dijous, 18 d’abril del 2019
dilluns, 15 d’abril del 2019
Observadors internacionals avisen que el Suprem ‘tendeix’ a escoltar només el relat de violència de les acusacions
15.04.2019 07:42
Els observadors internacionals del judici contra el procés
han destacat que durant la novena setmana del judici, en què sobretot
han testificat funcionaris de les forces policíaques, el Suprem
‘tendeix’ a escoltar ‘únicament’ el relat de la violència al·legat per
les acusacions i que se sustenta en les declaracions dels agents de la
policia espanyola i la Guàrdia Civil. Des d’Internacional Trial Watch
es critica la negativa del president de la Sala d’acceptar preguntes
sobre si la ciutadania reunida als centres de votació exercia
legítimament els seus drets fonamentals. Pels observadors, així es
demostra una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional
del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa.
En aquest sentit, per aquest grup d’observadors, els testimonis de la darrera setmana han seguit insistint en el caràcter valoratiu de conceptes repetits com ‘hostilitat’, ‘por’, ‘tumult’ o ‘barricades humanes’. De la mateixa manera que ja van afirmar la setmana anterior, Internacional Trial Watch consideren que aquestes valoracions ‘subjectives’ que no relacionen els acusats amb els fets imputats sinó que serveixen per construir ‘artificialment’ un relat de violència. Pels observadors també demostren una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa. Segons el grup d’observadors, amb les declaracions dels policies se segueix constatant una manca de proporcionalitat entre les proves i els càrrecs que busca l’acusació.
En aquest sentit, per aquest grup d’observadors, els testimonis de la darrera setmana han seguit insistint en el caràcter valoratiu de conceptes repetits com ‘hostilitat’, ‘por’, ‘tumult’ o ‘barricades humanes’. De la mateixa manera que ja van afirmar la setmana anterior, Internacional Trial Watch consideren que aquestes valoracions ‘subjectives’ que no relacionen els acusats amb els fets imputats sinó que serveixen per construir ‘artificialment’ un relat de violència. Pels observadors també demostren una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa. Segons el grup d’observadors, amb les declaracions dels policies se segueix constatant una manca de proporcionalitat entre les proves i els càrrecs que busca l’acusació.
Els observadors també han criticat que es mantingui la limitació de
confrontar els testimonis amb imatges de vídeo o altres proves perquè
consideren que així s’impedeix que ‘aflorin’ possibles contradiccions i
per tant, té efectes ‘directes’ sobre la valoració de la prova per part
del Tribunal. Pels observadors, aquest fet dificulta la tasca de les
defenses a fi d’evidenciar la credibilitat dels testimonis. Pel grup, la
visualització a posteriori els farà perdre ‘capacitat probatòria’, ja
que estaran descontextualitzats del moment en què els testimonis els
situen en el temps i en l’espai. Segons els observadors, aquest efecte
hauria de ser tingut en compte perquè des d’una perspectiva
constitucional i del principi de major eficàcia dels drets, consideren,
que l’intèrpret està obligat a afavorir la que possibiliti un exercir
més ple dels mateixos sota pena d’incórrer en la seva vulneració, en
aquest cas, del dret de defensa.
Per Internacional Trial Watch, també és preocupant que no es garanteix les garanties d’incomunicació dels testimonis entre si, que és ‘inexistent’, ja que tots han pogut escoltar i veure les declaracions dels anteriors. Pels observadors és un ‘afegit’ a la tasca de les defenses que mereixeria ampliar contradicció i poder verificar la seva credibilitat.
D’altra banda, els observadors també critiquen que les parts segueixen sense conèixer el calendari complet del judici, ni l’ordre dels testimonis, un fet que considera que entorpeix la preparació dels interrogatoris, amb un ‘debilitament’ a l’exercici del dret de defensa.
Per Internacional Trial Watch, també és preocupant que no es garanteix les garanties d’incomunicació dels testimonis entre si, que és ‘inexistent’, ja que tots han pogut escoltar i veure les declaracions dels anteriors. Pels observadors és un ‘afegit’ a la tasca de les defenses que mereixeria ampliar contradicció i poder verificar la seva credibilitat.
D’altra banda, els observadors també critiquen que les parts segueixen sense conèixer el calendari complet del judici, ni l’ordre dels testimonis, un fet que considera que entorpeix la preparació dels interrogatoris, amb un ‘debilitament’ a l’exercici del dret de defensa.
divendres, 12 d’abril del 2019
dilluns, 8 d’abril del 2019
‘Realitat climàtica = Emergència social’: cinquanta experts reflexionen sobre el canvi climàtic a Barcelona
06.04.2019 01:50
‘Si no hi fem res, ens hi va la vida’. Així de contundent es mostra Josep Cabayol
quan parla de l’amenaça que significa el canvi climàtic en
l’actualitat. El periodista i president de SICOM és un dels convocants
de la jornada ‘Realitat climàtica = Emergència social’.
En aquest acte, que comença avui a les 09.00 a Barcelona, cinquanta
investigadors i científics experts en l’escalfament mundial explicaran
per què la realitat climàtica és una emergència social i fins a quin
punt cal prendre-hi mesures abans no s’arribi a un punt de no retorn. És
un esdeveniment sense precedents al Principat, que durarà més de dotze
hores i que es podrà seguir en directe en reproducció en continu.
D’una banda, la jornada vol conscienciar la població que som a punt d’arribar a una situació irreversible i, de l’altra, donar un toc d’atenció a totes les administracions –municipals, autonòmiques, estatals i supraestatals–, que pequen d’inacció en vista d’un problema que no podem esperar a resoldre. ‘Si no s’hi actua, ens falten molt pocs anys per a aplicar mesures correctores que serveixin per a tenir futur, simplement’, insisteix Cabayol. ‘Els darrers dos anys s’ha comprovat que, malgrat els Acords de París, les emissions de CO2 han continuat pujant al món.’
L’alarmant pujada de les temperatures al Principat és un bon exemple de la manera com ha empitjorat la situació els últims anys. Els últims vint-i-cinc anys la temperatura ha passat de pujar a un ritme de 0,25 graus per dècada a 0,40. Una situació que és encara més preocupant que la internacional. La pujada de les temperatures a Catalunya ja ha passat del llindar d’1,7 graus, mentre que al món encara no s’ha sobrepassat el grau i mig, malgrat que, tal com alerta Cabayol, no li falti gaire. I què implica d’arribar a aquest punt d’inflexió a escala mundial? ‘No tenim ni els recursos econòmics ni tecnològics per a revertir la situació. Entrarem, doncs, en una espiral on la dinàmica climàtica es tornarà imparable. Si comença a pujar la temperatura, la biosfera és amenaçada. És amenaçada la vida’, explica.
L’única manera de prova d’aturar aquesta situació és deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle i, per tant, abandonar els hidrocarburs i el sistema d’energia convencional, cosa que pot implicar qüestionar-se el sistema econòmic. Les administracions tenen un paper fonamental quant al desplegament d’energies renovables de manera immediata, però Cabayol en denuncia la inacció: ‘La Generalitat, per exemple, té anunciades lleis que no desplega, com la del canvi climàtic, o l’objectiu d’arribar al 100% de renovables el 2050.’ ‘Catalunya no és en absolut un país on no es puguin desplegar les renovables. Hi ha una gran capacitat. Requereix comprensió per part de la ciutadania. Però ha de pensar que, per molt que no els agradi un paisatge ocupat per maquinària, és necessari’, conclou.
L’acte serà a l’espai veïnal Calàbria 66 de Barcelona i cada expert hi farà una intervenció sobre el seu àmbit de coneixement amb un llenguatge planer, directe i comprensible. Podeu seguir-lo sencer ací:
D’una banda, la jornada vol conscienciar la població que som a punt d’arribar a una situació irreversible i, de l’altra, donar un toc d’atenció a totes les administracions –municipals, autonòmiques, estatals i supraestatals–, que pequen d’inacció en vista d’un problema que no podem esperar a resoldre. ‘Si no s’hi actua, ens falten molt pocs anys per a aplicar mesures correctores que serveixin per a tenir futur, simplement’, insisteix Cabayol. ‘Els darrers dos anys s’ha comprovat que, malgrat els Acords de París, les emissions de CO2 han continuat pujant al món.’
L’alarmant pujada de les temperatures al Principat és un bon exemple de la manera com ha empitjorat la situació els últims anys. Els últims vint-i-cinc anys la temperatura ha passat de pujar a un ritme de 0,25 graus per dècada a 0,40. Una situació que és encara més preocupant que la internacional. La pujada de les temperatures a Catalunya ja ha passat del llindar d’1,7 graus, mentre que al món encara no s’ha sobrepassat el grau i mig, malgrat que, tal com alerta Cabayol, no li falti gaire. I què implica d’arribar a aquest punt d’inflexió a escala mundial? ‘No tenim ni els recursos econòmics ni tecnològics per a revertir la situació. Entrarem, doncs, en una espiral on la dinàmica climàtica es tornarà imparable. Si comença a pujar la temperatura, la biosfera és amenaçada. És amenaçada la vida’, explica.
L’única manera de prova d’aturar aquesta situació és deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle i, per tant, abandonar els hidrocarburs i el sistema d’energia convencional, cosa que pot implicar qüestionar-se el sistema econòmic. Les administracions tenen un paper fonamental quant al desplegament d’energies renovables de manera immediata, però Cabayol en denuncia la inacció: ‘La Generalitat, per exemple, té anunciades lleis que no desplega, com la del canvi climàtic, o l’objectiu d’arribar al 100% de renovables el 2050.’ ‘Catalunya no és en absolut un país on no es puguin desplegar les renovables. Hi ha una gran capacitat. Requereix comprensió per part de la ciutadania. Però ha de pensar que, per molt que no els agradi un paisatge ocupat per maquinària, és necessari’, conclou.
L’acte serà a l’espai veïnal Calàbria 66 de Barcelona i cada expert hi farà una intervenció sobre el seu àmbit de coneixement amb un llenguatge planer, directe i comprensible. Podeu seguir-lo sencer ací:
divendres, 5 d’abril del 2019
Pep Guardiola torna a reclamar l'autodeterminació de Catalunya
Procés Català
Pep Guardiola torna a reclamar l'autodeterminació de Catalunya
El NacionalFoto: GTRES
Barcelona. Divendres, 5 d'abril de 2019
1 minut
Un dia més, el de Santpedor demostra que és una de les personalitats esportives més compromeses amb la realitat política del seu país. El passat mes de febrer, de fet, el tècnic del City va aprofitar la prèvia de la final de la Copa de la Lliga contra el Chelsea per assegurar que els presos polítics havien estat acusats "de delictes que no van cometre".
La pancarta a favor de l'autodeterminació del poble català ha aparegut diverses vegades a la graderia del Camp Nou. Aquesta temporada, per exemple, ja s'ha exhibit en el partit de Copa contra el Reial Madrid o en la tornada dels vuitens de final de la Champions League contra el Lió.
dimarts, 2 d’abril del 2019
dilluns, 1 d’abril del 2019
Així es pot esbrinar si Baena era Tácito a Twitter
TECNOLOGIA
Així es pot esbrinar si Baena era Tácito a Twitter
-
Només un jutge pot ordenar que es facin unes comprovacions senzilles
D’altra banda, el periodista i exdirector de Público.es Carlos Enrique Bayo va assegurar al Versió RAC1 que Baena estava incorrent en el delicte de fals testimoni , ja que ell tenia la prova que el guàrdia civil sí que era el famós Tácito.
El audio
que prueba que el jefe policial que investigó el 'procés' miente ante el
tribunal: así reconoció a 'Público' su doble identidad http://www.publico.es/politica/juicio-proces-audio-prueba-jefe-policial-investigo-1-miente-tribunal-proces-reconocio-publico-doble-identidad.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=web …
2.295 personas están hablando de esto
Aquest dimecres hem sabut que els advocats dels investigats d’ERC pel procés al jutjat número 13 han presentat una petició de prova per esbrinar qui és Tácito. Volen demanar a Twitter i a Facebook que identifiqui les adreces IP des de la qual es van fer aquelles publicacions.
Es pot comprovar, tècnicament?
Tècnicament és possible saber qui va fer les piulades
antiindependentistes des del pseudònim a Twitter, gràcies al control que
les grans plataformes d’internet exerceixen sobre els usuaris. Com us
vam explicar fa uns dies,
ho registren i emmagatzemen tot
.Per poder saber si va ser ell qui va enviar les piulades, cal encreuar diverses dades, que haurien de coincidir.
La informació que no veiem dels tuits
Cada piulada de Twitter inclou dins el codi diverses
informacions invisibles que, mirant-ne el codi font, es poden saber.
Entre aquestes dades ocultes hi ha la localització des d’on s’ha
fet la piulada i la informació del perfil de l’usuari, entre d’altres.
Però, a banda, els sistemes de registre de les xarxes socials conserven
informació tècnica de la piulada, com per exemple l’adreça IP (l’identificador de la connexió, semblant a les matrícules dels cotxes), des de la qual es va fer la publicació. 
Quines dades cal confrontar?
A través de l’operador de telefonia mòbil, es pot esbrinar
quina adreça IP tenia Baena en el moment exacte en què es van llançar
les piulades. Si aquesta IP coincideix amb la del tuit, la identitat ja
estarà comprovada. L’adreça IP és una dada molt fàcil de confirmar. Ara mateix, la teva és aquesta.En cas que l’autor de la piulada hagi pres la precaució de connectar-se des d’un ordinador, es pot saber, mitjançant l’adreça IP, de quin ordinador es tractava. També es pot comprovar, per requeriment judicial, si Baena tenia alguna sessió oberta amb Google, amb Twitter o amb Facebook aquell dia, a aquella hora, en aquell ordinador.
Seria més complicat (però no impossible), si l’autor de les piulades emmascarés la seva IP real a través d’una aplicació VPN, que fa passar la connexió per un túnel encriptat i atorga una IP d’un altre país. Però aquestes pràctiques són més pròpies d’experts en informàtica i tecnologia.
Twitter en cedirà les dades?
Malgrat la protecció que estableix la llei orgànica de protecció de dades, si hi ha un requeriment judicial totes les plataformes estarien obligades a cedir les dades demanades, sempre que aquesta informació sigui imprescindible per al desenvolupament de la investigació. Per tant, si el jutge que ha de resoldre la petició dels investigats d’Esquerra autoritza la identificació de l’usuari @nmaquivelo1984, és molt probable que les multinacionals d’internet i els operadors mòbils hi col·laborin i s’acabi sabent la identitat del famós Tácito.
En paral·lel, com explicàvem a la peça que hem esmentat abans , Google emmagatzema registres de tots els moviments que es fan des del telèfon mòbil, incloent-hi quines aplicacions es fan servir, a quines hores, i quina IP es té en tot moment. Un jutge podria demanar la inspecció d’un telèfon mòbil o demanar a Google que li faciliti aquestes dades.
De tota manera, tot hauria estat més fàcil si la sala del Suprem hagués autoritzat la compareixença com a testimoni de Carlos Enrique Bayo i s’hagués acceptat com a prova la trucada a Baena en què reconeix la seva identitat.
Notícies relacionades
Baena descriu Catalunya com un polvorí “insurreccional” i nega ser Tácito a Twitter
El periodista que va descobrir la doble identitat de Baena: “Ha mentit sota jurament”
«Tácito» Baena entra en escena
Judici de l'1-O
«Tácito» Baena entra en escena
El tinent coronel que va dirigir els informes de la Guàrdia Civil contra els líders independentistes i que suposadament carregava d'amagat a Twitter contra polítics i mossos declara avui al Suprem
per 
Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil | RTVE
Malgrat la feinada que deu comportar ser el cap de la Policia Judicial de Catalunya en un context de tanta intensitat com la tardor del 2017, el tinent coronel de la Benemèrita també va aconseguir mantenir (presumptament) una intensa activitat paral·lela -i oculta- a Twitter. Rere el pseudònim "Tácito", carregava contra polítics, periodistes i agents dels Mossos d'Esquadra. L'interrogatori de les defenses serà, novament, clau. Els advocats dels líders independentistes maniobraran per desacreditar-lo.
La notícia de l'aventura tuitaire de Baena la va esbombar el diari Público. Baena s'amagava rere l'usuari @nmaquiavelo1984 -que ja no existeix-, es definia com a politòleg i es dedicava a increpar persones que apareixien a les diligències que ell mateix signava, com és el cas, per exemple, de Lluís Llach. També dispara contra periodistes, com ara Rebeca Carranco, d'El País, Mayka Navarro, de La Vanguardia o Anna Punsi, de La Ser; i contra mossos i algunes de les seves actuacions.
La notícia de l'aventura tuitaire de Baena la va esbombar el diari Público. Baena s'amagava rere l'usuari @nmaquiavelo1984 -que ja no existeix-, es definia com a politòleg i es dedicava a increpar persones que apareixien a les diligències que ell mateix signava, com és el cas, per exemple, de Lluís Llach. També dispara contra periodistes, com ara Rebeca Carranco, d'El País, Mayka Navarro, de La Vanguardia o Anna Punsi, de La Ser; i contra mossos i algunes de les seves actuacions.
Aquest n'és un exemple:
Táctico interpel·lant una periodista
Baena era dels pocs seguidors que té "Tácito" a Twitter. Segons explicaven els seus propis companys de feina, el tinent coronel sempre havia cultivat la seva presència a la xarxa social. Público es va posar en contacte amb Daniel Baena i ell va reconèixer que era Tácito a Twitter. Després, explica el diari, ho va anar matisant fins a desmentir-ho. Les defenses dels presos van demanar una prova per esclarir-ho, però el tribunal la va denegar.
Imatge del perfil de Twitter de Daniel Baena
Imatge del perfil de Twitter de Tàcito
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)