divendres, 24 de juliol del 2020
dijous, 23 de juliol del 2020
El llibre de Puigdemont: notes de lectura.Per: Vicent Partal
Editorial
Vicent Partal
[Sempre dic el que pense i n'assumisc les conseqüències]
22.07.2020 21:50
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Avui es posa a la venda, finalment, el primer volum del llibre del president Carles Puigdemont, M’explico.
El llibre és un recompte d’allò que passa des de la investidura fins a
les eleccions del 155. Puigdemont el va elaborar seguint una metodologia
poc habitual a les nostres terres: el periodista Xevi Xirgo, director
del Punt Avui, es va anar trobant de manera regular amb ell i va anar
enregistrant i anotant tot el que passava. Aquest enorme volum
d’informació, Xirgo l’ha triat i garbellat, aconseguint d’escriure un
llibre fonamental, a curt i llarg termini. M’explico es fa llegir molt bé, però al mateix temps té la profunditat que el seu paper, indiscutiblement històric, reclama.
El
mètode amb què s’ha fet el llibre és fonamental per a entendre’l.
Segons que han explicat tant Xirgo com Puigdemont mateix, no hi ha res
adulterat posteriorment. El Puigdemont que apareix retratat en cada
moment és el Puigdemont de cada moment, no necessàriament el d’ara. I
això li dóna un valor de testimoniatge únic que explica molt bé el
personatge. Abans que polític, el president Puigdemont és –continua
essent– un periodista, i per tant, hi ha coses que ni li passa pel cap
de fer-les.
Llegit
en el seu conjunt, el volum genera una imatge molt clara de la manera
com va funcionar el govern de Junts pel Sí i dels dubtes i les certeses
que ens van portar al Primer d’Octubre i a la declaració
d’independència. Serà molt difícil, especialment en un moment com
l’actual, on hi ha tants insults i tensió entre els independentistes,
que aquest fragment o aquell altre no siguen usats com a munició. Aquest
és un risc evident i un perill davant el qual només poden argumentar-se
dues coses. La primera és que, malgrat tot, els fets són cada vegada
més indiscutibles i difícils de rebatre. Tot allò que va passar i tot
allò que no va passar. I la segona és que, a risc de tot, tothom té el
dret i la necessitat d’explicar-se i, si de cas, és el lector qui ha de
saber posar cada explicació a la casella corresponent.
Els anys de govern del president Puigdemont es van cometre errors, que ell és el primer de reconèixer, però també molts encerts. I llegint el llibre, la sensació que es va fer un salt endavant enorme, incomparable, que no sembla que puga tenir marxa enrere, resulta molt reforçada. El comportament fals i indecent, absolutament antidemocràtic, dels polítics espanyols queda documentat fins a uns extrems impossibles de rebatre. La misèria moral del poder fàctic català –en podríem dir així–, també. L’atenció que Europa fixa sobre el procés es veu més del que s’havia vist mai. Hi ha polítics independentistes que no n’ixen gens ben parats, de tots els partits, i hi ha episodis on el president Puigdemont mateix no queda gens bé –cosa que no fa sinó remarcar l’audàcia del mètode emprat. Però per damunt de tot emergeix la credibilitat del moviment per la independència i la seguretat que es van cremant etapes històriques. Llegir M’explico ens reforça en la idea que el 2017 va ser una batalla. Fonamental, perquè el Primer d’Octubre ja serà sempre l’inici de la República de Catalunya, però una batalla més, al cap i a la fi. I que s’han construït i activat molts dels elements que dibuixen com a factible la possibilitat final d’una victòria sobre l’estat espanyol.
Un d’aquests elements és, sens dubte, la tenacitat i la visió de Puigdemont. El president a l’exili ha volgut aturar la publicació del text fins passades les sentències del Suprem per no perjudicar els presos polítics. I això ha fet que no haja respost durant anys a acusacions intencionades que volien presentar-lo com una mena de fugitiu a la recerca d’una solució personal. Evidentment, qui vulga seguir amb aquest joc ho farà passe el que passe i explique ell el que explique. Però la rotunditat del llibre ho fa molt difícil –pendents, a més, del segon volum, sobre l’exili, en què segurament sabrem més coses. El vídeo publicat aquesta setmana per Puigdemont i que havia d’emetre TV3 en cas que fos detingut a causa del referèndum és revelador de la seua decisió d’anar a totes i de la seua voluntat de no rendir-se davant les amenaces –i un complement excepcional, per tant, de les coses que explica al llibre.
El llibre arriba, a més, en uns dies en què els presos polítics han començat una nova fase de més presència pública. Especialment, pel que fa al vice-president Oriol Junqueras. Que Puigdemont i Junqueras tornen a la primera fila del debat públic és important i enforteix molt els respectius projectes polítics, jo ho considere una bona notícia. En aquest sentit, M’explico parla del passat, però és evident que també projecta llums sobre el futur del país i ajuda a clarificar en què es diferencien, legítimament, els dos grans projectes que l’independentisme té avui davant.
Al final serem els ciutadans els qui decidirem a les urnes quin dels dos és el camí que cal seguir ara. I siga quina siga la tria, estic segur que tothom acceptarà el veredicte popular. Perquè la tria siga com més encertada millor, les explicacions sobre què va passar també importen. És veritat que no són la qüestió més determinant –espere que la més determinant siga el projecte de futur que els uns i els altres, i els de més enllà, presentaran. Però no crec que ningú puga discutir que, com més clar siga tot allò que ha passat aquests anys, molt millor.
Els anys de govern del president Puigdemont es van cometre errors, que ell és el primer de reconèixer, però també molts encerts. I llegint el llibre, la sensació que es va fer un salt endavant enorme, incomparable, que no sembla que puga tenir marxa enrere, resulta molt reforçada. El comportament fals i indecent, absolutament antidemocràtic, dels polítics espanyols queda documentat fins a uns extrems impossibles de rebatre. La misèria moral del poder fàctic català –en podríem dir així–, també. L’atenció que Europa fixa sobre el procés es veu més del que s’havia vist mai. Hi ha polítics independentistes que no n’ixen gens ben parats, de tots els partits, i hi ha episodis on el president Puigdemont mateix no queda gens bé –cosa que no fa sinó remarcar l’audàcia del mètode emprat. Però per damunt de tot emergeix la credibilitat del moviment per la independència i la seguretat que es van cremant etapes històriques. Llegir M’explico ens reforça en la idea que el 2017 va ser una batalla. Fonamental, perquè el Primer d’Octubre ja serà sempre l’inici de la República de Catalunya, però una batalla més, al cap i a la fi. I que s’han construït i activat molts dels elements que dibuixen com a factible la possibilitat final d’una victòria sobre l’estat espanyol.
Un d’aquests elements és, sens dubte, la tenacitat i la visió de Puigdemont. El president a l’exili ha volgut aturar la publicació del text fins passades les sentències del Suprem per no perjudicar els presos polítics. I això ha fet que no haja respost durant anys a acusacions intencionades que volien presentar-lo com una mena de fugitiu a la recerca d’una solució personal. Evidentment, qui vulga seguir amb aquest joc ho farà passe el que passe i explique ell el que explique. Però la rotunditat del llibre ho fa molt difícil –pendents, a més, del segon volum, sobre l’exili, en què segurament sabrem més coses. El vídeo publicat aquesta setmana per Puigdemont i que havia d’emetre TV3 en cas que fos detingut a causa del referèndum és revelador de la seua decisió d’anar a totes i de la seua voluntat de no rendir-se davant les amenaces –i un complement excepcional, per tant, de les coses que explica al llibre.
El llibre arriba, a més, en uns dies en què els presos polítics han començat una nova fase de més presència pública. Especialment, pel que fa al vice-president Oriol Junqueras. Que Puigdemont i Junqueras tornen a la primera fila del debat públic és important i enforteix molt els respectius projectes polítics, jo ho considere una bona notícia. En aquest sentit, M’explico parla del passat, però és evident que també projecta llums sobre el futur del país i ajuda a clarificar en què es diferencien, legítimament, els dos grans projectes que l’independentisme té avui davant.
Al final serem els ciutadans els qui decidirem a les urnes quin dels dos és el camí que cal seguir ara. I siga quina siga la tria, estic segur que tothom acceptarà el veredicte popular. Perquè la tria siga com més encertada millor, les explicacions sobre què va passar també importen. És veritat que no són la qüestió més determinant –espere que la més determinant siga el projecte de futur que els uns i els altres, i els de més enllà, presentaran. Però no crec que ningú puga discutir que, com més clar siga tot allò que ha passat aquests anys, molt millor.
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Recomanacions per a un Sant Jordi d’estiu
23.07.2020 09:58
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
ELS NOVÍSSIMS
Anna Ballbona, No sóc aquí (premi Llibres Anagrama)
Mercè Rodoreda, El carrer de les camèlies. Postfaci d’Stefanie Kremser (Club editor)
Lluís Llach, Escac al destí (Univers)
Rafael Nadal, Mar d’estiu. Una memòria mediterrània (Univers)
Carles Puigdemont, M’explico. De la investidura a l’exili (la Campana)
Miquel Martín, La drecera (Periscopi)
Max Besora, La musa fingida (Males herbes)
Albert Pla, Espanya en guerra (Amsterdam)
Julià Guillamon, Les cuques (Anagrama)
Ponç Pons, Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema)
Care Santos, Seguiré els teus passos (Columna)
Pilar Rahola, L’espia del ritz (Columna)
Enric Calpena, El primer capità (Proa)
Anna Ballbona, No sóc aquí (premi Llibres Anagrama)
Mercè Rodoreda, El carrer de les camèlies. Postfaci d’Stefanie Kremser (Club editor)
Lluís Llach, Escac al destí (Univers)
Rafael Nadal, Mar d’estiu. Una memòria mediterrània (Univers)
Carles Puigdemont, M’explico. De la investidura a l’exili (la Campana)
Miquel Martín, La drecera (Periscopi)
Max Besora, La musa fingida (Males herbes)
Albert Pla, Espanya en guerra (Amsterdam)
Julià Guillamon, Les cuques (Anagrama)
Ponç Pons, Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema)
Care Santos, Seguiré els teus passos (Columna)
Pilar Rahola, L’espia del ritz (Columna)
Enric Calpena, El primer capità (Proa)
10 TÍTOLS PER AQUEST SANT JORDI
Manuel Baixuli, Ignot (Periscopi)
Eva Baltasar, Boulder (Club Editor)
Raül Garrigasait, Els fundadors (Ara Llibres)
Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama, finalista de la EUPL prize, Llibres Anagrama)
Núria Cadenes, Guillem (Amsterdam)
Joan F. Mira, Tots els camins (Proa)
Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984)
Isabel-Clara Simó, El teu gust (Bromera)
Gemma Ruiz, Ca la Wenling (Proa)
Maria Climent, Gina (l’Altra Editorial)
Manuel Baixuli, Ignot (Periscopi)
Eva Baltasar, Boulder (Club Editor)
Raül Garrigasait, Els fundadors (Ara Llibres)
Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama, finalista de la EUPL prize, Llibres Anagrama)
Núria Cadenes, Guillem (Amsterdam)
Joan F. Mira, Tots els camins (Proa)
Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984)
Isabel-Clara Simó, El teu gust (Bromera)
Gemma Ruiz, Ca la Wenling (Proa)
Maria Climent, Gina (l’Altra Editorial)
BONA SALUT LITERÀRIA
Antoni Vidal Ferrando, Quan el cel embogeix (Adia Edicions)
Miquel de Palol, Mònica Mir (Angle Editorial)
Quim Español, Francesca (Edicions de 1984)
Lucia Pietrelli, Lítica (Males Herbes)
Sebastià Alzamora, Reis del món (Proa)
Joan Rendé, Ballaven el black bottom (Proa)
Empar Moliner, És que abans no érem així (Columna)
Sergi Pons Codina, Mal bon pare (Amsterdam)
Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Rosa dels Vents)
Mònica Batet, Dins del cor de Chopin (Empúries)
Cesc Martínez, Traça un perímetre (Llibres Anagrama)
Sílvia Gruart, En fals (Angle Editorial)
Anna Maria Villalonga, Els dits dels arbres (Bromera)
Maria Mercè Roca, Al final t’agradaré (Rosa dels Vents)
Daniel Palomeras, Fills de la terra dura (Comanegra)
Maria Carme Roca, A Bàrcino (Columna)
Jaume Ferrer Sancho, La perla ardent (Voliana)
David Vila, La revolta de Cramòvia i altres contes (Voliana)
M. Mercè Cuartiella, La font i els dies (Brau Edicions)
Gisela Pou, Tot menys la pluja (Capital Books)
Blanca Soler, Farem castells de sorra (Columna)
Elena Fora, Els silencis del carrer de l’Arc (Onada Edicions)
Antoni Vidal Ferrando, Quan el cel embogeix (Adia Edicions)
Miquel de Palol, Mònica Mir (Angle Editorial)
Quim Español, Francesca (Edicions de 1984)
Lucia Pietrelli, Lítica (Males Herbes)
Sebastià Alzamora, Reis del món (Proa)
Joan Rendé, Ballaven el black bottom (Proa)
Empar Moliner, És que abans no érem així (Columna)
Sergi Pons Codina, Mal bon pare (Amsterdam)
Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Rosa dels Vents)
Mònica Batet, Dins del cor de Chopin (Empúries)
Cesc Martínez, Traça un perímetre (Llibres Anagrama)
Sílvia Gruart, En fals (Angle Editorial)
Anna Maria Villalonga, Els dits dels arbres (Bromera)
Maria Mercè Roca, Al final t’agradaré (Rosa dels Vents)
Daniel Palomeras, Fills de la terra dura (Comanegra)
Maria Carme Roca, A Bàrcino (Columna)
Jaume Ferrer Sancho, La perla ardent (Voliana)
David Vila, La revolta de Cramòvia i altres contes (Voliana)
M. Mercè Cuartiella, La font i els dies (Brau Edicions)
Gisela Pou, Tot menys la pluja (Capital Books)
Blanca Soler, Farem castells de sorra (Columna)
Elena Fora, Els silencis del carrer de l’Arc (Onada Edicions)
PREMIS LITERARIS
Premis a obra inèdita de narrativa
David Castillo, El tango de Dien Bien Phu (premi Joanot Martorell, Edicions 62)
Carlota Gurt, Cavalcarem tota la nit (premi Mercè Rodoreda, Proa)
David Nel·lo, Les amistats traïdes (premi Sant Jordi, Òmnium i Enciclopèdia)
Laia Aguilar, Pluja d’estels (Josep Pla, Destino)
Vicent Usó, No sabràs el teu nom (premi de novel·la Ciutat d’Alzira, Bromera)
Núria Pradas. Tota una vida per recordar (premi Ramon Llull, Columna)
Jordi Nopca, La teva ombra (premi Proa de novel·la)
Carles Torres, Els cossos elèctrics (premi de novel·la curta Just M. Casero, Empúries)
Jaume C. Pons Alorda, Ciutat de Mal (premi Pin i Soler, Angle Editorial)
David Castillo, El tango de Dien Bien Phu (premi Joanot Martorell, Edicions 62)
Carlota Gurt, Cavalcarem tota la nit (premi Mercè Rodoreda, Proa)
David Nel·lo, Les amistats traïdes (premi Sant Jordi, Òmnium i Enciclopèdia)
Laia Aguilar, Pluja d’estels (Josep Pla, Destino)
Vicent Usó, No sabràs el teu nom (premi de novel·la Ciutat d’Alzira, Bromera)
Núria Pradas. Tota una vida per recordar (premi Ramon Llull, Columna)
Jordi Nopca, La teva ombra (premi Proa de novel·la)
Carles Torres, Els cossos elèctrics (premi de novel·la curta Just M. Casero, Empúries)
Jaume C. Pons Alorda, Ciutat de Mal (premi Pin i Soler, Angle Editorial)
Premis a obra inèdita de poesia
Lluís Calvo, L’espai profund (premi Carles Riba, Proa)
Joan Duran i Ferrer, Nua cendra (premi Vicent Andrés Estellés, Edicions 3 i 4)
David Caño, Un cos preciós per destruir (Premi Jocs Florals de Barcelona, Proa)
Ramon Boixeda, Les beceroles successives (premi Ausiàs March, Edicions 62)
Anna Gual, Ameba (premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Llibres del Segle)
Jordi Llavina, El magraner (premi Marià Manent, Quadern de la Font del Cargol)
Lluís Calvo, L’espai profund (premi Carles Riba, Proa)
Joan Duran i Ferrer, Nua cendra (premi Vicent Andrés Estellés, Edicions 3 i 4)
David Caño, Un cos preciós per destruir (Premi Jocs Florals de Barcelona, Proa)
Ramon Boixeda, Les beceroles successives (premi Ausiàs March, Edicions 62)
Anna Gual, Ameba (premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Llibres del Segle)
Jordi Llavina, El magraner (premi Marià Manent, Quadern de la Font del Cargol)
Premis a obra publicada
Enric Casasses, El nus la flor (premi d’Honor de les Lletres Catalanes, premi Lletra d’Or, Edicions Poncianes)
Martí Domínguez, L’esperit del temps (premi Òmnium Millor Novel·la de l’Any, Proa)
Joan Benesiu, Serem Atlàntida (premi Ciutat de Barcelona i finalista dels EUPLPrize, Periscopi)
Marta Marín-Dómine, Fugir era el més bell que teníem (premi Crítica Serra d’Or, Ciutat de Barcelona i Amat Piniella, Club Editor)
Més d’un autor, Jo sóc vosaltres. Sis poetes de Síria. Traducció de Margarida Castells Criballés (premi Rafel Jaume de traducció, Pol·len)
Enric Casasses, El nus la flor (premi d’Honor de les Lletres Catalanes, premi Lletra d’Or, Edicions Poncianes)
Martí Domínguez, L’esperit del temps (premi Òmnium Millor Novel·la de l’Any, Proa)
Joan Benesiu, Serem Atlàntida (premi Ciutat de Barcelona i finalista dels EUPLPrize, Periscopi)
Marta Marín-Dómine, Fugir era el més bell que teníem (premi Crítica Serra d’Or, Ciutat de Barcelona i Amat Piniella, Club Editor)
Més d’un autor, Jo sóc vosaltres. Sis poetes de Síria. Traducció de Margarida Castells Criballés (premi Rafel Jaume de traducció, Pol·len)
TRADUCCIONS
Clàssics traduïts
Rainer Maria Rilke, Dues històries de Praga. Traducció de Ramon Farré (Adesiara)
Joseph Roth, L’Anticrist. Traducció de Pilar Estelrich (Adesiara)
Joseph Roth, Històries d’exili. Traducció de Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa (Pagès editors)
Aleksandr Puixkin, Eugeni Oneguin. Traducció d’Arnau Barios (Club Editor)
Franz Kafka, El castell. Traducció de Joan Ferrarons (Club Editor)
Samuel Beckett, Esperant Godot. Traducció de Josep Pedrals (Proa)
Dino Buzzati, El secret del Bosc Vell. Traducció de David Nel·lo (Males Herbes)
Ray Bradbury, L’home il·lustrat. Traducció de Martí Sales (Males Herbes)
Stefan Zweig, Una boda a Lió. Traducció de Tiana Puig (Quaderns Crema)
Menandre, El malcarat. Traducció d’Eloi Creus (Adesiara)
Rainer Maria Rilke, Dues històries de Praga. Traducció de Ramon Farré (Adesiara)
Joseph Roth, L’Anticrist. Traducció de Pilar Estelrich (Adesiara)
Joseph Roth, Històries d’exili. Traducció de Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa (Pagès editors)
Aleksandr Puixkin, Eugeni Oneguin. Traducció d’Arnau Barios (Club Editor)
Franz Kafka, El castell. Traducció de Joan Ferrarons (Club Editor)
Samuel Beckett, Esperant Godot. Traducció de Josep Pedrals (Proa)
Dino Buzzati, El secret del Bosc Vell. Traducció de David Nel·lo (Males Herbes)
Ray Bradbury, L’home il·lustrat. Traducció de Martí Sales (Males Herbes)
Stefan Zweig, Una boda a Lió. Traducció de Tiana Puig (Quaderns Crema)
Menandre, El malcarat. Traducció d’Eloi Creus (Adesiara)
Literatura africana
Akwaeke Emezi, Aigua dolça. Traducció d’Albert Torrescasana (Periscopi)
Kopano Matlwa, Coconut. Traducció d’Elisabet Ràfols.Sagués (Sembra Llibres)
Akwaeke Emezi, Aigua dolça. Traducció d’Albert Torrescasana (Periscopi)
Kopano Matlwa, Coconut. Traducció d’Elisabet Ràfols.Sagués (Sembra Llibres)
Literatura àrab
Alaa Al ASwani, Una república com si… Traducció de Jaume Ferrer Carmona (Edicions de 1984)
Alaa Al ASwani, Una república com si… Traducció de Jaume Ferrer Carmona (Edicions de 1984)
Literatura oriental
Yoshinori Noguchi, L’última lliçó (Comanegra)
Eileen Chang, Brasers. Traducció de Carla Benet (Club Editor)
Ogai Mori, La ballarina. Traducció de Marta Morros (Viena Edicions)
Han Kang, Blanc. Traducció d’Alba Cunill (Rata)
Ouyang Yu, Diari íntim d’un editor. Traducció de Jorge Salavert (Lletra Impresa)
Yoshinori Noguchi, L’última lliçó (Comanegra)
Eileen Chang, Brasers. Traducció de Carla Benet (Club Editor)
Ogai Mori, La ballarina. Traducció de Marta Morros (Viena Edicions)
Han Kang, Blanc. Traducció d’Alba Cunill (Rata)
Ouyang Yu, Diari íntim d’un editor. Traducció de Jorge Salavert (Lletra Impresa)
Literatura francesa
Valérie Manteau, El solc. Traducció d’Elisabet Ràfols Sagués (Angle Editorial)
Maylis de Kerangal, Un món a l’abast de la mà. Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle Editorial)
Françoise Sagan, Bon dia, tristesa. Traducció de Josep maria Pinto (Viena Edicions)
Hervé Le Corre, Sota les flames. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Michel Bernard, Els dos remordiments de Claude Monet (Labreu)
Literatura suïssaValérie Manteau, El solc. Traducció d’Elisabet Ràfols Sagués (Angle Editorial)
Maylis de Kerangal, Un món a l’abast de la mà. Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle Editorial)
Françoise Sagan, Bon dia, tristesa. Traducció de Josep maria Pinto (Viena Edicions)
Hervé Le Corre, Sota les flames. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Michel Bernard, Els dos remordiments de Claude Monet (Labreu)
Joël Dicker, L’enigma de l’habitació 622 . Traducció de Josep Alemany i Imma Falcó (La campana)
Literatura italiana
Marco Missiroli, Fidelitat. Traducció d’Alba Dedeu (Angle Editorial)
Marco Missiroli, Fidelitat. Traducció d’Alba Dedeu (Angle Editorial)
Literatura portuguesa
Dulce Maria Cardoso, La vida normal (Més Llibres)
Dulce Maria Cardoso, La vida normal (Més Llibres)
Literatura germànica
Franz Werfel, Els quaranta dies del Musa Dagh. Traducció de Ramon Monton (Edicions de 1984)
Stefanie Kremser, Si aquest carrer fos meu. Traducció de Marina Bornas (Edicions de 1984)
Sarah Lark, L’any dels dofins. Traduït per Carlota Gurt (Rosa dels Vents)
Franz Werfel, Els quaranta dies del Musa Dagh. Traducció de Ramon Monton (Edicions de 1984)
Stefanie Kremser, Si aquest carrer fos meu. Traducció de Marina Bornas (Edicions de 1984)
Sarah Lark, L’any dels dofins. Traduït per Carlota Gurt (Rosa dels Vents)
Literatura russa
Borís Pilniak, Història de la lluna inapagada. Traducció de Miquel Cabal Guarro (Adesiara)
Aleksandr Kuprín, El braçalet de granats. Traducció de Laia Perales Galán (Viena Edicions)
Borís Pilniak, Història de la lluna inapagada. Traducció de Miquel Cabal Guarro (Adesiara)
Aleksandr Kuprín, El braçalet de granats. Traducció de Laia Perales Galán (Viena Edicions)
Literatura hispànica
Chufo Lloréns, El destí dels herois. Traducció de Mireia Alegre i Imma Estany (Rosa dels Vents)
Chufo Lloréns, El destí dels herois. Traducció de Mireia Alegre i Imma Estany (Rosa dels Vents)
Literatura basca
Harkaitz Cano i Adur Larrea, El dia de les oques. Seguint els passos de Santi Brouard. Traducció d’Ainhoa Aranburu i Farriol Macip (Pol·len Edicions)
Harkaitz Cano i Adur Larrea, El dia de les oques. Seguint els passos de Santi Brouard. Traducció d’Ainhoa Aranburu i Farriol Macip (Pol·len Edicions)
Literatura polonesa
Ignacy Karpowicz, Sonka. Traducció de Xavier Farré (Raig Verd)
Olga Tokarczuk, Un lloc anomenat Antany. Traducció d’Anna Rubió Rodon i Jerzy Slawomirski (Proa)
Ignacy Karpowicz, Sonka. Traducció de Xavier Farré (Raig Verd)
Olga Tokarczuk, Un lloc anomenat Antany. Traducció d’Anna Rubió Rodon i Jerzy Slawomirski (Proa)
Literatura de l’ex-iugoslàvia
Lana Bastasic, Atrapa la llebre. Traducció de Pau Sanchis (Pericopi)
Literatura romanesaLana Bastasic, Atrapa la llebre. Traducció de Pau Sanchis (Pericopi)
Mihail Sebastian, Des de fa dos mil anys. Traducció de XAvier Montoliu (Lleonard Muntaner)
Literatura anglosaxona
Ocean Vuong, En aquest món, per un moment som grandiosos. Traducció de Yannick Garcia (Llibres Anagrama)
Hernán Díaz, A l’horitzó. Traducció de Josefina Caball (Periscopi)
Sally Rooney, Gent normal. Traducció d’Ernest Riera (Periscopi)
Max Porter, Lanny. Traducció de Víctor Obiols (Rata)
Ian McEwan, La panerola. Traducció Ricard Vela (Llibres Anagrama)
Anthony Cartwright, La bretxa. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Lisa Taddeo, Tres dones. Traducció de Ricard Vela (Més llibres)
Lisa See, L’illa de les dones del mar. Traducció d’Esther Roig (Univers)
Miriam Toews, Elles parlen. Traducció de Carme Geronès (les Hores)
Ocean Vuong, En aquest món, per un moment som grandiosos. Traducció de Yannick Garcia (Llibres Anagrama)
Hernán Díaz, A l’horitzó. Traducció de Josefina Caball (Periscopi)
Sally Rooney, Gent normal. Traducció d’Ernest Riera (Periscopi)
Max Porter, Lanny. Traducció de Víctor Obiols (Rata)
Ian McEwan, La panerola. Traducció Ricard Vela (Llibres Anagrama)
Anthony Cartwright, La bretxa. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Lisa Taddeo, Tres dones. Traducció de Ricard Vela (Més llibres)
Lisa See, L’illa de les dones del mar. Traducció d’Esther Roig (Univers)
Miriam Toews, Elles parlen. Traducció de Carme Geronès (les Hores)
Literatura escandinava
Lars Mytting, Les campanes bessones. Traducció de Blanca Busquets (Amsterdam)
Lars Mytting, Les campanes bessones. Traducció de Blanca Busquets (Amsterdam)
LITERATURA I HOLOCAUST
Charlotte Delbo, Cap de nosaltres tornarà. Traducció de Valèria Gaillard (Club Editor)
Yishai Sarid, El monstre de la memòria. Traducció de Roser Lluch (Club Editor)
Heather Dune Macadam, 999. Les primeres dones d’Auschwitz. Traducció de Jordi Cussà (Comanegra)
Renia Spiegel, El diari de la Renia. Traducció d’Anna Rubió, Jerzy Slawomirski i Neus Bonilla (Quaderns Crema)
Josep Hereu, Testimonis sense veu (Eumo)
Charlotte Delbo, Cap de nosaltres tornarà. Traducció de Valèria Gaillard (Club Editor)
Yishai Sarid, El monstre de la memòria. Traducció de Roser Lluch (Club Editor)
Heather Dune Macadam, 999. Les primeres dones d’Auschwitz. Traducció de Jordi Cussà (Comanegra)
Renia Spiegel, El diari de la Renia. Traducció d’Anna Rubió, Jerzy Slawomirski i Neus Bonilla (Quaderns Crema)
Josep Hereu, Testimonis sense veu (Eumo)
RECUPERATS
Damià Huguet, Les fites netes (Adia Edicions)
Agustí Esclasans, Històries de la carn i de la sang (Males Herbes)
Agustí Bartra, Els himnes. A cura de D. Sam Abrams (Proa)
Montserrat Roig, L’hora violeta (Edicions 62)
Antònia Vicens, La santa (AdiA edicions)
Guillem Viladot, La cendra (Fonoll)
Miquel Creus, Òpera Àcid (Males Herbes)
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Llibres de l’Avenç)
Empar Moliner, T’estimo si he begut i altres contes (Columna)
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Edicions de 1984)
Damià Huguet, Les fites netes (Adia Edicions)
Agustí Esclasans, Històries de la carn i de la sang (Males Herbes)
Agustí Bartra, Els himnes. A cura de D. Sam Abrams (Proa)
Montserrat Roig, L’hora violeta (Edicions 62)
Antònia Vicens, La santa (AdiA edicions)
Guillem Viladot, La cendra (Fonoll)
Miquel Creus, Òpera Àcid (Males Herbes)
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Llibres de l’Avenç)
Empar Moliner, T’estimo si he begut i altres contes (Columna)
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Edicions de 1984)
LITERATURA JUVENIL
Selma Lagerlöf, El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia. Traducció de Lluís Solanes (Adesiara)
Joaquim Carbó, Quin joc més bèstia (Comanegra)
Joan Barceló, Viatge enllunat (Pagès Editors)
Ursula K. Le Guin, Un mag de Terramar (Raig Verd)
Jack London, La crida al bosc. Traducció Ferran Ràfols (l’Altra Tribu)
Judy Blume, La casa de l’Iggie. Traducció de Marc Donat (Viena Editorial)
Gianni Rodari, Les aventures d’en Cebeta. Traducció d’Àlvar Valls (Sembra Llibres)
Anne Fleming, La cabra. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Sembra Llibres)
Selma Lagerlöf, El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia. Traducció de Lluís Solanes (Adesiara)
Joaquim Carbó, Quin joc més bèstia (Comanegra)
Joan Barceló, Viatge enllunat (Pagès Editors)
Ursula K. Le Guin, Un mag de Terramar (Raig Verd)
Jack London, La crida al bosc. Traducció Ferran Ràfols (l’Altra Tribu)
Judy Blume, La casa de l’Iggie. Traducció de Marc Donat (Viena Editorial)
Gianni Rodari, Les aventures d’en Cebeta. Traducció d’Àlvar Valls (Sembra Llibres)
Anne Fleming, La cabra. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Sembra Llibres)
MEMORIALÍSTIC
Ngugi wa Thion’go, Neix un teixidor de somnis. Traducció de Josefina Caball (Raig Verd)
Peter Handke, Infelicitat perfecta. Traducció de Marta Pera Cucurell (Llibres de l’Avenç)
Patti Smith, L’any del mico. Traducció de Martí Sales (Club Editor)
Woody Allen, A propòsit de no res. Traducció d’Helena Lamuela (Alianza editorial)
Maggie Nelson, Els argonautes. Traducció de Marina Espasa (l’Altra Editorial)
Claudia Durastanti, L’estrangera. Traducció de Martí Sales (l’Altra Editorial)
Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Llibres de l’Avenç)
Ponç Pons, Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema)
Manel Alonso i Català, Quadern de Ca Perla (Neopàtria)
Ngugi wa Thion’go, Neix un teixidor de somnis. Traducció de Josefina Caball (Raig Verd)
Peter Handke, Infelicitat perfecta. Traducció de Marta Pera Cucurell (Llibres de l’Avenç)
Patti Smith, L’any del mico. Traducció de Martí Sales (Club Editor)
Woody Allen, A propòsit de no res. Traducció d’Helena Lamuela (Alianza editorial)
Maggie Nelson, Els argonautes. Traducció de Marina Espasa (l’Altra Editorial)
Claudia Durastanti, L’estrangera. Traducció de Martí Sales (l’Altra Editorial)
Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Llibres de l’Avenç)
Ponç Pons, Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema)
Manel Alonso i Català, Quadern de Ca Perla (Neopàtria)
BARCELONA PROTAGONISTA
Albert Garcia Espuche, La gent del carrer Moncada (2 vol.) (Ajuntament de Barcelona)
Toni Vall, Bocaccio. On passava tot (Columna)
El Perich, Un abric verd penicil·lina. Edició de Kap (Angle Editorial)
Marc Moreno, Escapisme (Més Llibres)
Marcel Fité, La veritable història del llibreter assassí de Barcelona (Edicions de 1984)
Roger Bastida, La llarga revetlla (Columna)
Àngels Casas, Sidonie té més d’un amant (Univers)
Egar Illas, Pensar Barcelona. Ideologies d’una ciutat global. Traducció de Josep M. Sobrer (Apostroph)
Albert Garcia Espuche, La gent del carrer Moncada (2 vol.) (Ajuntament de Barcelona)
Toni Vall, Bocaccio. On passava tot (Columna)
El Perich, Un abric verd penicil·lina. Edició de Kap (Angle Editorial)
Marc Moreno, Escapisme (Més Llibres)
Marcel Fité, La veritable història del llibreter assassí de Barcelona (Edicions de 1984)
Roger Bastida, La llarga revetlla (Columna)
Àngels Casas, Sidonie té més d’un amant (Univers)
Egar Illas, Pensar Barcelona. Ideologies d’una ciutat global. Traducció de Josep M. Sobrer (Apostroph)
VINTAGE
Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage. De l’home a la lluna a Pulp Fiction (Empúries)
Gemma Nierga i Jaume Figueras, El cine que ens va obrir els ulls (Rosa dels Vents)
Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage. De l’home a la lluna a Pulp Fiction (Empúries)
Gemma Nierga i Jaume Figueras, El cine que ens va obrir els ulls (Rosa dels Vents)
NEGRA I CRIMINAL
Tuli Márquez, La mida dels nans (Més Llibres)
Margarida Aritzeta, Teori del Gall (Llibres del Delicte)
Marta Alòs, L’origen del pecat (Pagès Editors)
Montse Sanjuan, Dues dones (Pagès Editors)
Salvador Balcells, Si saps caure, t’alçaràs (Meteora)
Ludmila Lacueva Canut, Scrap mortal (Apostroph)
David Marín, Appletown (Pagès Editors)
Josep Penya, La psicografia (Voliana Edicions)
Andrea Camilleri, Km 123. Traducció de Pau Vidal (Edicions 62)
Donna Leon, Amb l’aigua al coll. Traducció de Núria Parés Sellarés (Edicions 62)
Edmund Crispin, Crim a la botiga de joguines. Traducció de Jordi Vidal (Univers)
Gabriel Magalhaes, Restaurant caníbal (Pagès Editors)
Alan Parks, Gener de Sang. Sèrie Harry McCoy. Traducció de Xavier Zambrano (Univers)
Un-su Kim, Els planificadors. Traducció de Josep Pelfort Gregori (Univers)
Crims amb Carles Porta (la Campana)
Maria Carme Poblet, Els crims de la Pobla (Brau Edicions)
Tuli Márquez, La mida dels nans (Més Llibres)
Margarida Aritzeta, Teori del Gall (Llibres del Delicte)
Marta Alòs, L’origen del pecat (Pagès Editors)
Montse Sanjuan, Dues dones (Pagès Editors)
Salvador Balcells, Si saps caure, t’alçaràs (Meteora)
Ludmila Lacueva Canut, Scrap mortal (Apostroph)
David Marín, Appletown (Pagès Editors)
Josep Penya, La psicografia (Voliana Edicions)
Andrea Camilleri, Km 123. Traducció de Pau Vidal (Edicions 62)
Donna Leon, Amb l’aigua al coll. Traducció de Núria Parés Sellarés (Edicions 62)
Edmund Crispin, Crim a la botiga de joguines. Traducció de Jordi Vidal (Univers)
Gabriel Magalhaes, Restaurant caníbal (Pagès Editors)
Alan Parks, Gener de Sang. Sèrie Harry McCoy. Traducció de Xavier Zambrano (Univers)
Un-su Kim, Els planificadors. Traducció de Josep Pelfort Gregori (Univers)
Crims amb Carles Porta (la Campana)
Maria Carme Poblet, Els crims de la Pobla (Brau Edicions)
CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTÀSTIC
Víctor Nubla, Metal·lúrgia (Males Herbes)
Més d’una autora, Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes)
Julià Guillamon, Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries)
Joan Perucho (adaptació al còmic de Julià Guillamon i il·lustracions de Toni Benages), Llibre de cavalleries (Empúries)
Joan Perucho, Les històries naturals (Edicions 62)
Marc-Uwe kling, QualityLand. Traducció de Ramon Farrés (Periscopi)
Amal El-Mohtar i Max Gladstone, Així es perd la guerra del temps. Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs (Mai Més)
Kameron Hurley, La Brigada Lluminosa. Traducció Anna Llisterri (Mai Més)
Sylvian Neuvel, El test. Traducció de Marina Espasa (Mai Més)
Víctor Nubla, Metal·lúrgia (Males Herbes)
Més d’una autora, Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes)
Julià Guillamon, Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries)
Joan Perucho (adaptació al còmic de Julià Guillamon i il·lustracions de Toni Benages), Llibre de cavalleries (Empúries)
Joan Perucho, Les històries naturals (Edicions 62)
Marc-Uwe kling, QualityLand. Traducció de Ramon Farrés (Periscopi)
Amal El-Mohtar i Max Gladstone, Així es perd la guerra del temps. Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs (Mai Més)
Kameron Hurley, La Brigada Lluminosa. Traducció Anna Llisterri (Mai Més)
Sylvian Neuvel, El test. Traducció de Marina Espasa (Mai Més)
CALIDOSCOPI DEL PROCÉS
Oriol Junqueras, Parlant amb tu d’amor i llibertat (Ara Llibres)
Dolors Bassa i Montse Bassa, Carregades de raons. Pròleg de Carme Forcadell (Ara Llibres)
Magda Gregori, Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic (Pòrtic)
Santi Vila, Vèncer i convèncer (Pòrtic)
Jordi Borràs, La força de la gent (Ara Llibres), fotoperiodisme
Jordi Muñoz, Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés (Llibres de l’Avenç)
Antoni Bassas, La nació en portada (Rosa dels Vents)
Toni Cruanyes, Un dels nostres (Pòrtic)
Joan Bonanit, Història d’un crit (Comanegra)
Àlvar Valls, El dinovè protocol (Voliana Edicions) novel·la
Amadeu Alemany, A l’octubre tornarà la primavera (Alda Talent) novel·la
Fermí Rubiralta, L’evolució independentista del catalanisme (Rafael Dalmau Editor)
Vicent Baydal i Cristina Palomo (coord.), Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo)
Oriol Junqueras, Parlant amb tu d’amor i llibertat (Ara Llibres)
Dolors Bassa i Montse Bassa, Carregades de raons. Pròleg de Carme Forcadell (Ara Llibres)
Magda Gregori, Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic (Pòrtic)
Santi Vila, Vèncer i convèncer (Pòrtic)
Jordi Borràs, La força de la gent (Ara Llibres), fotoperiodisme
Jordi Muñoz, Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés (Llibres de l’Avenç)
Antoni Bassas, La nació en portada (Rosa dels Vents)
Toni Cruanyes, Un dels nostres (Pòrtic)
Joan Bonanit, Història d’un crit (Comanegra)
Àlvar Valls, El dinovè protocol (Voliana Edicions) novel·la
Amadeu Alemany, A l’octubre tornarà la primavera (Alda Talent) novel·la
Fermí Rubiralta, L’evolució independentista del catalanisme (Rafael Dalmau Editor)
Vicent Baydal i Cristina Palomo (coord.), Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo)
FEMINISME I PIONERES
Mireia Boya, Trencar el silenci (Ara Llibres)
Najat El Hachmi, Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62)
Gemma Pasqual, Viure perillosament (Comanegra)
Txell Feixas Torras, Dones valentes (Ara Llibres)
Cristina Genebat, Som iguals o no? Interpretant el feminisme (Rosa dels Vents)
Virginie Despentes, Vernon Subtex 2. Traducció d’Anna Casassas (Sembra Llibres)
Emilie Pine, Apunts personals. Traducció d’Ester Capdevila (l’Altra Editorial)
Sílvia Federici, Bruixes, caça de bruixes i dones. Traducció de Marta Pera Cucurell (Tigre de Paper)
Montserrat Roig, Som una ganga (Comanegra)
M. Àngels Cabré, El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62)
Natza Farré i Gala Pont (il·lustracions), Que no t’expliquin contes! (Amsterdam)
Antoni Gelonch, 100 pioneres catalanes (Viena Edicions)
Antoni Furió (ed.), Quinze dones valencianes (Editorial Afers)
Mireia Boya, Trencar el silenci (Ara Llibres)
Najat El Hachmi, Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62)
Gemma Pasqual, Viure perillosament (Comanegra)
Txell Feixas Torras, Dones valentes (Ara Llibres)
Cristina Genebat, Som iguals o no? Interpretant el feminisme (Rosa dels Vents)
Virginie Despentes, Vernon Subtex 2. Traducció d’Anna Casassas (Sembra Llibres)
Emilie Pine, Apunts personals. Traducció d’Ester Capdevila (l’Altra Editorial)
Sílvia Federici, Bruixes, caça de bruixes i dones. Traducció de Marta Pera Cucurell (Tigre de Paper)
Montserrat Roig, Som una ganga (Comanegra)
M. Àngels Cabré, El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62)
Natza Farré i Gala Pont (il·lustracions), Que no t’expliquin contes! (Amsterdam)
Antoni Gelonch, 100 pioneres catalanes (Viena Edicions)
Antoni Furió (ed.), Quinze dones valencianes (Editorial Afers)
DE PERIODISTES I DE PERIODISME D’INVESTIGACIÓ
Roberto Saviano, Petó ferotge. Traducció de Pau Vidal (Llibres Anagrama)
Alec Ash, Senyals de llum. La jove generació que construeix la nova Xina. Traducció d’Octavi Gil Pujol (Saldonar)
Santiago Vilanova, L’explosió de Capità Arenas (Apostroph)
Més d’un autor, Els invisibles. Un retrat obert i plural de la immigració (Edicions 62)
Julià Guillamon, Deu entrevistes (Comanegra)
Agustí Pons, Crònica al marge (Comanegra)
Ignasi Aragay, El món us espera (Empúries)
Anna Saez Mateu, Batre Records (Fonoll)
Roberto Saviano, Petó ferotge. Traducció de Pau Vidal (Llibres Anagrama)
Alec Ash, Senyals de llum. La jove generació que construeix la nova Xina. Traducció d’Octavi Gil Pujol (Saldonar)
Santiago Vilanova, L’explosió de Capità Arenas (Apostroph)
Més d’un autor, Els invisibles. Un retrat obert i plural de la immigració (Edicions 62)
Julià Guillamon, Deu entrevistes (Comanegra)
Agustí Pons, Crònica al marge (Comanegra)
Ignasi Aragay, El món us espera (Empúries)
Anna Saez Mateu, Batre Records (Fonoll)
DE LA GUERRA DEL 1936-39 I POSTGUERRA
Jordi Martí-Rueda, Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper)
Víctor Amela, Ens van robar la joventut (Rosa dels Vents)
David Gesalí i David Íñiguez, Catalunya any zero. Crònica visual de la desfeta (Angle Editorial)
Antoni Marimon Riutort, El triomf de Joan March (Lleonard Muntaner Editor)
Pelai Pagès i Blanch (dir.), Els maquis. La resistència armada contra el franquisme (Edicions 3i4)
Gemma Torres Delgado, La virilitat d’Espanya a l’Àfrica (Alfons el Magnànim i Editorial Afers)
Gemma Caballer, Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers (Gregal)
Jordi Martí-Rueda, Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper)
Víctor Amela, Ens van robar la joventut (Rosa dels Vents)
David Gesalí i David Íñiguez, Catalunya any zero. Crònica visual de la desfeta (Angle Editorial)
Antoni Marimon Riutort, El triomf de Joan March (Lleonard Muntaner Editor)
Pelai Pagès i Blanch (dir.), Els maquis. La resistència armada contra el franquisme (Edicions 3i4)
Gemma Torres Delgado, La virilitat d’Espanya a l’Àfrica (Alfons el Magnànim i Editorial Afers)
Gemma Caballer, Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers (Gregal)
EMERGÈNCIES (climàtica, antifeixista, educativa, sanitària…)
Salvador Lladó, La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica (Tigre de Paper)
Carola Rackete, És hora d’actuar. Pròleg de Pep Guardiola. Traducció de Carlota Gurt i Laura Obradors (Ara Llibres)
Salvador Macip i Chris Willmott, Viurem per sempre? Com la biomedicina ens està canviat la vida (Eumo)
Josep Lluís Micó, Maquinètica (Saldonar)
Adam Majó, Set de mal. Desxifrant el feixisme del segle XXI (Pagès Editors)
Alba Sidera, Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini (Saldonar)
Stellan Vinthagen, Una teoria de l’acció noviolenta (Pagès Editors)
Marion Muller-Colard, La intranquil·litat. Traducció d’Helena Cots (Fragmenta Editorial)
Alberto Prunetti, Amiant. Traducció de Pau Vidal (Tigre de Paper)
Cristian Olivé, Profes rebels (Rosa dels Vents)
Jaume Funes, Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix (Eumo)
Diversos autors, Pedagogies i emancipació (Arcàdia)
Teresa Hidalgo, Ni falda ni pantalons, jo. Educació transversal i atenció a la diversitat (Onada Edicions)
Sergi Castillo Prats, La batalla per la sanitat valenciana, (Alfons el Magnànim)
Jorge Ramos Tolosa, Palestina. Una història essencial (Sembra Llibres)
Salvador Lladó, La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica (Tigre de Paper)
Carola Rackete, És hora d’actuar. Pròleg de Pep Guardiola. Traducció de Carlota Gurt i Laura Obradors (Ara Llibres)
Salvador Macip i Chris Willmott, Viurem per sempre? Com la biomedicina ens està canviat la vida (Eumo)
Josep Lluís Micó, Maquinètica (Saldonar)
Adam Majó, Set de mal. Desxifrant el feixisme del segle XXI (Pagès Editors)
Alba Sidera, Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini (Saldonar)
Stellan Vinthagen, Una teoria de l’acció noviolenta (Pagès Editors)
Marion Muller-Colard, La intranquil·litat. Traducció d’Helena Cots (Fragmenta Editorial)
Alberto Prunetti, Amiant. Traducció de Pau Vidal (Tigre de Paper)
Cristian Olivé, Profes rebels (Rosa dels Vents)
Jaume Funes, Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix (Eumo)
Diversos autors, Pedagogies i emancipació (Arcàdia)
Teresa Hidalgo, Ni falda ni pantalons, jo. Educació transversal i atenció a la diversitat (Onada Edicions)
Sergi Castillo Prats, La batalla per la sanitat valenciana, (Alfons el Magnànim)
Jorge Ramos Tolosa, Palestina. Una història essencial (Sembra Llibres)
REPENSAR EL SISTEMA
Costa Lapavitsas, L’esquerra contra la Unió Europea. Traducció d’Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Jodi Dean, Necessitem camarades. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Més d’un autor, La resposta liberal (Editorial Base)
George Politzer, Principis elementals de filosofia. Traducció i pròleg de Joan Palomares (Sembra Llibres)
Costa Lapavitsas, L’esquerra contra la Unió Europea. Traducció d’Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Jodi Dean, Necessitem camarades. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Més d’un autor, La resposta liberal (Editorial Base)
George Politzer, Principis elementals de filosofia. Traducció i pròleg de Joan Palomares (Sembra Llibres)
PECATS CAPITALS
Oriol Quintana, La mandra (Fragmenta Editorial)
Marina Porras, L’enveja (Fragmenta Editorial)
Oriol Ponsatí-Murlà, L’avarícia (Fragmenta Editorial)
Adrià Pujol Cruells, La gola (Fragmenta Editorial)
Anna Punsoda, La luxúria (Fragmenta Editorial)
Jordi Graupera, La supèrbia (Fragmenta Editorial)
Raül Garrigasait, La ira (Fragmenta Editorial)
Oriol Quintana, La mandra (Fragmenta Editorial)
Marina Porras, L’enveja (Fragmenta Editorial)
Oriol Ponsatí-Murlà, L’avarícia (Fragmenta Editorial)
Adrià Pujol Cruells, La gola (Fragmenta Editorial)
Anna Punsoda, La luxúria (Fragmenta Editorial)
Jordi Graupera, La supèrbia (Fragmenta Editorial)
Raül Garrigasait, La ira (Fragmenta Editorial)
DE RELIGIÓ I MÉS
Lluís Duch, Conceptes fonamentals d’antropologia i religió (Fragmenta Editorial)
Josep Maria Quintana, Lletres de combat (Pagès Editors)
Joan Bauzà i Bauzà, Dietari de canvis (Lleonard Muntaner Editor)
Lluís Duch, Conceptes fonamentals d’antropologia i religió (Fragmenta Editorial)
Josep Maria Quintana, Lletres de combat (Pagès Editors)
Joan Bauzà i Bauzà, Dietari de canvis (Lleonard Muntaner Editor)
TREURE LA LLENGUA I LLEGIR
Enric Gomà, El castellà, la llengua del costat (Pòrtic)
Pau Vidal, Corregir mata (Viena edicions)
Isidor Marí, Poesia, llengua i país. Una mirada des d’Eivissa (Lleonard Muntaner Editor)
Ralph Waldo Emerson, La confiança en un mateix. El poeta. Traducció de Cebrià de Montoliu i Miquel Angel Llauger (Ensiola)
Gustau Muñoz, La vida dels llibres (Editorial Afers)
Joan Margarit, Poètica (Empúries)
Laura Borràs, El poder transformador de la lectura (Ara Llibres)
Antònia Soler i Nicolau, Els mites grecs a les rondalles mallorquines (Documenta Balear)
Enric Gomà, El castellà, la llengua del costat (Pòrtic)
Pau Vidal, Corregir mata (Viena edicions)
Isidor Marí, Poesia, llengua i país. Una mirada des d’Eivissa (Lleonard Muntaner Editor)
Ralph Waldo Emerson, La confiança en un mateix. El poeta. Traducció de Cebrià de Montoliu i Miquel Angel Llauger (Ensiola)
Gustau Muñoz, La vida dels llibres (Editorial Afers)
Joan Margarit, Poètica (Empúries)
Laura Borràs, El poder transformador de la lectura (Ara Llibres)
Antònia Soler i Nicolau, Els mites grecs a les rondalles mallorquines (Documenta Balear)
RETORN A LA NATURA
Alexandre de Riquer, Poema del bosc (Adesiara)
Samuel Butler, Erewhon. Traducció de Victòria Gual (Adesiara)
Gary Snyder, Assaig sobre vida i natura. Traducció de José Luis Regojo Borràs (Quid Pro Quo)
Nil Barceló i Judit Roma (il·lustracions), Tornar a pagès. Manual pràctic d’horticultura (Edicions Sidillà)
Alexandre de Riquer, Poema del bosc (Adesiara)
Samuel Butler, Erewhon. Traducció de Victòria Gual (Adesiara)
Gary Snyder, Assaig sobre vida i natura. Traducció de José Luis Regojo Borràs (Quid Pro Quo)
Nil Barceló i Judit Roma (il·lustracions), Tornar a pagès. Manual pràctic d’horticultura (Edicions Sidillà)
PAISATGES, EN PLURAL
Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol Cruells, La vastitud (Labreu Edicions)
Perejaume, Fonts líquides i fonts lignificades (Tushita)
Robert Macfarlane, Sota terra. Un viatge a les profunditats del temps. Traduicció d’Alexandre Gombau
James Herriot, Totes les bèsties, petites i grosses. Volum II. Traducció de Mar Vidal (Viena Edicions)
Més d’un autor, Priorat en Persona (Vibop Edicions)
Maria Nunes, Rusiñol, V. Català, Espriu, Pessarrodona. Rutes literàries de Barcelona, 3 (Meteora)
Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol Cruells, La vastitud (Labreu Edicions)
Perejaume, Fonts líquides i fonts lignificades (Tushita)
Robert Macfarlane, Sota terra. Un viatge a les profunditats del temps. Traduicció d’Alexandre Gombau
James Herriot, Totes les bèsties, petites i grosses. Volum II. Traducció de Mar Vidal (Viena Edicions)
Més d’un autor, Priorat en Persona (Vibop Edicions)
Maria Nunes, Rusiñol, V. Català, Espriu, Pessarrodona. Rutes literàries de Barcelona, 3 (Meteora)
D’ART I D’ARTISTES
Josep Palau i Fabre, Estimat Picasso. Edició de Julià Guillamon (Galaxia Gutenberg)
Artur Ramon, Art trobat (Comanegra)
Joma, Polifem, el beverri (Vibop Edicions)
J.V. Foix, Noms propis: escriptors i artistes (Edicions 62 i Fundació J.V. Foix)
Martí Domínguez i fotografies de Jesús Císcar, Estudis d’art (Editorial Afers)
Josep Palau i Fabre, Estimat Picasso. Edició de Julià Guillamon (Galaxia Gutenberg)
Artur Ramon, Art trobat (Comanegra)
Joma, Polifem, el beverri (Vibop Edicions)
J.V. Foix, Noms propis: escriptors i artistes (Edicions 62 i Fundació J.V. Foix)
Martí Domínguez i fotografies de Jesús Císcar, Estudis d’art (Editorial Afers)
DE MÚSICA I PARAULES
Mathias Malzieu, Una sirena a París. Traducció de Mireia Alegre (Rosa dels Vents), novel·la
Cesk Freixas, El desta de les paraules (Rosa dels Vents), poesia
Suu, Fauna o amor (Rosa dels Vents), poesia
Josep Igual Febrer, L’eternitat enamorada. Notes d’un diari 2016-2017 (premi Joan Fuster d’Assaig, Edicions 3i4)
Goethe, Egmont. Versió de Joan Lluís Bozzo (la Campana)
Margarida Hervàs, Parlant de música (Vibop Edicions)
Francesc Vicens Vidal, Diguem visca Sant Antoni! (Documenta Balear)
Josep Lluís Valldecabres, Poesia i música valenciana per a cor de veus blanques (Alfons el Magnànim)
Mathias Malzieu, Una sirena a París. Traducció de Mireia Alegre (Rosa dels Vents), novel·la
Cesk Freixas, El desta de les paraules (Rosa dels Vents), poesia
Suu, Fauna o amor (Rosa dels Vents), poesia
Josep Igual Febrer, L’eternitat enamorada. Notes d’un diari 2016-2017 (premi Joan Fuster d’Assaig, Edicions 3i4)
Goethe, Egmont. Versió de Joan Lluís Bozzo (la Campana)
Margarida Hervàs, Parlant de música (Vibop Edicions)
Francesc Vicens Vidal, Diguem visca Sant Antoni! (Documenta Balear)
Josep Lluís Valldecabres, Poesia i música valenciana per a cor de veus blanques (Alfons el Magnànim)
MENJAR I BEURE
Julià Guillamon, Vi i benzina (Vibop)
Fra Francesc Roger, Art de la cuina (Barcino)
Antoni Tugores, Cuina encara més econòmica. Receptes fàcils per a temps difícils (Documenta Balear)
Miquel Caldentey, La cuina del Tradicionari. Un recorregut pel calendari gastronòmic de Mallorca (El Gall Editor)
Vicent Marquès, Història de la cuina catalana i occitana Volum 2 (Edicions Sidillà)
Hélo-Ita, Taller de galetes (Mtm Editor)
Dra Montse Folch, 100 creences i mites sobre l’alimentació (Cossetània)
Elena Olesa, Rabassa morta (premi de novel·la curta Celler de Lletres, Saldonar)
Eduard Puig i Vayreda, Bodegons amb ampolla de vi (Vibop Edicions)
Julià Guillamon, Vi i benzina (Vibop)
Fra Francesc Roger, Art de la cuina (Barcino)
Antoni Tugores, Cuina encara més econòmica. Receptes fàcils per a temps difícils (Documenta Balear)
Miquel Caldentey, La cuina del Tradicionari. Un recorregut pel calendari gastronòmic de Mallorca (El Gall Editor)
Vicent Marquès, Història de la cuina catalana i occitana Volum 2 (Edicions Sidillà)
Hélo-Ita, Taller de galetes (Mtm Editor)
Dra Montse Folch, 100 creences i mites sobre l’alimentació (Cossetània)
Elena Olesa, Rabassa morta (premi de novel·la curta Celler de Lletres, Saldonar)
Eduard Puig i Vayreda, Bodegons amb ampolla de vi (Vibop Edicions)
POESIA CATALANA
Vicent Andrés Estellés, Obra Completa VI (Edicions 3i4)
Jordi Cornudella, Tot Albucàssim (Vitel·la)
Manuel Forcano, A tocar (Proa)
Nicolau Dols, Feliç (Godall Edicions)
Mireia Vidal-Conte, Severa rosa (Lleonard Muntaner Editor)
Laura López Granell, Coratge (Godall Edicions)
Antònia Vicens, Si no dius fort el meu nom, em condemnes per sempre (Pagès Editors)
Àngels Moreno, L’agulla (Pagès Editors)
Laia Llobera, Llibre de revelacions (Labreu Edicions)
Esteve Plantada, Troncal (Labreu Edicions)
Míriam Cano, Vermell de Rússia (Labreu Edicions)
Mireia Calafell, Nosaltres, qui (Labreu Edicions)
Joan Pujol, Els poemes de Lepant (Barcino)
Jordi Larios, En vespres grocs (Eumo i Cafè Central)
Ivette Nadal, L’àngel i la infermesa del pensament (Eumo i Cafè Central)
Isabel-Clara Simó, La mancança (Gregal)
Francesc Circuns Margarit, Vespres (Tushita)
Xavier Rius, Vivències (Tushita)
Jordi Torres Calvo, Dies malalts de pluja (Tushita)
Armand Escandell, Variacions amb repetició (Neopàtria)
Laia Noguera i Clofent, L’intrús (Meteora)
Juan López-Carrillo, Poemes amb ous ferrats (Meteora)
Antoni Munné-Jordà, Runa d’enderroc. Proves poètiques des de 1969 (El cep i la nansa)
Vicent Andrés Estellés, Obra Completa VI (Edicions 3i4)
Jordi Cornudella, Tot Albucàssim (Vitel·la)
Manuel Forcano, A tocar (Proa)
Nicolau Dols, Feliç (Godall Edicions)
Mireia Vidal-Conte, Severa rosa (Lleonard Muntaner Editor)
Laura López Granell, Coratge (Godall Edicions)
Antònia Vicens, Si no dius fort el meu nom, em condemnes per sempre (Pagès Editors)
Àngels Moreno, L’agulla (Pagès Editors)
Laia Llobera, Llibre de revelacions (Labreu Edicions)
Esteve Plantada, Troncal (Labreu Edicions)
Míriam Cano, Vermell de Rússia (Labreu Edicions)
Mireia Calafell, Nosaltres, qui (Labreu Edicions)
Joan Pujol, Els poemes de Lepant (Barcino)
Jordi Larios, En vespres grocs (Eumo i Cafè Central)
Ivette Nadal, L’àngel i la infermesa del pensament (Eumo i Cafè Central)
Isabel-Clara Simó, La mancança (Gregal)
Francesc Circuns Margarit, Vespres (Tushita)
Xavier Rius, Vivències (Tushita)
Jordi Torres Calvo, Dies malalts de pluja (Tushita)
Armand Escandell, Variacions amb repetició (Neopàtria)
Laia Noguera i Clofent, L’intrús (Meteora)
Juan López-Carrillo, Poemes amb ous ferrats (Meteora)
Antoni Munné-Jordà, Runa d’enderroc. Proves poètiques des de 1969 (El cep i la nansa)
POESIA TRADUÏDA
William Wordsworth, El preludi. Traducció de Jaume C. Pons Alorda (Edicions de 1984)
Horaci, Odes. Traducció de Jaume Juan Castelló (Adesiara)
Margaret Atwood, L’alè misteriós. Poemes escollits 1965-2007. Traducció de Montserrat Abelló (Edicions de 1984)
Més d’un autor, Antologia lírica alemanya (1910-1960). Tria i traducció de Guillem Nadal Blanes (Documenta Balear)
John Ashbery, Autoretrat en un mirall convex. Traducció de Melcion Mateu (premi de poesia Nollegiu 2020, Llibres del Segle)
Marta Petreu, Apocalipsi segona Marta. Traducció de Jana Balacciu Matei i de Xavier Montoliu Pauli (Ed. Associació Pont del Petroli)
William Wordsworth, El preludi. Traducció de Jaume C. Pons Alorda (Edicions de 1984)
Horaci, Odes. Traducció de Jaume Juan Castelló (Adesiara)
Margaret Atwood, L’alè misteriós. Poemes escollits 1965-2007. Traducció de Montserrat Abelló (Edicions de 1984)
Més d’un autor, Antologia lírica alemanya (1910-1960). Tria i traducció de Guillem Nadal Blanes (Documenta Balear)
John Ashbery, Autoretrat en un mirall convex. Traducció de Melcion Mateu (premi de poesia Nollegiu 2020, Llibres del Segle)
Marta Petreu, Apocalipsi segona Marta. Traducció de Jana Balacciu Matei i de Xavier Montoliu Pauli (Ed. Associació Pont del Petroli)
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
La història fosca dels Borbons (i IV)
Història
La història fosca dels Borbons (i IV)
Marc PonsBarcelona. Diumenge, 19 de juliol de 2020. 05:30
Actualitzat Diumenge, 19 de juliol de 2020. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
Sant Sebastià, 30 de setembre de 1868. Isabel II,
filla de Ferran VII i Maria Cristina, i setena Borbó al tron de
Madrid, emprenia el camí de l’exili cap a França. Havia triomfat la Revolució Gloriosa, i la cita del general Prim, líder del moviment, “Els Borbons són l’impediment més gran a la democratització i a la modernització d’Espanya”,
adquiria naturalesa de llei. Isabel II (1830-1904) no seria el primer o
la primera Borbó a abandonar el tron de Madrid per la porta del
darrera. L’havia precedida el seu pare Ferran VII (que, el 1808, havia fugit a Baiona a vendre-li la corona a Napoleó). Ni seria la darrera. La seguiria el seu net Alfons XIII (que el 1931 escaparia a Marsella després d’haver jugat i perdut en unes eleccions municipals el poc crèdit que li restava).
Però sí que seria la primera que hauria d’escapar a causa dels múltiples escàndols, de
tots els colors i de tota mena de pelatges, que havien esclatat durant
el seu convuls regnat (1833-1868). I no per què els Borbons que l’havien
precedida haguessin estat models de virtuts. No n’hi havia cap. Sinó
perquè no havia llegit mai el mapa: l’expulsió d’Espanya de la
reina-mare (la seva, naturalment, Maria Cristina), quan es va filtrar
que dirigia un monumental entramat de corrupció i delinqüència
(1854), era més que un avís a navegants. En aquella ocasió, les corts
espanyoles -en ple i sense excepció- havien votat l’expulsió de Maria
Cristina. I Isabel II, que durant la seva vida va donar mostres d’una
intel·ligència sota mínims, acabaria ofegada al mateix pou de merda.
Els que van conèixer i tractar Isabel II afirmaven que la Borbó era una estranya barreja d’atrevida ignorància i d’agressiva desconfiança; que recordava, per no dir que havia heretat d'ell, el seu pare. I també de desenfrenat malbaratament i de vergonyosa avarícia, que li havia transmès la seva mare, Maria Cristina de Borbó. Aquestes preteses virtuts, en el camp polític, es transformaven en exhibicions extemporànies d’un autoritarisme tronat i decadent, que havia estat la marca d’identitat borbònica des que Felip V havia posat les natges al tron de Madrid (1701). Tant en la política interior, obstinada a conservar l’antic poder de nomenar i tombar governs, com en l’exterior, enfrontant-se amb els presidents dels Estats Units per qüestions ridícules i, en ocasions, només personals.
Però el que més destacaven eren les seves escandaloses relacions sexuals. Les perversions d’Isabel II es van convertir en tema recurrent de la societat espanyola de l’època. “Los Borbones en pelotas”, atribuïda als germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, ho corrobora. I els protagonistes d’aquella edició satírica (Isabel II i el seu marit i cosí Francisco de Asís de Borbón Dos-Sicílias), eren presentats com a dos autèntics degenerats. Isabel II apareixia com una nimfòmana insaciable i grotesca, capaç de mantenir relacions sexuals amb tot el personal de la cort i, fins i tot, amb els animals de la reial quadra. I Francesc apareixia com un pusil·lànime que, molt més enllà de la política, Isabel II havia condemnat a un paper absolutament secundari.
L’estudi i investigació d’alguns historiadors moderns prova que la brama estava fonamentada en fets reals. Isabel II, segons la cultura de l’època i la investigació actual, es va encantar amb les habilitats sexuals d’un guàrdia reial anomenat Enric Puigmoltó Mayans, nascut a Ontinyent (País Valencià) el 1827. I el resultat d’aquella aventura, convertida en una escandalosa relació conjugal, acabaria fructificant amb el naixement d’Alfons XII. Sigui com sigui, el que està clar és que Puigmoltó (que era un carnisser que havia guanyat els galons massacrant manifestacions obreres), patia un herpes crònic que, a partir de llavors, ha estat una afecció recurrent entre els Borbons. I el que també sembla clar és l’evident semblança física entre el carnisser i l’hereu Alfons XII.
I va donar suport entusiàstic al cop d’estat militar de Primo de Rivera (1923), que va significar -entre altres coses- la liquidació de l’obra política de la Mancomunitat. Però l’autèntica mesura de la seva personalitat -el fil que l’unia amb l’ancestral cultura familiar dels Borbons- seria la seva escandalosa, pública i notòria addicció a qualsevol tipus de pràctiques sexuals; que contribuiria, poderosament, al desprestigi de la corona en uns temps especialment convulsos per la monarquia. No tan sols va acumular una extensa filmoteca pornogràfica, que contemplava absort en la voluntària solitud de les seves estances, sinó que va acumular una legió d’amants -mantingudes amb l’erari públic- per posar en pràctica els coneixements que havia adquirit al seu “quarto fosc”.
Vinyeta satírica 92 de Los Borbones en pelotas, atribuïda als germans Bécquer / Font: Wikimedia
A Alfons XIII li passava el que a la seva àvia Isabel, i a tants
Borbons que l’havien precedit: la intel·ligència no era una virtut que
li engalanava la personalitat. Més aviat anava justet. Molt justet. Tant
que, com a Isabel II, li acabaria passant factura. Probablement el que
va passar el 14 d’abril de 1931 (quan es va confirmar el triomf
electoral dels partits republicans en les municipals del dia 12), és el
detall que millor explica la seva vida personal. A les 20:00 hores el
seu vell amic i aliat dimissionari Romanones (diverses
vegades president del govern i un dels grans beneficiaris de les guerres
africanes), es va presentar a palau i li va comunicar -li va ordenar,
més ben dit-, que el darrer servei que donaria a Espanya seria abandonar
el tron i el país.
Alfons XIII va marxar a Cartagena, i l’endemà al matí s’embarcava en direcció a Marsella. Però, en canvi, la resta de la família ho va fer l’endemà, i, contràriament al que havia fet el rei, es van dirigir amb cotxe a París. Durant deu anys, van viure escampats i amagats. Amb alguna aparició puntual, com l’esperpèntic intent de Joan de Borbó de sumar-se a l'“Alzamiento Nacional” (1936) que va acabar amb una altra expulsió: havia penetrat a Espanya amb documentació falsa a nom d’un tal Juan López. La història no es repeteix, però, pot ser cert que els Borbons, siguin l’únic animal -racional, per descomptat- que ensopega dues, tres, quatre, cinc... i sis vegades amb la mateixa pedra?
Els que van conèixer i tractar Isabel II afirmaven que la Borbó era una estranya barreja d’atrevida ignorància i d’agressiva desconfiança; que recordava, per no dir que havia heretat d'ell, el seu pare. I també de desenfrenat malbaratament i de vergonyosa avarícia, que li havia transmès la seva mare, Maria Cristina de Borbó. Aquestes preteses virtuts, en el camp polític, es transformaven en exhibicions extemporànies d’un autoritarisme tronat i decadent, que havia estat la marca d’identitat borbònica des que Felip V havia posat les natges al tron de Madrid (1701). Tant en la política interior, obstinada a conservar l’antic poder de nomenar i tombar governs, com en l’exterior, enfrontant-se amb els presidents dels Estats Units per qüestions ridícules i, en ocasions, només personals.
Però el que més destacaven eren les seves escandaloses relacions sexuals. Les perversions d’Isabel II es van convertir en tema recurrent de la societat espanyola de l’època. “Los Borbones en pelotas”, atribuïda als germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, ho corrobora. I els protagonistes d’aquella edició satírica (Isabel II i el seu marit i cosí Francisco de Asís de Borbón Dos-Sicílias), eren presentats com a dos autèntics degenerats. Isabel II apareixia com una nimfòmana insaciable i grotesca, capaç de mantenir relacions sexuals amb tot el personal de la cort i, fins i tot, amb els animals de la reial quadra. I Francesc apareixia com un pusil·lànime que, molt més enllà de la política, Isabel II havia condemnat a un paper absolutament secundari.
Vinyeta satírica 93 de Los Borbones en pelotas, atribuïda als germans Bécquer / Font: Wikimedia
Tant que, en una d’aquelles il·lustracions se l’anomena “El rey consorte, primer pajillero de la corte” (el primer masturbador de la cort). Aquelles satíriques làmines revelen, també, que Francesc d’Assís era anomenat popularment “Paquita”
per la seva condició sexual. I el que és pitjor: en un paisatge social i
cultural que impedia els homosexuals revelar la seva condició, Isabel
II, en la seva escassa intel·ligència política i emocional, delataria
Francesc -a propòsit o no- quan va proclamar que la seva nit de noces
havia estat un desastre: “¿Qué podia esperar de un hombre que en la noche de bodas llevava más encajes que yo?”. Aquella proclama alimentaria, també, la brama que els fills que va parir Isabel II, no ho eren de Francesc d’Assís.L’estudi i investigació d’alguns historiadors moderns prova que la brama estava fonamentada en fets reals. Isabel II, segons la cultura de l’època i la investigació actual, es va encantar amb les habilitats sexuals d’un guàrdia reial anomenat Enric Puigmoltó Mayans, nascut a Ontinyent (País Valencià) el 1827. I el resultat d’aquella aventura, convertida en una escandalosa relació conjugal, acabaria fructificant amb el naixement d’Alfons XII. Sigui com sigui, el que està clar és que Puigmoltó (que era un carnisser que havia guanyat els galons massacrant manifestacions obreres), patia un herpes crònic que, a partir de llavors, ha estat una afecció recurrent entre els Borbons. I el que també sembla clar és l’evident semblança física entre el carnisser i l’hereu Alfons XII.
Puigmoltó i Alfons XII / Font: Real Maestranza de Caballeria de Valencia i Wikimedia
Parlant d’Alfons XII, la seva efímera existència (1857-1875) el
convertiria en un personatge intranscendent. A excepció feta que va
col·laborar entusiàsticament en la maniobra de desacreditació del doctor Ferran durant
la campanya massiva de vacunació contra el còlera a València que va
salvar milers de vides humanes, però no així, el seu fill i hereu Alfons XIII.
La política d’Alfons XIII -el novè Borbó hispànic- és un carrusel de
monumentals despropòsits. Va impulsar les guerres colonials de Melilla
(1909) i del Rif (1923-1925), que van ser fabricades exclusivament per
interès econòmic de les oligarquies monàrquiques (i de la seva reial
butxaca també, naturalment), i que van costar milers de vides (de nois
de classe humil, naturalment també).I va donar suport entusiàstic al cop d’estat militar de Primo de Rivera (1923), que va significar -entre altres coses- la liquidació de l’obra política de la Mancomunitat. Però l’autèntica mesura de la seva personalitat -el fil que l’unia amb l’ancestral cultura familiar dels Borbons- seria la seva escandalosa, pública i notòria addicció a qualsevol tipus de pràctiques sexuals; que contribuiria, poderosament, al desprestigi de la corona en uns temps especialment convulsos per la monarquia. No tan sols va acumular una extensa filmoteca pornogràfica, que contemplava absort en la voluntària solitud de les seves estances, sinó que va acumular una legió d’amants -mantingudes amb l’erari públic- per posar en pràctica els coneixements que havia adquirit al seu “quarto fosc”.
Vinyeta satírica 92 de Los Borbones en pelotas, atribuïda als germans Bécquer / Font: WikimediaAlfons XIII va marxar a Cartagena, i l’endemà al matí s’embarcava en direcció a Marsella. Però, en canvi, la resta de la família ho va fer l’endemà, i, contràriament al que havia fet el rei, es van dirigir amb cotxe a París. Durant deu anys, van viure escampats i amagats. Amb alguna aparició puntual, com l’esperpèntic intent de Joan de Borbó de sumar-se a l'“Alzamiento Nacional” (1936) que va acabar amb una altra expulsió: havia penetrat a Espanya amb documentació falsa a nom d’un tal Juan López. La història no es repeteix, però, pot ser cert que els Borbons, siguin l’únic animal -racional, per descomptat- que ensopega dues, tres, quatre, cinc... i sis vegades amb la mateixa pedra?
Joan de Borbó amb boina carlina i mono falangista, en el seu intent de sumar-se a la rebel·lió franquista / Font: Arxiu d'El Nacional
Imatge principal: Vinyeta satírica 97 de Los Borbones en pelotas, atribuïda als germans Bécquer / Font: Wikimedia.
Història
La història fosca dels Borbons (III)
Història
La història fosca dels Borbons (II)
dimarts, 21 de juliol del 2020
El rebrot de Poblet.Per: Vicent Partal
Editorial
Vicent Partal
[Sempre dic el que pense i n'assumisc les conseqüències]
20.07.2020 21:50
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Uns milers de persones es van
concentrar ahir a Poblet per protestar contra la presència del rei
espanyol al monestir on el seu avi es va negar a ser enterrat perquè ja
sabia que deixaria de ser territori espanyol –llegiu l’interessantíssim testimoniatge de Pep Andreu sobre això.
Felipe
de Borbó, aclaparat per la tronada política que s’abat sobre la
monarquia, fa una ronda esquifida i temerosa per tot l’estat. Visites
molt controlades, sense cap ambient multitudinari, absolutament
encapsulades per la policia, pensades només per al No-Do. Les
televisions espanyoles abstreuen la realitat i presenten el monarca com
si fes una cosa normal, encara que de vegades la imatge siga tan poc
normal com la que va oferir ahir, assegut amb un grup de monjos i prou.
Fins ara, aquestes visites, especialment al País Basc però també a València, havien rebut algunes protestes, però res que es puga comparar ni amb la gentada ni amb la decisió que es va veure ahir a Poblet i, en un altre sentit molt diferent, a Figueres, on es va inutilitzar la línia del TGV incendiant-ne les vies.
D’aquest episodi, em sobta la sorpresa que tot plegat ha causat en alguna gent, especialment entre alguns independentistes. Es veu que hi ha qui es creu la tesi que intenten de vendre, especialment, els socialistes, segons la qual la pandèmia ha posat fi al debat independentista a Catalunya.
Que la pandèmia ho fa tot difícil, a tothom, no ho qüestiona ningú. Però la realitat no es pot manipular tan barroerament sense que t’esclate a la cara al primer moment, com va passar ahir. Les Marxes per la Llibertat, la més ingent mobilització de l’independentisme des de la Via Catalana, van entrar a Barcelona el 18 d’octubre. La victòria a Urquinaona sobre la policia espanyola, la fugida dels agents humiliats, va ser el 20 d’octubre. L’acte del Consell per la República a Perpinyà va ser el 29 de febrer, fa només 142 dies. I després va arribar el confinament i els problemes derivats de la covid-19… Si la ciutadania catalana ha mantingut durant més de tres anys, ben alt, l’enfrontament al carrer, la confrontació per la independència, com voleu que això desaparega per un virus i prou, i a aquesta velocitat?
El ‘rebrot de Poblet’, deixeu-me passar aquesta mitja broma, si us plau, hauria de servir, com tantes coses abans, per a asserenar i reforçar aquells que dubten tant i pateixen tant, que tant de temor tenen que el mal anar de la política fins ara –i les detestables agressions dels Mossos d’ahir en tornen a ser un símptoma– puga desbaratar la força del moviment.
Recordeu –recordeu-ho aquests, sobretot– allò que ja va ensenyar en el seu moment el cèlebre periodista anglès Walter Bagehot, un dels pioners del setmanari The Economist. El 1867, Bagehot va publicar un llibre sobre el procés constitucional anglès i les diferències entre els incipients règims democràtics i les dictadures que regnaven arreu. I allà va explicar que al final tot depenia només de la persistència i de la determinació de la gent que era capaç de veure i de construir un futur millor. En el seu llibre va escriure que hi havia ciutadans dòcils, ciutadans que es deixaven governar fàcilment –’perquè la seua imaginació és feble’– perquè no sabien veure més enllà del que els deien que havien de veure. Per aquesta raó, matar la imaginació de la gent, capar la capacitat de mirar més enllà del gris dia a dia i fomentar el desànim, és sempre la base de totes les campanyes polítiques i mediàtiques dels poders. Preneu-ne nota.
PS. Avui Andreu Barnils entrevista el president Carles Puigdemont, arran de l’eixida demà del seu esperat llibre. Precisament, ahir Puigdemont va difondre el vídeo que havia enregistrat amb TV3 per si era detingut abans del referèndum. Mirar-lo fa pensar i posa dimensió al combat que ell, amb l’ajuda de Xevi Xirgo, explica en el llibre.
Avui també publiquem una entrevista de la directora de Nós Diario, María Obelleiro, a la dirigent del BNG i, per tant, cap de l’oposició al Parlament de Galícia, Ana Pontón. VilaWeb i Berria anem ampliant la col·laboració que sostenim fa anys, ara també amb els companys d’aquest diari gallec nascut fa pocs mesos i que s’ha consolidat ràpidament com una gran referència periodística al seu país.
Fins ara, aquestes visites, especialment al País Basc però també a València, havien rebut algunes protestes, però res que es puga comparar ni amb la gentada ni amb la decisió que es va veure ahir a Poblet i, en un altre sentit molt diferent, a Figueres, on es va inutilitzar la línia del TGV incendiant-ne les vies.
D’aquest episodi, em sobta la sorpresa que tot plegat ha causat en alguna gent, especialment entre alguns independentistes. Es veu que hi ha qui es creu la tesi que intenten de vendre, especialment, els socialistes, segons la qual la pandèmia ha posat fi al debat independentista a Catalunya.
Que la pandèmia ho fa tot difícil, a tothom, no ho qüestiona ningú. Però la realitat no es pot manipular tan barroerament sense que t’esclate a la cara al primer moment, com va passar ahir. Les Marxes per la Llibertat, la més ingent mobilització de l’independentisme des de la Via Catalana, van entrar a Barcelona el 18 d’octubre. La victòria a Urquinaona sobre la policia espanyola, la fugida dels agents humiliats, va ser el 20 d’octubre. L’acte del Consell per la República a Perpinyà va ser el 29 de febrer, fa només 142 dies. I després va arribar el confinament i els problemes derivats de la covid-19… Si la ciutadania catalana ha mantingut durant més de tres anys, ben alt, l’enfrontament al carrer, la confrontació per la independència, com voleu que això desaparega per un virus i prou, i a aquesta velocitat?
El ‘rebrot de Poblet’, deixeu-me passar aquesta mitja broma, si us plau, hauria de servir, com tantes coses abans, per a asserenar i reforçar aquells que dubten tant i pateixen tant, que tant de temor tenen que el mal anar de la política fins ara –i les detestables agressions dels Mossos d’ahir en tornen a ser un símptoma– puga desbaratar la força del moviment.
Recordeu –recordeu-ho aquests, sobretot– allò que ja va ensenyar en el seu moment el cèlebre periodista anglès Walter Bagehot, un dels pioners del setmanari The Economist. El 1867, Bagehot va publicar un llibre sobre el procés constitucional anglès i les diferències entre els incipients règims democràtics i les dictadures que regnaven arreu. I allà va explicar que al final tot depenia només de la persistència i de la determinació de la gent que era capaç de veure i de construir un futur millor. En el seu llibre va escriure que hi havia ciutadans dòcils, ciutadans que es deixaven governar fàcilment –’perquè la seua imaginació és feble’– perquè no sabien veure més enllà del que els deien que havien de veure. Per aquesta raó, matar la imaginació de la gent, capar la capacitat de mirar més enllà del gris dia a dia i fomentar el desànim, és sempre la base de totes les campanyes polítiques i mediàtiques dels poders. Preneu-ne nota.
PS. Avui Andreu Barnils entrevista el president Carles Puigdemont, arran de l’eixida demà del seu esperat llibre. Precisament, ahir Puigdemont va difondre el vídeo que havia enregistrat amb TV3 per si era detingut abans del referèndum. Mirar-lo fa pensar i posa dimensió al combat que ell, amb l’ajuda de Xevi Xirgo, explica en el llibre.
Avui també publiquem una entrevista de la directora de Nós Diario, María Obelleiro, a la dirigent del BNG i, per tant, cap de l’oposició al Parlament de Galícia, Ana Pontón. VilaWeb i Berria anem ampliant la col·laboració que sostenim fa anys, ara també amb els companys d’aquest diari gallec nascut fa pocs mesos i que s’ha consolidat ràpidament com una gran referència periodística al seu país.
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)