25.10.2018 21:50
El judici a l’1-O ja comença a
tenir un calendari, perquè el Tribunal Suprem espanyol ha acceptat la
instrucció que ha fet Pablo Llarena i ha decretat l’obertura del judici
oral. És a dir, que les acusacions –la fiscalia, l’advocacia general de
l’estat i el partit d’ultradreta Vox– tenen cinc dies per a presentar
els escrits, i això pot acabar passant el 2 de novembre vinent. Aquell
dia sabrem si finalment l’estat acusa els dirigents independentistes que
aniran a judici de rebel·lió, sedició i malversació. És segur que Vox
ho farà. Després serà el torn de les defenses, de presentar els seus
escrits, i amb el calendari a la mà és ben probable que les sessions del
judici comencin el mes de gener i que s’allarguin uns dos mesos, durant
els quals els presos polítics seran traslladats a una presó de Madrid.
Haurà passat poc més d’un any d’ençà dels fets pels quals seran jutjats,
tot un rècord de la justícia espanyola, que ha accelerat tant com ha
pogut els terminis en un procediment d’aquesta envergadura, tant
jurídica com política. La voluntat d’escarment i de fer seure al banc
dels acusats els protagonistes polítics i socials de l’octubre republicà
a Catalunya tan aviat com fos possible i quan la memòria dels fets és
encara viva ha passat davant de tot; dels terminis raonables en un
procés amb una vintena d’acusats i amb uns delictes de la gravetat de la
rebel·lió i la sedició i vulnerant d’aquesta manera les garanties més
elementals de la defensa. La interlocutòria de conclusió del sumari que
ha publicat avui el Suprem és una prova flagrant de la vulneració del
dret de les defenses dels processats.
És un element d’indefensió que els fets pels quals seran jutjats han estat investigats per diversos jutjats alhora: pel Suprem, per l’Audiència espanyola –que ha processat el major Trapero i la intendenta Laplana–, pel jutjat número 13 de Barcelona –que mesos abans de l’1-O va començar a investigar en secret desenes d’alts càrrecs del govern amb nombroses irregularitats processals i amb l’amenaça que també podrien acabar essent processats per rebel·lió– i pel jutjat número 7 de Barcelona, que investiga més d’una vintena d’agents de la policia espanyola per l’actuació violenta del dia del referèndum. Una petició tan elemental com la d’incorporar en la macrocausa que ha instruït Pablo Llarena les investigacions, testimonis i documentació d’aquests jutjats ha estat desestimada pel Tribunal Suprem. L’argument: que Llarena ja va dir que els fets investigats per aquests jutjats ‘no tenen cap connexió processal’ entre ells. És solament un exemple de les tres-centes peticions d’inclusió de proves, documents i testimonis que el Suprem no ha volgut incloure en la instrucció.
És un element d’indefensió que els fets pels quals seran jutjats han estat investigats per diversos jutjats alhora: pel Suprem, per l’Audiència espanyola –que ha processat el major Trapero i la intendenta Laplana–, pel jutjat número 13 de Barcelona –que mesos abans de l’1-O va començar a investigar en secret desenes d’alts càrrecs del govern amb nombroses irregularitats processals i amb l’amenaça que també podrien acabar essent processats per rebel·lió– i pel jutjat número 7 de Barcelona, que investiga més d’una vintena d’agents de la policia espanyola per l’actuació violenta del dia del referèndum. Una petició tan elemental com la d’incorporar en la macrocausa que ha instruït Pablo Llarena les investigacions, testimonis i documentació d’aquests jutjats ha estat desestimada pel Tribunal Suprem. L’argument: que Llarena ja va dir que els fets investigats per aquests jutjats ‘no tenen cap connexió processal’ entre ells. És solament un exemple de les tres-centes peticions d’inclusió de proves, documents i testimonis que el Suprem no ha volgut incloure en la instrucció.
L’argument principal per a desestimar-los és que aquesta ‘allau
documental no faria sinó endarrerir l’inici del plenari’. Els advocats
dels presos s’han queixat manta vegada de la dificultat d’accedir a la
documentació inclosa en el sumari, a part del fet que hi manquessin
coses tan fonamentals com les comunicacions dels Mossos durant el 20-S o
bé la resolució del tribunal superior de Slesvig-Holstein desestimant
l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. A més, en les nombroses
diligències que van demanar al tribunal, hi ha la queixa del mal
funcionament de l’anomenat ‘núvol virtual’ des del qual podien consultar
la documentació del sumari. Un núvol que té moltes dificultats de
funcionament i que va entrebancar molt la consulta. Però el Tribunal
Suprem diu que no és pas excusa perquè ‘durant la instrucció podien
haver anat mirant la documentació’.
La documentació desestimada
Heus ací una mostra, a tall d’exemple, de les proves que el tribunal no ha volgut incloure en el sumari, i que haurien fet que la instrucció de Llarena hagués de tornar a començar o, si més no, que s’allargués un temps més i que el judici no pogués començar fins més endavant:
—La incorporació al sumari de testimonis recollits al jutjat número 13 de Barcelona, a l’Audiència espanyola i al jutjat número 7 de Barcelona.
—Proves mèdiques pericials sobre les lesions dels agents que van intervenir l’1-O, per a saber ben bé com se les van fer.
—Informació a la companyia Twitter sobre la identitat dels usuaris de comptes @nmaquiavelo1984 i @JdanielBaena, gestionats per responsables de la Guàrdia Civil que dirigien les investigacions.
—Dades sobre l’antiguitat de tots els membres de la sala penal del Suprem per a saber per quins criteris s’havia designat Pablo Llarena jutge instructor. En teoria, el sistema és rotatori. Es demanen aquestes dades per si la designació de Llarena havia estat irregular, ateses les sospites publicades en diversos mitjans, i, doncs, s’havia vulnerat el dret fonamental de tenir un jutge ordinari.
—La inclusió de nombrosos vídeos del primer d’octubre.
—La petició al Ministeri de Defensa perquè informi si hi va haver plans de contingència per a les unitats adscrites a la II Regió Militar en relació amb l’1-O; si es va activar el pla de contingència anomenat Cota de Malla de suport a les forces de seguretat de l’estat espanyol per al mateix període de temps.
—El bescanvi de correspondència, al setembre, entre el conseller d’Interior i el ministre d’Interior en relació amb el referèndum de l’1-O.
—La petició a l’Ajuntament de Barcelona perquè certifiqui els danys ocasionats al mobiliari urbà durant el 20-S i l’1-O.
—Informació de l’ICS sobre el nombre de lesionats per la policia l’1-O, amb detall de diagnòstic clínic de cada cas.
—Que el Centro Nacional de Protección de Infraestructuras Críticas informi de les resolucions adoptades en el seu àmbit competencial en relació amb el primer d’octubre. És a dir, ‘si es van adoptar plans de protecció d’infrastructures crítiques en relació amb el referèndum i a quines administracions es van remetre aquests plans’. I que es diferenciï allò que té a veure amb el nivell 4 d’alerta antiterrorista amb el risc associat a la situació política d’aquell moment.
—Les actes del consell de ministres fets el 2017 en què es va debatre la proposició al congrés de la declaració de l’estat de setge.
—Quines detencions van fer el primer d’octubre i per què?
—El percentatge d’efectius de Mossos, guàrdies civils i policies espanyols que disposaven d’arma llarga aquells dies.
—Els enregistraments de les càmeres de seguretat del Departament d’Economia el 20 i 21 de setembre de 2017.
—Material gràfic de la gent damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia.
—Que el Ministeri d’Interior informi dels criteris del dispositiu del primer d’octubre sobre: distribució territorial, nombre d’agents destinats a aquest dispositiu i criteri de repartiment, identificació dels comandaments que van donar ordres per a atacar els col·legis; els comandaments que van donar l’ordre d’aturar les actuacions violentes a partir d’un determinat moment de la tarda.
—Els efectius policíacs que van participar en el dispositiu del 20-S, tant uniformats com de paisà; el protocol de protecció i custòdia d’armes de foc llargues que hi havia dins els cotxes de la Guàrdia Civil.
—Petició perquè pèrits experts analitzin la literalitat de tots els missatges, intervencions i discursos de Cuixart i Sànchez perquè determinin si contenen cap mena d’incitació concreta a actes insurreccionals violents.
—Les declaracions de Méndez de Vigo el 22 de setembre en què parlava d’accions tumultuàries, anticipant la querella per sedició contra Sànchez i Cuixart presentada poc després per la fiscalia de l’Audiència espanyola.
Són tan sols alguns exemples de proves fonamentals per a l’enjudiciament i que Llarena ni tan sols havia inclòs en el sumari. Les defenses demanen que s’hi incorporin, però el Suprem ho desestima amb els arguments que s’allargaria l’inici del judici, que no poden actuar de filtre de la instrucció de Llarena i que si el jutge instructor ja va denegar unes proves ells no les acceptaran pas en el sumari.
I qui són ells? Són els magistrats del tribunal que jutjarà els presos polítics. La majoria són els mateixos que van admetre a tràmit la querella de la fiscalia per rebel·lió i tenen contactes personals i professionals amb el jutge Llarena. Per això se’n va demanar la recusació, però va ser endebades. Un element més d’indefensió, de manca de garanties i de vulneració de drets fonamentals.
La documentació desestimada
Heus ací una mostra, a tall d’exemple, de les proves que el tribunal no ha volgut incloure en el sumari, i que haurien fet que la instrucció de Llarena hagués de tornar a començar o, si més no, que s’allargués un temps més i que el judici no pogués començar fins més endavant:
—La incorporació al sumari de testimonis recollits al jutjat número 13 de Barcelona, a l’Audiència espanyola i al jutjat número 7 de Barcelona.
—Proves mèdiques pericials sobre les lesions dels agents que van intervenir l’1-O, per a saber ben bé com se les van fer.
—Informació a la companyia Twitter sobre la identitat dels usuaris de comptes @nmaquiavelo1984 i @JdanielBaena, gestionats per responsables de la Guàrdia Civil que dirigien les investigacions.
—Dades sobre l’antiguitat de tots els membres de la sala penal del Suprem per a saber per quins criteris s’havia designat Pablo Llarena jutge instructor. En teoria, el sistema és rotatori. Es demanen aquestes dades per si la designació de Llarena havia estat irregular, ateses les sospites publicades en diversos mitjans, i, doncs, s’havia vulnerat el dret fonamental de tenir un jutge ordinari.
—La inclusió de nombrosos vídeos del primer d’octubre.
—La petició al Ministeri de Defensa perquè informi si hi va haver plans de contingència per a les unitats adscrites a la II Regió Militar en relació amb l’1-O; si es va activar el pla de contingència anomenat Cota de Malla de suport a les forces de seguretat de l’estat espanyol per al mateix període de temps.
—El bescanvi de correspondència, al setembre, entre el conseller d’Interior i el ministre d’Interior en relació amb el referèndum de l’1-O.
—La petició a l’Ajuntament de Barcelona perquè certifiqui els danys ocasionats al mobiliari urbà durant el 20-S i l’1-O.
—Informació de l’ICS sobre el nombre de lesionats per la policia l’1-O, amb detall de diagnòstic clínic de cada cas.
—Que el Centro Nacional de Protección de Infraestructuras Críticas informi de les resolucions adoptades en el seu àmbit competencial en relació amb el primer d’octubre. És a dir, ‘si es van adoptar plans de protecció d’infrastructures crítiques en relació amb el referèndum i a quines administracions es van remetre aquests plans’. I que es diferenciï allò que té a veure amb el nivell 4 d’alerta antiterrorista amb el risc associat a la situació política d’aquell moment.
—Les actes del consell de ministres fets el 2017 en què es va debatre la proposició al congrés de la declaració de l’estat de setge.
—Quines detencions van fer el primer d’octubre i per què?
—El percentatge d’efectius de Mossos, guàrdies civils i policies espanyols que disposaven d’arma llarga aquells dies.
—Els enregistraments de les càmeres de seguretat del Departament d’Economia el 20 i 21 de setembre de 2017.
—Material gràfic de la gent damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia.
—Que el Ministeri d’Interior informi dels criteris del dispositiu del primer d’octubre sobre: distribució territorial, nombre d’agents destinats a aquest dispositiu i criteri de repartiment, identificació dels comandaments que van donar ordres per a atacar els col·legis; els comandaments que van donar l’ordre d’aturar les actuacions violentes a partir d’un determinat moment de la tarda.
—Els efectius policíacs que van participar en el dispositiu del 20-S, tant uniformats com de paisà; el protocol de protecció i custòdia d’armes de foc llargues que hi havia dins els cotxes de la Guàrdia Civil.
—Petició perquè pèrits experts analitzin la literalitat de tots els missatges, intervencions i discursos de Cuixart i Sànchez perquè determinin si contenen cap mena d’incitació concreta a actes insurreccionals violents.
—Les declaracions de Méndez de Vigo el 22 de setembre en què parlava d’accions tumultuàries, anticipant la querella per sedició contra Sànchez i Cuixart presentada poc després per la fiscalia de l’Audiència espanyola.
Són tan sols alguns exemples de proves fonamentals per a l’enjudiciament i que Llarena ni tan sols havia inclòs en el sumari. Les defenses demanen que s’hi incorporin, però el Suprem ho desestima amb els arguments que s’allargaria l’inici del judici, que no poden actuar de filtre de la instrucció de Llarena i que si el jutge instructor ja va denegar unes proves ells no les acceptaran pas en el sumari.
I qui són ells? Són els magistrats del tribunal que jutjarà els presos polítics. La majoria són els mateixos que van admetre a tràmit la querella de la fiscalia per rebel·lió i tenen contactes personals i professionals amb el jutge Llarena. Per això se’n va demanar la recusació, però va ser endebades. Un element més d’indefensió, de manca de garanties i de vulneració de drets fonamentals.
Les peticions de diligències de les defenses contenen un
argumentari clar per a garantir tot de drets fonamentals que han estat
vulnerats. I la constatació que, una vegada i una altra, totes aquestes
peticions han estat desestimades ajudarà a bastir la futura demanda al
Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. Aquesta demanda
es presentarà una volta dictades les sentències, i amb un gran argument:
l’estat espanyol ha aplicat contra els dirigents independentistes
catalans un dret processal i penal d’excepció, ‘el dret penal de
l’enemic’.
Felip II, el duc d'Alba i el cardenal Granvela / Viquipèdia
