el PNB han demanat aprofitar la
limitació constitucional dels
aforaments impulsada per Pedro Sánchez per revisar la
inviolabilitat del
monarca, el nou govern espanyol s’hi ha tancat en banda. “És important
que el Rei mantingui la inviolabilitat, perquè és el cap de l’Estat”,
argumentava divendres passat la ministra-portaveu Isabel Celaá. Ni tan
sols s’ho ha plantejat la Moncloa.
Segons l’article 56.3 de la Constitució espanyola, “
la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”.
Això vol dir que el rei, en exercici del seu càrrec, no té cap
responsabilitat civil ni criminal pels seus actes. Se situa per sobre
dels tribunals de justícia, que no el poden processar i davant dels
quals no ha de respondre. No pot ser perseguit judicialment.
La inviolabilitat és molt diferent de l’aforament, que implica que
l’aforat té dret a ser jutjat per un tribunal diferent al que
correspondria a un ciutadà normal. La família reial està aforada, però
el Rei a més és inviolable i irresponsable. En aquests moments, el rei
Felip VI és inviolable. El rei emèrit Joan Carles I ara només és aforat,
però també és inviolable per les conductes realitzades durant el seu
regnat.
El Rei no té cap responsabilitat civil ni criminal pels seus actes, se situa per sobre dels tribunals de justícia.
A la pràctica, la inviolabilitat és una carta d'impunitat. El mateix
debat que obria la notícia satírica sobre la Reina matant Trump amb una
espasa, va plantejar-se a l’Espanya real del 78. Com recull la
sinopsi del Congrés dels Diputats,
la irresponsabilitat penal del Rei va ser un dels aspectes més
criticats durant els debats constituents, “arribant fins i tot a
plantejar-se, per algun sector, la
hipòtesi del Rei assassí o violador”.
“Anticipant la irresponsabilitat règia, i no preveient el seu
enjudiciament criminal pel Tribunal Suprem en ple, prèvia autorització
del Congrés, l’avantprojecte es nega a enfrontar la incòmoda
possibilitat d’un monarca delinqüent”, advertia el jurista i professor
Enrique Gimbernart en un debat organitzat per
El País el febrer
del 1978. D’aquesta manera, continuava, podia arribar-se “a una
regulació que consagrés la impunitat d’un monarca assassí o violador i
al qual ni tan sols se li podria remoure del càrrec si delinquís”.
Una inviolabilitat que ha salvat Joan Carles I
La inviolabilitat del Rei no només és un precepte constitucional
sobre un paper. També ha tingut efectes reals, en casos en els quals el
monarca no ha pogut ser perseguit pels tribunals per la seva
participació en fets.
Sense anar més lluny, el mateix jutge instructor del
cas Nóos, José Castro, va assegurar després de tancar-se el judici que el rei Joan Carles I hi
hauria d’haver declarat “com a imputat”
per un delicte fiscal, i no només “com a testimoni” com defensava el
fiscal Pedro Horrach. El motiu: la donació encoberta d’un milió i mig
d’euros que va fer a la infanta Cristina per comprar el palauet de
Pedralbes. Però la inviolabilitat va impedir que pogués declarar en
condició de res. En canvi, el seu gendre, Iñaki Urdangarín, ja és a la
presó.
Les gravacions de la seva amant
Corinna zu Sayn-Wittgenstein
també van posar al descobert més draps bruts, com el seu paper clau en
la trama de l’Institut Nóos. També que hauria fet servir Corinna com a
testaferro, que li hauria donat arxius claus del CNI, que hauria cobrat
80 milions d'euros de comissió per l'AVE a la Meca o que s'hauria
acollit a l’amnistia fiscal del ministre Montoro. Però, gràcies a la
inviolabilitat, no podrà mai ser jutjat per aquests fets. Van tenir lloc
mentre era el cap de l’Estat.
La inviolabilitat ha impedit que Joan Carles I declarés com a imputat
pel cas Nóos i ha paralitzat les demandes de paternitat en contra seu.
La figura de la inviolabilitat també és la que va permetre, el
novembre del 2013, que un jutjat de Madrid no admetés a tràmit una
demanda de paternitat
d’Alberto Solá contra el Rei. No era el primer cas: l’octubre de l’any
anterior va passar el mateix amb una altra demanda de Solá i amb una
d’una dona belga anomenada Ingrid Jeanne. El jutge argumentava que Joan
Carles I “està al marge de qualsevol acció que es dirigeixi contra la
seva persona, incloses les que s’exerciten davant la jurisdicció civil”.
Tota demanda contra el Rei en exercici del seu càrrec rep la mateixa
resposta: "La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a
responsabilitat".
27.09.2018 11:33
El Nacional
Dolors Feliu, 'Octubre al carrer'. Editorial Gregal, 112 p., 18 €.
