dimecres, 27 de febrer del 2019
dimarts, 26 de febrer del 2019
divendres, 22 de febrer del 2019
La indignació pel judici converteix la vaga general en un èxit
21.02.2019 21:50
Milers de persones van omplir els carrers de tot Catalunya per protestar contra la vulneració dels drets fonamentals i el judici contra el procés. La vaga, convocada per la Intersindical-CSC, va tenir un impacte notable
en diversos sectors i es va fer notar pels talls de les carreteres o
vies de tren en molts indrets del país. Uns talls que van començar de
bon matí. Segons que va informar el Departament d’Interior,
a les deu del matí ja hi havia tallades la A-27 a Tarragona, la C-66 a
Torrent, la N-II a Tàrrega, la C-13 a la Pobla de Segur, la N-260 a la
Pobla de Segur, la C-35 a Santa Maria de Palautordera, la C-17 a Gurb,
la C-16 a Berga, la N-152a a Puigcerdà, la C-60 a la Roca del Vallès, la
N-260 a Lles de la Cerdanya, la C-242a la Granadella, la N-II a Sant
Julià de Ramis, la AP-7 a Sant Julià de Ramis i la C-1412b a Isona i
Dellà. N’hi va haver més. Com ara la marxa a peu que es va fer entre
Banyoles i Girona, seguida per centenars de persones. Mentre la gent es
mobilitzava, al Suprem espanyol continuava el judici contra els
dirigents independentistes, que, com es va veure ahir al carrer, ha
originat una onada creixent d’indignació, perquè cada dia és més evident
la falsedat de les acusacions.
Després dels talls de carretera de primera hora del matí, a migdia van començar les concentracions o marxes per tot el país. La concentració de Barcelona va ser la més nombrosa. Milers de persones van omplir la plaça de la Universitat, una escena que es va repetir a Girona –davant la delegació del govern–, a Tarragona i a Lleida, però també en ciutats mitjanes, com ara Igualada, on la plaça de l’Ajuntament es va omplir de gom a gom. A Figueres van ser els tractors que van ocupar el centre de la ciutat.
Acabada la concentració de la plaça de la Universitat de Barcelona, es van ocupar les vies de tren de Rodalia de l’estació de la plaça de Catalunya durant força estona. Els manifestants van aturar la circulació de les línies R1, R3 i R4 durant mitja hora. En acabat, ells mateixos se’n van anar, sense que calgués la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que sí que van intervenir amb força a l’exterior i en més indrets de Catalunya, amb enfrontaments que en alguns casos van acabat amb detencions. En el tall de carretera de la C-17 a Gurb, agents dels Mossos d’Esquadra van actuar contra els manifestants per a reobrir la circulació i hi hagué enfrontaments amb els vaguistes, un dels quals fou detingut. També van detenir un manifestant a Barcelona, en un tall a la cruïlla entre la Gran Via i el carrer d’Urgell. I encara foren detingudes dues persones més al peatge de la AP-7 a Tarragona, on els Mossos d’Esquadra van colpejar els manifestants amb les porres.
A la tarda, van continuar alguns talls, com el de la AP-7 a l’Ampolla, però l’activitat es va centrar en les concentracions convocades
a les principals ciutats del Principat. La més nombrosa va ser la de
Barcelona, que va recórrer el passeig de Gràcia des de la plaça del Cinc
d’Oros fins a la Gran Via. Els organitzadors van donar la xifra de
200.000 manifestants. A la capçalera, una pancarta amb el lema
’21-F, vaga general: sense drets no hi ha llibertats’, portada pels
principals dirigents de la Intersindical-CSC, per representants de més
sindicats que hi donaven suport i per membres de la societat civil, com
ara David Fernández, Martí Anglada, Anna Sallés i l’actriu Àngels Massip.
Els representants dels partits polítics eren en una segona fila. Hi
havia dirigents de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Les manifestacions
de Girona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Badalona, Olot i més ciutats
també van ser molt nombroses. En el cas de Girona va arribar a 70.000 persones, una xifra que superà la de l’aturada del 3 d’octubre de 2017, que va ser de 60.000.
Durant la jornada d’ahir, l’independentisme va demostrar que havia recuperat el nivell de mobilització al carrer.
Durant la jornada d’ahir, l’independentisme va demostrar que havia recuperat el nivell de mobilització al carrer.
El Parlament Europeu prohibeix un acte de la Falange i Democracia Nacional
Brussel·les
El Parlament Europeu prohibeix un acte de la Falange i Democracia Nacional
El NacionalFoto: ACN
Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019
2 minuts
Concretament, Tajani creu que la presència d'aquestes formacions podria suposar una amenaça per la integritat del Parlament. Per tal de poder-ho prohibir, el president del Parlament Europeu s'ha basat en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2015 contra el mateix eurodiputat alemany del partit neonazi NPD Udo Voigt, que promovia l'acte. La sentència exposa que no hi ha cap dret incondicional per entrar al Parlament a fer propaganda política.
En una informació difosa pel mateix Parlament Europeu, recorda que l'article 22 de les regles de procediment internes confereixen al president els poders per garantir la seguretat general en els locals del Parlament per prevenir i aturar qualsevol pertorbació del funcionament adequat de les activitats parlamentàries i la salvaguarda de la integritat de la institució. També invoca a la jurisprudència d'un cas presentat el 2015 pel mateix eurodiputat Udo Voig, en què es confirmava que no existeix un dret incondicional d'accés a les instal·lacions al Parlament amb finalitats de propaganda política.
Tot i aquesta decisió, encara està per veure si finalment Vox podrà celebrar el seu acte el dia 6 de març. Ara per ara, tot i haver estat anunciada, no l'ha autoritzada encara el Parlament.
Una vez más, @vox_es haciendo lo que no hicieron otros ni cuando estaban en el gobierno ni cuando están en la oposición: explicar en el mismo #ParlamentoEuropeo que Cataluña es España y que en el #TribunalSupremo se juzga un golpe de estado. El #VotoUtil desde antes de llegar!
Està previst, de moment, que a la conferència al Parlament Europeu hi intervinguin el secretari general de Vox, Javier Ortega; el portaveu a Catalunya, Jorge Buxadé, i la vicepresidenta de relacions institucionals a les Illes Balears, Malena Contestí. L'acte durà el nom de "Catalunya, una regió espanyola".
dimecres, 20 de febrer del 2019
L'independentisme civil, a la banqueta amb caire de revenja
L'independentisme civil, a la banqueta amb caire de revenja
Marchena, aliè a les condicions físiques
dels presos, obre els interrogatoris dels Jordis, Forcadell i Santi Vila
que veu com altres consellers expliquen coses més crues que les d’ell
ellMón
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
20/02/2019
23:23
Jornada maratoniana aquest dimecres al Tribunal Suprem. I dijous se
n’albira una altra amb quatre megadeclaracions previstes: la del
president d’Òmnium, Jordi Cuixart; la de l’expresident de l’ANC i president de JxCAT, Jordi Sànchez; la de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la de l’exconseller, Santi Vila. El president de la Sala Penal que jutja la causa especial 20907/2017, Manuel Marchena,
vol enllestir ràpid les declaracions dels acusats. Per això ha citat
per dimarts els primers testimonis. Artilleria pesada com Mariano Rajoy,
Soraya Sáenz de Santamaria o Artur Mas a més de Juan Ignacio Zoido.
Marchena, reaci a habilitar aquest divendres i el proper dilluns, ha posat la directa i en un dia ha fet declarar els consellers Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Fins passades les nou de la nit. Un horari que ha fet aixecar protesta de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez que aquest dijous haurà de declarar amb l’amenaça de 17 anys de presó. “Es lleven a les sis del matí, sense dutxar-se marxen a les 6:45, tenen tres quarts d’hora de camí fins que no arriben a quarts de vuit al Suprem… no garanteix les seves condicions”, ha assenyalat empipat Pina. El president de la Sala s’ha justificat al·legant que no volia un procés amb dilacions i que l’advocat de Mundó ha donat el vist i plau al seu interrogatori.
La jornada d’avui, però, no ha deixat sorpreses. Tots els exconsellers han seguit el seu guió però amb un punt en comú: un referèndum no és delicte i, sobretot, que la Declaració d’Independència era paper mullat. Però el que més ha sorprès a les defenses ha estat la insistència de les acusacions en intentar esgarrapar alguna prova o escletxa per acreditar la desobediència -més o menys assumida- i la malversació. Tots han apuntat que el referèndum es va fer gràcies al finançament privat. “No sé d’on van sortir les urnes”, confessaven tots.
La prova o la confessió de la violència o el tumult la deixen per les testificals. Punt on entrarà Vox i on la majoria de policies -un ingent nombre- citats poden portar les mateixes respostes a la Fiscalia. A la sala de plens hi ha hagut de tot, debat, enganxades, crides a l’ordre, bronques lingüístiques i, fins i tot, plors com quan Borràs ha recordat que no va rebre la notificació del Tribunal Constitucional que suspenia la Llei del Referèndum perquè estava al velatori del seu pare.
Aquest divendres, però, les declaracions agafaran un caire possiblement diferent. El Suprem escoltarà els noms de pes de l’independentisme civil dels darrers anys. Persones profundament estigmatizades -gairebé odiades- per la caverna político-mediàtica de l’unionisme. Hi ha la temptació que seure Forcadell, Cuixart i Sànchez davant els togats és ensenyar un trofeu de caça. La canya que van rebre en el seu activisme tot i mantenir les seves posicions encara afegeix més valor a la psicopatia d’un Estat que fa un any i mig que els ha engarjolat. A tots tres, al Fiscalia els reclama 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió.
Sánchez i Cuixart estan entre barrots pels fets del 20 de setembre, precisament per pacificar els concentrats que van romandre hores i hores davant la seu d’Economia. La seva imatge enfilats d’alt dun cotxe de la Guàrdia Civil és una icona pels poders de l’Estat que van aprofitar una oportunitat, amb la imprescindible col·laboració d’una secretària judicial especialment motivada contra el procés, per parar un parany jurídic. La Fiscalia ho bateja de “successos violents”. A més, l’escrit de conclusions provisionals retreuen pensalment a Sànchez i Cuixart els seus discursos abradats per les Diades així com els identifica com a peça clau del procés cap a la independència. També els acusa d’alenar a les masses a actuar contra l’Estat o a protegir els col·legis electorals.
Amb Forcadell, l’Estat manté el to que amb Cuixart i Sànchez. La seva cotització política com a presidenta de l’ANC no ha estat païda per Madrid. Pesa el fet que Forcadell és un símbol i a més havia presidit la cambra catalana, malgrat el joc brut de certs partits polítics per fer trontollar l’ordre parlamentari. La Fiscalia l’acusa de permetre el debat de resolucions que entenen prohibides pel Tribunal Constitucional i també d’esperonar les gerancions d’independentistes al carrer. Curiosament, la resta dels membres de la Mesa encausats seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dormen a casa. Un cas com un cabàs atès que la figura de la presidència del Parlament no representa cap vot de qualitat en les decisions que s’han pres al llarg del procés. L’Estat li té ganes. Només cal veure com la biosfera mediàtica aplaudia amb desimboltura els paranys que els partits unionistes li posaven a la cambra catalana.
El primer a declarar, però serà Santi Vila. El conseller es mostra relaxat i tranquil, aquest dies al Suprem tot i que li reclamen set anys de presó per malversació. Fins i tot, ha visitat la biblioteca i no s’amaga de la premsa. Després de les declaracions de Quim Forn, Dolors Bassa o Meritxell Borràs està més asserenat. “T’imagines que el que han dit ho hagués dit en Vila?”, es comenta als passadissos del Convent de les Saleses. Al capdavall, Vila ja va explicar la nit del 25 d’Octubre el que molts consellers expliquen ara al Suprem. De ben segur, que el món polític s’hauria estalviat algun disgust.
Marchena, reaci a habilitar aquest divendres i el proper dilluns, ha posat la directa i en un dia ha fet declarar els consellers Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Fins passades les nou de la nit. Un horari que ha fet aixecar protesta de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez que aquest dijous haurà de declarar amb l’amenaça de 17 anys de presó. “Es lleven a les sis del matí, sense dutxar-se marxen a les 6:45, tenen tres quarts d’hora de camí fins que no arriben a quarts de vuit al Suprem… no garanteix les seves condicions”, ha assenyalat empipat Pina. El president de la Sala s’ha justificat al·legant que no volia un procés amb dilacions i que l’advocat de Mundó ha donat el vist i plau al seu interrogatori.
La jornada d’avui, però, no ha deixat sorpreses. Tots els exconsellers han seguit el seu guió però amb un punt en comú: un referèndum no és delicte i, sobretot, que la Declaració d’Independència era paper mullat. Però el que més ha sorprès a les defenses ha estat la insistència de les acusacions en intentar esgarrapar alguna prova o escletxa per acreditar la desobediència -més o menys assumida- i la malversació. Tots han apuntat que el referèndum es va fer gràcies al finançament privat. “No sé d’on van sortir les urnes”, confessaven tots.
|
La prova o la confessió de la violència o el tumult la deixen per les testificals. Punt on entrarà Vox i on la majoria de policies -un ingent nombre- citats poden portar les mateixes respostes a la Fiscalia. A la sala de plens hi ha hagut de tot, debat, enganxades, crides a l’ordre, bronques lingüístiques i, fins i tot, plors com quan Borràs ha recordat que no va rebre la notificació del Tribunal Constitucional que suspenia la Llei del Referèndum perquè estava al velatori del seu pare.
Aquest divendres, però, les declaracions agafaran un caire possiblement diferent. El Suprem escoltarà els noms de pes de l’independentisme civil dels darrers anys. Persones profundament estigmatizades -gairebé odiades- per la caverna político-mediàtica de l’unionisme. Hi ha la temptació que seure Forcadell, Cuixart i Sànchez davant els togats és ensenyar un trofeu de caça. La canya que van rebre en el seu activisme tot i mantenir les seves posicions encara afegeix més valor a la psicopatia d’un Estat que fa un any i mig que els ha engarjolat. A tots tres, al Fiscalia els reclama 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió.
Sánchez i Cuixart estan entre barrots pels fets del 20 de setembre, precisament per pacificar els concentrats que van romandre hores i hores davant la seu d’Economia. La seva imatge enfilats d’alt dun cotxe de la Guàrdia Civil és una icona pels poders de l’Estat que van aprofitar una oportunitat, amb la imprescindible col·laboració d’una secretària judicial especialment motivada contra el procés, per parar un parany jurídic. La Fiscalia ho bateja de “successos violents”. A més, l’escrit de conclusions provisionals retreuen pensalment a Sànchez i Cuixart els seus discursos abradats per les Diades així com els identifica com a peça clau del procés cap a la independència. També els acusa d’alenar a les masses a actuar contra l’Estat o a protegir els col·legis electorals.
Amb Forcadell, l’Estat manté el to que amb Cuixart i Sànchez. La seva cotització política com a presidenta de l’ANC no ha estat païda per Madrid. Pesa el fet que Forcadell és un símbol i a més havia presidit la cambra catalana, malgrat el joc brut de certs partits polítics per fer trontollar l’ordre parlamentari. La Fiscalia l’acusa de permetre el debat de resolucions que entenen prohibides pel Tribunal Constitucional i també d’esperonar les gerancions d’independentistes al carrer. Curiosament, la resta dels membres de la Mesa encausats seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dormen a casa. Un cas com un cabàs atès que la figura de la presidència del Parlament no representa cap vot de qualitat en les decisions que s’han pres al llarg del procés. L’Estat li té ganes. Només cal veure com la biosfera mediàtica aplaudia amb desimboltura els paranys que els partits unionistes li posaven a la cambra catalana.
El primer a declarar, però serà Santi Vila. El conseller es mostra relaxat i tranquil, aquest dies al Suprem tot i que li reclamen set anys de presó per malversació. Fins i tot, ha visitat la biblioteca i no s’amaga de la premsa. Després de les declaracions de Quim Forn, Dolors Bassa o Meritxell Borràs està més asserenat. “T’imagines que el que han dit ho hagués dit en Vila?”, es comenta als passadissos del Convent de les Saleses. Al capdavall, Vila ja va explicar la nit del 25 d’Octubre el que molts consellers expliquen ara al Suprem. De ben segur, que el món polític s’hauria estalviat algun disgust.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)