dijous, 25 de juliol del 2019

JxCat reclama a Marín que el llaç groc torni a la Diputació de Barcelona

AIXÍ ELS HI PAGA EL VOT, NI UN PAM DE NET...!!!

llaç groc diputacio barcelona
Primera crisi entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona. El grup de JxCat ha presentat una moció perquè el llaç groc torni a la façana de l'ens supramunicipal després que la presidenta de la Diputació, Núria Marín, hagi decidit que el llaç no torni a la façana de l'edifici. El llaç va ser retirat ahir dimarts al vespre.
La iniciativa ha estat avançada pel president del PDeCAT, David Bonvehí, en declaracions a Els matins de TV3, hores després que el símbol a favor de la llibertat dels presos polítics fos retirat de la façana per ordre de Marín.
Des del ple de constitució de la Diputació celebrat l'11 de juliol, en què Marín va ser elegida presidenta gràcies a un pacte entre el PSC JxCat, del balcó de la Diputació penjava el tapís amb l'escut de l'ens provincial, que tapava un llaç groc heretat de l'etapa de l'anterior president de l'ens, Marc Castells.
D'altra banda, Bonvehí també ha explicat que JxCat, ERC, PSC i comuns estan a punt de tancar un acord a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): "Estem a la recta final de la negociació", ha dit. L'entesa permetria que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, continués com a presidenta de l'organisme.

diumenge, 21 de juliol del 2019

L’indult . Per: Andreu Barnils

Mail Obert

Andreu Barnils

OPINIÓ > MAIL OBERT
Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu
Amb relació als presoners polítics som uns quants que voldríem practicar una màxima que trobem bella i justa: exercir la crítica amb empatia. Personalment, no els puc tractar de la mateixa manera que la resta d’actors d’aquesta nostra història, per la senzilla raó que ells viuen tancats i jo, no. Punt final. Passa que continuen fent política i anant a llistes, i la feina del periodista és de fer-ne crítica. Punt final. És a dir, a mi, em resulta lamentable veure com hi ha gent que insulta, vexa, humilia i no empatitza amb gent que fa anys que són a la presó per haver organitzat un referèndum. Passa que, alhora, no em mamo el dit. I faig preguntes.
Per allò que em diu gent que ha visitat la presó, i per allò que em diuen gent que han participat en reunions d’alt nivell, i pel que llegeixo de gent informada, veig que els presoners, en aquest moment, no tan sols tenen una cosa al cap que es diu indult, sinó que aquesta cosa és part del debat entre els partits. No solament dels presoners. L’indult és una peça a tenir en compte en el moment de pensar en el govern Sánchez.
Amb aquest fet, jo trobo que tots plegats potser hauríem d’acceptar –potser, només potser– que nosaltres faríem exactament igual: voldríem un indult i evitar quinze anys de presó. Mira, doncs potser sí, tu. Aquesta frase té sentit. Alhora, també podem dir que és un error greu, molt greu, basar la negociació política del col·lectiu en els interessos personals dels presoners. I, si quan negocien, els presos tan solament miren per a ells i no per a tothom? El sí a Sánchez es fa pensant en tothom, o només en els presoners? I si resulta, quina vida nen!, que els presos i el col·lectiu no tenen els mateixos interessos? Potser, al moviment independentista, li interessaria de fer caure Sánchez, però, als presoners, no.
Jo no sé si qui viu pendent d’una sentència és la persona ideal per a conduir una negociació col·lectiva. Prou feina té per a ell, que a sobre hagi de pensar en tothom. Ara, potser passa cruelment al revés: i si el col·lectiu s’ha adonat que la repressió s’entén gràcies a la presó, que els presoners desperten simpaties a tot el món, i que tot això ajuda el moviment, que, per tant, la millor cosa que ens pot passar, al col·lectiu, és… una pena llarga per a ells? Res d’indult. Els presoners són ostatges del govern espanyol. Ho són nostres, també?
Aquests dies tan bèsties és quan ens hem de fer preguntes, per incòmodes que siguin: volen negociar ells, els presos, o som nosaltres que els posem al mig, i així no hem de negociar nosaltres? Volem negociar, o volem cedir, i per tant més val que ho facin ells? Per què posem a les llistes els presos, els votem de caps de llista, i després ens queixem si negocien ells? Els volem a les llistes, però no els volem negociant?
Les preguntes, com més normals i lògiques, millor: l’indult, el donaria gratis, el senyor Sánchez? O seria en canvi de penedir-se en públic i de frenar el moviment? Si l’indult ens afectés, a tots els altres, nosaltres també tenim vot? En quin punt?
Per últim: segur que Pedro Sánchez pot donar un indult? Qui ho diu? I si al final és un apoyaré més? Com ho sabem que l’indult arribarà, si Sánchez mana? En tenim proves? I si Sánchez enganya? I si el Deep State el colla? En fi, un indult, jo ja entenc que pugui anar bé per al pres. O no. Però, va bé per al col·lectiu? I per què els bascs han recomanat sempre deixar els presos de banda en les negociacions polítiques? Per què deu ser?

dijous, 11 de juliol del 2019

Ple de constitució de la Diputació de Barcelona

JA PODEN FER UN PARTIT Jx155- FOTO: Neus Munté (JxCat ) escriu el nom de la socialista Núria Marín en la papereta de vot

JA PODEN FER UN PARTIT Jx155




Finalment Junts per Catalunya ha consumat el pacte que tenia emparaulat amb el PSC i ha cedit els seus vots a la candidata socialista, Núria Marín. Si en la primera votació la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat no obté 26 vots, necessaris per a la majoria, hi haurà una segona ronda.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

dimecres, 10 de juliol del 2019

Articles del Víctor- A CORRECUITA. (2-A).- “Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.

Articles del Víctor

05-09.07.19
A CORRECUITA. (2-A).
Quan l'independentisme, es va fotre un tret al cor”, o al cap!.
De debò que no sé que ho fa, l'òptima calor, sumat a la xafogor, més les tempestes, les pedregades, els tres o quatre “el plou i fa sol”, i acabant amb la baixada radical de la temperatura, etc. De tot això, que estem vivim aquests llargs dies d'onades de calor, i que científicament, diuen que provoquen a les persones molts signes i símptomes, com aquest: mal humor, apatia, cansament, efectes negatius a la conducta, poca atenció, caràcter impulsiu, impaciència, confusió, irritabilitat, marejos, alteració del ritme cardíac, entre altres. Que constí que no és un article sobre el CC. Sabia que tot això a les persones ens afecta directament al magí i succedanis. I ens passa coses, d'allò més típic, com sí “Ens hem vegut l'enteniment”, però en aquest cas, que és tema polític, apujarem dos o tres llistons d'un “ tret al peu”, i no amics, no m'he pas equivocat, amb aquest títol, i no volia dir: Quan l'independentisme, es va fotre un tret al peu”, ho volia dir així clarament, perquè “sembla que ens begut l'enteniment”. Quan semblava que la unió independentista, era una cosa ferma i que tothom anava a la una, - i ja sabem que els personalismes, els egos, i les ganes de sortir a la foto, (encara que sigui la de la vergonya), moltes vegades prima per damunt del bé comú, i en el cas del Procés independentista, ho fa per damunt de la història -, sabem que arreu del món i de la història, les unanimitats polítiques, ideològiques, programàtiques i amicals, sempre han anat per barris, per molt fortes que siguin, i si no recordem la història d'en Jefferson i Adams, signa'ns de la declaració d'Independència d'EUA., i primers Presidents. I molt més encara, quan estem atacats per “Terra, Mar, Aire, Clavegueres, Exèrcits de Jutges, Tribunals, Fiscal,etc., sense deixar els esperits de Franco, Felip V, i tots els altres, etc. Però el que és més trist que tot plegat,- i ja sembla que forma part del paisatge-, és que tenim una munió de Presos Polítics i altres exiliats, i per la pinta que fa ho tindrem per molts anys. Segurament això ha arribat al límit, quan ERC.,- que teòricament són els guanyadors de les darreres eleccions-, i no pogués tenir-tindre la paella pel mànec de l'entitat catalana amb més poder, - i sobretot amb més diners de Catalunya, després de Generalitat...I molt més, després de perdre l'Ajuntament de Barcelona. Però cal dir que són ambdós, JxCat o ERC, que “tanto monta, monta tanto”, i s'han venut les respectives animés als diables corresponents, i cadascú s'ha decantat per algú del Club del 155, i ara tots a plorar- i no els hi cau la cara de vergonya-, i potser els hi caldrà dir una cosa semblant, al que diuen que li digué la sultana Aixa (???.), mare del darrer rei islàmic de Granada, Boabdil, després de l'entrega de les claus de l'Alhambra,i li ventà la tremenda frase: “Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre”. 
I la gent, ja es comença a emprenyar, i amb raó.
I a més avui (7 de juny) ens arriba la notícia de les protestes veïnals, més la pressió de les entitats independentistes que va aconseguir a JxCat a pactar amb ERC i no amb el PSC al Pallars Jussà,- un pacte que semblava descartat. Sí que es va trencar el pacte fet amb el PSC per a governar el consell comarcal del Pallars Jussà i teixir un acord amb ERC. Campanya promoguda per l’ANC, el CDR i Advocats per la Democràcia, i la mediació d’Òmnium Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les negociacions trencades. Manca fer demà, la constitució del consell comarcal, on JxCat i ERC, diuen, votaran junts el president de l’ens. Els de l’ANC., digueren: “No va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit”. Tot va començar des de grups de WhatsApp, però la campanya no es quedà a les xarxes, el 4 de juliol aparegueren per tot Tremp cadires abandonades, on hi deia “es ven” critican el pacte amb el PSC, i més quan a la legislatura anterior ERC i JxCat governaren junts el consell comarcal, com que ara les dues forces independentistes tornaven a sumar, pactarien de nou, però no fou aìxí, i JxCat van començar a negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va activar. Cosa que es tindria de fer arreu.
 
Un final que no hagués volgut escriure.
 
Que no sigui que de tant manipular-lo (el PROCÉS) barroerament, hem trencat el nostre gerro xinès, - No aquell dels milers de còpies, amb l'estelada impresa, que han arribat amb contenidors-, sinó el de la Dinastia Ming, que tanta estimació l'hi teníem.
I per finalitzar, ja ho diuen que els sistemes polítics, sempre és dinamiten des de dins, i en aquest cas, després de tanta comèdia i patiments, per arribar “a dormir amb l'enèmic, i sobretot els dels 155”, - que el somriure del Nètol, durarà tota l'eternitat -, i el més trist és que s'ha jugat amb l'alegria i la bona fe de la gent. I no, tot és, portar un llaç groc, l'estelada, samarretes, anar als 11S, organitzar manis, i etc.
Guardeu-vos de la calor, dels pactes amb el diable i amb el 155.
Darrera Hora: “Per adobar-ho, no fa gaire, d'aquest dimarts de gràcia, 8 de juny. Agents de la Guàrdia Civil han entrat a la Generalitat, - com a la casa del metge-, al Gabinet Jurídic Central, demanant documentació de l’1-O. Repetint l'acció de la jutgessa del jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, quan la setmana passada ordenà escorcollar els departaments d’Afers Estrangers, Treball i Presidència, Intervenció General, i el Gabinet Jurídic Central”, i tan amples.
Víctor Lluelles i Cardona